Skip to main content

L'estadística de concessions de la nacionalitat espanyola aporta informació sobre el nombre d'estrangers que accedeixen a la nacionalitat espanyola per residència a Espanya, en les condicions que es determinen en el Codi civil.

La nacionalitat es defineix com el vincle jurídic que uneix la persona amb l'Estat i del qual es deriven una sèrie de drets i obligacions.

L'adquisició de la nacionalitat espanyola pot realitzar-se per possessió d'estat (art. 18 CC), per adopció (art. 19 CC), per opció (art. 20 CC), per carta de naturalesa (art. 21 CC) o per residència (art. 22 CC).

En aquesta estadística es recullen únicament els supòsits d'adquisició de nacionalitat per residència a Espanya, que és la via més comuna per als estrangers.

Per a l'adquisició de la nacionalitat per residència és necessari haver residit a Espanya de forma legal, continuada i immediatament anterior a la petició durant un termini de deu anys, cinc, dos o un, segons els casos:

  • Deu anys: norma general.
  • Cinc anys: per a les persones que han obtingut la condició de refugiats.
  • Dos anys: per als nacionals d'origen de països iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o de sefardites.
  • Un any: per a les persones que es trobin en alguna de les situacions següents:
    • han nascut en territori espanyol;
    • no han exercit oportunament la facultat d'optar;
    • han estat subjectes legalment a la tutela, guarda o acolliment d'un ciutadà o institució espanyola durant dos anys consecutius, fins i tot si continuen en aquesta situació en el moment de la sol·licitud;
    • en el moment de la sol·licitud fa un any que estan casats amb espanyol o espanyola i no estan separats legalment o de fet (té residència legal a Espanya el cònjuge que convisqui amb funcionari diplomàtic o consular espanyol acreditat a l'estranger);
    • són vidus o vídues d'espanyola o espanyol, si a la mort del cònjuge no existeix separació legal o de fet;
    • han nascut fora d'Espanya de pare o mare, avi o àvia que originàriament han estat espanyols.

1. Àmbits geogràfic i temporal

L'àmbit geogràfic és el territori de Catalunya i es presenta informació detallada per a les quatre províncies. L'estadística ofereix dades del flux anual de concessions de nacionalitat espanyola per residència, independentment de l'any de la sol·licitud.

2. Font

Aquesta estadística s'obté a partir d'un registre administratiu gestionat per la Direcció General de Registres i Notariat del Ministeri de Justícia. L'explotació estadística correspon a l'Observatori Permanent de la Immigració, dependent del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

3. Definicions

3.1. Motius de concessió

A les tabulacions s'han simplificat els supòsits d'adquisició de la nacionalitat als següents:

  • Nascuts a Espanya: Entre els que accedeixen a la nacionalitat espanyola després d'un any de residència, es distingeix el cas específic dels nascuts a Espanya.
  • Matrimoni amb espanyols: Entre els que adquireixen la nacionalitat espanyola després d'un any de residència, es distingeix el cas dels cònjuges d'espanyols.
  • Fills o nets d'espanyols d'origen: Entre els que adquireixen la nacionalitat espanyola després d'un any de residència, es distingeix el cas dels descendents d'espanyols.
  • Dos anys de residència, Iberoamèrica plus: Recull les concessions de nacionalitat espanyola després de dos anys de residència, immediatament anteriors a la sol·licitud i que pertanyin al grup de nacionalitat de Iberoamèrica plus (els casos puntuals d'altres nacionalitats recollits en aquest supòsit són molt probablement dobles nacionalitats; per exemple, la doble nacionalitat italianoargentina és especialment freqüent).
  • Cinc anys, asil: Recull les concessions de nacionalitat espanyola després de dos anys de residència, immediatament anteriors a la sol·licitud i que tinguin la condició de refugiats, segons la legislació espanyola.
  • Deu anys de residència: Recull les concessions de nacionalitat espanyola després de deu anys de residència.
  • Recurs de reposició: Recull els supòsits en què la sol·licitud inicial de nacionalitat espanyola per residència és denegada però, posteriorment, l'interessat presenta un recurs administratiu de reposició davant del Ministeri de Justícia. Finalment, el recurs administratiu és estimat, per la qual cosa l'interessat obté la nacionalitat espanyola per residència.
  • Altres motius: Es recullen la resta de supòsits d'adquisició de la nacionalitat per residència no inclosos en els anteriors.

3.2. Lloc de naixement

Es distingeixen les categories:

  • Espanya
  • país de nacionalitat anterior
  • un altre país

També es presenta el país de naixement agregat per àrees geogràfiques/continents.

3.3. Nacionalitat

Nacionalitat anterior de les persones que han adquirit la nacionalitat espanyola.

3.4. Província

Lloc de residència legal de l'interessat o representant legal. Quan l'interessat no té la seva residència a Espanya, pot enviar la seva sol·licitud de nacionalitat per correu postal al Registre Civil Central o al Consolat d'Espanya al país en què resideixi.

3.5. Grup de nacionalitat segons el termini d'accés a la nacionalitat espanyola

  • UE-27 exclòs Portugal: grup integrat per les persones que al llarg de deu anys de residència legal i continuada i originàries d'un estat membre de la UE-27 o AELC (Associació Europea de Lliure Comerç: Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa), gaudeixen dels drets de lliure circulació, exclòs Portugal.
  • Iberoamérica plus: grup integrat per les persones que han superat el termini de dos anys de residència legal i continuada (Països Iberoamericans, Andorra, Filipines, Guinea Equatorial, Portugal).
  • Resta de països: grup format per la resta d'estrangers subjectes també al termini de deu anys i que no tenen nacionalitat d'origen d'un país UE-AELC.

4. Legislació

  • Codi civil modificat per la Llei 36/2002, de 8 d'octubre, en matèria de nacionalitat i per la Llei 13/2005, d'1 de juliol, en matèria de dret a contreure matrimoni.
  • Llei 19/2015, de 13 de juliol, de mesures de reforma administrativa en l'àmbit de l'Administració de justícia i del Registre Civil.
  • Reial decret 1004/2015, de 6 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament que regula el procediment per a l'adquisició de la nacionalitat espanyola per residència.
  • Llei 12/2015, de 24 de juny, en matèria de concessió de la nacionalitat espanyola als sefardites originaris d'Espanya.
  • Llei de 8 de juny de 1957 sobre el Registre Civil i les seves posteriors modificacions.
  • Llei 12/2009, de 30 d'octubre, reguladora del dret d'asil i de la protecció subsidiària.
  • Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura.