L'Estadística de despesa en consum de les llars és una activitat d'estadística oficial incorporada en el Pla estadístic de Catalunya, resultat de l'explotació de l'Enquesta de pressupostos familiars (EPF).
L'objectiu principal d'aquesta estadística és produir informació sobre la magnitud, l'estructura i la distribució de les despeses en consum. Aquests agregats s'han construït fins a l'any 2015 amb la Classificació de les funcions de consum individual (COICOP-HBS), mentre que a partir del 2016 s'aplica la nova classificació europea de consum, anomenada ECOICOP (European Classification of Individual Consumption by Purpose).
La despesa en consum de les llars representa l'activitat econòmica principal de la població i és una aproximació al concepte de consum privat, com a component més important a la demanda agregada d'un país.
L'EPF és una estadística per mostreig a les llars que realitza l'INE amb periodicitat anual. L'Idescat porta a terme una explotació detallada i amplia els resultats per a l'àmbit de Catalunya.
Les enquestes de pressupostos familiars tenen una llarga tradició i un alt nivell de consolidació tant en l'àmbit europeu com en l'espanyol. L'any 1958 es va realitzar la primera enquesta de pressupostos familiars, i la van seguir diverses edicions i successius canvis metodològics.
1. Àmbits de la investigació
Les despeses de consum registrades en l'EPF 2016 es refereixen al flux monetari que les economies de la llar destinen a l'adquisició d'articles de consum, més tota la despesa no monetària que es genera a partir dels menjars gratuïts o bonificats, autoconsum, autosubministrament, qualsevol salari en espècie i el lloguer imputat a l'habitatge. El nivell màxim de desagregació funcional de la despesa en consum serà a cinc dígits de l'ECOICOP (European Classification of Individual Consumption by Purpose).
1.1. Àmbit poblacional
L'àmbit poblacional d'estudi són les llars privades que resideixen en habitatges familiars principals, així com les persones que en formen part.
1.2. Àmbit geogràfic
L'àmbit geogràfic de l'EPF és tot el territori espanyol. L'Idescat realitza una explotació de les dades i amplia la informació per a Catalunya.
1.3. Àmbit temporal
L'àmbit temporal o període d'estudi és l'any natural. S'ofereixen resultats anuals tant de la despesa total i les despeses mitjanes efectuades per les llars residents a Catalunya.
A causa tant del factor cansament com del factor oblit, aquest tipus d'enquestes porten associades períodes de referència que fan que, en general, no es pregunti a les llars sobre totes les seves despeses durant tot el període d'estudi sinó durant un període més curt, de forma que, aplicant un factor d'elevació, s'obté una estimació de la despesa de la llar al llarg de tot el període d'estudi.
Els períodes de referència que s'assignen a cadascun dels béns i serveis que han estat enregistrats i indiquen la durada de temps amb la qual es fa correspondre la despesa en aquest bé o servei dependrà de la freqüència de compra dels béns o serveis o de la seva importància monetària.
- Bisetmanal: béns molt freqüents o d'import petit
- Mensual: béns de mitjana freqüència o d'import moderat
- Trimestral: béns de baixa freqüència o d'imports elevats per ser considerats bisetmanals o mensuals
- Anual: béns de poca freqüència o d'imports molt elevats
- Últim rebut: pagaments regulars o per quotes periòdiques
2. Disseny i grandària de la mostra
El disseny mostral es caracteritza pel fet de ser bietàpic, amb una estratificació de les unitats de la primera etapa, formada per les seccions censals, i de la segona, formada pels habitatges familiars principals, investigant a totes les llars que resideixen al mateix habitatge.
La mostra de seccions es distribueix entre comunitats assignant-ne una part de manera uniforme i una altra proporcionalment a la població de cada comunitat. Per a Catalunya es preveuen 234 seccions, de les quals les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona tenen 169, 26, 13 i 26 seccions respectivament.
Les seccions se seleccionen dins de cada estrat amb probabilitat proporcional a la seva grandària poblacional. Se seleccionen 10 habitatges, dins de cada secció, amb igual probabilitat mitjançant mostreig sistemàtic amb arrencada aleatòria.
Donada la complexitat de l'enquesta, amb l'objectiu d'evitar el cansament de les famílies col·laboradores i donar probabilitat de selecció als nous habitatges de la secció, s'introdueix l'esquema de torns de rotació que facilita la renovació parcial de la mostra.
L'esquema de col·laboració de les llars consisteix en el fet que hi ha dos torns de rotació, la meitat de les seccions mostrals pertanyen al torn "1" i l'altra meitat al torn "2". Cada any es renova la mostra d'habitatges de les seccions d'un dels torns de rotació. D'aquesta manera cada llar de la mostra hi col·labora en dues ocasions al llarg de dos anys.
3. Mètode de recollida d'informació
El mètode de recollida d'informació és una combinació mixta d'entrevista personal i autoemplenament mitjançant qüestionaris en suport paper. El període d'anotacions és de 14 dies durant els quals les llars anoten les seves despeses i també proporcionen informació mitjançant entrevista personal sobre els pagaments de rebuts i sobre les despeses de referència mensual, trimestral i anual. També es recull informació relativa a les característiques de la llar, dels seus membres i de l'habitatge. Per altra banda, a cada membre de la llar de 14 o més anys se li lliura una llibreta individual per anotar les seves despeses diàries.
4. Qüestionaris
Els instruments de recollida són set models de qüestionari:
- Fitxa de la llar
- Despeses de referència mensual
- Despeses de referència trimestral
- Despeses de referència anual
- Característiques de l'habitatge i pagaments en rebuts i quotes periòdiques
- Llibreta de comptes de la llar
- Llibreta individual de comptes
5. Definicions
- Membres de la llar
Persones que resideixen habitualment a l'habitatge i comparteixen les despeses de la llar i, sota determinades condicions, els membres qualificats com a hostes, convidats, servei domèstic intern, resident absent de l'habitatge per raons d'estudi, malaltia, vacances, etc.
- Sustentador principal
Membre de la llar de 16 anys o més amb una aportació periòdica al pressupost de la llar major a la de cadascun dels membres restants.
- Despesa en consum
Despesa feta per les llars en béns i serveis per tal de satisfer les necessitats o carències dels membres de la llar. Aquestes despeses les efectua la llar com a unitat de consum; per tant, no inclou com a tals les fetes per l'empresa i explotació familiar. La despesa en consum pot ser feta en el territori econòmic o bé en la resta del món. Es recull tant la despesa monetària com la no monetària.
La despesa monetària és la que destina la llar al pagament de determinats béns i serveis de consum final.
La despesa no monetària és el valor atribuït a determinats consums no monetaris efectuats per la llar, entre els quals s'inclouen:
- Autoconsum: béns produïts per la mateixa explotació d'algun dels membres de la llar i que es consumeixen o són regalats per la llar.
- Autosubministrament: béns retirats del mateix comerç per algun dels membres de la llar que són consumits o regalats.
- Salari en espècie: béns subministrats gratuïtament o a preu reduït a algun membre de la llar com a remuneració en espècie.
- Dinars i sopars gratuïts o bonificats: fets pels membres de la llar (tant pels que treballen per compte d'altri com en l'establiment d'hostaleria propietat d'algun membre de la llar).
- Lloguer imputat: lloguer que seria pagat per la llar, que és propietària de l'habitatge o el té cedit, per un habitatge com el que ocupa si el tingués llogat.
Es consideren despeses en consum els següents béns i serveis:
- Despeses en servei domèstic, com a ocupadors de personal domèstic assalariat
- Serveis financers cobrats explícitament a les llars
- Pagaments fets per les llars en concepte de llicències, permisos, etc., que puguin ser considerats com a compra de serveis prestats per les administracions públiques
- Regals comprats per la llar per ser donats a altres llars.
- Subscripcions, quotes i pagaments de les llars a institucions sense finalitat de lucre, com clubs socials, culturals, recreatius i esportius
No es consideren despeses en consum els següents béns i serveis:
- Transferències socials en espècie
- Despeses de formació bruta de capital com ara l'adquisició de l'habitatge, materials i mà d'obra per a grans reparacions en habitatges i despeses en objectes valuosos
- Adquisició d'actius no productius
- Subscripcions, quotes i pagaments de les llars a institucions sense finalitat de lucre, com sindicats, col·legis professionals, associacions de consumidors, esglésies, etc.
- Transferències voluntàries a altres llars, institucions benèfiques i organitzacions d'ajudes
- Multes i recàrrecs
- Transferències monetàries a altres llars o institucions
- Valoracions dels regals rebuts
- Assegurances de vida
- Alguns impostos i taxes pagades a les administracions públiques
La despesa de consum de les llars s'ordena segons la classificació de despeses de consum: ECOICOP, estructurada en dotze grans grups:
- Grup 1: Aliments i begudes no alcohòliques
- Grup 2: Begudes alcohòliques i tabac
- Grup 3: Vestit i calçat
- Grup 4: Habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles
- Grup 5: Mobles, parament de la llar i articles per al manteniment corrent de la llar
- Grup 6: Sanitat
- Grup 7: Transport
- Grup 8: Comunicacions
- Grup 9: Oci cultura
- Grup 10: Educació
- Grup 11: Restaurants i hotels
- Grup 12: Altres béns i serveis
En algunes de les taules les despeses anteriors es classifiquen a la vegada en dos grans agrupacions: la primera, els béns de primera necessitat i la segona, la resta de béns i serveis. Els béns de primera necessitat són:
- Aliments i begudes no alcohòliques
- Vestit i calçat
- Habitatge, aigua, electricitat, gas i altres combustibles
- Mobles, parament de la llar i articles per al manteniment corrent de la llar
La resta de béns i serveis seran els grups restants no inclosos a la llista dels de primera necessitat.
- Unitats de consum
Per tal d'obtenir les unitats de consum s'empren les anomenades escales d'equivalència, que converteixen els membres de les llars en unitats de consum. Quan es posen en comú determinats béns i serveis, es generen unes economies d'escala, fet que comporta que les necessitats d'una llar amb n persones siguin inferiors a n vegades les necessitats d'una llar en la qual resideix una sola persona.
Les escales d'equivalència són una mesura d'ajustament que converteix el nombre de membres residents a la llar en nombre d'unitats de consum. Tot i que hi ha nombroses formes de realitzar aquest ajust, l'escala d'equivalència que s'utilitza és la de l'OCDE modificada. Aquesta escala dona valor 1 al primer adult, 0,5 a la resta d'adults i 0,3 als menors de 14 anys. La despesa total d'una llar es divideix pel nombre d'unitats de consum de la llar i s'obté així la despesa equivalent per unitat de consum. A cada membre d'una llar se li atribueix la despesa equivalent de la seva llar.
6. Difusió de resultats
Les taules s'han agrupat en els apartats següents.
- En un primer apartat es presenten els resultats de la despesa total anual de les llars en despesa monetària i no monetària en milions d'euros i en percentatge.
- El segon apartat inclou la despesa mitjana anual total, per llar, per persona i per unitat de consum en euros corrents, segons característiques sociodemogràfiques del sustentador principal.
- El tercer apartat inclou l'anàlisi de la despesa total anual per dos grans grups de despesa, els béns de primera necessitat desagregats i la resta de béns i serveis, expressada en milions d'euros.
- El següent apartat és la distribució percentual de les taules anteriors.
- Els tres capítols següents presenten la despesa mitjana per grans grups de despesa, en euros corrents per llar, per persona i per unitat de consum.
- A continuació, es presenten els resultats corresponents a la despesa anual segons la classificació de les funcions de consum individual ECOICOP. La primera taula s'estructura en els 12 grans grups (a 2 dígits), seguidament tenim la desagregació a 3 dígits, tant per la classificació ECOICOP com l'ECOICOP/EPF i l'última a quatre dígits, també amb les dues classificacions.
- Finalment, es presenten les taules relatives a la despesa total, valor unitari i consums en quantitats físiques de determinats aliments, begudes, tabac i fonts d'energia.
Així mateix, a partir de l'any 2012 s'utilitza la Classificació catalana d'ocupacions (CCO) del 2011, que substitueix la CCO del 1994, per tal d'establir les categories de l'ocupació del sustentador principal de la llar.
7. Canvis metodològics
7.1. Canvis en les sèries per l'actualització de les dades de població (Cens del 2021)
Les dades publicades el 2023 incorporen les xifres de població del Cens del 2021, amb informació actualitzada sobre població, la seva estructura per edats i composició de les llars. Aquest canvi produeix un tall en les sèries de dades publicades fins ara que impedeix establir comparacions homogènies. Per aquest motiu, durant el 2025 es revisaran les dades publicades abans del 2023 i es recalcularan tenint en compte les noves estimacions de població derivades del Cens del 2021.
7.2. Diferències entre l'EPF 2016 i l'EPF 2006
L'any 2016, l'Enquesta de pressupostos familiars assumeix la nova classificació europea de consum ECOICOP. Aquesta classificació ofereix un major desglossament de la despesa i facilita la interrelació de l'Enquesta amb l'índex de preus de consum (IPC).
Així mateix, i per tal de millorar la precisió de les estimacions de despesa, s'han incorporat canvis que afecten els períodes d'anotacions de les despeses, s'ha passat d'una setmana a dues setmanes per tractar de suavitzar l'efecte que una setmana atípica pot tenir en les despeses d'una llar concreta.
Com a resultat de la incorporació de la nova classificació ECOICOP i dels canvis de recollida de la informació, les dades publicades l'any 2016 no són directament comparables amb les dels anys anteriors i per aquest motiu es presenten separadament en una nova base.
Això no obstant, les xifres de despesa desglossada a dos dígits de l'ECOICOP mantenen la comparabilitat amb l'antiga COICOP, i per facilitar la comparabilitat en les presentacions a tres i quatre dígits s'ofereixen les dades en termes ECOICOP, juntament amb una classificació mixta, que s'ha anomenat ECOICOP/EPF, la qual ofereix alguns avantatges per a la comparabilitat amb anys anteriors.
7.3. Diferències entre l'ECPF Base 1997 i l'EPF Base 2006
L'Enquesta de pressupostos familiars (EPF) Base 2006 substitueix l'Enquesta contínua de pressupostos familiars Base 1997 (ECPF), vigent des de l'any 1997 fins al 2005, moment en què s'introdueixen diversos canvis metodològics i conceptuals, que milloren la qualitat de l'estimació de la despesa i de la seva estructura. Aquestes millores van ser motivades per diverses recomanacions metodològiques provinents de l'Oficina d'Estadística de la Unió Europea (Eurostat), i d'una necessitat de major representativitat de l'estructura de la despesa per al càlcul de l'índex de preus de consum (IPC).
Els principals canvis metodològics són els següents:
- Canvi de periodicitat de l'Enquesta. A l'Enquesta base 1997 (ECPF) la informació que s'oferia es recollia amb periodicitat trimestral, i ha estat substituïda per una recollida anual.
- Variació de la dimensió mostral.
- Introducció d'un nou esquema de col·laboració de les llars. La col·laboració de les llars de la mostra passa de vuit trimestres consecutius a dues setmanes de col·laboracions durant dos anys seguits, fet que suposa una disminució considerable de l'esforç de les llars.
- Augment del període de col·laboració de les llars. A l'Enquesta base 1997 la col·laboració era d'una setmana i ara passa a ser de dues. D'aquesta manera se segueix la tendència internacional, i alhora es redueix l'efecte que pot tenir una setmana atípica en el comportament de les llars enfront de la despesa.
- Simplificació dels instruments de recollida d'informació. Afecta el disseny dels qüestionaris i el nombre i contingut de les visites a les llars. Es pretén facilitar les respostes i així millorar-ne la qualitat.
- Reducció del nombre de variables a investigar de manera permanent a l'Enquesta. S'ha reduït el nombre de variables per tal de descarregar certes parts del qüestionari.