Metodología

Les estadístiques agràries s'elaboren en el marc del programa comunitari d'enquestes sobre l'estructura de les explotacions agràries que realitzen tots els estats de la Unió Europea. L'objectiu és tenir informació actualitzada i comparable de tots els estats membres, i utilitzar les estadístiques a l'hora de dissenyar la política agrària comuna. Aquest programa estableix que es porti a terme un cens agrari cada deu anys i unes enquestes per mostreig en els períodes intercensals. Algunes de les característiques que s'investiguen es refereixen a la dimensió de les explotacions, règim de tinença, mètodes de reg, usos del sòl, ramaderia, instal·lacions per a l'emmagatzematge i mà d'obra.

A Catalunya, les enquestes d'estructures dels anys 1993, 1995, 1997, 2003, 2005, 2007 les va dur a terme l'Idescat amb el suport del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. A partir de l'any 2013, l'organisme responsable d'aquesta operació estadística és l'INE.

Per al cicle que s'inicia amb el Cens agrari 2009 s'estableixen dues enquestes de caràcter triennal, la del 2013 i la del 2016. Aquestes operacions estan regulades per la següent legislació vigent:

• Unió Europea: Reglament (CE) 1166/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de novembre de 2008, i Reglament (UE) 715/2014 de la Comissió, que modifica l'annex III del Reglament anterior.
• Espanya: Reial decret 972/2009, de 12 de juny, pel qual es disposa la formació del Cens agrari 2009.
• Catalunya: Llei 13/2010, de 21 de maig, del Pla estadístic de Catalunya 2011–2014, Decret 169/2012, de 27 de desembre, pel qual s'aprova el Programa anual d'actuació estadística per a l'any 2013, i Decret 255/2015, de 22 de desembre, pel qual s'aprova el Programa anual d'actuació estadística per a l'any 2016.

1. Enquesta sobre l'estructura de les explotacions agràries

La Unió Europea, en el Reglament 1166/2008, del Parlament Europeu i del Consell, estableix l'obligació, per a tots els seus estats membres, d'elaborar enquestes sobre l'estructura de les explotacions que permetessin obtenir informació objectiva i comparable sobre la situació de l'agricultura en els diferents països, element important per a l'orientació de la política agrària comunitària. D'acord amb això, i per mesurar l'evolució de les explotacions agràries en els períodes intercensals, es porten a terme enquestes per mostreig.

Fins al Cens agrari 2009, als cicles intercensals es recollien 3 enquestes, en períodes biennals. Per al cicle que s'inicia amb el Cens agrari 2009, es recullen dues enquestes de caràcter triennal, el 2013 i el 2016.

Amb la finalitat d'actualitzar el Cens agrari, s'estableix la necessitat de mantenir una mostra fixa (panel) que faci el seguiment de les explotacions seleccionades al llarg d'un període. A partir del panel dissenyat i mitjançant unes regles de filiació, es pot assignar una probabilitat de selecció a les explotacions aparegudes després del Cens agrari corresponent. Això ha permès concebre un disseny en una sola etapa, amb estratificació de les explotacions, segons la seva orientació tecnicoeconòmica (OTE2) i grandària, i estimadors d'expansió simple.

Així, la mostra d'una enquesta està formada a partir d'una selecció d'explotacions del darrer Cens agrari, amb les quals es constitueix el panel a investigar en les enquestes. D'aquí van quedant excloses les explotacions que van deixant l'activitat agrícola o ramadera al llarg del període intercensal i es van incorporant unes explotacions "filles", sorgides a partir de la superfície o les instal·lacions ramaderes fixes, provinents d'unitats de la mostra de referència.

La dimensió de la mostra inicial per Catalunya per a l'Enquesta sobre l'estructura de les explotacions agràries del 2013 ha estat de 5.105 explotacions. L'àmbit poblacional de les explotacions objecte d'estudi per a les enquestes del cicle 2013–2016 és el mateix que el del Cens agrari 2009; per tant, són directament comparables:

• tenir un mínim d'1 ha de SAU, o
• 0,2 ha de SAU dedicades a hortalisses i flors i plantes ornamentals a l'aire lliure o amb protecció baixa o fruiters de regadiu (inclosos els cítrics) o planters o hivernacles, o
• 0,1 ha de SAU dedicades a hortalisses en hivernacle o flors i plantes ornamentals en hivernacle, o
• 0,5 ha de SAU dedicades a tabac o llúpol o cotó, o
• una o més unitats ramaderes (UR) i una producció estàndard total (PET) igual o superior a 0,75 unitats de dimensió europea (UDE).

Aquests criteris són independents i se n'ha de complir almenys un per tal que l'explotació es consideri dintre de la població objecte d'estudi.

S'exclouen les explotacions netament forestals si no compleixen alguna de les condicions esmentades, ja que el que es recull són les explotacions pròpiament agràries. Tot i això, si una explotació té alguna massa forestal, aquesta queda recollida en el qüestionari.

En les enquestes d'estructures anteriors al cens agrari 2009, l'àmbit poblacional de les enquestes era més restrictiu que el dels censos. Només 88.450 de les 113.578 explotacions censades l'any 1989 complien els criteris de selecció i van entrar dins l'àmbit poblacional de les enquestes del període. I en el Cens agrari 1999, del total de les 77.839 explotacions censades, només 67.224 van complir els criteris de mínims. Aquest fet s'ha de tenir en compte en comparar les taules de les enquestes d'estructures i les del cens agrari de referència, ja que no són directament comparables.

En l'àmbit temporal, la informació que es recull relacionada amb la terra, la maquinària i la mà d'obra és la corresponent a la campanya agrícola compresa entre l'1 d'octubre de l'any anterior i el 30 de setembre de l'any de referència (tret de la ramaderia, que té com a data de referència el mateix 30 de setembre). Pel que fa a les mesures de desenvolupament rural, que, seguint el Cens agrari 2009, s'incorporen ara a les enquestes, el període de referència és de tres anys (de l'1 de gener de 2011 al 31 de desembre de 2013) per a l'enquesta del 2013 i de dos anys (de l'1 de gener de 2015 al 31 de desembre de 2016) per a l'enquesta del 2016.

Un cop duta a terme l'operació de recollida de les enquestes seleccionades, s'eleven les dades per obtenir xifres representatives per al total de Catalunya.

La informació, tant dels censos com de l'Enquesta sobre l'estructura de les explotacions agràries, es presenta agrupada en sis apartats: agricultura, ramaderia, maquinària, mà d'obra agrària a les explotacions, desenvolupament rural i dimensió econòmica, i orientació tecnicoeconòmica.

La informació referent a la maquinària sols es recull en els censos del 1989 i el 1999 i en les enquestes del 1995, el 2005 i el 2013. El desenvolupament rural s'ha recollit a partir del Cens agrari 2009 i l'Enquesta sobre l'estructura de les explotacions agràries del 2013 (per tant, no hi ha dades per a les enquestes anteriors). L'enquesta del 2016 recull informació sobre els treballs per a la conservació del sòl, les tècniques d'aplicació de fems, els mètodes i la procedència de l'aigua de reg i els fems produïts a les explotacions amb ramaderia. Pel que fa a la dimensió econòmica, per a l'Enquesta del 2013 i el 2016, igual com ja es va fer per al Cens agrari 2009 es modifica el terme i la definició de la unitat que mesura les característiques econòmiques de les explotacions, que passa a ser la producció estàndard (PE). A causa de les diferències en les unitats emprades, i també de les modificacions en els càlculs, les dades del 2013 no són comparables amb les d'anteriors enquestes i per això es crea per al 2013 un apartat propi per a aquestes taules, diferent del de les anteriors enquestes, que es classificaven segons el marge brut.

2. Definicions

2.1. Agricultura

Explotació agrària

Unitat de caràcter agrari (conjunt de terres i/o bestiar), sota una gestió única, situada en un emplaçament geogràfic determinat, i que utilitza els mateixos mitjans de producció (maquinària i mà d'obra). Com a casos especials, es consideren com una sola explotació sempre que hi hagi una gestió única: una explotació que hagi estat repartida a nom de diverses persones per raons fiscals o altres, dues o més explotacions que constituïen anteriorment explotacions independents i que s'hagin integrat sota la direcció d'un sol titular, finques o parcel·les situades en diferents termes municipals pròxims, que exploti un mateix titular, amb els mateixos mitjans de producció. Se censen, en l'explotació que correspongui, les terres utilitzades anteriorment amb finalitats agràries i que, continuant amb vocació agrària, no han estat explotades durant el període de referència censal. Així mateix, s'hi recullen les terres no llaurades fins i tot en el cas que el seu únic aprofitament sigui la caça (vedat de caça). S'hi inclouen també les explotacions ramaderes, les explotacions agrícoles d'instituts d'investigació, comunitats religioses, escoles, etc. Se censen les explotacions on, encara que no es dugui a terme activitat agrícola o ramadera productiva, es rebi subvenció de la Unió Europea pel fet de mantenir la terra en bones condicions agrícoles i mediambientals. Se censen igualment les pastures i superfícies comunals d'ajuntaments i comunitats de veïns. No es consideren explotacions agràries: els picadors, les quadres i els terrenys utilitzats per a l'exercici dels cavalls de curses, les gosseres, els comerços d'animals, escorxadors i altres (sense cria), les explotacions d'animals de tir o treball, si la unitat no es dedica a la seva cria, els parcs zoològics, les almàixeres d'animals per a la pelleteria i la repoblació cinegètica i d'espècies com gossos, gats, aus ornamentals, etc. Tampoc s'hi consideren els terrenys parcel·lats que en el dia de l'entrevista estiguin urbanitzats o s'hi estiguin iniciant treballs d'urbanització, ni les empreses de serveis agraris. A partir del 2009, tampoc se censen les explotacions exclusivament forestals, però si una explotació agrària te alguna superfície forestal, aquesta es recull en el qüestionari.

Quan el total d'una taula se subdivideix en diferents categories, la suma del nombre d'explotacions pot ser igual al total o més gran, ja que una mateixa explotació pot aparèixer en més d'una columna.

Es consideren els següents tipus:

• explotació agrària amb terres
• explotació agrària sense terres

Explotació agrària amb terres

Fins al Cens del 1999, l'explotació agrària amb terres era aquella on la superfície total, en una o diverses parcel·les encara que no fossin contigües, era igual o superior a 0,1 ha. A diferència dels censos del 1982 i el 1989, al del 1999 s'hi incloïen també les explotacions que sols tenien xampinyó o altres bolets o fongs encara que la seva superfície no arribés a 0,1 ha. Al Cens del 2009, la superfície de les explotacions amb terres ve definida pels nous criteris de mínims: 1 ha de SAU, o 0,2 ha d'hortalisses o flors a l'aire lliure o fruiters de regadiu o planters o hivernacles, o 0,1 ha d'hortalisses o flors en hivernacle, o 0,5 ha de tabac o llúpol o cotó.

Explotació agrària sense terres

És la que disposa exclusivament de bestiar. Fins al 1999, aquelles que tenien en total un o més caps de ramat boví; dos o més caps entre ramat cavallí, mular o asiní; sis o més caps entre ramat oví o cabrum; dos o més caps de ramat porcí; cinquanta o més aus entre gallines, galls dindis, ànecs, oques, pintades, coloms, guatlles, faisans i perdius criades en captivitat; trenta o més conilles mares; deu o més ruscos. Aquest ramat pot trobar-se en zones rurals o urbanes. Al Cens del 2009 els mínims per a una explotació ramadera són: tenir una o més URs i una PET igual o superior a 0,75 UDEs.

Adscripció de l'explotació

Una explotació agrària es considera, a efectes censals, situada en el municipi on es troba la major part de les terres o, en cas de dubte, on radiqui l'edifici únic o principal de l'explotació. Les explotacions agràries sense terres es consideren adscrites al municipi en què el titular tingui declarat el seu bestiar o, a falta de declaració, en el municipi on radiquin les instal·lacions ramaderes.

Titular de l'explotació

Es designa com a titular de l'explotació la persona física o jurídica que, actuant amb llibertat i autonomia, assumeix el risc econòmic d'una explotació agrària, és a dir, assumeix la responsabilitat de la marxa econòmica o financera i el risc dels resultats de l'explotació. L'explotació la pot dirigir el titular mateix o una altra persona, i és independent del règim de tinença de la terra (en propietat, en arrendament, en parceria, etc.).

Personalitat jurídica del titular

Les diferents categories de personalitat o de condició jurídica que es consideren són les següents:

• persona física
• persona jurídica

Persona física

El titular es considera persona física quan és una persona individual o un grup de persones individuals (germans, cohereus, etc.) que exploten en comú un proindivís o una altra agrupació de terres o bestiar, sense haver formalitzat legalment una societat o agrupació. Quan en una explotació dues o més persones individuals comparteixen la titularitat, a efectes d'identificació només se'n fa constar una d'acord amb els següents criteris de preferència: 1. La persona que dirigeixi l'explotació o tingui una major participació en la gestió. 2. La persona que tingui una major participació en les responsabilitats financeres o econòmiques. 3. La més gran d'edat.

Persona jurídica

Són persones jurídiques les corporacions, associacions i fundacions d'interès públic reconegudes per la llei i les associacions d'interès particular (privades), siguin civils, mercantils o industrials, a les quals la llei concedeix personalitat pròpia, independentment de la de cada un dels seus associats. A efectes censals es tenen en compte les següents:

• societat mercantil
• entitat pública
• cooperativa de producció
• societat agrària de transformació (SAT)
• una altra condició jurídica

Societat mercantil

Agrupació de persones el contracte de societat de les quals està documentat en escriptura pública i aquesta escriptura està inscrita en el Registre Mercantil. Les societats es classifiquen en societat anònima, de responsabilitat limitada, col·lectiva i comanditària.

Entitat pública

Entitat que té com a titular alguna de les diferents administracions públiques (central, autonòmica o local).

Cooperativa de producció

Agrupació que, sotmetent-se als principis i disposicions de la Llei general de cooperatives i a les seves normes de desenvolupament, es dedica a l'obtenció de productes agraris en règim d'empresa en comú.

Societat agrària de transformació (SAT)

Societat civil que té com a finalitat la producció, transformació i comercialització de productes agrícoles, ramaders o forestals, i que està degudament inscrita en el registre corresponent.

El 2009, igual que el 1989, les SAT estan incloses dins d'altres condicions jurídiques.

Una altra condició jurídica

Qualsevol altra persona jurídica no classificada en els apartats anteriors: comunitat de béns (CB), societat civil (SC o SCP), o comunitat religiosa que tinguin a càrrec seu una explotació agrària.

Als censos del 2009 i el 1989 també hi són incloses les SAT.

Cap de l'explotació

Persona responsable de la gestió corrent i quotidiana de l'explotació agrària. El cap de l'explotació coincideix generalment amb el titular. En cas de no coincidir, s'especifica si és un membre de la família del titular o una altra persona assalariada. Cada explotació, física o jurídica té un únic cap d'explotació.

Formació agrària del cap de l'explotació

La formació del cap d'explotació es pot basar en l'experiència exclusivament pràctica, la formació professional agrària de 1r o 2n grau, la formació universitària agrària, o una altra formació o cursos d'especialització agraris.

Cursos de perfeccionament del cap de l'explotació

Es consideren els cursos de perfeccionament rebuts en els darrers dotze mesos per a l'adquisició o millora de nous coneixements.

Règim de tinença de la terra

Forma jurídica sota la qual actua el titular en les explotacions agràries amb terres. Una mateixa explotació pot estar constituïda per terres sota diferents formes de tinença:

• terres en propietat
• terres en arrendament
• terres en parceria
• terres sota altres règims de tinença

Terres en propietat

Terres sobre les quals el titular té dret de propietat, amb títol escrit o sense i les que han estat explotades pacíficament i ininterrompudament pel titular com a mínim durant trenta anys, sense pagament de renda. També s'inclouen en aquest grup les terres en usdefruit. No s'inclouen en aquest grup ni en l'explotació les terres propietat del titular cedides a tercers. En les explotacions on el titular és una comunitat municipal o veïnal, no formen part d'aquesta les terres que, en la campanya de referència, han estat donades en sorts o en arrendament.

Terres en arrendament

Terres el titular de les quals gaudeix dels aprofitaments d'aquestes mitjançant el pagament d'un cànon o renda, independentment dels resultats de l'explotació, ja sigui en metàl·lic, en espècie o en totes dues coses alhora.

Terres en parceria

Terres propietat d'una tercera persona, cedides temporalment al parcer a canvi del pagament d'un tant per cent del producte obtingut o el seu equivalent en efectiu. La quantia del pagament depèn de les condicions locals, el tipus d'empresa i l'aportació del propietari.

Terres sota altres règims de tinença

Terres no incloses en cap dels règims anteriors: les explotades per cessió gratuïta, en fideïcomís, en litigi, en precari, en censos, en emprius, en règim comunal donades en sorts o arrendament.

Parcel·la o vedat rodó

Extensió de terra que està sota un sol límit, és a dir, vorejada de terreny, edificis o aigües que no pertanyin a l'explotació.

Superfície total

Superfície constituïda per la superfície de totes les parcel·les que la integren, independentment de quin sigui el règim de tinença. S'exclouen les superfícies propietat del titular però cedides a terceres persones. S'exclouen les àrees ocupades per xampinyons, bolets i altres fongs cultivats en soterranis, grutes o altres edificacions adaptades.

Les superfícies de les terres i els conreus s'expressen en hectàrees (ha) i, en alguns casos particulars, en àrees.

Quan el total d'una taula se subdivideix en diferents categories, la suma de les superfícies haurà de coincidir amb el total. Es donen petites diferències en sumar per files o per columnes les superfícies d'una taula. Això és degut a l'arrodoniment de les àrees en passar-les a hectàrees, un cop efectuada l'agregació de les dades individuals que es van recollir en el qüestionari expressades en hectàrees i àrees. En algun cas el zero expressa una superfície superior a 0 i inferior a 0,5 hectàrees.

Superfície agrícola utilitzada (SAU)

Conjunt de la superfície de les TLs i les terres per a pastures permanents. Les TLs comprenen els conreus herbacis, els guarets, les hortes familiars i les terres dedicades a conreus llenyosos.

Terres de secà i de regadiu

Les TLs i les terres per a pastures permanents es classifiquen en:

• terres de secà
• terres de regadiu

Terres de secà

Terres que, durant el període de referència del Cens, no han rebut més aigua que la de la pluja.

Terres de regadiu

Terres que, durant el període de referència del Cens, han rebut aigua per mitjà d'un procediment establert per l'home, sense tenir en compte la durada o la quantitat dels regs, fins i tot si van ser de forma eventual.

Els guarets s'han inclòs, en tots els casos, en els conreus herbacis de secà, mentre que les hortes familiars s'han inclòs en els conreus herbacis de regadiu.

Aprofitament de la terra

La superfície total de cada explotació agrària amb terres es classifica en tres grans grups, segons el seu aprofitament: TLs, terres per a pastures permanents i altres terres. Les terres corresponents als dos primers grups es poden classificar també en terres de secà i de regadiu. En tots aquests grups s'inclouen tant la superfície de conreu pur com la part proporcional en cas de conreus associats i el conreu principal en cas de conreus successius.

Conreus associats

Conreus que coexisteixen intercalats sobre una mateixa parcel·la o terreny de cultiu en el curs de la campanya agrícola, durant tot o part del cicle vegetatiu i els productes dels quals es recullen per separat. En aquests conreus la superfície s'assigna proporcionalment a l'ús del sòl, per a cadascun dels conreus que formen l'associació. No es considera conreu associat la barreja de cereals o conreus mixtos, els productes dels quals no es recullen per separat i que es consideren conreu únic.

Conreus successius

Conreus que se succeeixen en una mateixa superfície en el decurs de la campanya agrícola i es recullen per separat. En aquests conreus la superfície total s'adjudica al conreu principal, considerant com a tal el de major valor de producció i, si no hi ha diferència sensible, el que hagi ocupat el sòl la major part del temps.

Terres llaurades

Terres que reben assistència cultural sigui quin sigui el seu aprofitament i la data en què s'hagi fet dins de l'any agrícola. Aquesta assistència cultural és la que s'efectua amb aixada, arada, rascle, etc. No entren dins d'aquesta categoria les tasques d'estendre adob, passar rodet, etc., practicades a les prades permanents. Es consideren els següents tipus de conreus en les TLs:

• conreus herbacis
• conreus llenyosos

Conreus herbacis

Plantes la part aèria de les quals té consistència herbàcia. En aquest epígraf s'inclouen també les superfícies ocupades per guarets i hortes familiars. Es consideren els següents tipus de conreus herbacis:

• cereals per a gra
• lleguminoses per a gra
• patata
• conreus industrials
• conreus farratgers
• hortalisses
• flors i plantes ornamentals
• llavors i plàntules destinades a la venda
• altres conreus herbacis
• guarets
• hortes familiars

Cereals per a gra

Cereals que tenen com a destinació principal el consum humà o animal del gra format i sec. També s'hi inclouen les barreges de cereals com, per exemple, el mestall (barreja de blat i sègol). Se n'exclouen els cereals recol·lectats per a consum en verd, ja que aquests tenen la consideració de conreus farratgers. S'hi inclouen els dedicats a la producció de llavor i també els destinats a la producció d'energia renovable.

Lleguminoses per a gra

Lleguminoses que tenen com a destinació principal el consum humà o animal del gra format i sec. Si s'escurça el cicle vegetatiu per fer un aprofitament en verd, aquestes lleguminoses es registren en el grup de les hortalisses quan es tracti de consum humà, o en conreus farratgers, si la destinació fos el consum animal. S'hi inclouen les dedicades a la producció de llavor i les destinades a la producció d'energia renovable.

Patata

S'hi inclouen les patates conreades en terrenys de conreu i en conreu hortícola. S'hi inclouen també les superfícies dedicades a la producció de patates de sembra.

Conreus industrials

Conreus herbacis el producte dels quals necessita, per a la seva utilització final, un procés industrial previ. Dins d'aquests s'inclouen les llavors de plantes oleaginoses com gira-sol, safrà bord, colza, soia, cacauet i altres i els conreus destinats a la producció d'energia renovable.

Conreus farratgers

Conreus que tenen com a destinació exclusiva l'alimentació ramadera, que es poden consumir en verd o sotmetre a algun procés de conservació com ensitjat o fenificat. S'hi inclouen també els cereals i conreus industrials recol·lectats en verd per a farratge. També els destinats a la producció d'energia renovable. Se n'exclouen els dedicats a la producció de llavor. Els altres farratges verds anuals comprenen: gramínies, cols, carbasses i cards farratgers, entre d'altres. I els farratges verds plurianuals: trèvol, trepadella, sulla i prades polifítiques.

Hortalisses

Espècies destinades al consum humà que tenen un caràcter hortícola, com ara tomàquets, melons, pèsols verds, mongetes tendres, faves verdes, maduixes, espàrrecs, blat de moro dolç, etc. Se n'exclou la patata. Es distingeixen les superfícies conreades en terreny de conreu, en conreu hortícola i en hivernacle.

Flors i plantes ornamentals

Cal distingir-hi dues formes de conreu: a l'aire lliure i/o amb protecció baixa, i en hivernacle. Se n'exclouen els planters.

Llavors i plàntules destinades a la venda

Se n'exclouen els cereals, lleguminoses per a gra, patates de sembra i plantes oleaginoses, les quals s'han d'incloure en els apartats dels conreus corresponents. Les llavors i plàntules per a les necessitats pròpies de l'explotació s'inclouen també en els epígrafs dels conreus corresponents.

Altres conreus herbacis

Dins d'aquest apartat es consideren les superfícies de tots aquells conreus herbacis que no s'incloguin en algun dels apartats anteriors i que existeixin a l'explotació.

Guarets

Terres que han estat en repòs durant el curs de la campanya, sense cap conreu, però en les quals s'ha fet alguna feina. S'inclouen les terres sembrades per a adob en verd. L'any 2009 es distingeix entre guarets sense ajuda econòmica i guarets subvencionats, que inclouen no solament aquells que formen part del programa de retirada de terres, sinó també les superfícies d'herbacis de les quals no es recull la producció i reben ajuts per mantenir la terra en bones condicions agrícoles i mediambientals. Els guarets es consignen sempre en secà.

Hortes familiars

Superfícies on es conreen productes agraris hortofructícoles (inclosa la patata), destinats principalment a l'autoconsum en l'explotació. Les hortes familiars es consignen en regadiu i la seva superfície ha de ser inferior a cinc àrees (500 m²).

Conreus llenyosos

Plantes la part aèria de les quals té consistència llenyosa, ocupen la terra durant períodes llargs i no s'han de trasplantar després de cada collita. Se n'exclouen els arbres forestals i els seus planters, també les superfícies que ja no estan en producció (abandonades) s'inclouen en el grup d'altres terres, com a cultivables no llaurades. Es poden presentar sobre la superfície:

• en plantació regular
• en disseminat

Comprenen:

• cítrics
• fruiters originaris de clima temperat
• fruiters originaris de clima subtropical
• baies (a partir del 2009)
• fruiters de fruits secs
• oliverar
• vinya
• planters
• conreus llenyosos en hivernacle
• altres conreus permanents

Conreus llenyosos en plantació regular

Els arbres es presenten en una distribució ordenada o geomètrica, més o menys perfecta, amb una densitat superior a 40 arbres per hectàrea i, almenys, amb dues fileres paral·leles.

Conreus llenyosos en disseminat

Se'ls aplica el mateix tractament que als conreus associats, i cal anotar, en l'epígraf corresponent, tant la superfície en conreu pur com la part proporcional en disseminat.

Cítrics

Inclou el taronger, el mandariner amb les seves varietats, el llimoner, l'aranja, la llima, ...

Fruiters originaris de clima temperat

Inclou la pomera, la perera, l'albercoquer, el presseguer i nectariner, el cirerer i guinder, la prunera, la figuera, el codonyer, el nesprer, l'atzeroler, el magraner, el caqui, el nashi... Al Cens del 2009, les móres, gerderes, groselles... es recullen a banda, dins l'apartat de "Baies".

Fruiters originaris de clima subtropical

S'hi inclouen, per exemple, el plataner, alvocater, xirimoier, kiwi i altres com la pinya, papaia, guaiaba, mango, litxi, magraneta, figuera de moro, palmera datilera, etc.

Baies

S'especifiquen a partir del Cens del 2009 i inclouen les groselles, gerderes, móres, nabius... que en els censos anteriors es presentaven dins l'epígraf dels fruiters originaris de clima temperat.

Fruiters de fruits secs

S'hi inclouen l'ametller, l'avellaner, el castanyer, el pistatxo, la noguera, el pi pinyer... quan el seu aprofitament principal sigui el fruit; en cas contrari, es comptabilitzen dins l'apartat d'"Espècies arbòries forestals". Dins l'apartat "Altres conreus llenyosos" hi ha el garrofer.

Oliverar

Inclou les dues destinacions de l'oliva: la de taula i la d'almàssera.

Vinya

D'acord amb la destinació del raïm, es distingeix entre el raïm de taula i per a panses, i el raïm per a vinificació. I d'aquest es diferencien les varietats de raïm destinades a la producció de vins de qualitat, en regions determinades acollides a la normativa legal corresponent al vi amb denominació d'origen, de les dedicades a la producció d'altres vins.

Planters

Plantes llenyoses joves conreades a l'aire lliure i destinades a ser trasplantades. Inclouen els planters de vinya, les vinyes mares de portaempelts i altres planters de conreus llenyosos, també els de plantes ornamentals i els arbres i arbustos per a la plantació de jardins.

Conreus llenyosos en hivernacle

Espècies llenyoses que durant tot o part del cicle vegetatiu hagin estat sota armadures visitables, fixes o mòbils, amb tancament total o parcial, amb elements de climatització o sense.

Altres conreus llenyosos a l'aire lliure

Conreus permanents a l'aire lliure que hi hagi en l'explotació i no hagin estat inclosos en les rúbriques anteriors; per exemple, garrofers, tàperes, pita, moreres, vimeteres, espart, jonc, canya, te i cafè. També s'inclouen en el Cens del 2009 les plantacions d'arbres de Nadal, sempre que siguin cultivats fora del bosc amb finalitat comercial (en els censos anteriors eren considerats dins les espècies arbòries forestals), i els arbres micorizats per a la producció de tòfona.

Terres per a pastures permanents

Terres no incloses en la rotació de cultius, dedicades de forma permanent (cinc anys o més) a la producció d'herba. Es consideren les classes següents:

• prats o prades permanents
• altres superfícies utilitzades per a pastures
• altres superfícies de pastures que no s'utilitzen per a producció i estan acollides a un règim d'ajudes (Cens del 2009)

Prats o prades permanents

Terres dedicades permanentment a la producció d'herba, característiques de zones amb un cert grau d'humitat, l'aprofitament prioritari de les quals es fa mitjançant la sega. Se n'exclouen els conreus farratgers, pel fet d'estar inclosos dins dels conreus herbacis.

Altres superfícies utilitzades per a pastures

Altres terrenys no inclosos en prats o prades permanents que s'utilitzen com a pastures per al bestiar. S'inclouen les deveses de pastures i també l'erm i el matoll quan sobre d'aquests s'ha realitzat algun aprofitament ramader.

Altres superfícies de pastures que no s'utilitzen per a producció i estan acollides a un règim d'ajudes

En el Cens del 2009 es recullen a banda les terres de pastura que es mantenen en bones condicions agrícoles i mediambientals per protegir-ne el sòl contra l'erosió i pel manteniment de la matèria orgànica, que eviti el deteriorament de l'hàbitat, i que són objecte de pagament únic.

Altres terres que no són SAU

Terres que, tot i trobar-se en l'explotació, no formen part del que denominem SAU. Es pot distingir dins de les altres terres:

• espècies arbòries forestals
• erm
• espartar
• matoll
• altres superfícies

Espècies arbòries forestals

Superfícies cobertes d'espècies arbòries que no són utilitzades amb finalitat agrícola principalment o amb altres finalitats diferents de les forestals, com l'aprofitament per a pastures per al bestiar. S'inclouen les pollancredes a l'interior o a l'exterior dels boscos, les muntanyes de castanyers i nogueres destinades a la producció de fusta i els planters forestals, que es troben en boscos i es destinen a necessitats de l'explotació. S'hi inclouen també les superfícies cobertes d'arbres o arbustos forestals amb una funció principal protectora, les línies d'arbres fora dels boscos i els límits arbrats que per la seva importància es consideri convenient incloure en la superfície arbòria. Les superfícies temporalment rases per tall o crema s'inclouen en el concepte corresponent a l'espècie que abans hi havia existit.

Amb anterioritat al Cens del 2009, les superfícies amb arbres es classifiquen segons les espècies que les componen en:

• frondoses o planifolis
• resinoses o coníferes
• mixtes

I també segons la destinació donada a la producció en:

• comercials
• no comercials

Frondoses o planifolis

Superfícies forestals cobertes per arbres de fulla ampla com eucaliptus, alzinars, rouredes, etc., almenys en un 75%.

Resinoses o coníferes

Superfícies forestals cobertes per arbres de fulles aciculars o de fulles en forma d'escata com pins, ginebres, avets, etc., almenys en un 75%.

Mixtes

Superfícies forestals sense predomini, no incloses en cap dels dos apartats anteriors.

Destinació donada a la producció

Les superfícies registrades a cada un dels tres apartats anteriors també es poden classificar segons la destinació que es dóna a la seva producció.

Comercials

La seva producció es destina principalment a la venda com a fusta, llenya o altres productes forestals amb una finalitat lucrativa amb independència de la periodicitat amb què s'efectuï la venda.

No comercials

La seva producció es destina principalment al consum propi o s'utilitzen per a la conservació del medi ambient, la protecció del terreny o com a límit entre explotacions.

Erm

Terreny que es caracteritza pel seu escàs rendiment, per no rebre cap tipus de feina i per no haver proporcionat cap aprofitament ramader.

Espartar

Terreny amb població principal d'espart o albardí que no es recull. En cas d'haver-se'n obtingut algun rendiment, aquestes superfícies s'inclouen en el concepte de conreus llenyosos.

Matoll

Terreny amb predomini d'arbustos espontanis: estepa, bruc, argelaga, ginesta, romaní, farigola, margalló, garric, bàlec, llentiscle, etc.

Altres superfícies

Terres que, tot i formar part de la superfície total de l'explotació, no són SAU ni pertanyen a cap dels apartats anteriors:

• superfícies cultivables no llaurades
• altres terres

Superfícies cultivables no llaurades

Superfícies que tot i ser agrícoles no han estat utilitzades per raons econòmiques, socials o altres de característiques semblants i no entren en l'alternança de cultius. Aquestes superfícies poden ser utilitzades de nou amb els mitjans normalment disponibles en l'explotació.

Altres terres

Superfícies que sense ser utilitzades directament per a la producció vegetal, són necessàries per a l'explotació (sòl ocupat per construccions, quadres, eres, etc.) i les superfícies que no són aptes per a la producció agrícola, és a dir, aquelles superfícies que únicament es podrien conrear amb l'ajut d'uns mitjans molt poderosos que no es troben normalment a l'explotació (ermassos, pedreres, etc.).

Superfície de base d'hivernacle

Superfície ocupada pels hivernacles utilitzats en l'explotació. En els hivernacles mòbils s'anota la superfície una sola vegada, encara que s'hagin utilitzat sobre diferents superfícies en el transcurs de l'any. En els hivernacles de diversos pisos la superfície és la que correspon a la de la base de l'hivernacle.

Xampinyó, bolets i altres fongs conreats

Comprèn el conreu de xampinyons, bolets i altres fongs en edificacions construïdes o adaptades amb aquesta finalitat, o en soterranis, grutes, coves, terrenys vedats, etc. Es comptabilitza la superfície de jaços disponibles per al conreu que han estat farcits una o més vegades amb humus durant els 12 mesos del període de referència. La comptabilització de jaços es fa una sola vegada, encara que s'hagin utilitzat diverses vegades durant la campanya. Se n'exclouen les tòfones que, en associació amb els arbres micorizats, estan incloses en "altres" conreus llenyosos a l'aire lliure.

Conreus energètics

Conreus que s'utilitzen principalment per a la producció d'energia tèrmica i elèctrica, i de biocarburants com el bioetanol, biodièsel, biogàs, hidrocarburs sintètics, etc. Aquests conreus, que ja s'han recollit en els seus corresponents epígrafs del qüestionari, es beneficien de diverses ajudes per tal de contribuir al seu desenvolupament. Es distingeixen segons siguin:

• conreats en superfícies en retirada de terres de la producció
• conreats en altres superfícies

S'especifiquen com a conreus energètics a partir del Cens del 2009.

Conreus d'organismes modificats genèticament (OMG)

Conreus d'organismes el material genètic dels quals ha estat modificat d'una manera que no es produeix naturalment en l'aparellament ni en la recombinació natural. Els conreus d'OMG han d'estar registrats públicament. Aquestes superfícies ja han estat recollides en els corresponents epígrafs i s'especifiquen com a tals a partir del Cens del 2009.

Agricultura ecològica

Els termes agricultura biològica o agricultura orgànica són sinònims d'agricultura ecològica, però l'agricultura integrada no és agricultura ecològica.

L'ús del terme producció ecològica està regulat pel Reglament del Consell (CE) núm. 834/2007. D'acord amb aquestes normes, per qualificar l'agricultura d'ecològica hi ha d'haver una identificació i separació de les parcel·les o productes produïts ecològicament dels que no ho són, i la producció ecològica ha d'estar registrada davant l'organisme de control corresponent i sotmesa a controls.

S'investiga tant la superfície qualificada, és a dir, ajustada totalment als principis de la producció ecològica, com la superfície que es troba en període de conversió, és a dir, aquella on s'apliquen mètodes d'agricultura ecològica encara que estigui pendent de la qualificació definitiva. Es consideren els tipus de conreus següents:

• cereals
• lleguminoses per a gra
• patata
• bleda-rave sucrera
• oleaginoses
• hortalisses, melons i maduixes
• prats o prades permanents i farratges verds plurianuals
• cítrics
• altres fruiters i baies
• oliverar
• vinya
• altres conreus

La producció vegetal ecològica requerirà:

• Pràctiques de treballar la terra i de cultiu que mantinguin o incrementin la matèria orgànica del sòl, reforcin l'estabilitat i biodiversitat edàfiques i previnguin la compactació i l'erosió del sòl
• Mantenir o incrementar la fertilitat i l'activitat biològica del sòl mitjançant la rotació plurianual de conreus, com ara lleguminoses i altres adobs verds, i l'aplicació de fems d'animals de producció ecològica
• Està permès l'ús de preparats biològics
• Utilitzar només fertilitzants i condicionadors de sòl que hagin estan prèviament autoritzats
• No fer servir fertilitzants minerals nitrogenats
• Fer servir tècniques de producció que previnguin o minimitzin la contaminació ambiental
• Prevenir els danys causat per plagues, malalties i males herbes amb enemics naturals, la rotació de conreus, les tècniques de cultiu i els processos tèrmics
• En cas d'existir una amenaça per a una collita, únicament es podran utilitzar determinats productes fitosanitaris autoritzats
• Fer servir llavors i materials de producció ecològica
• Fer servir productes de neteja i desinfecció de la producció vegetal autoritzats
• La recol·lecció de plantes silvestres que creixen naturalment en àrees naturals, boscos i àrees agrícoles només es consideren ecològiques si durant un període mínim de tres anys previs a la recol·lecció no han rebut cap tractament amb productes no ecològics i la recol·lecció no afecta l'estabilitat de l'hàbitat natural o el manteniment de les espècies de la zona

També s'investiga si s'apliquen mètodes de producció ecològica a la producció animal.

Reg

Es recullen les dades relatives al reg en referència a tres tipus de superfícies:

• la SAU mitjana regada en els darrers tres anys
• la superfície regada en la darrera campanya, segons el mètode de reg (aspersió, localitzat o per gravetat) o la procedència de les aigües (subterrànies, superficials o de xarxes comunes de subministrament)
• la superfície no regada en la campanya, disposant l'explotació d'instal·lacions de reg i aigua suficient

També es recull el percentatge de volum d'aigua consumida durant la darrera campanya, segons sigui:

• la seva procedència: aigües subterrànies, aigües superficials de dins de l'explotació, llacs, rius o cursos naturals de fora de l'explotació, xarxes de proveïment públic, aigües regenerades o aigües dessalades
• el règim de gestió de l'aigua de reg: si és de concessió integrada en una comunitat de regants o prové d'un altre tipus de règim diferent

Elements paisatgístics

Es recull si l'explotació disposa d'elements lineals com bardisses, línies d'arbres o murs de pedra que delimiten les diferents parcel·les o zones de l'explotació i que reben un mínim de manteniment per evitar-ne el deteriorament. Se n'exclou la vegetació que pugui ser considerada part de la SAU.

Treball del sòl en conreus herbacis

Treball portat a terme en el sòl ocupat pels conreus principals (no successius) entre la collita i la sembra següent. S'exclouen les àrees dels herbacis no sembrats durant l'any de referència. Pot ser de tres tipus:

• el convencional, amb l'arada de pala o de discs que permet tombar la terra en una primera operació, seguida d'una segona amb la grada de discs
• la llaurada mínima, quan es mantenen els residus de les plantes, almenys en un 30%, per al control de l'erosió i la conservació de la humitat, normalment sense tombar la terra
• la sembra directa, quan se sembra el nou conreu directament, sense llaurar la terra

Accions per a la conservació del sòl

Quan el terreny dels conreus herbacis queda despullat de plantes en el període hivernal, és especialment vulnerable a la pèrdua de nutrients. Per tal de reduir aquestes pèrdues, es pot mantenir sempre el terreny cobert amb plantes, de manera que es redueixi l'erosió i s'incrementi la matèria orgànica. Hi ha tres possibles tipus de coberta:

• els conreus d'hivern, normalment cereals que creixen durant l'hivern i són usats com a pastura
• els conreus de cobertura o intermedis, que se sembren únicament per evitar que l'aire i les aigües s'emportin les substàncies fertilitzants, però no es recol·lecten ni tenen cap aprofitament
• els residus de plantes, de la darrera collita o aportats, que es deixen sobre la superfície del sòl fins que aquest és llaurat per a la sembra
• el sòl nu: es tracta de la superfície que es llaura a la tardor , però no se sembra o cobreix a l'hivern amb cap tipus de residus de plantes i queda nua fins a la sembra a la primavera
• els conreus plurianuals, que es van sembrar en campanyes agrícoles anteriors

La rotació de conreus es la tècnica que consisteix en l'alternança anual de diferents conreus sobre una mateixa superfície o parcel·la en una seqüència planejada en el temps. Al contrari, quan un mateix conreu se sembra any rere any sobre la mateixa superfície es parla de monocultiu.

Utilització de fertilitzants orgànics

Quan alguna superfície de l'explotació ha estat adobada amb fertilitzants orgànics. Es distingeixen també aquelles superfícies en les quals s'ha fet una incorporació immediata de l'adob al sòl, és a dir abans de les quatre hores, amb la pròpia adobadora o amb l'arada.

Els fems es distribueixen en els terrenys agrícoles utilitzant diferents tècniques:

• la de difusió, que no fa servir tècniques d'injecció o d'escampament en bandes, la qual pot fer-se amb o sense incorporació. La incorporació és el procés pel qual el fem aplicat es barreja o enterra en el sòl. La incorporació en el sòl dels fems es diferencia quan es fa en el termini de les 4 hores després de la seva aplicació o entre les 4 i les 24 hores o després de les 24 hores que es considera sense incorporació
• la d'escampament en bandes, que aplica els purins i els fems semilíquids en una zona de solcs paral·lels sense fems entre ells, fent servir un dispositiu (escampador) fixat al final d'una cisterna o d'un tractor. Dins d'aquesta tècnica es diferencia el sistema de mànega posterior, que consisteix en diverses mànegues muntades en una barra, i el sistema de mànega calçada, que a la barra porta, a més, uns dispositius en forma de peu per apartar les fulles dels conreus o l'herba a fi de reduir la contaminació dels conreus o pastures
• la d'injecció, que aplica els purins o fems semilíquids mitjançant l'obertura de ranures en el sòl a una profunditat variable en funció del tipus d'injector. La injecció pot ser poc profunda (solc obert) en ranures pocs profundes, en general d'uns 50 mm, i que es deixen obertes; o profunda (solc tancat) en ranures profundes, en general d'uns 150 mm, i que es tanquen

Segons el tipus de fems, poden ser:

• fems sòlids, constituïts pels excrements dels animals domèstics, amb escassa quantitat d'orina
• purins, que són l'orina dels animals domèstics
• fems semilíquids o lisier, barreja d'excrements i orina dels animals

2.2. Ramaderia

En aquest apartat hi ha els animals existents a l'explotació, incloent-hi el bestiar transhumant i el bestiar en règim d'integració o contracte. Es considera règim d'integració tot tipus de contracte que impliqui una dependència en els subministraments (animals, pinsos, etc.) i en la venda. Inclou, per tant, la integració vertical, amb empreses privades, i la integració horitzontal o cooperativa.

Quan el total d'una taula se subdivideix en diferents categories, la suma del nombre d'explotacions pot ser igual o més gran al total, ja que una mateixa explotació pot aparèixer en més d'una columna.

Les dades de ramaderia són expressades de dues maneres:

• nombre de caps
• URs

Les espècies i classificacions dels animals que es consideren en el Cens són les següents:

• bovins
• ovins
• cabrum
• porcins
• equins
• aviram
• conilles mares
• ruscos

Cap

Terme utilitzat com a unitat de mesura per comptabilitzar el nombre de bestiar (per exemple, nombre de caps de bovins), excepte per als ruscos, per als quals es fa servir el mot unitat.

Unitats ramaderes

S'obtenen aplicant un coeficient a cadascuna de les espècies i tipus per tal de presentar en una mateixa unitat d'equivalència les diferents espècies. Aquests coeficients són: vaques de llet: 1; altres vaques: 0,8; bovins mascles de 24 mesos i més: 1; vaques braves de 24 mesos i més: 0,8; bovins de 12 a menys de 24 mesos: 0,7; bovins de menys de 12 mesos: 0,4; ovins: 0,1; cabrum: 0,1; truges: 0,5; truges per a reposició: 0,5; garrins: 0,027; altres porcins: 0,3; equins: 0,8; gallines: 0,014; polletes destinades a pondre: 0,014; pollastres i galls: 0,007; galls dindis, ànecs, oques i pintades: 0,03; altres tipus d'aviram: 0,03; conilles mares: 0,02. S'han d'exceptuar els ruscos i els estruços, que no es converteixen a URs.

Als censos del 1982 i el 1989 el coeficient per convertir les vaques braves de 24 mesos i més en URs era de 0,5, el dels equins 0,6 i el de les conilles mares 0,015.

El 2009 als estruços se'ls dóna un nou coeficient de 0,35 URs, tot i que no es recullen en aquest cens.

Bovins

S'inclouen tots els tipus de búfal.

• vaques
• altres bovins de 24 mesos i més
• bovins de 12 a menys de 24 mesos
• bovins de menys de 12 mesos

Vaques

Bovins femelles que han parit. S'inclouen les de menys de dos anys si han parit. Es poden distingir:

• vaques de llet
• altres vaques

Vaques de llet

Vaques que, per raó de la seva raça o aptitud, es tenen exclusivament o principalment per a la producció de llet destinada al consum humà o a la seva transformació en productes lactis. S'hi inclouen les vaques de llet de rebuig, és a dir, les vaques destinades a l'escorxador després de la darrera lactància.

Altres vaques

Vaques que, per la seva raça o aptitud, es destinen exclusivament o principalment a la producció de vedells, la producció làctia de les quals es fa servir bàsicament per a l'alimentació de les seves cries. S'hi inclouen les vaques de treball i altres vaques de rebuig destinades a l'escorxador.

Altres bovins de 24 mesos i més

• mascles
• braves

Mascles

S'inclouen els sementals, els bous de labor i altres mascles d'edat superior a dos anys.

Braves

S'inclouen els bovins femelles de dos o més anys que no han parit mai, encara que el dia de l'entrevista estiguin prenyades.

Bovins de 12 a menys de 24 mesos

En les femelles, s'exclouen les que han parit.

Bovins de menys de 12 mesos

• mascles
• femelles

Ovins

• ovelles mares
• borregues per a reposició
• altres ovins

Ovelles mares

Femelles de l'espècie ovina que han parit com a mínim una vegada. S'inclouen també en aquest epígraf les ovelles mares destinades a rebuig.

Borregues per a reposició

Femelles de l'espècie ovina que no han parit i que tenen com a finalitat reemplaçar o incrementar el ramat de mares.

Altres ovins

Animals joves dels dos sexes, de llet, recentals i pasquals, que tenen com a destinació el sacrifici, així com els sementals i mascles castrats.

Cabrum

• cabres mares
• cabres per a reposició
• altres cabrums

Cabres mares

Femelles de bestiar cabrum que han parit, si més no una vegada, i les cabres mares destinades a rebuig.

Cabres per a reposició

Femelles de bestiar cabrum que no han parit i que tenen com a finalitat reemplaçar o bé incrementar el ramat de mares.

Altres cabrums

Animals joves dels dos sexes, cabrits i cabres destinats a ser sacrificats, així com els sementals i mascles castrats.

Porcins

• truges mares
• truges per a reposició de 50 kg i més
• garrins de menys de 20 kg
• altres porcins

Truges mares

Femelles utilitzades per a la reproducció que ja han parit. Una vegada han deixat d'alletar els garrins i es destinen a sacrifici (com a rebuigs), han de ser comptabilitzades a l'apartat "Altres porcins".

Truges per a reposició de 50 kg i més

Femelles que no han parit que tenen com a finalitat reemplaçar o incrementar el grup de mares. El seu pes viu és com a mínim de 50 kg.

Garrins de menys de 20 kg

Porcs mascles o femelles el pes viu dels quals és inferior a 20 kg, independentment de la seva destinació posterior.

Altres porcins

Comprèn els animals que no s'han inclòs en els apartats anteriors: verros, animals d'engreix dels dos sexes el pes viu dels quals és superior a 20 kg i reproductors destinats a rebuig (mascles i femelles).

Equins

• cavalls
• mules
• ases

Cavalls

Animals de l'espècie cavallí, sigui quina sigui l'edat, sexe, raça o aptitud: per a reproductors, sella, treball, competicions i altres. S'inclouen també els cavalls utilitzats amb finalitat recreativa.

Mules

S'inclouen tots els animals, mules i ases somerins, sigui quina sigui l'edat o aptitud.

Ases

Comprèn tots els animals de l'espècie asiní, sigui quina sigui la seva edat, sexe, raça o aptitud.

Aviram

• gallines
• polletes destinades a pondre
• pollastres i galls
• galls dindis, ànecs, oques i pintades
• estruços
• altres avirams

Gallines

Comprèn totes les femelles a partir de l'edat de començament de la posta, els ous de les quals es destinen al consum o a la reproducció.

Polletes destinades a pondre

Animals joves de l'espècie gallina, femelles, que encara no han iniciat la posta.

Al Cens del 2009 es comptabilitzen conjuntament gallines ponedores, polletes i galls destinats a la reproducció per a ponedores.

Pollastres i galls

S'inclouen els pollastres d'engreix i la resta de pollastres criats per a la producció de carn, ja sigui en fase de cria o d'engreix, els galls i pollets mascles destinats a la reproducció, sigui quin sigui el pes, la raça i l'edat. El 2009 els mascles destinats a la reproducció es comptabilitzen amb les ponedores.

Galls dindis, ànecs, oques i pintades

Comprèn totes aquestes aus sigui quin sigui el pes, l'edat i la destinació. El 1989 les pintades s'incloïen a l'epígraf "Altres avirams". El 2009, tot el grup es comptabilitza a l'epígraf "Altres avirams".

Estruços

Comprèn totes aquestes aus sigui quin sigui el pes, l'edat i la destinació. El 2009 no es comptabilitzen.

Altres avirams

El 2009 comprèn totes les aus no incloses en els epígrafs gallines ponedores o pollastres de carn.

El 1999 comprèn coloms, guatlles, faisans i perdius criades en captivitat, sigui quin sigui el pes, l'edat i la destinació.

Al Cens del 1989 aquest epígraf incloïa també les pintades.

El 1982 comprenia galls dindis, ànecs, coloms, guatlles, oques, pintades, faisans i perdius criades en captivitat.

Conilles mares

Femelles que han parit com a mínim una vegada, destinades a la producció de conills de carn.

Ruscos

S'hi inclouen tots els ruscos tant mòbils com fixos, sigui quin sigui el seu format.

Altres animals

Tota la resta d'animals criats a l'explotació que s'utilitzin per a la producció de productes agraris. Se n'exclouen els animals de companyia.

Estabulació del ramat

Es recull el nombre mitjà de places existents en els diferents tipus d'estable:

• bovins
• porcins
• gallines ponedores

Únicament es tenen en compte els estables usats durant la campanya, inclosos els temporalment buits. L'estabulació pot ser fixa, quan els animals estan lligats permanentment, o lliure quan es poden moure lliurement.

Per als bovins es diferencia, a més, segons el sistema de recollida dels fems quan aquests són sòlids i purins o bé semilíquids o lisier.

Per als porcins, segons els estables tinguin o no els sòls enreixats o siguin estabulats lliurement sobre llit de palla amb fosa de recollida de fems

Per a les gallines ponedores es recull si és estabulació lliure en llits de palla, o si és en gàbies en bateria que poden ser: amb cinta transportadora de gallinassa, amb fossa de dejeccions o sobre xanques, o qualsevol altra tipus de bateria, i també altres instal·lacions, com els sistemes en què les aus es poden moure lliurement pel camp o una superfície tancada.

Utilització de pastures

Per a les explotacions que disposen d'herbívors (bovins, cabrum, ovins i equins) es recull el tipus de terreny usat per a la pastura:

• superfícies de la mateixa explotació
• terrenys comunals

En el primer cas, les pastures poden ser propietat de la mateixa explotació o estar arrendades per al seu ús exclusiu, o assignades en sort, i es recull el nombre total de mesos que els animals hi han pasturat i la superfície utilitzada segons el tipus de pastura. Per als terrenys comunals poden ser diversos els titulars autoritzats a la seva explotació i per tant, de cada explotació se n'investiga el nombre de mesos que els han utilitzat i el nombre total d'animals de l'explotació que hi han pasturat.

Instal·lacions per a l'emmagatzematge d'adobs naturals d'origen animal

Es recull si l'explotació disposa d'aquest tipus d'instal·lacions, distingint si són per a

• fems sòlids
• purins
• fems semilíquids o lisier

Per cada tipus es recull si són instal·lacions cobertes o no. També pel que fa als fems semilíquids, s'investiga si es recullen en tancs impermeables o en una fosa en el terreny. I per al total d'adob produït per l'explotació, el percentatge que és venut o cedit, ja sigui a altres explotacions per ser usat directament, o a empreses per al seu tractament.

Agricultura ecològica aplicada a la producció animal

Es comptabilitzen el nombre de caps de boví, oví i cabrum, porcí, aus i l'existència o no d'altres animals produïts ecològicament, sempre que estiguin enregistrats davant l'organisme de control corresponent i sotmesos als controls. Pel que fa a la producció ramadera ecològica:

• Podran portar-se animals de cria no ecològica a una explotació, però tan sols es consideraran ecològics després de superar el període de conversió
• La càrrega ramadera estarà limitada i les condicions d'estabulació hauran d'ajustar-se a les necessitats de desenvolupament i a les necessitats fisiològiques i etològiques dels animals
• S'utilitzaran tècniques de gestió que fomentin el benestar animal
• Per a la producció s'escolliran races adequades i mètodes naturals, encara que es permet la inseminació artificial sempre que no sigui induïda mitjançant tractaments hormonals. No està permesa la clonació o transferència d'embrions
• L'alimentació es basarà en pinsos ecològics
• La prevenció de malalties es basarà en la selecció de races i en les pràctiques de gestió pecuària ecològica

2.3. Desenvolupament rural

Activitats complementàries amb recursos de l'explotació

La política de desenvolupament rural traspassa l'àmbit purament agrari i de l'explotació agrària i té com a objectiu el conjunt d'activitats complementàries a l'agricultura que estructuren l'espai rural. S'entén per activitat complementària directament vinculada a l'explotació, qualsevol en la qual s'utilitzin els recursos (superfície, edificis, màquines, etc.) o els productes de l'explotació. S'inclouen els treballs agrícoles realitzats per a altres explotacions. Si només s'utilitzen recursos de mà d'obra, es considerarà que aquestes persones treballen per a dues entitats diferents; per tant, aquestes activitats no es consideraran directament vinculades a l'explotació. No s'inclouen activitats que no hi tinguin cap vincle directe, per exemple, una perruqueria o una agència d'assegurances. Si s'exerceixen diverses activitats, es registren totes elles. Es recullen les següents:

• turisme, allotjament i altres activitats recreatives
• artesania
• transformació de productes agrícoles
• producció d'energia renovable per a la venda
• transformació de la fusta (serradora)
• aqüicultura
• treballs agrícoles sota contracte per a altres explotacions
• treballs no agrícoles sota contracte
• silvicultura
• prestació de serveis sanitaris, socials o educatius
• altres activitats complementàries

També se'n recull la importància que aquestes activitats representen en percentatge respecte a l'activitat total, en la producció final de l'explotació. La producció final comprèn tots els ingressos procedents de l'agricultura i la ramaderia i els de totes les activitats complementàries.

Turisme, allotjament i altres activitats recreatives

Si les dependències de l'explotació són utilitzades per a allotjament, restauració o s'organitzen activitats recreatives i d'oci amb mitjans de l'explotació (cavalls, senderisme, excursionisme, etc.).

Artesania

Elaboració de productes artesanals (ceràmica, cistelleria, etc.) en la mateixa explotació.

Transformació de productes agrícoles

Transformació a l'explotació de productes agrícoles bàsics per vendre'ls (vins, formatges, melmelades, mel, producció d'embotits artesanals, etc.), tant si la matèria primera s'ha produït a la mateixa explotació, com si s'ha adquirit a l'exterior.

Producció d'energia renovable per a la venda

Utilització d'equips propis de l'explotació per a la producció d'energia (aerogeneradors, biogàs, solar, etc.) per a la venda. S'exclou l'energia renovable produïda per cobrir les necessitats pròpies de l'explotació i el lloguer de superfície per a l'establiment de molins de vent o la venda a altres empreses de matèries primeres per a la producció d'energia.

Transformació de la fusta

Transformació de la fusta a la mateixa explotació mitjançant serradora, per a la venda.

Aqüicultura

Si a l'explotació també es desenvolupa l'activitat de cria de peixos amb finalitats comercials.

Treballs agrícoles sota contracte per a altres explotacions

Treballs fets generalment amb materials de l'explotació com ara preparació de terrenys, manteniment del paisatge i del medi ambient, etc.

Treballs no agrícoles sota contracte

Si es contracten equips de l'explotació per a treballs que no són del sector agrari (netejar la neu, arrossegament de materials, etc.).

Silvicultura

Treballs forestals fets amb equips de l'explotació. Per a ella mateixa o per a altres explotacions.

Prestació de serveis sanitaris, socials o educatius

Recull un ampli ventall d'activitats, com ara granges educatives o pedagògiques, cura d'avis, nens i altres (discapacitats, drogoaddictes, serveis de maternitat, etc.), serveis per a escoles (servei d'àpats, activitats socials i recreatives integrades, etc.), centres de dia, centres de salut i altres, servei de manteniment del territori, servei de mobilitat i transport per a nens, avis i discapacitats, i teràpies i allotjament de mascotes.

Altres activitats complementàries

Entre d'altres, la cria d'animals per a la pelleteria. S'hi inclou l'ús durant part de l'any d'edificis per a l'emmagatzematge de caravanes, vaixells i altres objectes, sempre que els edificis esmentats s'utilitzin amb finalitats agrícoles la resta de l'any. Se n'exclou el lloguer d'edificis que no s'usen amb finalitats agrícoles en no considerar-se com a activitat directament relacionada amb l'explotació.

Altres activitats complementàries

Entre d'altres, la cria d'animals per a la pelleteria o altres activitats remunerades portades a terme per algun membre de l'explotació i relacionades amb la conservació de l'espai natural.

Mesures de desenvolupament rural

Es recull informació sobre si l'explotació s'ha beneficiat d'alguna mesura de desenvolupament rural durant els darrers dos o tres anys a càrrec del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER). S'inclouen només aquelles mesures directament rebudes per l'explotació. No s'inclouen, per tant, les assignades a més alt nivell (regional o en grup) encara que l'explotació se n'hagi beneficiat indirectament. Es considera que l'explotació s'ha beneficiat d'alguna mesura sempre que aquesta hagi estat acceptada, encara que el pagament no s'hagi realitzat de moment. A l'enquesta del 2013 es recullen:

• utilització de serveis d'assessorament
• modernització de les explotacions agrícoles
• augment del valor afegit dels productes agrícoles i forestals
• compliment de les normes establertes en la normativa comunitària
• participació en programes relatius a la qualitat dels aliments
• ajudes Natura 2000 a zones agrícoles
• pagaments vinculats amb la directiva relativa al marc de l'aigua
• pagaments relacionats amb l'agricultura ecològica
• pagaments relacionats amb altres ajudes agroambientals
• ajudes relatives al benestar dels animals
• diversificació cap a activitats no agrícoles
• foment d'activitats turístiques

A l'enquesta del 2016 les mesures de desenvolupament rural estan recollides en el títol III, capítol 1, del Reglament del Consell (CE) núm. 1305/2013. S'hi recullen:

• participació en programes relatius a la qualitat dels productes agrícoles i alimentaris
• ajudes relacionades amb la Directiva marc de l'aigua i Natura 2000
• agricultura ecològica
• ajudes agroambientals i climàtiques
• ajudes relatives al benestar dels animals
• inversió en actius físics
• prevenció i reparació dels danys causats a la capacitat de producció potencial agrària per desastres naturals i catàstrofes
• desenvolupament d'explotacions agràries i empreses
• inversions en el desenvolupament de zones forestals i millores de la viabilitat dels boscos
• reforestació i creació de superfícies forestals
• implantació de sistemes agroforestals
• prevenció i reparació dels danys causats als boscos per incendis, desastres naturals i catàstrofes
• inversions per incrementar la capacitat d'adaptació i el valor mediambiental dels ecosistemes forestals
• inversions en tecnologies forestals i en la transformació, mobilització i comercialització de productes forestals
• ajuts a zones amb limitacions naturals o altres limitacions específiques
• serveis silvoambientals i climàtics i conservació dels boscos
• gestió de riscos

Utilització de serveis d'assessorament

Serveis destinats a la millora del rendiment de l'explotació que inclouen la gestió en salut pública, zoosanitària, fitosanitària, mediambiental i del benestar dels animals, les bones condicions agràries i mediambientals i les normes relatives a la seguretat laboral basades en la legislació comunitària.

Modernització de les explotacions agrícoles

Ajuts per a inversions materials o immaterials que millorin el rendiment de l'explotació mitjançant la introducció de les noves tecnologies, que compleixin les normes comunitàries aplicables a aquestes inversions.

Augment del valor afegit dels productes agrícoles i forestals

Ajut destinat a les inversions materials o immaterials dirigides a reforçar l'eficàcia dels sectors de la transformació i comercialització de la producció primària, que millorin el rendiment global de l'empresa, que afectin la transformació i/o comercialització de productes, o el desenvolupament de nous productes, processos i tecnologies i que compleixin les normatives comunitàries aplicables a aquestes inversions.

Compliment de les normes establertes en la normativa comunitària

Ajuts que contribueixen en part a compensar els costos i les pèrdues d'ingressos ocasionats per l'aplicació de noves normes en els àmbits de la protecció mediambiental, salut pública, sanitat animal i fitosanitària, benestar dels animals i seguretat en el treball. Aquestes normes que imposen noves obligacions o restriccions a les pràctiques agràries, han de tenir una repercussió significativa en els costos habituals de l'explotació i afectar un nombre significatiu d'agricultors.

Participació en programes relatius a la qualitat dels aliments

Ajuts per als productes agrícoles destinats al consum humà, només per a programes relatius a la qualitat dels aliments, i que no es poden fer extensius a altres programes destinats a garantir un control més estricte del compliment de les normes obligatòries.

Ajuts Natura 2000 a zones agrícoles

Ajuts anuals que es concedeixen per cada hectàrea de SAU, amb la finalitat d'indemnitzar l'agricultor pels costos addicionals i les pèrdues d'ingressos derivats de l'aplicació de les directives comunitàries 79/409/CEE i 92/43/CEE sobre conservació d'hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

Pagaments vinculats amb la directiva relativa al marc de l'aigua

Ajuts anuals que es concedeixen per cada hectàrea de SAU, amb la finalitat d'indemnitzar l'agricultor pels costos addicionals i les pèrdues d'ingressos derivats de les dificultats que suposa l'aplicació de la Directiva comunitària 2000/60/CEE sobre polítiques d'aigües.

Pagaments relacionats amb l'agricultura ecològica

Ajuts anuals que es concedeixen als agricultors que de forma voluntària subscriguin compromisos agroambientals en explotacions que practiquen l'agricultura ecològica, d'acord amb les normes especificades en el Reglament del Consell (CE) núm. 834/2007.

Pagaments relacionats amb altres ajuts agroambientals

Ajuts anuals que es concedeixen als agricultors que de forma voluntària subscriguin compromisos agroambientals. Per norma general són compromisos per un període d'entre cinc i set anys i són més exigents que els requisits obligatoris en matèria de salut pública, zoosanitària, fitosanitària, mediambiental i del benestar dels animals, i que els requisits mínims en relació amb la utilització d'adobs i productes fitosanitaris.

Ajuts relatius al benestar dels animals

Ajuts anuals que cobreixen els costos addicionals i les pèrdues d'ingressos derivats de les dificultats en l'aplicació dels compromisos sobre benestar animal previstos en el Reglament del Consell (CE) núm. 1782/2003. Són compromisos d'entre cinc i set anys o per períodes més llargs en alguns casos.

Diversificació cap a activitats no agrícoles

Activitats que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida en zones rurals i fomentar la diversificació de l'economia rural.

Foment d'activitats turístiques

Ajuts que cobreixen les infraestructures a petita escala com són la senyalització dels llocs i els centres d'informació, les infraestructures que donen accés a zones naturals i a petits allotjaments, i els destinats al desenvolupament i/o comercialització de serveis turístics relacionats amb el turisme rural.

Participació en programes relatius a la qualitat dels productes agrícoles i alimentaris

Ajuts que es concedeixen als agricultors que participen per primer cop en règims de qualitat de productes agrícoles i alimentaris, d'acord amb l'article 16 del Reglament (CE) 1305/2013.

Ajuts relacionats amb la Directiva marc de l'aigua i Natura 2000

Ajuts per compensar els costos addicionals i les pèrdues d'ingressos que hagin experimentat els agricultors afectats per les dificultats derivades de les directives 92/43/CEE i 2009/147/CE i de la Directiva marc de l'aigua. Es descriuen a l'article 30 del Reglament (CE) 1305/2013.

Agricultura ecològica

Ajuts per compensar els costos addicionals i les pèrdues d'ingressos que hagin experimentat els agricultors com a conseqüència dels compromisos subscrits en adoptar o mantenir pràctiques i mètodes d'agricultura ecològica. Es descriuen a l'article 29 del Reglament (CE) 1305/2013.

Ajuts agroambientals i climàtics

Ajuts dirigits tant al manteniment com a la promoció de canvis necessaris en les pràctiques agrícoles que contribueixin positivament al medi ambient i al clima. Es descriuen a l'article 28 del Reglament (CE) 1305/2013.

Ajuts relatius al benestar dels animals

Ajuts als agricultors que porten a terme mesures a favor del benestar animal més exigents que les normes obligatòries corresponents. Es descriuen a l'article 33 del Reglament (CE) 1305/2013.

Inversió en actius físics

Ajuts dirigits a fer inversions materials o immaterials per tal d'augmentar el rendiment i sostenibilitat de les explotacions agrícoles, transformar, comercialitzar o desenvolupar productes agraris o millorar les infraestructures o les condicions agroambientals. També preveu ajuts a joves agricultors que s'estableixin per primer cop com a titulars d'una explotació agrària per fer inversions en matèria de seguretat laboral aplicable a la producció agrícola que estableix la UE. Es descriuen a l'article 17 del Reglament (CE) 1305/2013.

Prevenció i reparació dels danys causats a la capacitat de producció potencial agrària per desastres naturals i catàstrofes

Ajuts que es concedeixen a titulars forestals i que inclouen els costos de construcció d'infraestructures de protecció, d'activitats de prevenció d'incendis o d'altres riscos naturals, d'implantació i millora de la vigilància d'incendis, plagues i malalties i de restauració del potencial forestal malmès. Es descriuen a l'article 18 del Reglament (CE) 1305/2013.

Desenvolupament d'explotacions agràries i empreses

Ajuts destinats a la creació d'empreses no agrícoles en zones rurals o a la cessió permanent de petites explotacions a un altre agricultor. Es descriuen a l'article 19 del Reglament (CE) 1305/2013.

Inversions en el desenvolupament de zones forestals i millores de la viabilitat dels boscos

Ajuts destinats a la reforestació i creació de superfícies forestals, a la implantació de sistemes agroforestals, a la prevenció i reparació de danys causats als boscos per incendis, desastres naturals i catàstrofes, a la millora dels ecosistemes forestals i a la inversió en tecnologies forestals. Es descriuen a l'article 21 del Reglament (CE) 1305/2013.

Reforestació i creació de superfícies forestals

Ajuts que es concedeixen a titulars de terres públiques i privades i a les seves associacions, i que inclouen els costos d'establiment de la superfície forestal, el seu manteniment i les pèrdues d'ingressos agrícoles durant un període màxim de 12 anys. Es descriuen a l'article 22 del Reglament (CE) 1305/2013.

Implantació de sistemes agroforestals

Ajuts que es concedeixen a titulars de terres privades i municipals i a les seves associacions, i que inclouen els costos d'establiment de la superfície forestal i el seu manteniment durant un període màxim de cinc anys. Es descriuen a l'article 23 del Reglament (CE) 1305/2013.

El sistema agroforestal es refereix a les plantacions que combinen, en l'àmbit de les parcel·les productives, conreus agrícoles amb espècies forestals.

Prevenció i reparació dels danys causats als boscos per incendis, desastres naturals i catàstrofes

Ajuts que es concedeixen a titulars forestals públics i privats, i que inclouen els costos de construcció d'infraestructures de protecció, d'activitats de prevenció d'incendis o d'altres riscos naturals, d'implantació i millora de la vigilància d'incendis, plagues i malalties i de restauració del potencial forestal malmès. Es descriuen a l'article 24 del Reglament (CE) 1305/2013.

Inversions per incrementar la capacitat d'adaptació i el valor mediambiental dels ecosistemes forestals

Ajuts que es concedeixen a persones físiques i a titulars forestals privats i públics per fer inversions destinades a l'acompliment de compromisos mediambientals, de provisió de serveis dels ecosistemes o que potenciïn el caràcter d'utilitat pública dels boscos i superfícies forestals de la zona o que augmentin el potencial de mitigació del canvi climàtic dels ecosistemes, sense excloure els beneficis econòmics a llarg termini. Es descriuen a l'article 25 del Reglament (CE) 1305/2013.

Inversions en tecnologies forestals i en la transformació, mobilització i comercialització de productes forestals

Ajuts que es concedeixen a titulars forestals privats i públics per fer inversions destinades a la millora del potencial forestal o a la transformació, mobilització i comercialització dels productes forestals a fi d'augmentar-ne el valor. Es descriuen a l'article 26 del Reglament (CE) 1305/2013.

Ajuts a zones amb limitacions naturals o altres limitacions específiques

Ajuts que es concedeixen als agricultors de zones de muntanya i altres zones amb limitacions naturals o específiques, per tal de compensar-los de les restriccions que suposa la producció agrícola en aquestes zones. Es descriuen a l'article 31 del Reglament (CE) 1305/2013.

Serveis silvoambientals i climàtics i conservació dels boscos

Ajuts que es concedeixen a titulars forestals privats i públics que es comprometen voluntàriament a complir un o diversos compromisos silvoambientals i climàtics, més exigents que els requisits obligatoris, durant un període de cinc a set anys. Es descriuen a l'article 34 del Reglament (CE) 1305/2013.

Gestió de riscos

Ajuts a contribucions financeres a les primes d'assegurances de collites, animals i plantes o als fons mutuals per a compensacions financeres per pèrdues econòmiques causades per adversitats climàtiques, malalties d'animals o vegetals, infestacions per plagues o un incident mediambiental. Es descriuen a l'article 36 del Reglament (CE) 1305/2013.

Producció d'energia renovable

L'energia renovable és la que es deriva de processos naturals i que es reposa constantment. Es recull si l'explotació disposa d'algun equip situat en els seus terrenys que, durant el període de referència del cens, hagi produït energia renovable, tant si és per a la venda, com si és per a les mateixes activitats agrícoles o ramaderes. S'hi inclou també un equip que sigui compartit per diverses explotacions. No s'hi inclou si està cedit a un tercer per a la seva explotació, ni el que produeix energia únicament per a la llar del titular. Hi ha diverses formes d'energia renovable d'entre les quals s'investiguen les que es consideren més viables econòmicament:

• eòlica
• solar
• biomassa
• hidroenergia
• altres tipus d'energia renovable

Eòlica

Energia cinètica que s'obté mitjançant aerogeneradors.

Solar

Equips per a la producció d'energia elèctrica i obtenció d'aigua calenta a través de la radiació solar. El mitjà d'obtenció pot consistir en panells solars fotovoltaics que converteixen la llum del sol en electricitat, o energia solar tèrmica obtinguda a través d'equips per a la producció domèstica d'aigua calenta.

Biomassa

La biomassa és matèria orgànica produïda per ser usada com a combustible per a la generació de calor, electricitat o per al transport. La biomassa sòlida comprèn el carbó vegetal i la llenya, els residus de fusta i altres residus sòlids. S'inclouen també els conreus per a finalitats energètiques, els materials llenyosos generats per processos industrials o del desenvolupament forestal i agrícola (encenalls de fusta, serradures, closques de cereals o fruits secs, etc.). La tecnologia que s'usa principalment és la combustió.

L'energia renovable que s'obté a partir de la biomassa pot ser en forma de biocombustibles líquids o de biogàs. Els principals combustibles líquids són el biodièsel i el bioetanol, que s'obtenen a partir d'olis vegetals (principalment soja, gira-sol i colza) per ser utilitzats com a combustible per al transport, i substitueixen totalment o parcialment altres combustibles fòssils.

El biogàs o biometà és un gas format fonamentalment per metà i anhídrid carbònic, obtingut per la digestió anaeròbia de residus o subproductes orgànics com ara els purins, fems, residus d'escorxadors, fàbriques de cervesa o altres indústries agroalimentàries.

Hidroenergia

Equips per a la producció d'energia hidràulica renovable que converteix en electricitat l'energia potencial i cinètica de l'aigua.

Altres tipus d'energia renovable

Inclou l'energia geotèrmica emesa directament de la terra en forma d'aigua calenta o vapor, o l'energia mecànica provinent dels moviments del mar (marees, ones, etc.) que s'explota per a la generació d'electricitat.

2.4. Maquinària

Conjunt de màquines que es fan servir en les explotacions agràries. El Cens del 2009 no recull cap informació relativa a la maquinària disponible a les explotacions. Als censos anteriors, es recull la informació següent:

• maquinària de l'explotació en propietat exclusiva
• maquinària de l'explotació que no és de propietat exclusiva

Maquinària de l'explotació en propietat exclusiva

Nombre de màquines de cada tipus que siguin de propietat i que estiguin en servei o en disponibilitat d'ús en l'explotació el dia de l'entrevista.

Maquinària de l'explotació que no és de propietat exclusiva

Informació relativa a la utilització, al llarg de la campanya, de maquinària que no sigui de propietat exclusiva de l'explotació, distingint si es tracta de maquinària en copropietat o cooperativa o de SAT, o si pertany a altres explotacions o empreses de serveis.

Les taules recullen la informació relativa a la maquinària en propietat. Atès el nombre elevat de tipus de maquinària, la informació s'ha distribuït en tres taules.

La maquinària que es considera és la següent:

• tractors (de rodes o cadenes)
• motocultors, motosegadores, motoaixades i motofresadores
• recol·lectores de cereals
• altres màquines de recol·lecció
• remolc
• altres remolcs de les explotacions ramaderes
• sembradores
• adobadores
• equips per a tractament fitosanitari (herbicides, insecticides, etc.) accionats per tractor
• màquines per a reg automatitzat
• equip de regatge
• maquinària per a l'explotació ramadera
• ordinador personal d'ús per a l'explotació

Tractors (de rodes o cadenes)

Tractors de dos eixos o més, utilitzats per a l'execució de treballs agrícoles de l'explotació i altres vehicles de motor, sempre que serveixin de tractors agrícoles (Jeeps, Unimog).

Motocultors, motosegadores, motoaixades i motofresadores

Màquines de motor amb un eix utilitzades en agricultura, horticultura i viticultura i màquines similars sense eix. Se n'exclouen les màquines utilitzades únicament per als parcs i gespes.

Recol·lectores de cereals

Màquines automotrius o accionades per mitjà d'un tractor per a la recol·lecció (sega, bat i neteja) de cereals, inclòs l'arròs i el blat de moro en gra. S'hi inclouen, per exemple, les recol·lectores de lleguminoses, llavors oleaginoses i gramínies.

Altres màquines de recol·lecció

Màquines automotrius arrossegades o tirades per tractor, diferents de les recol·lectores de cereals, utilitzades per a la recollida, de manera contínua, de patates o conreus farratgers; empacadores de palla o fenc, veremadores, plataformes automotrius per collir la fruita i vibradors per a olives i altres fruits.

Remolc

Màquina remolcada per un tractor per al transport de primeres matèries, productes i subproductes vegetals o animals (excepte purins), etc.

Altres remolcs de les explotacions ramaderes

Remolc barrejador distribuïdor de racionament animal i cisternes per a la distribució de fem líquid (purins).

Sembradores

Màquines agrícoles que poden ser a línies, a cops, pneumàtiques o per a sembra directa.

Adobadores

S'hi inclouen les centrífugues o pendulars, les pneumàtiques i altres tipus per a la distribució tant d'adobs en estat líquid com gasós.

Equips per a tractament fitosanitari (herbicides, insecticides, etc.) accionats per tractor

S'hi inclouen empolvoratge, polvoritzadors per a conreus baixos i polvoritzadors per a conreus arboris.

Màquines per a reg automatitzat

S'hi inclouen canons enrotllables, pivots, ràngers i motobombes fixes per a reg.

Equip de regatge

Equip per al reg, ja sigui per aspersió o mitjançant solcs o canonades, i tant si és fix com mòbil.

Maquinària per a l'explotació ramadera

S'hi inclouen desensitjadores, molins de pinso, tancs refrigeradors i aparells de munyida de sala.

2.5. Mà d'obra agrària

La mà d'obra agrària està constituïda per totes les persones que hagin superat l'edat d'escolaritat obligatòria (com a mínim 17 anys) i que hagin realitzat treballs agraris durant el període de referència. També s'inclouen les persones que han arribat a l'edat de jubilació i continuen treballant a l'explotació.

Es considera treball agrari tota activitat humana que contribueix als resultats econòmics de l'explotació agrària. Comprèn: qualsevol treball d'organització i gestió (compres, vendes i comptabilitat), els treballs per a la sembra, conreu i recol·lecció de les collites, els treballs destinats al ramat (preparació i distribució dels aliments, munyida, assistència, etc.), treballs d'emmagatzematge i condicionament (ensitjar, batre i empaquetar) i feines de manteniment d'edificis, maquinària i instal·lacions. Les feines de transport pròpies de l'explotació només s'hi consideren si són executades per la mà d'obra de la mateixa explotació.

No es consideren feines agràries de l'explotació les feines domèstiques dutes a terme pel titular, membres de la família o per personal assalariat no familiar (empleats domèstics), les feines de fabricació de productes derivats de l'explotació com ara formatges o embotits o altres activitats complementàries de desenvolupament rural, i la feina feta per compte d'altri o en règim d'ajuda mútua (per exemple, l'efectuada per treballadors d'una empresa de serveis agraris o de cooperatives).

La mà d'obra pot ser familiar (titular, cònjuge i altres familiars) o assalariada (fixa, eventual i no contractada directament pel titular). Tota explotació agrària té un únic cap d'explotació. Les dades de treball en l'explotació s'expressen en nombre de persones, nombre de jornades treballades o en unitats de treball any (UTA). Una UTA equival al treball que fa una persona a temps complet durant un any: 228 jornades i més des del Cens de 1999, 275 jornades en les del Cens del 1989 i 300 jornades per al treball familiar i 275 per a l'assalariat en el Cens del 1982.

Mà d'obra familiar

Aquesta característica sols es recull de les explotacions agràries on el titular sigui persona física. Es considera mà d'obra familiar el titular, el seu cònjuge o parella i els altres membres de la família, sempre que facin feines agràries per a l'explotació, sigui de forma contínua o eventual, i com a assalariats o no assalariats. Es consideren altres membres de la família del titular els ascendents, descendents i altres parents, incloses les persones emparentades per matrimoni o adopció, independentment del fet que visquin a l'explotació o no.

El Cens del 2009 simplifica molt aquest apartat i només recull les variables següents: per al titular, si és cap de l'explotació, sexe, edat, jornades treballades a l'explotació, formació agrària i si ha realitzat activitats complementàries. Per a la resta de familiars: sexe, percentatge de temps treballat a l'explotació i activitats complementàries.

Per activitat complementària s'entén qualsevol que s'exerceix en contraprestació d'una remuneració, que no forma part dels treballs agrícoles propis de l'explotació. Es consideren tant les que es realitzen a la mateixa explotació, relatives al desenvolupament rural (apartat 7), com d'altres, agrícoles o no, desenvolupades fora de l'explotació. Quan hi ha activitat complementària, es distingeix entre la principal, la que ocupa la major part del temps, i la secundària.

Fins al Cens del 1999, de cadascuna de les persones que constitueixen la mà d'obra familiar es recullen les següents dades individuals: relació amb el titular, sexe, edat, si és el cap de l'explotació, el nombre de jornades completes i/o parcials treballades en l'explotació, si rep regularment algun tipus de remuneració per la feina feta en aquesta explotació i si ha exercit alguna altra activitat lucrativa.

La dedicació a l'explotació de la mà d'obra familiar podia ser:

• només a l'explotació
• principalment a l'explotació
• secundàriament a l'explotació

Només a l'explotació

Si no s'ha exercit cap altra activitat lucrativa.

Principalment a l'explotació

Si s'ha exercit una altra activitat lucrativa, però s'ha dedicat a l'explotació la major part de la jornada laboral.

Secundàriament a l'explotació

Si la major part de la jornada laboral es duu a terme fora de l'explotació agrària.

Mà d'obra no familiar o assalariada

Està constituïda per persones diferents del titular i membres de la família, les quals treballen a l'explotació i reben a canvi de la seva feina diners, espècies o totes dues coses alhora. Els socis d'una cooperativa o associació que realitzen treballs agrícoles a l'explotació, es consideren mà d'obra no familiar, independentment que rebin o no un salari. Comprèn:

• assalariats fixos
• assalariats eventuals
• jornades treballades per persones no ocupades directament pel titular

Assalariats fixos

Assalariats que tenen la prestació continuada al llarg de l'any. Es recull el nombre de persones contractades, classificades per sexe, edat i intervals de jornades completes, o el seu equivalent, treballades en l'explotació. El Cens del 2009 no recull l'edat dels assalariats. Inclou també el cap d'explotació, quan aquest no figura en la mà d'obra familiar.

Assalariats eventuals

Treballadors vinculats a l'explotació per contracte de caràcter eventual o sense contracte, la prestació dels quals en l'explotació és de caràcter esporàdic o de temporada per a determinades feines agrícoles. Es té en compte el nombre de jornades completes treballades, i en els censos anteriors al 2009 també el sexe dels treballadors.

Jornades treballades per persones no ocupades directament pel titular

Nombre de jornades completes treballades en l'explotació per persones que no han estat ocupades directament pel titular durant el període de referència, com per exemple autònoms o assalariats d'empreses contractades. S'exclouen els treballs efectuats per empreses de comptabilitat i els treballs de mutu ajut en què no hi hagi remuneració.

Titular de l'explotació

Persona física o jurídica que, actuant amb llibertat i autonomia, assumeix el risc econòmic d'una explotació agrària, és a dir, assumeix la responsabilitat de la marxa econòmica o financera i el risc dels resultats de l'explotació. L'explotació la pot dirigir el titular mateix o una altra persona, i és independent del règim de tinença de la terra (en propietat, en arrendament, en parceria, etc.).

Titular persona física

Persona individual també un grup de persones individuals (germans, cohereus, etc.) que explota en comú un proindivís o una altra agrupació de terres o bestiar, sense haver formalitzat legalment una societat o agrupació. Quan en una explotació dues o més persones individuals comparteixen la titularitat, amb vista a la identificació només se'n fa constar una d'acord amb els següents criteris de preferència: 1. la persona que dirigeixi l'explotació o tingui una major participació en la gestió; 2. la persona que tingui una major participació en les responsabilitats financeres o econòmiques; 3. la més gran d'edat.

Cap d'explotació

Persona responsable de la gestió corrent i quotidiana de l'explotació agrària. El cap d'explotació coincideix generalment amb el titular. Si no coincideix, pot ser un altre membre de la família o una persona assalariada. Totes les explotacions en què el titular no és persona física, hauran de tenir un cap d'explotació assalariat fix. Tota explotació agrària té, però, un únic cap d'explotació. Al Cens del 1982 no hi apareixia aquest concepte.

2.6. Dimensió econòmica i orientació tecnicoeconòmica

El marge brut d'una explotació

És la diferència entre el valor monetari de la producció bruta total i el valor de certs costos directes inherents a aquesta producció.

Davant la impossibilitat d'obtenir directament aquest saldo individualment per a cada explotació, s'utilitza una mesura indirecta de marge brut, mitjançant el càlcul d'un coeficient normalitzat en l'àmbit de la comunitat autònoma, denominat marge brut estàndard (MBS), per a cada una de les activitats de l'explotació, entenent-se per activitat cada tipus de conreu o tipus de bestiar.

Aquests coeficients, que determinen l'MBS de cada activitat, es basen en dades mitjanes calculades sobre un període de referència de tres anys i es concreten en uns valors unitaris (per hectàrea, per a cada tipus de conreu, i per cap, per a cada tipus de bestiar). Per al Cens del 1999, el període de referència dels MBS correspon a la mitjana dels anys 1995, 1996 i 1997. Mentre que per al Cens del 1989 correspon a la mitjana dels anys 1985, 1986 i 1987.

Per a cada explotació el marge brut d'una certa activitat es calcula multiplicant-ne la dimensió física, hectàrees o caps de bestiar segons els casos, pel coeficient corresponent. La suma dels marges bruts de totes les activitats de l'explotació dóna el marge brut total (MBT) d'aquesta explotació. Cal assenyalar que el procediment esmentat no és gaire precís pel que fa a la determinació individual de la dimensió econòmica de les explotacions, però resulta adient per efectuar la classificació posterior segons la seva orientació tecnicoeconòmica. En aquest sentit, cal tenir en compte que sols contribueixen a l'MBT d'una explotació les seves característiques ramaderes i les superfícies que constitueixen la SAU, a excepció dels guarets, les hortes familiars i altres conreus d'escassa importància. Així doncs, no contribueixen a l'MBT les superfícies d'altres terres, entre les quals les espècies arbòries forestals.

Dimensió econòmica d'una explotació (enquestes anteriors al 2009)

Dimensió determinada pel marge brut total (MBT) d'aquesta explotació, que s'expressa en unitats de mesura comunitària anomenades UDEs. Una explotació té una dimensió econòmica d'una UDE si el seu MBT és de 1.200 ecus, que equival aproximadament a 1.205 euros en el Cens de 1999, a 960 euros en el de 1989 i a 1.000 ecus, que equivaldrien aproximadament a 601 euros, si fem referència al Cens de 1982.

Orientació tecnicoeconòmica (OTE) d'una explotació (enquestes anteriors al 2009)

Té com a finalitat la classificació d'una explotació segons l'orientació dominant en el sistema de producció de l'explotació, d'acord amb les seves diferents activitats. La seva finalitat és agrupar les explotacions agràries en classes disjuntes, relativament homogènies, basant-se en la proporció relativa de l'MBT que hi aporta cada cultiu i cada espècie de ramat.

Aquesta tipologia s'ha creat com a eina d'anàlisi estadística per tal de respondre a les necessitats de la política agrària i permet: l'anàlisi de la situació de les explotacions basada en criteris econòmics; la possibilitat de comparar la situació de les explotacions entre les diferents classes de la tipologia i els diferents estrats, entre les diferents regions de la Unió Europea i en els diferents períodes de temps, i permet relacionar la dimensió econòmica de les explotacions amb la seva dimensió física i amb el treball.

Els diferents nivells de desagregació de les OTEs que es presenten a les taules fins al 2007 són els que corresponen a la Classificació de les explotacions segons la seva orientació tecnicoeconòmica (OTE-1996).

La producció estàndard d'una explotació

La PE és el valor de la producció que correspon a cada una de les activitats agràries de l'explotació, cada tipus de conreu o tipus de bestiar, calculat segons el valor mitjà assignat a aquella activitat en l'àmbit de la comunitat autònoma.

S'entén per valor de producció d'una activitat agrària el valor monetari de la seva producció bruta al preu de sortida de l'explotació. Els valors es calculen aplicant el coeficient que correspon a una determinada activitat agrària pel nombre d'unitats (hectàrees o caps) que té l'explotació, sense incloure-hi l'IVA, ni els impostos sobre els productes, ni els pagaments directes.

Les produccions estàndards corresponen a un període de producció de 12 mesos (la campanya agrícola). Per a aquells productes vegetals i animals pels quals la duració del període sigui superior o inferior als 12 mesos, se'ls calcula una PE que es correspongui amb la producció anual de 12 mesos.

Aquests coeficients que determinen la PE de cada activitat, els determina el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i es basen en dades mitjanes calculades sobre un període de referència de cinc anys, que s'actualitzen periòdicament segons les tendències econòmiques.

La suma de les produccions estàndards de totes les activitats de l'explotació donarà la PET d'aquesta explotació.

Dimensió econòmica d'una explotació (enquestes posteriors al 2009)

La dimensió econòmica d'una explotació es determina en funció de la seva PET i s'expressa en euros. A la vegada, les explotacions es classifiquen en diferents classes segons la seva dimensió econòmica.

Orientació tecnicoeconòmica (OTE) d'una explotació (enquestes posteriors al 2009)

Té com a finalitat la classificació d'una explotació segons l'orientació dominant en el sistema de producció de l'explotació, d'acord amb les seves diferents activitats. La seva finalitat és agrupar les explotacions agràries en classes disjuntes, relativament homogènies, basant-se en la proporció relativa de la PE que hi aporta cada cultiu i cada espècie de ramat, respecte de la PET de l'explotació.

Les diferents classes que componen la tipologia de les explotacions segons la seva OTE s'estructuren en diferents nivells de desagregació. Vegeu la Classificació de les explotacions segons la seva orientació tecnicoeconòmica (OTE-2009).