Els Comptes econòmics anuals de l'economia catalana són un producte estadístic que té com a principal objectiu presentar un conjunt coherent de magnituds macroeconòmiques que permetin caracteritzar i analitzar detalladament l'economia catalana.
En el context de les estadístiques de comptes econòmics de Catalunya, aquesta és una operació rellevant, ja que permet conèixer exhaustivament l'economia catalana, articulada a l'entorn de quaranta-quatre branques d'activitat. Concretament es difonen resultats de valor afegit brut (incloent-hi el valor de la producció i els consums intermedis), dels seus components (remuneració d'assalariats i excedent brut d'explotació), dels llocs de treball i dels llocs de treball equivalents a temps complet (totals i assalariats). També es presenten els índexs en volum i les variacions del valor afegit brut, i els índexs i les variacions dels deflactors.
1. Comptes econòmics anuals de Catalunya. Revisió estadística 2019. Vigent
Els Comptes econòmics anuals de Catalunya són una actuació estadística inclosa al Programa anual d'actuació estadística vigent, en desplegament del Pla estadístic de Catalunya 2017–2020.
1.1. Variables
Les definicions de les principals variables referenciades en els Comptes econòmics anuals de Catalunya provenen del Sistema europeu de comptes (SEC 2010) i es presenten a continuació. La descripció més detallada d'aquestes variables està disponible a la metodologia del Marc Input-Output de Catalunya 2014 (MIOC 2014).
1.1.1. La producció
La producció és una activitat realitzada sota el control, la responsabilitat i la gestió d'una unitat institucional que utilitza mà d'obra, capital i béns i serveis, per produir altres béns i serveis.
La producció inclou el següent:
- La producció de tots els béns i serveis individuals o col·lectius subministrats a unitats diferents dels seus productors;
- La producció per compte propi de tots els béns que els seus productors conserven per a l'autoconsum final o per a la formació bruta de capital fix;
- La producció per compte propi dels serveis de lloguer dels habitatges ocupats pels seus propietaris, els serveis domèstics i personals produïts per personal domèstic remunerat i les activitats de voluntariat que produeixen béns.
El SEC 2010 distingeix tres tipus de producció:
- Producció de mercat
- Producció per a ús final propi
- Altra producció no de mercat
La producció de mercat és la que es ven o es cedeix d'una altra manera en el mercat a preus econòmicament significatius (si les vendes cobreixen més del 50 per cent dels costos de producció).
La producció per a ús final propi comprèn els béns o serveis que conserva la mateixa unitat institucional per al seu autoconsum final o per a la seva formació bruta de capital fix.
Finalment, l'altra producció no de mercat és la que se subministra a altres unitats de forma gratuïta o a preus econòmicament no significatius.
La producció s'ha de registrar i valorar quan els béns i serveis es generen en el procés productiu. Tota la producció s'ha de valorar a preus bàsics, però s'utilitzen convenis específics per valorar l'altra producció no de mercat.
El preu bàsic és el preu que els productors reben dels compradors per cada unitat d'un bé o servei produït, havent-hi descomptat els impostos sobre els productes i havent-hi sumat les subvencions als productes.
La producció total dels altres productors no de mercat s'haurà de valorar pels costos totals de producció, és a dir, la suma del següent: els consums intermedis, la remuneració dels assalariats, el consum de capital fix i els altres impostos sobre la producció, menys les altres subvencions a la producció.
1.1.2. Els consums intermedis
Els consums intermedis representen el valor dels béns i serveis consumits com a inputs en un procés de producció, exclosos els actius fixos (el consum dels quals es registra com a consum de capital fix).
Els productes utilitzats com a consums intermedis s'hauran de registrar i valorar en el moment en què s'incorporen al procés productiu, i s'hauran de valorar als preus d'adquisició. A la pràctica, les unitats de producció no utilitzen aquest criteri de registre, ja que d'una banda es comptabilitzen les adquisicions destinades a ser utilitzades com a inputs menys l'increment de les existències d'aquests béns, i, de l'altra, es comptabilitzen les variacions d'existències d'aquests béns. En conseqüència, els consums intermedis s'han d'estimar per la diferència entre les adquisicions i les variacions d'existències dels béns destinats a consums intermedis.
1.1.3. Valor afegit brut i producte interior brut
El valor afegit o valor generat per tota unitat dedicada a una activitat productiva és un dels saldos més importants del sistema. Es calcula a partir del compte de producció, on es mostren les operacions relatives al procés de producció. Els seus recursos inclouen la producció i els seus usos, els consums intermedis. El valor afegit (saldo del compte de producció) es pot calcular incloent-hi o no el consum de capital fix, és a dir, brut o net. Atès que la producció es valora a preus bàsics i els consums intermedis a preus d'adquisició, el valor afegit no inclou els impostos menys les subvencions sobre els productes.
Per al total de l'economia el compte de producció inclou, entre els recursos, a més de la producció de béns i serveis, els impostos menys les subvencions sobre els productes. Això permet obtenir el producte interior brut (a preus de mercat) com a saldo comptable.
1.1.4. Impostos sobre la producció i les importacions
Els impostos sobre la producció i les importacions són pagaments obligatoris sense contrapartida, en efectiu o en espècie, recaptats per les administracions públiques o per les institucions de la Unió Europea, que graven la producció i les importacions de béns i serveis, la utilització de mà d'obra, la propietat o l'ús de la terra, habitatges i altres actius utilitzats en la producció. Aquests impostos s'han de pagar encara que no s'obtinguin beneficis.
Els impostos sobre la producció i les importacions es divideixen en:
Impostos sobre els productes:
- Impostos del tipus valor afegit (IVA)
- Impostos i drets sobre les importacions
- Impostos sobre els productes
Altres impostos sobre la producció
Els impostos sobre els productes són impostos a pagar per cada unitat produïda o distribuïda d'un determinat bé o servei. L'impost pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del seu preu unitari o del seu valor. Com a principi general, els impostos que graven un producte, independentment de la unitat institucional que els pagui, hauran de figurar en els impostos sobre els productes, llevat que estiguin inclosos específicament en una altra rúbrica.
Els impostos del tipus valor afegit (IVA) són impostos sobre els béns o serveis que les empreses recapten per etapes i que al final recauen totalment sobre els compradors finals. Els impostos del tipus afegit comprenen l'impost sobre el valor afegit recaptat per les administracions públiques i que grava els productes nacionals i importats, així com, si s'escau, els altres impostos deduïbles aplicats amb criteris similars als de l'IVA. Els productors estan obligats a pagar només la diferència entre l'IVA facturat sobre les seves vendes i l'IVA suportat per les seves compres destinades als seus propis consums intermedis o a la seva pròpia formació bruta de capital fix.
Els impostos i drets sobre les importacions comprenen els pagaments obligatoris, exclòs l'IVA, recaptats per les administracions públiques i les institucions de la Unió Europea sobre els béns importats a fi d'admetre'ls en lliure circulació en el territori econòmic, així com sobre els serveis prestats a les unitats residents per unitats no residents.
Els impostos sobre productes (exclosos l'IVA i els impostos sobre importacions), comprenen els impostos sobre els béns i serveis que graven la producció, exportació, venda, transferència, arrendament o entrega d'aquests béns i serveis, o la seva utilització per al consum final propi o per a la formació de capital per compte propi.
Aquesta rúbrica comprèn, en particular, impostos especials i sobre el consum, drets de timbre sobre la venda de determinats productes, impostos sobre operacions financeres i de capital que graven la compra i venda d'actius financers i no financers, matriculació d'automòbils, espectacles i diversions, etc.
Els altres impostos sobre la producció comprenen tots els impostos que suporten les empreses com a resultat de la seva participació en la producció, independentment de la quantitat o el valor dels béns i serveis produïts o venuts. Poden gravar la terra, els actius fixos o la mà d'obra utilitzats en el procés productiu, o bé determinades activitats o operacions.
Comprenen, en particular, impostos sobre la propietat o l'ús de la terra, els habitatges o altres construccions utilitzats per les empreses en la producció, impostos sobre la utilització d'actius fixos, impostos sobre la massa salarial total i la nòmina, impostos pagats per les empreses per obtenir llicències empresarials i professionals i impostos sobre la contaminació resultant de les activitats de producció.
1.1.5. Subvencions
Les subvencions són pagaments corrents sense contrapartida que les administracions públiques o les institucions de la Unió Europea efectuen als productors residents a fi d'influir en els nivells de producció, en els preus, o en la remuneració dels factors de producció.
Les subvencions es divideixen en subvencions als productes i altres subvencions a la producció.
Les subvencions als productes són subvencions que es paguen per cada unitat de bé o servei produït o importat. La subvenció pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del preu unitari. Una subvenció es pot calcular també com la diferència entre un preu específic que es té com a preu objectiu i el preu de mercat efectivament pagat pel comprador. Una subvenció a un producte resulta exigible, normalment, quan aquest es produeix, es ven o s'importa. Per conveni, les subvencions als productes només poden correspondre a la producció de mercat o a la producció per a ús final propi.
Les altres subvencions a la producció comprenen les subvencions que poden rebre les unitats de producció residents com a conseqüència de la seva participació en la producció, excepte les subvencions als productes.
En particular, aquesta rúbrica inclou les subvencions als salaris i al factor treball, que consisteixen en subvencions a la massa salarial total, i les subvencions destinades a reduir la contaminació.
1.1.6. El consum final
La despesa en consum final consisteix en la despesa realitzada per les unitats institucionals residents en béns i serveis que s'utilitzen per satisfer directament les necessitats o mancances individuals, o les necessitats col·lectives dels membres de la comunitat. La despesa en consum final es pot realitzar en el territori econòmic o en la resta del món.
La despesa en consum final inclou el consum de les llars, les institucions sense finalitat lucrativa al servei de les llars i les administracions públiques.
1.1.7. Formació bruta de capital
La formació bruta de capital comprèn:
- la formació bruta de capital fix
- la variació d'existències
- les adquisicions menys les cessions d'objectes valuosos
La formació bruta de capital fix comprèn les adquisicions menys les disposicions o cessions d'actius fixos realitzades pels productors residents durant un període determinat, més certs increments del valor dels actius no produïts derivats de l'activitat productiva de les unitats de producció o de les unitats institucionals. Els actius fixos són actius materials o immaterials obtinguts a partir de processos de producció i que són utilitzats de forma repetida o contínua en altres processos de producció durant més d'un any.
Es poden distingir els tipus de formació bruta de capital fix següents: habitatges, edificis no residencials i altres construccions, maquinària i béns d'equip, actius cultivats (plantacions i cabana ramadera), recerca i desenvolupament, programari informàtic i altres actius fixos immaterials.
La variació d'existències es mesura pel valor de les entrades en existències, menys el valor de les sortides i el valor de qualsevol pèrdua corrent dels béns mantinguts en existències.
Les existències consten de les següents categories: primeres matèries i subministraments, treballs en curs, béns acabats i béns destinats a la revenda.
Els objectes valuosos són béns no financers que no s'utilitzen principalment per a la producció o el consum, ni es deterioren (físicament) amb el temps en circumstàncies normals i que s'adquireixen i mantenen, principalment, com a dipòsits de valor.
Els objectes valuosos inclouen els tipus de béns següents: les pedres i metalls preciosos, antiguitats, obres d'art i altres objectes valuosos com a joies i peces de col·lecció.
1.1.8. Exportacions i importacions
Les exportacions (importacions) de béns i serveis són operacions mitjançant les quals els residents (no residents) subministren béns i serveis als no residents (residents).
Les importacions i exportacions de béns tenen lloc quan hi ha canvi de propietat dels béns entre residents i no residents (amb independència que es realitzin els corresponents moviments físics dels béns a través de la frontera).
Les exportacions (importacions) de serveis comprenen tots els serveis prestats per residents (no residents) a no residents (residents). S'inclouen, entre altres, les despeses de turistes no residents (exportacions) i les despeses de residents a l'exterior (importacions).
1.1.9. Remuneració dels assalariats
La remuneració dels assalariats comprèn tota la remuneració en efectiu i en espècie a pagar pels ocupadors als seus assalariats com a contrapartida del treball realitzat per aquests durant el període comptable.
La remuneració dels assalariats inclou els sous i salaris (en efectiu i en espècie) i les cotitzacions socials a càrrec dels ocupadors (efectives a càrrec dels ocupadors i imputades a càrrec dels ocupadors).
1.1.10. Excedent brut d'explotació
L'excedent brut d'explotació és un saldo comptable que s'obté com a diferència entre el valor afegit brut i la suma de la remuneració d'assalariats i els impostos nets sobre la producció. Comprèn la resta de rendes generades en el procés de producció, així com el consum de capital fix.
1.1.11. Llocs de treball
Un lloc de treball es defineix com un contracte explícit o implícit entre una persona i una unitat institucional resident per realitzar un treball, a canvi d'una remuneració durant un període definit o indefinit de temps.
Aquesta definició comprèn els llocs de treball dels assalariats i dels treballadors autònoms.
En els llocs de treball dels assalariats, la persona pertany a una unitat institucional diferent de la de l'ocupador.
En els llocs de treball dels treballadors autònoms, la persona pertany a la mateixa unitat institucional que l'ocupador.
El concepte de lloc de treball difereix del concepte d'ocupació: mentre que aquest mesura exclusivament persones, el primer recull tots els llocs de treball que pot ocupar una mateixa persona (dos, tres, etc.). Aquests llocs de treball es poden desenvolupar, o bé de forma successiva —un rere l'altre durant el període de referència (normalment, una setmana)—, o bé en paral·lel, com succeeix quan algú té un lloc de treball de dia i un altre de nit.
Els llocs de treball equivalents a temps complet es defineixen com el total d'hores treballades dividit per la mitjana anual d'hores treballades en llocs de treball a temps complet en el territori econòmic.
Aquesta definició comprèn els llocs de treball equivalents a temps complet dels assalariats i dels treballadors autònoms.
Atès que la duració d'un lloc de treball a temps complet s'ha modificat al llarg del temps i que difereix d'una branca d'activitat a una altra, s'han d'utilitzar mètodes que estableixin, per a cada grup de llocs de treball, la proporció mitjana i el nombre mitjà d'hores de treball en llocs de treball de menor durada que el de temps complet.
En primer lloc, s'haurà d'estimar el nombre d'hores d'una setmana normal a temps complet per a cada grup de llocs de treball.
En el cas dels llocs de treball assalariat, el criteri apropiat per determinar aquestes xifres és el nombre d'hores acordat contractualment. L'equivalent a temps complet per a cada grup de llocs de treball es calcula per separat i després se sumen els resultats.
Encara que el total d'hores treballades és la millor mesura de l'input laboral, l'ocupació equivalent a temps complet presenta alguns avantatges, ja que es pot estimar més fàcilment. Això facilita les comparacions amb països que només poden calcular l'esmentada ocupació equivalent a temps complet.
1.2. Fonts i mètodes d'estimació
La Revisió estadística 2019 és una actualització dels comptes econòmics duta a terme per incorporar noves fonts d'informació i millorar els procediments d'estimació del conjunt de variables. Aquesta Revisió estadística 2019 està impulsada per Eurostat, per homogeneïtzar els canvis dels comptes nacionals de tots els estats membres.
En aquest context, Idescat ha revisat les sèries econòmiques del PIB des de l'òptica de l'oferta, demanda i rendes, així com les variables relacionades amb l'ocupació. Atès que aquesta revisió no ha comportat cap canvi conceptual i, per tant, el SEC 2010 continua com a referent metodològic, totes les modificacions són canvis estadístics, associats a noves fonts d'obtenció d'informació o millores en els procediments interns d'estimació.
A continuació s'esmenten els principals canvis estadístics respecte de l'anterior base 2010:
Incorporació de noves fonts estadístiques
1.1. Estadística estructural d'empreses (indústria, comerç i serveis) i els seus mòduls corresponents
Aquesta Estadística és molt rellevant, ja que comprèn la majoria de les activitats econòmiques de Catalunya, és a dir, tota la indústria i els serveis de mercat, excepte les activitats financeres, educatives, sanitàries i associatives. Els resultats inicials de l'Estadística no s'incorporen directament a l'estimació dels comptes. S'ha dissenyat un procés de validació que inclou l'anàlisi d'exhaustivitat dels trams censals i un contrast de coherència amb les dades del Registre Mercantil, amb altres fonts estadístiques i amb un conjunt d'indicadors i ratios comptables.
1.2. Enquesta de pressupostos familiars base 2016
Aquesta Enquesta presenta diverses millores a partir de l'any 2016, entre les quals destaca la utilització d'una nova classificació de consum (European Classification of Individual Consumption by Purpose, ECOICOP) que permet conèixer amb més detall el consum de les llars i facilita la correspondència amb la classificació de productes utilitzada en el comptes econòmics.
1.3. Estadística turística
Les enquestes turístiques que originàriament elaborava l'Institut d'Estudis Turístics (IET) van ser assumides per l'INE l'any 2015. Això va generar alguns canvis en els qüestionaris i en el disseny de les principals operacions. La nova Enquesta de turisme de residents mesura, entre altres variables, la despesa dels catalans a l'exterior i la despesa dels residents de la resta d'Espanya a Catalunya. La despesa dels no residents es recull mitjançant l'estadística Despesa del turisme estranger a Catalunya.
1.4. Informació comptable del Registre Mercantil
Aquesta font ofereix informació comptable de les empreses que dipositen els comptes al Registre Mercantil. Això permet complementar l'Estadística estructural d'empreses i oferir cobertura en aquelles branques no incloses en la mostra d'aquesta estadística (per exemple, silvicultura, pesca, activitats auxiliars de finances, educació i sanitat de mercat, etc.).
Revisió de les variables laborals
L'estimació comptable d'aquestes variables s'ha fonamentat sempre en la combinació de fonts, que són molt heterogènies i mostren resultats que en determinades branques d'activitat no sempre són coincidents. El contrast entre les fonts que recullen l'ocupació des de l'òptica de les empreses (Estadística estructural d'empreses i afiliació a la Seguretat Social) i les que ho fan des de l'òptica de les famílies (Enquesta de població activa, principalment) ha estat tradicionalment un mètode per calibrar l'exhaustivitat en l'estimació dels comptes nacionals. En aquesta Revisió estadística 2019, tal com s'explica a l'apartat 1.2.5, s'ha redefinit el paper de l'Enquesta de població activa i en la indústria en particular aquesta font ha perdut la rellevància que tenia en l'estimació de la base comptable 2010. Els canvis en les variables laborals poden tenir implicacions significatives en les estimacions de les macromagnituds de les branques corresponents.
Revisió de la comptabilitat intermediària
Els canvis derivats de la utilització intensiva de l'Estadística estructural d'empreses i el fet que el seu qüestionari estigui més referenciat al Pla general de comptabilitat de la comptabilitat empresarial que les enquestes anteriors ha obligat a redefinir les relacions entre les variables dels comptes nacionals i les variables de les enquestes. S'han incorporat alguns canvis que impliquen, per exemple, depurar els consums intermedis a partir del detall dels serveis exteriors (en coherència amb els criteris metodològics definits per l'àrea de comptabilitat nacional de l'INE).
Canvis en el tractament de les empreses públiques
Les empreses públiques que es consideren Administració pública segons els criteris del Sistema Europeu de Comptes es poden integrar a la branca de la seva activitat o, alternativament, com a producció secundària de l'Administració pública. En la base 2010 algunes d'aquestes empreses, que en general desenvolupen activitats de serveis de mercat (transports, telecomunicacions, etc.) s'ubicaven en la seva branca. En canvi, en l'estimació de la Revisió estadística 2019 s'ha optat per considerar-les producció secundària de les branques de l'Administració pública. Totes dues opcions són equivalents des d'un punt de vista de macromagnituds, però implica una reducció del valor afegit brut de les branques corresponents i l'augment corresponent de l'Administració pública, fet que pot comportar que no es puguin fer comparacions amb els resultats corresponents de la base comptable 2010.
Tots aquests canvis han permès elaborar una nova estimació del Comptes econòmics de Catalunya referida a l'any 2016, que ha permès enllaçar els resultats de la base comptable 2010 fins a l'any 2000.
A continuació s'exposen les principals fonts estadístiques utilitzades i es fan algunes consideracions metodològiques sobre les principals branques d'activitat.
1.2.1. Branques agràries
Les estimacions del sector agrari es fonamenten en les estimacions detallades elaborades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, atès que utilitzen el mateix marc metodològic de referència. Malgrat tot, subsisteixen algunes diferències en el tractament comptable d'algunes produccions que impliquen transformació industrial, com el vi i l'oli. Aquesta qüestió, juntament amb les diferències que es deriven de les estimacions comptables per a la silvicultura i pesca, permet explicar les discrepàncies entre ambdues estadístiques.
1.2.2. Branques industrials
Les estimacions de les macromagnituds de la indústria manufacturera de l'any 2016 s'han obtingut a partir de l'estimació de la Revisió estadística 2019. La dinamització de les variables comptables des d'aquesta data s'ha calculat a partir dels resultats de l'Estadística estructural d'empreses del sector industrial. El valor afegit brut s'ha calculat com a saldo, mitjançant una estimació específica del valor de la producció i dels consums intermedis de cada branca. Aquestes variables s'han calculat gràcies a l'aplicació d'una comptabilitat intermediària que permet associar els conceptes de la comptabilitat empresarial a les diferents variables dels comptes econòmics.
L'estimació de l'energia elèctrica utilitza fonts directes i es calcula de manera constructiva diferenciant les diverses fases de l'activitat del sector: generació segons tecnologia, transport, distribució i comerç. En conseqüència, es combina informació física de l'energia generada (a partir d'informació de I'Institut Català d'Energia, la Red Eléctrica de España i l'Enquesta industrial de productes) i de preus energètics. L'estimació de la Revisió estadística 2019 ha calculat amb una nova metodologia el comerç d'energia elèctrica, amb la col·laboració de I'Institut Català d'Energia. En el cas de la indústria de la refinació del petroli, les estimacions provenen d'un acord entre l'INE i els instituts d'estadística de les comunitats autònomes, que ha permès definir un protocol per regionalitzar aquestes macromagnituds.
1.2.3. Construcció
L'estimació de l'activitat constructora de l'any 2016 es basa en l'Enquesta estructural de la construcció, del Ministeri de Foment. L'exhaustivitat d'aquesta branca s'assoleix mitjançant la revisió de l'activitat declarada per les empreses de grandària més reduïda i la consolidació de la informació sobre subcontractacions.
1.2.4. Serveis
Les macromagnituds de les principals branques dels serveis de mercat no financers han estat estimades pel 2016 en la Revisió estadística 2019. A partir d'aquesta data, els resultats s'han dinamitzat amb l'Estadística estructural d'empreses del sector serveis. El procés d'elaboració de resultats s'ha dut a terme amb un procediment similar a les branques industrials. Però en el cas dels serveis els resultats de l'Enquesta presenten més variabilitat en determinades branques, a conseqüència de la seva àmplia mobilitat empresarial. En algunes branques també cal destacar la notòria infravaloració d'algunes activitats a l'Enquesta, cosa que implica la necessitat de fer estimacions complementaries des de la mateixa branca o per contrast amb la demanda. Les branques financeres, tant en l'àmbit de la intermediació financera com en l'activitat asseguradora, s'han calculat a partir del mètodes de regionalització definits en el Manual sobre els mètodes dels comptes regionals, d'Eurostat. Aquestes branques s'estimen de manera centralitzada a partir d'informació dels organismes reguladors de l'Estat i el Manual recomana calcular el valor afegit brut pel mètode de rendes. Això implica utilitzar la remuneració d'assalariats de cada territori i regionalitzar l'excedent brut d'explotació a partir d'indicadors d'activitat (crèdit i dipòsits en el cas de l'activitat bancària i primes en les assegurances).
La mesura de la dimensió econòmica de l'Administració pública a Catalunya s'ha dut a terme a partir de les liquidacions pressupostàries dels seus components: Administració central, local i Generalitat (on s'inclouen les conselleries, els organismes autònoms i les empreses públiques considerades com a Administració pública). En el cas de l'Administració central l'estimació és més complexa per la problemàtica inherent de territorialitzar-ne la despesa. El càlcul de la remuneració d'assalariats i el consum intermedi de la Revisió estadística 2019 s'ha dut a terme gràcies a la col·laboració del Departament de la Vicepresidència d'Economia i Hisenda. També s'ha calculat el consum de capital fix a partir de la sèrie d'inversió de l'Estat a Catalunya.
L'educació s'ha estimat a partir d'una delimitació detallada del sector: educació no universitària (mercat i no mercat) i universitària (mercat i no mercat). L'activitat de no mercat s'ha valorat a partir de les liquidacions pressupostàries dels diferents agents. L'estimació de l'educació de mercat s'ha elaborat a partir de les enquestes de despesa i finançament de l'ensenyament privat, interpolant a partir de diversos indicadors d'activitat els anys sense informació directa de les enquestes.
Les activitats sanitàries i socials han tingut un procés d'estimació similar a l'educació, ja que s'han calculat aprofitant l'esforç en el detall de desagregació sectorial que s'ha definit de manera instrumental i a efectes operatius en els comptes econòmics. S'han tractat de manera diferenciada les activitats hospitalàries, a través de l'Enquesta d'establiments sanitaris en règim d'internat. L'activitat sanitària i de serveis socials de no mercat ha estat valorada a partir de les liquidacions pressupostàries de totes les administracions públiques implicades. Finalment, les activitats de mercat s'obtenen a partir de diferents informacions, entre les quals destaquen l'Enquesta de pressupostos familiars i l'explotació del Directori d'empreses i informació econòmica del Registre Mercantil.
1.2.5. Els llocs de treball
L'estimació dels llocs de treball i llocs de treball equivalents a temps complet (totals i assalariats) ha implicat un càlcul específic a partir de les fonts pròpies per a cada branca i les generals d'ocupació.
Així, la principal font específica per a l'ocupació industrial ha estat l'Estadística estructural d'empreses del sector industrial; per als serveis de mercat ho ha estat l'Estadística estructural d'empreses del sector serveis, i per a les branques públiques, els registres administratius de la Secretaria de la Funció Pública de la Generalitat. També s'han utilitzat les dades d'afiliació de la Tresoreria general de la Seguretat Social. Finalment, unes altres fonts d'informació rellevants han estat les enquestes a famílies (com l'Enquesta de població activa) que sectorialment són transversals i que, a priori, proporcionen resultats més exhaustius que les enquestes a les empreses, ja que recullen una part de l'activitat oculta que és difícil de quantificar amb altres fonts. La Revisió estadística 2019 ha tornat a avaluar les fonts més adients per estimar els llocs de treball totals i els assalariats de cada branca. Una de les conclusions més rellevants és que l'Enquesta de població activa ha perdut la rellevància per a la indústria, en relació amb la que tenia en l'estimació de la base comptable 2010.
El càlcul dels llocs de treball equivalents a temps complet s'ha revisat per a tota la sèrie des del 2000, per evitar la discontinuïtat metodològica de la sèrie anterior en la base comptable 2010. L'estimació es duu a terme dividint el total anual d'hores treballades per la mitjana anual d'hores treballades en jornada completa. Per obtenir el total anual d'hores treballades, s'han analitzat les principals fonts d'informació (Enquesta de població activa i Enquesta anual de cost laboral) i, un cop avaluades les dades, s'ha fet una assignació per branques. La mitjana anual d'hores efectivament treballades en jornada completa es calcula a partir d'una explotació específica per branques de les dades de l'Enquesta de població activa.
1.2.6. Demanda
L'estimació del consum de les llars s'ha dut a terme mitjançant diverses fonts estadístiques. Les principals fonts són l'Enquesta de pressupostos familiars i les enquestes de despesa turística dels residents i no residents, però també hi ha altres fonts complementàries: per exemple, es disposa d'informació específica per al tabac (Comissionat Nacional del Tabac), l'alimentació (mòduls de l'Estadística estructural d'empreses), el lloguer imputat (base de dades de fiances de l'INCASOL i Enquesta de llars), la compra de vehicles (impost de matriculacions) i altres béns i serveis.
El consum de les administracions públiques utilitza fonts similars a les estimacions del valor afegit de les administracions públiques: liquidacions de pressupostos i informació comptable de les empreses públiques que es consideren Administració pública segons el SEC.
La formació bruta de capital té dos components: la formació bruta de capital fix i la variació d'existències. L'estimació d'aquesta es basa en la informació de l'Estadística estructural d'empreses. En canvi, la formació bruta de capital fix té dos components prou diferenciats: la inversió en construcció i en béns d'equipament, maquinària i altres productes de la propietat intel·lectual. El primer component s'estima a partir de l'Enquesta estructural de la construcció i d'altres indicadors del sector publicats pel Ministeri de Foment. La inversió en béns d'equipament i maquinària es calcula a partir d' informacions de producció, exportacions i importacions, és a dir, d'una aproximació a les seves disponibilitats. També s'incorpora informació de l'enquesta Recerca i desenvolupament i de l'Estadística estructural d'empreses sobre serveis informàtics per estimar els productes de la propietat intel·lectual.
Les exportacions i importacions totals inclouen dos components: béns i serveis no turístics i serveis turístics. L'estimació corresponent a l'any 2016 ha estat calculada en la Revisió estadística 2019 i ha generat canvis per garantir la congruència global de les estimacions. En concret, els canvis en la producció i consum intermedi per productes obliguen a modificar les estimacions d'exportacions i importacions de béns i serveis. A partir d'aquesta data, els resultats s'han dinamitzat amb diverses fonts estadístiques. Les més significatives per a les exportacions de béns i serveis són l'Estadística estructural d'empreses del sector industrial i del sector serveis juntament amb l'estadística duanera. Les importacions de béns també incorporen informació duanera, però cal dur a terme ajustos rellevants per garantir la congruència d'aquesta font amb les estimacions comptables d'aquesta variable. Finalment, les exportacions i importacions de serveis turístics (és a dir, el consum dels estrangers al territori i el consum dels residents a l'estranger) es fonamenten en dues operacions estadístiques: Despesa del turisme estranger i Turisme dels residents de Catalunya.
1.2.7. L'enllaç de les sèries
L'estratègia general de l'Idescat per dur a terme l'enllaç de les sèries ha implicat la determinació d'una metodologia d'enllaç homogeneïtzada. Una vegada quantificada la discrepància entre les estimacions per branques d'activitat en base 2000 i la Revisió estadística 2019 (2016) cal determinar una estratègia per repartir les diferències estrictament estadístiques de les estimacions. El criteri generalment acceptat en aquest tipus d'enllaços de comptabilitat nacional consisteix a preservar l'estimació de l'any de referència de la base original (en el cas de l'Idescat, els resultats de la Taula Input Output de Catalunya 2001) i repartir les diferències entre els anys de la sèrie fins a l'any 2016 (Revisió estadística 2019) sota la hipòtesi que s'han generat progressivament. Això implica utilitzar una taxa anual acumulativa per imputar anualment aquestes discrepàncies.
1.2.8. Estimacions en volum
Les principals variables dels comptes econòmics s'estimen a preus corrents, però l'anàlisi econòmica de les dades s'enriqueix si es pot aïllar adequadament el component preus de les estimacions. Per dur a terme aquest objectiu es deflacten les sèries i, per tant, s'obtenen sèries derivades que mesuren exclusivament la variació real.
El procés de càlcul dels deflactors del valor afegit brut és força complex, ja que implica dur a terme un doble procediment, per al valor de la producció i per als consums intermedis.
Atesa la dificultat d'estimació d'alguns preus auxiliars en branques significatives i la necessitat de garantir una congruència amb les estimacions en el marc de la comptabilitat espanyola i de la Unió Europea, es va optar per estimar, per a cada branca d'activitat, uns deflactors instrumentals per a l'economia catalana i espanyola. Es van calcular a partir de l'estructura de consums intermedis que, per a cada branca, defineix la seva respectiva taula input-output i els indicadors de preus específics de cada producte. El diferencial entre totes dues estimacions ha definit la variació relativa del deflactor de cada branca, respecte al seu homòleg dels comptes espanyols.
1.2.9. Actualització de resultats
Les estimacions dels darrers tres anys tenen caràcter provisional. Les corresponents als darrers dos anys (t-1 i t-2) són un avanç de resultats elaborat, bàsicament, a partir d'informació conjuntural i es presenten amb una desagregació de 10 branques d'activitat. Les estimacions de l'any t-3 mantenen la provisionalitat, però atès que s'estimen amb informació estructural es difonen a 44 branques, igual que la resta de la sèrie definitiva.
1.3. Sectorització
La sectorització definida en els Comptes econòmics anuals de Catalunya comprèn quaranta-quatre branques d'activitat i s'ha estructurat de manera que faciliti a l'usuari resultats amb més agregació i permeti així la comparabilitat amb altres fonts estadístiques.
La selecció de les branques escollides en els comptes és el resultat de conciliar diversos objectius, no sempre compatibles. D'una banda, és important proporcionar el màxim detall de les estimacions comptables, ja que és un mètode per millorar la capacitat d'anàlisi de la realitat econòmica catalana, però alhora s'ha de salvaguardar la garantia del secret estadístic i també s'ha de calibrar la qualitat de les diverses fonts estadístiques disponibles.
La sectorització utilitzada en la Revisió estadística 2019 és equivalent a la disponible en la base comptable 2010. A continuació s'adjunta una taula amb les branques considerades i la seva sectorització definida, segons la CCAE-2009.
| Branques d'activitat | CCAE-2009 |
|---|---|
| Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca | A |
| Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca | 01–03 |
| Indústries extractives, manufactureres, energètiques; activitats de sanejament i gestió de residus | B, C, D, E |
| De les quals, indústria manufacturera | C |
| Indústries extractives | 05–09 |
| Indústries alimentació, begudes i tabac | 10–12 |
| Indústries tèxtils, confecció, cuir i calçat | 13–15 |
| Indústries fusta i paper | 16–17 |
| Arts gràfiques i suports enregistrats | 18 |
| Indústries químiques i refinació petroli | 19–20 |
| Fabricació productes farmacèutics | 21 |
| Fabricació productes cautxú i matèries plàstiques | 22 |
| Indústries altres productes minerals no metàl·lics | 23 |
| Metal·lúrgia | 24 |
| Fabricació productes metàl·lics, exc. maquinària | 25 |
| Fabricació productes informàtics i electrònics | 26 |
| Fabricació materials i equips elèctrics | 27 |
| Fabricació maquinària i equips ncaa | 28 |
| Fabricació material de transport | 29–30 |
| Mobles i indústries manufactureres diverses | 31–32 |
| Reparació i instal·lació maquinària i equips | 33 |
| Energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat | 35 |
| Captació, potabilització i distribució d'aigua | 36 |
| Sanejament, gestió residus i descontaminació | 37–39 |
| Construcció | F |
| Construcció | 41–43 |
| Serveis | G–U |
| Comerç, hoteleria, finances i altres serveis | G–N;R–U |
| Comerç; reparació vehicles; transport i emmagatzematge; hoteleria | G, H, I |
| Venda i reparació vehicles de motor i motocicletes | 45 |
| Comerç engròs i intermediaris, exc. vehicles motor | 46 |
| Comerç detall, exc. vehicles motor i motocicletes | 47 |
| Transport terrestre; transport per canonades | 49 |
| Transport marítim i aeri | 50–51 |
| Emmagatzematge i activitats afins al transport; activitats postals | 52–53 |
| Serveis d'allotjament, menjar i begudes | 55–56 |
| Informació i comunicacions | J |
| Edició, activitats audiovisuals i radiodifusió | 58–60 |
| Telecomunicacions; serveis informàtica i serveis informació | 61–63 |
| Activitats financeres i d'assegurances | K |
| Activitats financeres i assegurances | 64–66 |
| Activitats immobiliàries | L |
| Activitats immobiliàries | 68 |
| Activitats professionals, científiques i tècniques; activ. administratives i serveis auxiliars | M, N |
| Activitats jurídiques i comptables, de consultoria i serveis tècnics | 69–71 |
| Recerca i desenvolupament | 72 |
| Publicitat; altres activ. professionals i tècniques; activ. veterinàries | 73–75 |
| Activitats administratives i serveis auxiliars | 77–82 |
| Administració pública; educació; sanitat i serveis socials | O, P, Q |
| Administració pública, Defensa i SS obligatòria | 84 |
| Educació | 85 |
| Activitats sanitàries | 86 |
| Activitats serveis socials | 87–88 |
| Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment i altres serveis | R, S, T, U |
| Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment | 90–93 |
| Altres serveis | 94–96 |
| Activitats llars | 97–98 |
2. Comptes econòmics anuals de Catalunya. Base 2010.
Els Comptes econòmics anuals de Catalunya són una actuació estadística inclosa al Programa anual d'actuació estadística, en desplegament del Pla estadístic de Catalunya 2017–2020.
2.1. Variables
Les definicions de les principals variables referenciades en els Comptes econòmics anuals de Catalunya provenen del Sistema europeu de comptes (SEC 2010) i es presenten a continuació. La descripció més detallada d'aquestes variables està disponible a la metodologia del Marc Input-Output de Catalunya 2014 (MIOC 2014).
2.1.1. La producció
La producció és una activitat realitzada sota el control, la responsabilitat i la gestió d'una unitat institucional que utilitza mà d'obra, capital i béns i serveis, per produir altres béns i serveis.
La producció inclou el següent:
- La producció de tots els béns i serveis individuals o col·lectius subministrats a unitats diferents dels seus productors;
- La producció per compte propi de tots els béns que els seus productors conserven per a l'autoconsum final o per a la formació bruta de capital fix;
- La producció per compte propi dels serveis de lloguer dels habitatges ocupats pels seus propietaris, els serveis domèstics i personals produïts per personal domèstic remunerat i les activitats de voluntariat que produeixen béns.
El SEC 2010 distingeix tres tipus de producció:
- Producció de mercat
- Producció per a ús final propi
- Altra producció no de mercat
La producció de mercat és la que es ven o es cedeix d'una altra manera en el mercat a preus econòmicament significatius (si les vendes cobreixen més del 50 per cent dels costos de producció).
La producció per a ús final propi comprèn els béns o serveis que conserva la mateixa unitat institucional per al seu autoconsum final o per a la seva formació bruta de capital fix.
Finalment, l'altra producció no de mercat és la que se subministra a altres unitats de forma gratuïta o a preus econòmicament no significatius.
La producció s'ha de registrar i valorar quan els béns i serveis es generen en el procés productiu. Tota la producció s'ha de valorar a preus bàsics, però s'utilitzen convenis específics per valorar l'altra producció no de mercat.
El preu bàsic és el preu que els productors reben dels compradors per cada unitat d'un bé o servei produït, havent-hi descomptat els impostos sobre els productes i havent-hi sumat les subvencions als productes.
La producció total dels altres productors no de mercat s'haurà de valorar pels costos totals de producció, és a dir, la suma del següent: els consums intermedis, la remuneració dels assalariats, el consum de capital fix i els altres impostos sobre la producció, menys les altres subvencions a la producció.
2.1.2. Els consums intermedis
Els consums intermedis representen el valor dels béns i serveis consumits com a inputs en un procés de producció, exclosos els actius fixos (el consum dels quals es registra com a consum de capital fix).
Els productes utilitzats com a consums intermedis s'hauran de registrar i valorar en el moment en què s'incorporen al procés productiu, i s'hauran de valorar als preus d'adquisició. A la pràctica, les unitats de producció no utilitzen aquest criteri de registre, ja que d'una banda es comptabilitzen les adquisicions destinades a ser utilitzades com a inputs menys l'increment de les existències d'aquests béns, i, de l'altra, es comptabilitzen les variacions d'existències d'aquests béns. En conseqüència, els consums intermedis s'han d'estimar per la diferència entre les adquisicions i les variacions d'existències dels béns destinats a consums intermedis.
2.1.3. Valor afegit brut i producte interior brut
El valor afegit o valor generat per tota unitat dedicada a una activitat productiva és un dels saldos més importants del sistema. Es calcula a partir del compte de producció, on es mostren les operacions relatives al procés de producció. Els seus recursos inclouen la producció i els seus usos, els consums intermedis. El valor afegit (saldo del compte de producció) es pot calcular incloent-hi o no el consum de capital fix, és a dir, brut o net. Atès que la producció es valora a preus bàsics i els consums intermedis a preus d'adquisició, el valor afegit no inclou els impostos menys les subvencions sobre els productes.
Per al total de l'economia el compte de producció inclou, entre els recursos, a més de la producció de béns i serveis, els impostos menys les subvencions sobre els productes. Això permet obtenir el producte interior brut (a preus de mercat) com a saldo comptable.
2.1.4. Impostos sobre la producció i les importacions
Els impostos sobre la producció i les importacions són pagaments obligatoris sense contrapartida, en efectiu o en espècie, recaptats per les administracions públiques o per les institucions de la Unió Europea, que graven la producció i les importacions de béns i serveis, la utilització de mà d'obra, la propietat o l'ús de la terra, habitatges i altres actius utilitzats en la producció. Aquests impostos s'han de pagar encara que no s'obtinguin beneficis.
Els impostos sobre la producció i les importacions es divideixen en:
Impostos sobre els productes:
- Impostos del tipus valor afegit (IVA)
- Impostos i drets sobre les importacions
- Impostos sobre els productes
Altres impostos sobre la producció
Els impostos sobre els productes són impostos a pagar per cada unitat produïda o distribuïda d'un determinat bé o servei. L'impost pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del seu preu unitari o del seu valor. Com a principi general, els impostos que graven un producte, independentment de la unitat institucional que els pagui, hauran de figurar en els impostos sobre els productes, llevat que estiguin inclosos específicament en una altra rúbrica.
Els impostos del tipus valor afegit (IVA) són impostos sobre els béns o serveis que les empreses recapten per etapes i que al final recauen totalment sobre els compradors finals. Els impostos del tipus afegit comprenen l'impost sobre el valor afegit recaptat per les administracions públiques i que grava els productes nacionals i importats, així com, si s'escau, els altres impostos deduïbles aplicats amb criteris similars als de l'IVA. Els productors estan obligats a pagar només la diferència entre l'IVA facturat sobre les seves vendes i l'IVA suportat per les seves compres destinades als seus propis consums intermedis o a la seva pròpia formació bruta de capital fix.
Els impostos i drets sobre les importacions comprenen els pagaments obligatoris, exclòs l'IVA, recaptats per les administracions públiques i les institucions de la Unió Europea sobre els béns importats a fi d'admetre'ls en lliure circulació en el territori econòmic, així com sobre els serveis prestats a les unitats residents per unitats no residents.
Els impostos sobre productes (exclosos l'IVA i els impostos sobre importacions), comprenen els impostos sobre els béns i serveis que graven la producció, exportació, venda, transferència, arrendament o entrega d'aquests béns i serveis, o la seva utilització per al consum final propi o per a la formació de capital per compte propi.
Aquesta rúbrica comprèn, en particular, impostos especials i sobre el consum, drets de timbre sobre la venda de determinats productes, impostos sobre operacions financeres i de capital que graven la compra i venda d'actius financers i no financers, matriculació d'automòbils, espectacles i diversions, etc.
Els altres impostos sobre la producció comprenen tots els impostos que suporten les empreses com a resultat de la seva participació en la producció, independentment de la quantitat o el valor dels béns i serveis produïts o venuts. Poden gravar la terra, els actius fixos o la mà d'obra utilitzats en el procés productiu, o bé determinades activitats o operacions.
Comprenen, en particular, impostos sobre la propietat o l'ús de la terra, els habitatges o altres construccions utilitzats per les empreses en la producció, impostos sobre la utilització d'actius fixos, impostos sobre la massa salarial total i la nòmina, impostos pagats per les empreses per obtenir llicències empresarials i professionals i impostos sobre la contaminació resultant de les activitats de producció.
2.1.5. Subvencions
Les subvencions són pagaments corrents sense contrapartida que les administracions públiques o les institucions de la Unió Europea efectuen als productors residents a fi d'influir en els nivells de producció, en els preus, o en la remuneració dels factors de producció.
Les subvencions es divideixen en subvencions als productes i altres subvencions a la producció.
Les subvencions als productes són subvencions que es paguen per cada unitat de bé o servei produït o importat. La subvenció pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del preu unitari. Una subvenció es pot calcular també com la diferència entre un preu específic que es té com a preu objectiu i el preu de mercat efectivament pagat pel comprador. Una subvenció a un producte resulta exigible, normalment, quan aquest es produeix, es ven o s'importa. Per conveni, les subvencions als productes només poden correspondre a la producció de mercat o a la producció per a ús final propi.
Les altres subvencions a la producció comprenen les subvencions que poden rebre les unitats de producció residents com a conseqüència de la seva participació en la producció, excepte les subvencions als productes.
En particular, aquesta rúbrica inclou les subvencions als salaris i al factor treball, que consisteixen en subvencions a la massa salarial total, i les subvencions destinades a reduir la contaminació.
2.1.6. El consum final
La despesa en consum final consisteix en la despesa realitzada per les unitats institucionals residents en béns i serveis que s'utilitzen per satisfer directament les necessitats o mancances individuals, o les necessitats col·lectives dels membres de la comunitat. La despesa en consum final es pot realitzar en el territori econòmic o en la resta del món.
La despesa en consum final inclou el consum de les llars, les institucions sense finalitat lucrativa al servei de les llars i les administracions públiques.
2.1.7. Formació bruta de capital
La formació bruta de capital comprèn:
- la formació bruta de capital fix
- la variació d'existències
- les adquisicions menys les cessions d'objectes valuosos
La formació bruta de capital fix comprèn les adquisicions menys les disposicions o cessions d'actius fixos realitzades pels productors residents durant un període determinat, més certs increments del valor dels actius no produïts derivats de l'activitat productiva de les unitats de producció o de les unitats institucionals. Els actius fixos són actius materials o immaterials obtinguts a partir de processos de producció i que són utilitzats de forma repetida o contínua en altres processos de producció durant més d'un any.
Es poden distingir els tipus de formació bruta de capital fix següents: habitatges, edificis no residencials i altres construccions, maquinària i béns d'equip, actius cultivats (plantacions i cabana ramadera), recerca i desenvolupament, programari informàtic i altres actius fixos immaterials.
La variació d'existències es mesura pel valor de les entrades en existències, menys el valor de les sortides i el valor de qualsevol pèrdua corrent dels béns mantinguts en existències.
Les existències consten de les següents categories: primeres matèries i subministraments, treballs en curs, béns acabats i béns destinats a la revenda.
Els objectes valuosos són béns no financers que no s'utilitzen principalment per a la producció o el consum, ni es deterioren (físicament) amb el temps en circumstàncies normals i que s'adquireixen i mantenen, principalment, com a dipòsits de valor.
Els objectes valuosos inclouen els tipus de béns següents: les pedres i metalls preciosos, antiguitats, obres d'art i altres objectes valuosos com a joies i peces de col·lecció.
2.1.8. Exportacions i importacions
Les exportacions (importacions) de béns i serveis són operacions mitjançant les quals els residents (no residents) subministren béns i serveis als no residents (residents).
Les importacions i exportacions de béns tenen lloc quan hi ha canvi de propietat dels béns entre residents i no residents (amb independència que es realitzin els corresponents moviments físics dels béns a través de la frontera).
Les exportacions (importacions) de serveis comprenen tots els serveis prestats per residents (no residents) a no residents (residents). S'inclouen, entre altres, les despeses de turistes no residents (exportacions) i les despeses de residents a l'exterior (importacions).
2.1.9. Remuneració dels assalariats
La remuneració dels assalariats comprèn tota la remuneració en efectiu i en espècie a pagar pels ocupadors als seus assalariats com a contrapartida del treball realitzat per aquests durant el període comptable.
La remuneració dels assalariats inclou els sous i salaris (en efectiu i en espècie) i les cotitzacions socials a càrrec dels ocupadors (efectives a càrrec dels ocupadors i imputades a càrrec dels ocupadors).
2.1.10. Excedent brut d'explotació
L'excedent brut d'explotació és un saldo comptable que s'obté com a diferència entre el valor afegit brut i la suma de la remuneració d'assalariats i els impostos nets sobre la producció. Comprèn la resta de rendes generades en el procés de producció, així com el consum de capital fix.
2.1.11. Llocs de treball
Un lloc de treball es defineix com un contracte explícit o implícit entre una persona i una unitat institucional resident per realitzar un treball, a canvi d'una remuneració durant un període definit o indefinit de temps.
Aquesta definició comprèn els llocs de treball dels assalariats i dels treballadors autònoms.
En els llocs de treball dels assalariats, la persona pertany a una unitat institucional diferent de la de l'ocupador.
En els llocs de treball dels treballadors autònoms, la persona pertany a la mateixa unitat institucional que l'ocupador.
El concepte de lloc de treball difereix del concepte d'ocupació en el fet que l'ocupació inclou tots els llocs de treball que ocupa la mateixa persona (dos, tres, etc.). Aquests llocs de treball es poden desenvolupar, o bé de forma successiva —un rere l'altre durant el període de referència (normalment, una setmana)—, o bé en paral·lel, com succeeix quan algú té un lloc de treball de dia i un altre de nit.
Els llocs de treball equivalents a temps complet es defineixen com el total d'hores treballades dividit per la mitjana anual d'hores treballades en llocs de treball a temps complet en el territori econòmic.
Aquesta definició comprèn els llocs de treball equivalents a temps complet dels assalariats i dels treballadors autònoms.
Atès que la duració d'un lloc de treball a temps complet s'ha modificat al llarg del temps i que difereix d'una branca d'activitat a una altra, s'han d'utilitzar mètodes que estableixin, per a cada grup de llocs de treball, la proporció mitjana i el nombre mitjà d'hores de treball en llocs de treball de menor durada que el de temps complet.
En primer lloc, s'haurà d'estimar el nombre d'hores d'una setmana normal a temps complet per a cada grup de llocs de treball.
En el cas dels llocs de treball assalariat, el criteri apropiat per determinar aquestes xifres és el nombre d'hores acordat contractualment. L'equivalent a temps complet per a cada grup de llocs de treball es calcula per separat i després se sumen els resultats.
Encara que el total d'hores treballades és la millor mesura de l'input laboral, l'ocupació equivalent a temps complet presenta alguns avantatges, ja que es pot estimar més fàcilment. Això facilita les comparacions amb països que només poden calcular l'esmentada ocupació equivalent a temps complet.
2.2. Fonts i mètodes d'estimació
Les diferents variables incloses als Comptes econòmics anuals de Catalunya s'han estimat prenent com a referència el MIOC 2014 i ofereix informació detallada per seixanta-quatre branques d'activitat. A partir dels resultats d'aquesta estadística s'han dinamitzat les estimacions per als anys posteriors al 2014.
A continuació es comenten les principals fonts estadístiques utilitzades i es fan algunes consideracions metodològiques sobre les principals branques d'activitat.
2.2.1. Branques agràries
Les estimacions del sector agrari es fonamenten en les estimacions detallades elaborades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, atès que utilitzen el mateix marc metodològic de referència. Malgrat tot, subsisteixen algunes diferències en el tractament comptable d'algunes produccions que impliquen transformació industrial, com el vi i l'oli. Aquesta qüestió, juntament amb les diferències que es deriven de les estimacions del MIOC 2014 per a la silvicultura i pesca, permet explicar les discrepàncies entre ambdues fonts estadístiques.
2.2.2. Branques industrials
Les estimacions de les macromagnituds de la indústria manufacturera de l'any 2014 s'han obtingut del MIOC 2014. La dinamització de les variables comptables a partir del 2014 s'ha estimat amb els resultats de l'Estadística estructural d'empreses del sector industrial (anomenada Enquesta industrial d'empreses fins al 2015). El valor afegit brut s'ha calculat com a saldo, mitjançant una estimació específica del valor de la producció i dels consums intermedis de cada branca. Aquesta estimació inclou una valoració econòmica de les empreses sense assalariats i de l'activitat generada a les branques fruit de la conciliació comptable. Aquestes variables s'han calculat gràcies a l'aplicació d'una comptabilitat intermediària que permet associar els conceptes de la comptabilitat empresarial a les diferents variables dels comptes econòmics.
En el cas de la indústria de la refinació del petroli, les estimacions a partir de l'any 2005 provenen d'un acord entre l'INE i els instituts d'estadística de les comunitats autònomes, que ha permès definir un protocol per regionalitzar aquestes macromagnituds.
2.2.3. Construcció
L'estimació de l'activitat constructora de l'any 2014 s'ha fet a partir del MIOC 2014. La principal font estadística per dinamitzar els resultats de la construcció a partir del 2011 ha estat l'Enquesta estructural de la construcció, del Ministeri de Foment. Aquesta operació, malgrat les dificultats derivades del seu marc poblacional, inclou informació rellevant sobre la subcontractació, que permet millorar les estimacions comptables del sector.
2.2.4. Serveis
Les macromagnituds de les principals branques dels serveis de mercat no financers han estat estimades el 2014 pel Marc Input-Output de Catalunya. A partir d'aquesta data, els resultats s'han dinamitzat amb l'Estadística estructural d'empreses del sector serveis (anomenada Enquesta anual de serveis fins al 2015). El procés d'elaboració de resultats s'ha dut a terme amb un procediment similar a les branques industrials. Però en el cas dels serveis els resultats de l'Enquesta presenten més variabilitat de resultats d'algunes branques, conseqüència de la seva àmplia mobilitat empresarial. En algunes branques també cal destacar la notòria infravaloració d'algunes activitats a l'Enquesta.
Les branques financeres han estat dinamitzades a partir dels resultats del Marc Input-Output de Catalunya 2014, mitjançant diversos indicadors d'activitat financera a Catalunya, tant en l'àmbit de la intermediació financera com en l'activitat asseguradora, que han permès regionalitzar les magnituds estatals d'aquesta activitat.
La mesura de la dimensió econòmica de l'Administració pública a Catalunya s'ha dut a terme a partir de les liquidacions pressupostàries dels seus components: Administració central, local i Generalitat (on s'inclouen les conselleries, els organismes autònoms i les empreses públiques considerades com a Administració pública).
L'educació s'ha estimat a partir d'una delimitació detallada del sector: educació no universitària (mercat i no mercat) i universitària (mercat i no mercat). L'activitat de no mercat s'ha valorat a partir de les liquidacions pressupostàries dels diferents agents. L'estimació de l'educació de mercat s'ha elaborat a partir de les enquestes de despesa i finançament de l'ensenyament privat, interpolant a partir de diversos indicadors d'activitat els anys sense informació directa de l'Enquesta.
Les activitats sanitàries i socials del 2014 han tingut un procés d'estimació similar a l'educació, ja que s'han calculat aprofitant l'esforç de desagregació sectorial definit internament al MIOC 2014. S'han estimat de manera diferenciada les activitats hospitalàries, a través de l'Enquesta d'establiments sanitaris en règim d'internat (EESRI). L'activitat sanitària i de serveis socials de no mercat ha estat valorada a partir de les liquidacions pressupostàries de totes les administracions públiques implicades. Finalment, les activitats de mercat s'obtenen a partir dels resultats detallats del 2014.
2.2.5. Els llocs de treball
L'estimació dels llocs de treball i llocs de treball equivalents a temps complet (totals i assalariats) ha implicat un càlcul específic a partir de les fonts pròpies per a cada branca i les generals d'ocupació.
Així, la principal font específica per a l'ocupació industrial ha estat l'Estadística estructural d'empreses del sector industrial (anomenada Enquesta industrial d'empreses fins al 2015); per als serveis de mercat, l'Estadística estructural d'empreses del sector serveis (anomenada Enquesta anual de serveis fins al 2015), i per a les branques públiques, els registres administratius de la Secretaria de la Funció Pública de la Generalitat. També s'han utilitzat les dades d'afiliació de la Tresoreria general de la Seguretat Social. Finalment, unes altres fonts d'informació rellevants han estat les enquestes a famílies (Enquesta de població activa) i el Cens de població i habitatges, que sectorialment són transversals i que a priori proporcionen resultats més exhaustius que les enquestes a les empreses, ja que recullen una part de l'activitat oculta que és difícil de quantificar amb altres fonts.
En l'edició dels comptes econòmics anuals de Catalunya 2017, s'ha implementat un nou càlcul dels llocs de treball equivalents a temps complet que afecta les estimacions efectuades a partir de l'any 2012. A diferència de la metodologia precedent (basada en la proporció dels llocs de treball equivalents a temps complet de l'Enquesta de població activa), el nou càlcul els estima directament, dividint el total anual d'hores treballades per la mitjana anual d'hores efectivament treballades en jornada completa.
Per tal d'obtenir el total anual d'hores treballades, s'han analitzat les principals fonts d'informació (Enquesta de població activa i Enquesta anual de cost laboral) i, un cop avaluades les dades, s'ha efectuat una assignació per branques. La mitjana anual d'hores efectivament treballades en jornada completa prové d'una explotació específica per branques de les dades de l'Enquesta de població activa.
2.2.6. Demanda
L'estimació del consum de les llars s'ha dut a terme mitjançant diverses fonts estadístiques. A partir de l'any 2015 el resultat del MIOC 2014 s'ha dinamitzat amb l'Enquesta de pressupostos familiars, les enquestes de despesa turística dels residents i no residents i altres fonts complementàries.
El consum de les administracions públiques utilitza fonts similars a les estimacions del valor afegit de les administracions públiques: liquidacions de pressupostos i informació comptable de les empreses públiques que es consideren Administració pública segons el SEC.
La formació bruta de capital dinamitza les estimacions del MIOC 2014 amb fonts d'activitat de la construcció (entre altres, l'Enquesta estructural de la construcció del Ministeri de Foment) i altres informacions de producció, exportacions i importacions de béns d'equipament. La incorporació del MIOC 2014 ha implicat un canvi en la sèrie de la formació bruta de capital fix de la construcció, amb la incorporació no només de l'activitat estrictament constructora, sinó també d'altres activitats associades, com immobiliàries, jurídiques i d'arquitectura. Aquest augment implica una minoració equivalent de la variable formació bruta de capital fix, béns d'equipament i altres actius. Aquest canvi no afecta tota la formació bruta de capital, ja que és una pura reordenació dels components.
Les exportacions i importacions totals inclouen dos components: béns i serveis no turístics i serveis turístics. Aquestes variables han estat estimades pel MIOC 2014. A partir d'aquesta data, els resultats s'han dinamitzat amb diverses fonts estadístiques. Les més significatives per a les exportacions de béns i serveis són l'Estadística estructural d'empreses del sector industrial i serveis juntament amb l'estadística duanera. Les importacions de béns també incorporen informació duanera, però cal dur a terme ajustos rellevants per garantir la congruència d'aquesta font amb les estimacions del MIOC. Finalment, les exportacions i importacions de serveis turístics (és a dir, el consum dels estrangers al territori i el consum dels residents a l'estranger) es fonamenten en dues operacions estadístiques: Despesa del turisme estranger i Turisme dels residents de Catalunya.
2.2.7. L'enllaç de les sèries
L'estratègia general de l'Idescat per dur a terme l'enllaç de les sèries ha implicat la determinació d'una metodologia d'enllaç homogeneïtzada. Una vegada quantificada la discrepància entre les estimacions per branques d'activitat en base 2000 i 2010 i després d'ajustar els canvis metodològics, cal determinar una estratègia per repartir les diferències estrictament estadístiques de les estimacions. El criteri generalment acceptat en aquest tipus d'enllaços de comptabilitat nacional consisteix a preservar l'estimació de l'any de referència de la base original (en el cas de l'Idescat, els resultats de la TIOC 2001) i repartir les diferències entre els anys de la sèrie fins a l'any 2011 (MIOC 2011) sota la hipòtesi que s'han generat progressivament. Això implica utilitzar una taxa anual acumulativa per imputar anualment aquestes discrepàncies.
2.2.8. Estimacions en volum
Les principals variables dels comptes econòmics s'estimen a preus corrents, però l'anàlisi econòmica de les dades s'enriqueix si es pot aïllar adequadament el component preus de les estimacions. Per dur a terme aquest objectiu es deflacten les sèries i, per tant, s'obtenen sèries derivades que mesuren exclusivament la variació real.
El procés de càlcul dels deflactors del valor afegit brut és força complex, ja que implica dur a terme un doble procediment, per al valor de la producció i per als consums intermedis.
Atesa la dificultat d'estimació d'alguns preus auxiliars en branques significatives i la necessitat de garantir una congruència amb les estimacions en el marc de la comptabilitat espanyola i de la Unió Europea, es va optar per estimar, per a cada branca d'activitat, uns deflactors instrumentals per a l'economia catalana i espanyola. Es van calcular a partir de l'estructura de consums intermedis que, per a cada branca, defineix la seva respectiva taula input-output i els indicadors de preus específics de cada producte. El diferencial entre ambdues estimacions ha definit la variació relativa del deflactor de cada branca, respecte al seu homòleg dels comptes espanyols.
2.2.9. Actualització de resultats
Els Comptes econòmics en base 2010 tenen caràcter definitiu per al període 2000–2014 i provisional per als anys posteriors. Les estimacions dels dos darrers anys són un avanç de resultats elaborat a partir, bàsicament, d'informació conjuntural.
2.3. Sectorització
La sectorització definida en els Comptes econòmics anuals de Catalunya comprèn quaranta-quatre branques d'activitat i s'ha estructurat de manera que faciliti a l'usuari resultats amb més agregació i permeti així la comparabilitat amb altres fonts estadístiques.
La selecció de les branques escollides en els comptes és el resultat de conciliar diversos objectius, no sempre compatibles. D'una banda, és important proporcionar el màxim detall de les estimacions comptables, ja que és un mètode per millorar la capacitat d'anàlisi de la realitat econòmica catalana, però alhora s'ha de salvaguardar la garantia del secret estadístic i també s'ha de calibrar la qualitat de les diverses fonts estadístiques disponibles.
Per aquests motius, l'equivalència en la Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009) de la sectorització original del MIOC 2011 a 82 branques d'activitat s'ha reduït significativament, i s'han agrupat algunes activitats amb certa afinitat (agricultura, silvicultura i pesca, intermediació financera i assegurances, etc.). També s'ha optat per un procés invers en el cas de les activitats de sanitat i serveis socials, on les diferències entre ambdues activitats i l'existència d'estimacions detallades han permès desagregar ambdues estimacions.
A continuació s'adjunta una taula amb les branques considerades i la seva sectorització definida, segons la CCAE-2009.
| Branques d'activitat | CCAE-2009 |
|---|---|
| Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca | A |
| Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca | 01–03 |
| Indústries extractives, manufactureres, energètiques; activitats de sanejament i gestió de residus | B, C, D, E |
| De les quals, indústria manufacturera | C |
| Indústries extractives | 05–09 |
| Indústries alimentació, begudes i tabac | 10–12 |
| Indústries tèxtils, confecció, cuir i calçat | 13–15 |
| Indústries fusta i paper | 16–17 |
| Arts gràfiques i suports enregistrats | 18 |
| Indústries químiques i refinació petroli | 19–20 |
| Fabricació productes farmacèutics | 21 |
| Fabricació productes cautxú i matèries plàstiques | 22 |
| Indústries altres productes minerals no metàl·lics | 23 |
| Metal·lúrgia | 24 |
| Fabricació productes metàl·lics, exc. maquinària | 25 |
| Fabricació productes informàtics i electrònics | 26 |
| Fabricació materials i equips elèctrics | 27 |
| Fabricació maquinària i equips ncaa | 28 |
| Fabricació material de transport | 29–30 |
| Mobles i indústries manufactureres diverses | 31–32 |
| Reparació i instal·lació maquinària i equips | 33 |
| Energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat | 35 |
| Captació, potabilització i distribució d'aigua | 36 |
| Sanejament, gestió residus i descontaminació | 37–39 |
| Construcció | F |
| Construcció | 41–43 |
| Serveis | G–U |
| Comerç, hoteleria, finances i altres serveis | G–N;R–U |
| Comerç; reparació vehicles; transport i emmagatzematge; hoteleria | G, H, I |
| Venda i reparació vehicles de motor i motocicletes | 45 |
| Comerç engròs i intermediaris, exc. vehicles motor | 46 |
| Comerç detall, exc. vehicles motor i motocicletes | 47 |
| Transport terrestre; transport per canonades | 49 |
| Transport marítim i aeri | 50–51 |
| Emmagatzematge i activitats afins al transport; activitats postals | 52–53 |
| Serveis d'allotjament, menjar i begudes | 55–56 |
| Informació i comunicacions | J |
| Edició, activitats audiovisuals i radiodifusió | 58–60 |
| Telecomunicacions; serveis informàtica i serveis informació | 61–63 |
| Activitats financeres i d'assegurances | K |
| Activitats financeres i assegurances | 64–66 |
| Activitats immobiliàries | L |
| Activitats immobiliàries | 68 |
| Activitats professionals, científiques i tècniques; activ. administratives i serveis auxiliars | M, N |
| Activitats jurídiques i comptables, de consultoria i serveis tècnics | 69–71 |
| Recerca i desenvolupament | 72 |
| Publicitat; altres activ. professionals i tècniques; activ. veterinàries | 73–75 |
| Activitats administratives i serveis auxiliars | 77–82 |
| Administració pública; educació; sanitat i serveis socials | O, P, Q |
| Administració pública, Defensa i SS obligatòria | 84 |
| Educació | |
| Activitats sanitàries | 86 |
| Activitats serveis socials | 87–88 |
| Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment i altres serveis | R, S, T, U |
| Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment | 90–93 |
| Altres serveis | 94–96 |
| Activitats llars | 97–98 |
3. Comptes econòmics anuals de Catalunya (PIB). Base 2008
Els comptes són una actuació estadística que es recull en el Decret 169/2012, de 27 de desembre, pel qual s'aprova el Programa anual d'actuació estadística per a l'any 2013, en desplegament del Pla estadístic PEC 2011–2014.
3.1. Variables
A continuació s'adjunten les definicions de les principals variables referenciades en els Comptes econòmics anuals de Catalunya. Aquestes definicions provenen del SEC, que és el reglament europeu que defineix la metodologia dels comptes nacionals.
3.1.1. La producció
La producció és una activitat realitzada sota el control i la responsabilitat d'una unitat institucional que utilitza mà d'obra, capital i béns i serveis, per produir altres béns i serveis.
El SEC distingeix la producció de mercat i no mercat. S'entén per producció de mercat aquella que es ven a preus econòmicament significatius (si les vendes cobreixen més del 50 per cent dels costos de producció). L'altra producció, la de no mercat, és la que se subministra a altres unitats de forma gratuïta o a preus econòmicament no significatius.
La producció s'ha de registrar i valorar quan els béns i serveis es generen en el procés productiu. Tota la producció s'ha de valorar a preus bàsics, però s'utilitzen convenis específics per a la valoració de l'altra producció, la de no mercat. El preu bàsic és el preu que els productors reben dels compradors per cada unitat d'un bé o servei produït, descomptant els impostos sobre els productes i sumant les subvencions als productes.
La producció total dels altres productors de no mercat s'haurà de valorar pels costos totals de producció, és a dir, la suma dels consums intermedis, la remuneració dels assalariats, el consum de capital fix i els altres impostos sobre la producció menys les altres subvencions a la producció.
3.1.2. Els consums intermedis
Els consums intermedis representen el valor dels béns i serveis consumits com a inputs en un procés de producció, exclosos els actius fixos, el consum del qual es registra com a consum de capital fix.
Els productes utilitzats com a consums intermedis s'hauran de valorar als preus d'adquisició i registrar en el moment en què s'incorporen al procés productiu. En la pràctica, les unitats de producció no utilitzen aquest criteri de registre, ja que es comptabilitzen d'un costat les adquisicions destinades a ser utilitzades com a inputs i per l'altra les variacions d'existències d'aquests béns. En conseqüència, els consums intermedis s'han d'estimar per la diferència entre les adquisicions i les variacions d'existències dels béns destinats a consums intermedis.
3.1.3. Valor afegit brut i Producte interior brut
El valor afegit o valor generat per tota unitat dedicada a una activitat productiva és un dels saldos més importants del sistema. Es calcula com a diferència entre la producció i els consums intermedis. El valor afegit es pot calcular incloent-hi o no el consum de capital fix, és a dir, brut o net. Atès que la producció es valora a preus bàsics i els consums intermedis a preus d'adquisició, el valor afegit no inclou els impostos menys les subvencions sobre els productes.
El producte interior brut (a preus de mercat) és el resultat d'agregar el valor afegit brut del conjunt de branques d'activitat i els impostos nets sobre productes.
3.1.4. Impostos sobre la producció i les importacions
Els impostos sobre la producció i les importacions són pagaments obligatoris sense contrapartida, en efectiu o en espècie, recaptats per les administracions públiques o per les institucions de la Unió Europea, que graven la producció i les importacions de béns i serveis, la utilització de mà d'obra, la propietat o l'ús de la terra, habitatges i altres actius utilitzats en la producció.
Els impostos sobre la producció i les importacions es divideixen en: impostos sobre els productes (impostos del tipus valor afegit, impostos i drets sobre les importacions, impostos sobre els productes) i altres impostos sobre la producció.
Els impostos sobre els productes són impostos a pagar per cada unitat produïda o distribuïda d'un determinat bé o servei. L'impost pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del seu preu unitari o del seu valor.
Els altres impostos sobre la producció comprenen tots els impostos que suporten les empreses com a resultat de la seva participació en la producció, independentment de la quantitat o el valor dels béns i serveis produïts o venuts. Poden gravar la terra, els actius fixos o la mà d'obra utilitzats en el procés productiu, o bé determinades activitats o operacions.
3.1.5. Subvencions
Les subvencions són pagaments corrents sense contrapartida que les administracions públiques o les institucions de la Unió Europea efectuen als productors residents a fi d'influir en els seus nivells de producció, en els seus preus, o en la remuneració dels factors de producció. Les subvencions es divideixen en subvencions als productes i altres subvencions a la producció.
Les subvencions als productes són subvencions a pagar per unitat de bé o servei produït o importat. La subvenció pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del preu unitari.
Les altres subvencions a la producció comprenen les subvencions que poden rebre les unitats de producció residents com a conseqüència de la seva participació en la producció, excepció feta de les subvencions als productes.
3.1.6. El consum final
La despesa en consum final consisteix en la despesa realitzada per les unitats institucionals residents en béns i serveis que s'utilitzen per satisfer directament les necessitats o mancances individuals, o les necessitats col·lectives dels membres de la comunitat. La despesa en consum final es pot realitzar en el territori econòmic o en la resta del món.
La despesa en consum final inclou el consum de les llars, les institucions sense finalitat lucrativa al servei de les llars i les administracions públiques.
3.1.7. Formació bruta de capital
La formació bruta de capital comprèn la formació bruta de capital fix i la variació d'existències.
La formació bruta de capital fix comprèn les adquisicions menys les disposicions o cessions d'actius fixos realitzades pels productors residents durant un període determinat. Els actius fixos són actius materials o immaterials obtinguts a partir de processos de producció i que són utilitzats de forma repetida o contínua en altres processos de producció durant més d'un any.
La variació d'existències es mesura pel valor de les entrades en existències, menys el valor de les sortides i el valor de qualsevol pèrdua corrent dels béns mantinguts en existències. S'inclouen com a existències diverses categories: primeres matèries i subministraments, treballs en curs, béns acabats i béns destinats a la revenda.
3.1.8. Exportacions i importacions
Les exportacions (importacions) de béns i serveis són operacions mitjançant les quals els residents (no residents) subministren béns i serveis als no residents (residents).
Les importacions i exportacions de béns tenen lloc quan hi ha canvi de propietat dels béns entre residents i no residents (amb independència que es realitzin els corresponents moviments físics dels béns a través de la frontera).
Les exportacions (importacions) de serveis comprenen tots els serveis prestats per residents (no residents) a no residents (residents). S'inclouen, entre altres, les despeses de turistes no residents (exportacions) i les despeses de residents a l'exterior (importacions).
3.1.9. Remuneració dels assalariats
La remuneració dels assalariats comprèn tota la remuneració en efectiu i en espècie a pagar pels ocupadors als seus assalariats com a contrapartida del treball realitzat per aquests durant el període comptable.
La remuneració dels assalariats inclou els sous i salaris (en efectiu i en espècie) i les cotitzacions socials a càrrec dels ocupadors (efectives a càrrec dels ocupadors i imputades a càrrec dels ocupadors).
3.1.10. Excedent brut d'explotació
L'excedent brut d'explotació és un saldo comptable que s'obté com a diferència entre el valor afegit brut i la suma de la remuneració d'assalariats i els impostos nets sobre la producció. Comprèn la resta de rendes generades en el procés de producció, així com el consum de capital fix.
3.1.11. Llocs de treball
Un lloc de treball es defineix com un contracte explícit o implícit entre una persona i una unitat institucional resident, per realitzar un treball a canvi d'una remuneració durant un període definit o indefinit de temps. Aquesta definició comprèn els llocs de treball dels assalariats i dels treballadors autònoms.
El concepte de llocs de treball difereix del concepte d'ocupació en què inclou el segon, tercer, etc. lloc de treball que ocupa la mateixa persona, els quals es poden desenvolupar, o bé de forma successiva, un a continuació de l'altre durant el període de referència (normalment, una setmana), o bé en paral·lel, com succeeix quan algú té un lloc de treball de dia i un altre de nit.
3.2. Fonts i mètodes d'estimació
Les diferents variables incloses als Comptes econòmics anuals de Catalunya s'han estimat prenent com a referència l'any 2008. El marc central de la nova base comptable s'ha elaborat mitjançant una estimació detallada de l'any 2008, a més de setanta branques d'activitat. A partir d'aquesta informació, s'han dinamitzat les estimacions per als anys 2009–2012. La sèrie retrospectiva 2000–2007 s'ha elaborat a partir d'un enllaç estadístic que ha preservat les estimacions de les variables principals de la Taula Input-Output 2001.
A continuació es comenten les principals fonts estadístiques utilitzades i es fan algunes consideracions metodològiques, per a les principals branques d'activitat estimades.
3.2.1. Branques agràries
Les estimacions del sector agrari es fonamenten en les estimacions detallades elaborades pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, atès que utilitzen el mateix marc metodològic de referència. Malgrat tot, subsisteixen algunes diferències en el tractament comptable d'algunes produccions que impliquen transformació industrial, com el vi i l'oli. Aquest tema, juntament amb les diferències de nivell que es deriven de les estimacions de la TIOC per a la silvicultura i pesca, permet explicar les discrepàncies entre ambdues fonts estadístiques.
3.2.2. Branques industrials
La indústria manufacturera s'ha estimat a partir dels resultats que proporciona l'Enquesta industrial d'empreses. El valor afegit brut s'ha calculat com a saldo, a partir d'una estimació específica del valor de la producció i dels consums intermedis de cada una de les branques considerades. Aquesta estimació inclou una valoració econòmica de les empreses sense assalariats no incloses a l'enquesta i de l'activitat generada a les branques fruit de la conciliació comptable. Aquestes variables s'han calculat mitjançant l'aplicació d'una comptabilitat intermediària que permet associar els conceptes de la comptabilitat empresarial a les diferents variables dels comptes econòmics.
En el cas de la indústria de la refinació del petroli, les estimacions a partir de l'any 2005 provenen d'un acord entre l'INE i els instituts d'estadística de les comunitats autònomes, que ha permès definir un protocol per regionalitzar aquestes macromagnituds.
3.2.3. Construcció
La principal font estadística per calcular l'activitat constructora a Catalunya ha estat l'Enquesta estructural de la construcció, del Ministeri de Foment. Aquesta operació, malgrat les dificultats derivades del seu marc poblacional, inclou informació rellevant sobre la subcontractació que permet millorar les estimacions comptables del sector.
3.2.4. Serveis
Les principals branques dels serveis de mercat no financers han estat estimades a partir de l'Enquesta anual de serveis. El procés d'elaboració de resultats s'ha dut a terme amb un procediment similar a les branques industrials. Però en el cas dels serveis els resultats de l'enquesta presenten més variabilitat de resultats d'algunes branques, conseqüència de la seva àmplia mobilitat empresarial. En algunes branques també s'ha de destacar la notòria infravaloració d'algunes activitats a l'enquesta.
Les branques financeres han estat dinamitzades a partir dels resultats de la TIOC, mitjançant diversos indicadors d'activitat financera a Catalunya, tant en l'àmbit de la intermediació financera com en l'activitat asseguradora, que han permès regionalitzar les magnituds estatals d'aquesta activitat.
La mesura de la dimensió econòmica de l'Administració pública a Catalunya s'ha dut a terme a partir de les liquidacions pressupostàries dels seus components: administració central, local i Generalitat (on s'inclouen les conselleries, els organismes autònoms i les empreses públiques considerades com a administració pública).
L'educació s'ha estimat a partir d'una delimitació detallada del sector: educació no universitària (mercat i no mercat) i universitària (mercat i no mercat). L'activitat no mercat s'ha valorat a partir de les liquidacions pressupostàries dels diferents agents. L'estimació de l'educació de mercat s'ha elaborat a partir de les enquestes de despesa i finançament de l'ensenyament privat, interpolant a partir de diversos indicadors d'activitat els anys sense informació directa de l'enquesta.
Les activitats sanitàries i socials han tingut un procés d'estimació similar a l'educació, ja que s'han calculat aprofitant l'esforç de desagregació sectorial definit a la TIOC. S'han estimat de manera diferenciada les activitats hospitalàries, a través de l'Enquesta d'establiments sanitaris en règim d'internat (EESRI). L'activitat sanitària i de serveis socials de no mercat ha estat valorada a partir de les liquidacions pressupostàries de totes les administracions públiques implicades. Finalment, les activitats de mercat s'han estimat a partir de diversos indicadors, que han permès dinamitzar els resultats d'enquestes especifiques elaborades en el marc input-output (per exemple, per residències de tercera edat, dentistes o consultoris mèdics).
3.2.5. Els llocs de treball
L'estimació dels llocs de treball totals i assalariats en base 2008, en el context dels comptes econòmics, ha implicat un càlcul específic a partir de les fonts pròpies per a cada branca i les generals d'ocupació, tot referenciat l'any 2008. Així, la principal font per a l'ocupació industrial ha estat l'enquesta industrial; per als serveis privats, l'enquesta anual de serveis, i per a les branques públiques, els registres administratius.
3.2.6. L'enllaç de les sèries
L'estratègia general de l'Idescat per dur a terme l'enllaç de les sèries ha implicat les fases operatives següents:
- Elaboració d'una sèrie instrumental dels comptes anuals en base 2000 per al període 2000–2008 segons la Classificació catalana d'activitats 2009 (CCAE-09). Per dur a terme aquesta tasca s'han desagregat els comptes, per a totes les variables operatives (valor de producció, consum intermedi, valor afegit, remuneració d'assalariats, excedent d'explotació i llocs de treball totals i assalariats), per grups segons la CCAE-93 (3 dígits) a partir de la informació detallada de les enquestes estructurals. Aquesta informació s'ha convertit en la CCAE-09 mitjançant l'aplicació d'una matriu de conversió (dissenyada a un detall de grups de la CCAE) derivada d'una explotació en doble CCAE 93-09 de les enquestes de l'any 2008. La sèrie instrumental final ha estat el resultat d'agrupar els resultats a 64 branques d'activitat, segons les recomanacions d'Eurostat.
- Estimació interna de les macromagnituds de l'any 2008 a un detall de 76 branques d'activitat (en branques CCAE-93). L'ampliació del detall respecte a la sectorització d'Eurostat prové de la desagregació de les branques d'Administració pública, educació, sanitat i serveis socials.
- Determinació d'una metodologia d'enllaç homogeneïtzada. Una vegada quantificada la discrepància entre les estimacions per branques d'activitat en base 2000 i 2008 i després d'ajustar els canvis metodològics cal determinar una estratègia per repartir les diferències estrictament estadístiques de les estimacions. El criteri generalment acceptat en aquest tipus d'enllaços de comptabilitat nacional consisteix a preservar l'estimació de l'any de referència de la base original (en el cas de l'Idescat, els resultats de la TIOC 2001) i repartir les diferències entre els anys de la sèrie fins a l'any 2008 sota la hipòtesi que s'han generat progressivament. Això implica utilitzar una taxa anual acumulativa per imputar anualment aquestes discrepàncies.
3.2.7. Estimacions en volum
Les principals variables dels comptes econòmics s'estimen a preus corrents, però l'anàlisi econòmica de les dades s'enriqueix si es pot aïllar adequadament el component preus de les estimacions. Per dur a terme aquest objectiu es deflacten les sèries i, per tant, s'obtenen sèries derivades que mesuren exclusivament la variació real.
El procés de càlcul dels deflactors del valor afegit brut és força complex, ja que implica dur a terme un doble procediment, per al valor de la producció i per als consums intermedis.
Atesa la dificultat d'estimació d'alguns preus auxiliars en branques significatives i la necessitat de garantir una congruència amb les estimacions en el marc de la comptabilitat espanyola i de la Unió Europea, es va optar per estimar, per a cada branca d'activitat uns deflactors instrumentals per a l'economia catalana i espanyola. Es van calcular a partir de l'estructura de consums intermedis que, per a cada branca, defineix la seva respectiva taula input-output i els indicadors de preus específics de cada producte. El diferencial entre ambdues estimacions ha definit la variació relativa del deflactor de cada branca, respecte el seu homòleg dels comptes espanyols.
3.3. Sectorització
La sectorització definida en els comptes econòmics anuals de Catalunya comprèn quaranta-quatre branques d'activitat i s'ha estructurat de manera que faciliti a l'usuari resultats amb major agregació i permeti així la comparabilitat amb altres fonts estadístiques.
La selecció de les branques escollides en els comptes és el resultat de conciliar diversos objectius, no sempre compatibles. D'una banda, és important proporcionar el màxim detall de les estimacions comptables, ja que és un mètode per millorar la capacitat d'anàlisi de la realitat econòmica catalana, però alhora s'ha de salvaguardar la garantia del secret estadístic i també s'ha de calibrar la qualitat de les diverses fonts estadístiques disponibles.
Per aquests motius, l'equivalència en la CCAE-09 de la sectorització original de la TIOC a 65 branques d'activitat s'ha reduït significativament, i s'han agrupat algunes activitats amb certa afinitat (agricultura, silvicultura i pesca, intermediació financera i assegurances, etc.). També s'ha optat per un procés invers en el cas de les activitats de sanitat i serveis socials, on les diferències entre ambdues activitats i l'existència d'estimacions detallades han permès desagregar ambdues estimacions.
A continuació s'adjunta una taula amb les branques considerades i la seva sectorització definida segons la Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009.
| Branques d'activitat | CCAE-2009 |
|---|---|
| Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca | A |
| Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca | 01–03 |
| Indústries extractives, manufactureres, energètiques; activitats de sanejament i gestió de residus | B, C, D, E |
| De les quals, indústria manufacturera | C |
| Indústries extractives | 05–09 |
| Indústries alimentació, begudes i tabac | 10–12 |
| Indústries tèxtils, confecció, cuir i calçat | 13–15 |
| Indústries fusta i paper | 16–17 |
| Arts gràfiques i suports enregistrats | 18 |
| Indústries químiques i refinació petroli | 19–20 |
| Fabricació productes farmacèutics | 21 |
| Fabricació productes cautxú i matèries plàstiques | 22 |
| Indústries altres productes minerals no metàl·lics | 23 |
| Metal·lúrgia | 24 |
| Fabricació productes metàl·lics, exc. maquinària | 25 |
| Fabricació productes informàtics i electrònics | 26 |
| Fabricació materials i equips elèctrics | 27 |
| Fabricació maquinària i equips ncaa | 28 |
| Fabricació material de transport | 29–30 |
| Mobles i indústries manufactureres diverses | 31–32 |
| Reparació i instal·lació maquinària i equips | 33 |
| Energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat | 35 |
| Captació, potabilització i distribució d'aigua | 36 |
| Sanejament, gestió residus i descontaminació | 37–39 |
| Construcció | F |
| Construcció | 41–43 |
| Serveis | G–U |
| Comerç, hoteleria, finances i altres serveis | G–N;R–U |
| Comerç; reparació vehicles; transport i emmagatzematge; hoteleria | G, H, I |
| Venda i reparació vehicles de motor i motocicletes | 45 |
| Comerç engròs i intermediaris, exc. vehicles motor | 46 |
| Comerç detall, exc. vehicles motor i motocicletes | 47 |
| Transport terrestre; transport per canonades | 49 |
| Transport marítim i aeri | 50–51 |
| Emmagatzematge i activitats afins al transport; activitats postals | 52–53 |
| Serveis d'allotjament, menjar i begudes | 55–56 |
| Informació i comunicacions | J |
| Edició, activitats audiovisuals i radiodifusió | 58–60 |
| Telecomunicacions; serveis informàtica i serveis informació | 61–63 |
| Activitats financeres i d'assegurances | K |
| Activitats financeres i assegurances | 64–66 |
| Activitats immobiliàries | L |
| Activitats immobiliàries | 68 |
| Activitats professionals, científiques i tècniques; activ. administratives i serveis auxiliars | M, N |
| Activitats jurídiques i comptables, de consultoria i serveis tècnics | 69–71 |
| Recerca i desenvolupament | 72 |
| Publicitat; altres activ. professionals i tècniques; activ. veterinàries | 73–75 |
| Activitats administratives i serveis auxiliars | 77–82 |
| Administració pública; educació; sanitat i serveis socials | O, P, Q |
| Administració pública, Defensa i SS obligatòria | 84 |
| Educació | 85 |
| Activitats sanitàries | 86 |
| Activitats serveis socials | 87–88 |
| Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment i altres serveis | R, S, T, U |
| Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment | 90–93 |
| Altres serveis | 94–96 |
| Activitats llars | 97–98 |
4. Comptes econòmics anuals de Catalunya (PIB). Base 2000
Els comptes són una actuació estadística que es recull en el Decret 289/2011, de 8 de març, pel qual s'aprova el Programa anual d'actuació estadística per a l'any 2011, en desplegament del Pla estadístic PEC 2011–2014.
4.1. Variables
A continuació s'adjunten les definicions de les principals variables referenciades en els Comptes econòmics anuals de Catalunya. Aquestes definicions provenen del SEC, que és el reglament europeu que defineix la metodologia dels comptes nacionals.
4.1.1. La producció
La producció és una activitat realitzada sota el control i la responsabilitat d'una unitat institucional que utilitza mà d'obra, capital i béns i serveis, per produir altres béns i serveis.
El SEC distingeix la producció de mercat i no mercat. S'entén per producció de mercat aquella que es ven a preus econòmicament significatius (si les vendes cobreixen més del 50 per cent dels costos de producció). L'altra producció, la de no mercat, és la que se subministra a altres unitats de forma gratuïta o a preus econòmicament no significatius.
La producció s'ha de registrar i valorar quan els béns i serveis es generen en el procés productiu. Tota la producció s'ha de valorar a preus bàsics, però s'utilitzen convenis específics per a la valoració de l'altra producció, la de no mercat. El preu bàsic és el preu que els productors reben dels compradors per cada unitat d'un bé o servei produït, descomptant els impostos sobre els productes i sumant les subvencions als productes.
La producció total dels altres productors de no mercat s'haurà de valorar pels costos totals de producció, és a dir, la suma dels consums intermedis, la remuneració dels assalariats, el consum de capital fix i els altres impostos sobre la producció menys les altres subvencions a la producció.
4.1.2. Els consums intermedis
Els consums intermedis representen el valor dels béns i serveis consumits com a inputs en un procés de producció, exclosos els actius fixos, el consum del qual es registra com a consum de capital fix.
Els productes utilitzats com a consums intermedis s'hauran de valorar als preus d'adquisició i registrar en el moment en què s'incorporen al procés productiu. En la pràctica, les unitats de producció no utilitzen aquest criteri de registre, ja que es comptabilitzen d'un costat les adquisicions destinades a ser utilitzades com a inputs i per l'altra les variacions d'existències d'aquests béns. En conseqüència, els consums intermedis s'han d'estimar per la diferència entre les adquisicions i les variacions d'existències dels béns destinats a consums intermedis.
4.1.3. Valor afegit brut i Producte interior brut
El valor afegit o valor generat per tota unitat dedicada a una activitat productiva és un dels saldos més importants del sistema. Es calcula com a diferència entre la producció i els consums intermedis. El valor afegit es pot calcular incloent-hi o no el consum de capital fix, és a dir, brut o net. Atès que la producció es valora a preus bàsics i els consums intermedis a preus d'adquisició, el valor afegit no inclou els impostos menys les subvencions sobre els productes.
El producte interior brut (a preus de mercat) és el resultat d'agregar el valor afegit brut del conjunt de branques d'activitat i els impostos nets sobre productes.
4.1.4. Impostos sobre la producció i les importacions
Els impostos sobre la producció i les importacions són pagaments obligatoris sense contrapartida, en efectiu o en espècie, recaptats per les administracions públiques o per les institucions de la Unió Europea, que graven la producció i les importacions de béns i serveis, la utilització de mà d'obra, la propietat o l'ús de la terra, habitatges i altres actius utilitzats en la producció.
Els impostos sobre la producció i les importacions es divideixen en: impostos sobre els productes (impostos del tipus valor afegit, impostos i drets sobre les importacions, impostos sobre els productes) i altres impostos sobre la producció.
Els impostos sobre els productes són impostos a pagar per cada unitat produïda o distribuïda d'un determinat bé o servei. L'impost pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del seu preu unitari o del seu valor.
Els altres impostos sobre la producció comprenen tots els impostos que suporten les empreses com a resultat de la seva participació en la producció, independentment de la quantitat o el valor dels béns i serveis produïts o venuts. Poden gravar la terra, els actius fixos o la mà d'obra utilitzats en el procés productiu, o bé determinades activitats o operacions.
4.1.5. Subvencions
Les subvencions són pagaments corrents sense contrapartida que les administracions públiques o les institucions de la Unió Europea efectuen als productors residents a fi d'influir en els seus nivells de producció, en els seus preus, o en la remuneració dels factors de producció. Les subvencions es divideixen en subvencions als productes i altres subvencions a la producció.
Les subvencions als productes són subvencions a pagar per unitat de bé o servei produït o importat. La subvenció pot consistir en un import monetari específic per unitat de quantitat d'un bé o servei, o es pot calcular ad valorem com un percentatge específic del preu unitari.
Les altres subvencions a la producció comprenen les subvencions que poden rebre les unitats de producció residents com a conseqüència de la seva participació en la producció, excepció feta de les subvencions als productes.
4.1.6. El consum final
La despesa en consum final consisteix en la despesa realitzada per les unitats institucionals residents en béns i serveis que s'utilitzen per satisfer directament les necessitats o mancances individuals, o les necessitats col·lectives dels membres de la comunitat. La despesa en consum final es pot realitzar en el territori econòmic o en la resta del món.
La despesa en consum final inclou el consum de les llars, les institucions sense finalitat lucrativa al servei de les llars i les administracions públiques.
4.1.7. Formació bruta de capital
La formació bruta de capital comprèn la formació bruta de capital fix i la variació d'existències.
La formació bruta de capital fix comprèn les adquisicions menys les disposicions o cessions d'actius fixos realitzades pels productors residents durant un període determinat. Els actius fixos són actius materials o immaterials obtinguts a partir de processos de producció i que són utilitzats de forma repetida o contínua en altres processos de producció durant més d'un any.
La variació d'existències es mesura pel valor de les entrades en existències, menys el valor de les sortides i el valor de qualsevol pèrdua corrent dels béns mantinguts en existències. S'inclouen com a existències diverses categories: primeres matèries i subministraments, treballs en curs, béns acabats i béns destinats a la revenda.
4.1.8. Exportacions i importacions
Les exportacions (importacions) de béns i serveis són operacions mitjançant les quals els residents (no residents) subministren béns i serveis als no residents (residents).
Les importacions i exportacions de béns tenen lloc quan hi ha canvi de propietat dels béns entre residents i no residents (amb independència que es realitzin els corresponents moviments físics dels béns a través de la frontera).
Les exportacions (importacions) de serveis comprenen tots els serveis prestats per residents (no residents) a no residents (residents). S'inclouen, entre altres, les despeses de turistes no residents (exportacions) i les despeses de residents a l'exterior (importacions).
4.1.9. Remuneració dels assalariats
La remuneració dels assalariats comprèn tota la remuneració en efectiu i en espècie a pagar pels ocupadors als seus assalariats com a contrapartida del treball realitzat per aquests durant el període comptable.
La remuneració dels assalariats inclou els sous i salaris (en efectiu i en espècie) i les cotitzacions socials a càrrec dels ocupadors (efectives a càrrec dels ocupadors i imputades a càrrec dels ocupadors).
4.1.10. Excedent brut d'explotació
L'excedent brut d'explotació és un saldo comptable que s'obté com a diferència entre el valor afegit brut i la suma de la remuneració d'assalariats i els impostos nets sobre la producció. Comprèn la resta de rendes generades en el procés de producció, així com el consum de capital fix.
4.1.11. Llocs de treball
Un lloc de treball es defineix com un contracte explícit o implícit entre una persona i una unitat institucional resident, per realitzar un treball a canvi d'una remuneració durant un període definit o indefinit de temps. Aquesta definició comprèn els llocs de treball dels assalariats i dels treballadors autònoms.
El concepte de llocs de treball difereix del concepte d'ocupació en què inclou el segon, tercer, etc. lloc de treball que ocupa la mateixa persona, els quals es poden desenvolupar, o bé de forma successiva, un a continuació de l'altre durant el període de referència (normalment, una setmana), o bé en paral·lel, com succeeix quan algú té un lloc de treball de dia i un altre de nit.
4.2. Fonts i mètodes d'estimació
Les diferents variables incloses als Comptes econòmics anuals de Catalunya s'han elaborat a partir de les estimacions disponibles a les Taules Input-Output de Catalunya 2001 i 2005. En conseqüència, l'estratègia general d'estimació ha estat definida per obtenir una congruència temporal d'aquestes variables, a partir de la dinamització dels valors definits a les TIOC 2001 i 2005.
A continuació es comenten les principals fonts estadístiques utilitzades i es fan algunes consideracions metodològiques, per a les principals branques d'activitat estimades.
4.2.1. Branques agràries
Les estimacions del sector agrari es fonamenten en les estimacions detallades elaborades pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, atès que utilitzen el mateix marc metodològic de referència. Malgrat tot, subsisteixen algunes diferències en el tractament comptable d'algunes produccions que impliquen transformació industrial, com el vi i l'oli. Aquest tema, juntament amb les diferències de nivell que es deriven de les estimacions de la TIOC per a la silvicultura i pesca, permet explicar les discrepàncies entre ambdues fonts estadístiques.
4.2.2. Branques energètiques
Les branques energètiques tenen com a font principal l'Enquesta industrial d'empreses, però també s'ha completat la informació amb l'Estadística minera del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. En el cas de la indústria de la refinació del petroli les estimacions a partir de l'any 2005 provenen d'un acord entre l'INE i els instituts d'estadística de les comunitats autònomes, que ha permès definir un protocol per regionalitzar aquestes macromagnituds.
4.2.3. Branques industrials
La indústria manufacturera s'ha estimat a partir dels resultats que proporciona l'Enquesta industrial d'empreses. El valor afegit brut s'ha calculat com a saldo, a partir de la dinamització del valor de la producció i dels consums intermedis de cada una de les branques considerades. Aquestes variables s'han calculat mitjançant l'aplicació d'una comptabilitat intermediària que permet associar els conceptes de la comptabilitat empresarial a les diferents variables dels comptes econòmics.
4.2.4. Construcció
La principal font estadística per calcular l'activitat constructora a Catalunya ha estat l'Enquesta estructural de la construcció, del Ministeri de Foment. Aquesta operació, malgrat les dificultats derivades del seu marc poblacional, inclou informació rellevant sobre la subcontractació que permet millorar les estimacions comptables del sector.
4.2.5. Serveis de mercat
Les principals branques dels serveis de mercat no financers han estat estimades a partir de l'Enquesta anual de serveis. El procés d'elaboració de resultats s'ha dut a terme amb un procediment similar a les branques industrials. Però en el cas dels serveis els resultats de l'enquesta presenten més variabilitat de resultats d'algunes branques, conseqüència de la seva àmplia mobilitat empresarial. En algunes branques també s'ha de destacar la notòria infravaloració d'algunes activitats a l'enquesta.
Les branques financeres han estat dinamitzades a partir dels resultats de la TIOC, mitjançant diversos indicadors d'activitat financera a Catalunya, tant en l'àmbit de la intermediació financera com en l'activitat asseguradora, que han permès regionalitzar les magnituds estatals d'aquesta activitat.
4.2.6. Administració pública, educació i sanitat
La mesura de la dimensió econòmica de l'Administració pública a Catalunya s'ha dut a terme a partir de les liquidacions pressupostàries dels seus components: administració central, local i Generalitat (on s'inclouen les conselleries, els organismes autònoms i les empreses públiques considerades com a administració pública).
L'educació s'ha estimat a partir d'una delimitació detallada del sector: educació no universitària (mercat i no mercat) i universitària (mercat i no mercat). L'activitat no mercat s'ha valorat a partir de les liquidacions pressupostàries dels diferents agents. L'estimació de l'educació de mercat s'ha elaborat a partir de les enquestes de despesa i finançament de l'ensenyament privat, interpolant a partir de diversos indicadors d'activitat els anys sense informació directa de l'enquesta.
Les activitats sanitàries i socials han tingut un procés d'estimació similar a l'educació, ja que s'han calculat aprofitant l'esforç de desagregació sectorial definit a la TIOC. S'han estimat de manera diferenciada les activitats hospitalàries, a través de l'Enquesta d'establiments sanitaris en règim d'internat (EESRI). L'activitat sanitària i de serveis socials de no mercat ha estat valorada a partir de les liquidacions pressupostàries de totes les administracions públiques implicades. Finalment, les activitats de mercat s'han estimat a partir de diversos indicadors, que han permès dinamitzar els resultats d'enquestes especifiques elaborades en el MIOC (per exemple, per residències de tercera edat, dentistes o consultoris mèdics).
4.2.7. Els llocs de treball
L'estimació dels llocs de treball en el context dels comptes econòmics ha implicat la dinamització dels resultats de la TIOC a partir de les pròpies fonts específiques per a cada branca. Així, la principal font per a l'ocupació industrial ha estat l'enquesta industrial, per als serveis de mercat l'enquesta anual de serveis i per les branques públiques, els registres administratius. La utilització d'aquestes fonts incrementa la congruència entre les macromagnituds de les branques, en particular respecte de la remuneració d'assalariats.
4.2.8. Estimacions en volum
Les principals variables dels comptes econòmics s'estimen a preus corrents, però l'anàlisi econòmica de les dades s'enriqueix si es pot aïllar adequadament el component preus de les estimacions. Per dur a terme aquest objectiu es deflacten les sèries i, per tant, s'obtenen sèries derivades que mesuren exclusivament la variació real.
El procés de càlcul dels deflactors del valor afegit brut és força complex, ja que implica dur a terme un doble procediment, per al valor de la producció i per als consums intermedis.
Atesa la dificultat d'estimació d'alguns preus auxiliars en branques significatives i la necessitat de garantir una congruència amb les estimacions en el marc de la comptabilitat espanyola i de la Unió Europea, es va optar per estimar, per a cada branca d'activitat uns deflactors instrumentals per a l'economia catalana i espanyola. Es van calcular a partir de l'estructura de consums intermedis que, per a cada branca, defineix la seva respectiva taula input-output i els indicadors de preus específics de cada producte. El diferencial entre ambdues estimacions ha definit la variació relativa del deflactor de cada branca, respecte el seu homòleg dels comptes espanyols.
4.3. Sectorització
La sectorització definida en els comptes econòmics anuals de Catalunya comprèn quaranta-vuit branques d'activitat i s'ha estructurat de manera que faciliti a l'usuari resultats amb major agregació i permeti així la comparabilitat amb altres fonts estadístiques.
La selecció de les branques escollides en els comptes és el resultat de conciliar diversos objectius, no sempre compatibles. D'una banda, és important proporcionar el màxim detall de les estimacions comptables, ja que és un mètode per millorar la capacitat d'anàlisi de la realitat econòmica catalana, però alhora s'ha de salvaguardar la garantia del secret estadístic i també s'ha de calibrar la qualitat de les diverses fonts estadístiques disponibles.
Per aquests motius, la sectorització original de la TIOC a 65 branques d'activitat s'ha reduït significativament, i s'han agrupat algunes activitats amb certa afinitat (agricultura, silvicultura i pesca, intermediació financera i assegurances, etc.). També s'ha optat per un procés invers en el cas de les activitats de sanitat i serveis socials, on les diferències entre ambdues activitats i l'existència d'estimacions detallades han permès desagregar ambdues estimacions.
A continuació s'adjunta una taula amb les branques considerades i la seva sectorització definida segons la classificació d'activitats Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 Revisió 1.
| Branques d'activitat | Codi CCAE-93 Rev.1 |
|---|---|
| Agricultura, ramaderia i silvicultura | 01–05 |
| Energia | 10–14, 23, 40–41 |
| Indústria extractiva i refinació petroli | 10–14, 23 |
| Energia elèctrica, gas i aigua | 40–41 |
| Indústria | 15–37 (exc 23) |
| Indústries productes alimentaris, begudes i tabac | 15–16 |
| Indústries tèxtils, confecció i pelleteria; cuir i calçat | 17–19 |
| indústries tèxtils | 17 |
| indústries confecció i pelleteria | 18 |
| indústries del cuir i del calçat | 19 |
| Indústries fusta i suro, exc. mobles | 20 |
| Indústries del paper, edició i arts gràfiques | 21–22 |
| indústries paper | 21 |
| edició, arts gràfiques i suports enregistrats | 22 |
| Indústries químiques | 24 |
| Fabricació productes cautxú i matèries plàstiques | 25 |
| Indústries altres productes minerals no metàl·lics | 26 |
| Metal·lúrgia i productes metàl·lics (exc. maquinària) | 27–28 |
| metal·lúrgia | 27 |
| productes metàl·lics (exc. maquinària i equips) | 28 |
| Construcció maquinària i equips mecànics | 29 |
| Màquines d'oficina, maquinària i materials elèctrics | 30–33 |
| fabricació màquines d'oficina i equips informàtics | 30 |
| fabricació maquinària i materials elèctrics | 31 |
| material electrònic; aparells ràdio, TV, comunicacions | 32 |
| equips i instruments medicoquirúrgics i de precisió | 33 |
| Vehicles de motor i altres materials de transport | 34–35 |
| fabricació vehicles de motor, remolcs i semiremolcs | 34 |
| fabricació altres materials de transport | 35 |
| Mobles; altres indústries manufactureres i reciclatge | 36–37 |
| fabricació mobles; altres indústries manufactureres | 36 |
| reciclatge | 37 |
| Construcció | 45 |
| Serveis | 50–95 |
| Comerç i reparacions | 50–52 |
| venda, manteniment i reparació de vehicles de motor | 50 |
| comerç engròs i intermediaris, exc. vehicles de motor | 51 |
| comerç detall, exc. vehicles motor; reparacions | 52 |
| Hoteleria | 55 |
| Transport, emmagatzematge i comunicacions | 60–64 |
| transport terrestre; transport per canonades | 60 |
| transport marítim i aeri | 61–62 |
| activitats afins al transport; agències de viatges | 63 |
| correus i telecomunicacions | 64 |
| Mediació financera | 65–67 |
| Activitats immobiliàries, lloguers i serv. empresarials | 70–74 |
| activitats immobiliàries | 70 |
| activitats de lloguer | 71 |
| activitats informàtiques | 72 |
| recerca i desenvolupament | 73 |
| altres activitats empresarials | 74 |
| Administració pública | 75 |
| Educació | 80 |
| Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials | 85 |
| activitats sanitàries i veterinàries | 851–852 |
| activitats de serveis socials | 853 |
| Altres activitats socials i serveis. personals | 90–93 |
| activitats de sanejament públic | 90 |
| activitats associatives | 91 |
| activitats recreatives, culturals i esportives | 92 |
| activitats diverses de serveis personals | 93 |
| Llars que ocupen personal domèstic | 95 |