L'Estadística de nul·litats, separacions i divorcis és una investigació estadística de caràcter anual dirigida a l'estudi dels processos de nul·litat, separació o divorci que es plantegen en l'àmbit judicial.
L'objectiu d'aquesta Estadística és conèixer el nombre de sentències sobre nul·litats, separacions i divorcis dictades al llarg de l'any de referència, i proporcionar informació sobre algunes de les principals característiques sociodemogràfiques dels cònjuges (sexe, edat, nacionalitat, nombre de fills), sobre el tipus de separació o divorci (de mutu acord o contenciós) i sobre altres variables d'interès social associades al procés judicial (pensió alimentària, custòdia, durada del procediment, etc.).
1. Àmbit geogràfic i temporal
L'Estadística de nul·litats, separacions i divorcis s'elabora a partir de la informació sobre sentències proporcionada pels diferents òrgans judicials competents en la matèria.
La unitat bàsica de l'Estadística és la sentència de nul·litat, separació o divorci dictada pel corresponent òrgan judicial.
El període de referència és l'any de calendari, considerant per a això la data de dictamen de cada sentència. L'obtenció de la informació es realitza de forma contínua durant el mateix període de referència (any t) i els quatre primers mesos de l'any següent (any t+1). La difusió de les dades té periodicitat anual.
Des del punt de vista geogràfic, l'Estadística recull informació per a Catalunya i les quatre províncies.
2. Font
L'Estadística de nul·litats, separacions i divorcis és realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en virtut del Conveni subscrit amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de data 14 de febrer de 1995. Una addenda a aquest conveni va permetre que, a partir de l'1 de gener de 2007, s'implementés un sistema de recollida contínua de les butlletes estadístiques mitjançant formularis web. La recollida de les butlletes corresponents a aquesta Estadística es duu a terme de forma contínua al llarg de l'any.
3. Definicions
- Nul·litat
Decisió judicial que declara nul un matrimoni. Són nuls els matrimonis celebrats sense consentiment matrimonial; els contrets sense la intervenció del jutge, alcalde o funcionari davant de qui hagi de celebrar-se, o sense testimonis; els celebrats per error en la identitat del contraient i els contrets per coacció o per una por greu. La petició de nul·litat d'un matrimoni correspon als cònjuges, al Ministeri Fiscal i a qualsevol persona que hi tingui un interès directe i legítim, tret de les excepcions disposades en la Llei.
- Separació
Decisió judicial que produeix la suspensió de la vida en comú dels cònjuges i cessa la possibilitat de vincular béns d'un cònjuge a l'altre en l'exercici de la potestat domèstica. La petició de separació pot ser realitzada per tots dos cònjuges o per un d'ells (amb o sense el consentiment de l'altre) i han d'haver transcorregut tres mesos des de la celebració del matrimoni, excepte en els supòsits en què s'acrediti l'existència de risc per la vida, integritat física, llibertat, etc. del cònjuge demandant.
- Divorci
Dissolució del vincle matrimonial que implica la pèrdua de les obligacions i drets que es generen entre els cònjuges en el moment de formar matrimoni. El divorci no anul·la les obligacions quant als possibles fills, ja que aquestes es deriven de la relació de parentiu i no del vincle matrimonial.
- Separació de mutu acord
És aquella en la qual els cònjuges estan d'acord a separar-se. La demanda pot ser presentada per un sol cònjuge amb el consentiment de l'altre o per tots dos conjuntament. S'ha d'establir un conveni regulador en el qual s'especifiquin les conseqüències del divorci (repartiment de béns, obligacions envers els fills...) i han d'haver transcorregut més de tres mesos des de la data en què es va contreure matrimoni. El procediment en aquest tipus de separació és més senzill i àgil.
- Separació contenciosa
És la sol·licitada per un dels cònjuges sense el consentiment de l'altre, que és requerit judicialment mitjançant la presentació de la corresponent demanda. En aquest cas no hi ha conveni regulador.
- Divorci de comú acord o consensuat
És aquell en el qual els cònjuges estan d'acord a divorciar-se. La demanda pot ser presentada per un sol cònjuge amb el consentiment de l'altre o per tots dos conjuntament. S'ha d'establir un conveni regulador en el qual s'especifiquin les conseqüències del divorci (repartiment de béns, obligacions envers els fills...) i han d'haver transcorregut més de tres mesos des de la data en què es va contreure matrimoni. El procediment en aquest tipus de divorci és més senzill i àgil.
- Divorci no consensuat
És el sol·licitat per un dels cònjuges sense el consentiment de l'altre, que és requerit judicialment mitjançant la presentació de la corresponent demanda. En aquest cas no hi ha conveni regulador i és el jutge qui determina en la sentència els detalls i la situació en la qual queda cada cònjuge en relació amb els béns comuns, les obligacions amb els fills, etc.
- Comunitat autònoma i província
L'adscripció d'una nul·litat, separació o divorci a una comunitat autònoma o a una província es duu a terme prenent com a referència el lloc de l'òrgan judicial que dicta la sentència i no el lloc de naixement o de residència dels cònjuges.
- Edat dels cònjuges
És l'edat de cadascun dels cònjuges en la data corresponent a la sentència de nul·litat, separació o divorci.
- Nacionalitat dels cònjuges
És la nacionalitat de cadascun dels cònjuges en el moment de la sentència de nul·litat, separació o divorci.
- Estat civil dels cònjuges
És l'estat civil de cadascun dels cònjuges en el moment de la celebració del matrimoni sobre el qual es dicta la corresponent sentència de nul·litat, separació o divorci.
4. Tractament de la informació
En l'etapa inicial del processament de la informació es duen a terme els primers controls orientats fonamentalment a avaluar el grau de cobertura de la informació. Una vegada detectats els punts febles s'inicia un procés de reclamació amb les unitats informants que incideix en la necessitat d'emplenar aquesta informació i l'objectiu últim de la qual és reduir significativament la taxa de no-resposta. Amb això es pretén aconseguir un nivell d'informació en magnitud suficient per garantir la precisió i fiabilitat dels procediments estadístics d'imputació i ajust que han de ser aplicats de cara a obtenir els resultats definitius de la investigació.
Durant el procés d'edició i depuració de la informació s'estudia el grau de no-resposta i la coherència dels continguts dels diferents registres gravats, s'obtenen els primers indicadors i taxes de cobertures i es generen les primeres tabulacions de les principals variables.
La part fonamental del procés de depuració de la informació i del tractament de valors invàlids i inconsistències es duu a terme mitjançant DIA (Detecció i imputació automàtica), un sistema generalitzat d'edició i imputació desenvolupat per l'INE. Una vegada finalitzada la fase d'edició es duu a terme el càlcul dels factors de correcció i es tabulen els resultats.
5. Comparabilitat temporal
La comparabilitat temporal de la informació es pot fer per al període 1998–2012. Les dades ofertes l'any 2013, pel que fa al nombre de cada tipus de sentència, no són directament comparables amb les obtingudes l'any anterior a causa de la disponibilitat de noves fonts auxiliars d'informació en l'àmbit judicial, que han permès millorar els processos d'estimació i elevació dels resultats d'aquesta estadística.
6. Legislació
La normativa legal sobre nul·litats, separacions i divorcis apareix recollida en el Codi civil i en la Llei d'enjudiciament civil.
La normativa actual es regeix bàsicament per la Llei 15/2005, de 8 de juliol, per la qual es modifiquen el Codi civil i la Llei d'enjudiciament civil en matèria de separació i divorci. Aquesta Llei modifica la Llei 30/1981, de 7 de juliol, que va reincorporar la figura del divorci en la legislació espanyola.
L'actual Llei 15/2005, en comparació amb la de 1981, amplia l'àmbit de llibertat dels cònjuges quant a l'exercici de la facultat de sol·licitar la dissolució de la relació matrimonial. Així, el dret a no continuar casat no es fa dependre de la demostració de la concurrència d'una causa, perquè la causa determinant és la pròpia voluntat de la persona de no desitjar seguir vinculada amb el cònjuge.
La nova normativa, a diferència de la Llei anterior, admet el divorci sense necessitat de la prèvia separació de fet o judicial. No obstant això, aquesta es manté com a figura autònoma per a aquells casos en els quals els cònjuges, per les raons que els assisteix, decideixin no optar per la dissolució del matrimoni.