Methodology 

Les Nacions Unides defineixen el desenvolupament sostenible com la satisfacció de les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves necessitats. El desenvolupament sostenible implica necessàriament desvincular el consum de recursos del creixement econòmic.

Per implantar i fer el seguiment de les polítiques que promoguin l'ús sostenible dels recursos i en millorin la productivitat cal disposar d'informació de qualitat sobre els fluxos de materials, que permeti observar-los integradament amb els comptes econòmics nacionals, i utilitzar conceptes i normes comptables similars.

Per mesurar la contribució del medi ambient a l'economia i l'impacte de l'economia sobre el medi ambient, les Nacions Unides van adoptar l'any 2012 el Sistema de comptabilitat ambiental i econòmica, un sistema estadístic internacional integrat que aplega la informació econòmica i ambiental en un marc comú. L'objectiu és descriure estadísticament les interaccions entre l'economia i el medi ambient, i determinar la sostenibilitat de les societats. Aquest Sistema ofereix un conjunt de recomanacions (conceptes, definicions, classificacions, normes comptables i taules estàndard) per a la comparabilitat internacional.

En l'àmbit europeu, l'ús sostenible dels recursos naturals i la seva gestió és una àrea d'actuació prioritària, com evidencien els successius programes mediambientals, les iniciatives emblemàtiques i els fulls de ruta europeus. En el marc estadístic, el Reglament 691/2011 del Parlament Europeu i del Consell, del 6 de juliol de 2011, relatiu als comptes econòmics europeus mediambientals (on s'inclou el Compte de fluxos de materials, en endavant CFM) basteix el marc de referència de conceptes, definicions, classificacions i normes comptables comunes, destinat a elaborar la comptabilitat mediambiental. Aquesta norma és ampliada pel Reglament 538/2014 del Parlament Europeu i del Consell, del 18 d'abril de 2014. Darrerament, Eurostat ha publicat l'edició del manual del CFM del 2018, que és el successor de la guia metodològica de l'any 2001 i de la guia de compilació del 2013.

Els afers ambientals i econòmics també tenen una dimensió subestatal rellevant. Al febrer de l'any 2017, el Govern de la Generalitat va aprovar la posada en marxa del Pla nacional per a la implementació de l'Agenda 2030 a Catalunya, que referma el compromís amb la comunitat internacional per assolir els reptes de l'Agenda 2030 a escala global. L'objectiu d'aquest Pla és garantir la implementació de l'Agenda a Catalunya i un sistema integrat de fites i indicadors en matèria de sostenibilitat. El mateix any 2017, el Govern de la Generalitat va presentar el Pacte nacional per a la indústria, en què un dels eixos fa referència a la sostenibilitat i l'economia circular, amb l'objectiu d'estalviar recursos, posar en valor la transformació dels residus en recursos i impulsar la innovació i la competitivitat industrial.

En aquest context, l'Idescat va incloure en el Programa anual d'actuació estadística de 2018 una anàlisi de viabilitat per elaborar anualment el CFM, que es concreta el 2019 amb l'inici de la publicació de la sèrie 2000–2015. El CFM ha de mostrar els inputs físics que s'incorporen al sistema econòmic i els outputs generats en unitats físiques i ha de permetre obtenir un conjunt d'indicadors agregats que ens apropi els conceptes de consum i productivitat dels materials i de sostenibilitat. Aquesta actuació obre una nova línia estadística en el camp de la comptabilitat mediambiental, dins del marc del Pla estadístic de Catalunya 2017–2020.

1. Els fluxos de materials i el sistema econòmic

L'anàlisi dels fluxos de materials que circulen a través d'un sistema econòmic permet mesurar la dimensió física de l'ús de recursos per part d'una societat i cercar conclusions en relació amb el seu impacte mediambiental. Aquesta metodologia produeix indicadors que faciliten una visió general de la dimensió física de l'economia i la seva evolució, a partir de la comptabilitat dels materials que entren i surten del sistema econòmic.

1.1. Marc conceptual i límits del sistema

El CFM mostra els inputs físics que s'introdueixen al sistema econòmic procedents del medi ambient o d'altres sistemes econòmics i els outputs que es dirigeixen a altres economies o al medi natural. Així doncs, descriu la interacció de l'economia domèstica (en aquest cas, la catalana) amb el medi ambient i amb les economies de la resta del món. D'aquesta manera es pot determinar quines són les dependències i mancances d'un sistema econòmic, i alhora els impactes que genera a l'entorn.

Les magnituds incloses al CFM s'expressen en tones i es refereixen a l'any natural. Es compten tots els materials que empra l'economia, excepte l'aigua i l'aire, perquè representen una massa enorme i la seva preponderància podria diluir l'efecte de la resta.

L'esquema següent representa d'un mode simplificat els fluxos d'entrada i sortida i l'acumulació de materials al sistema econòmic.

El CFM està inclòs dins l'estratègia europea sobre comptes mediambientals amb caràcter prioritari i s'elabora amb la metodologia d'Eurostat. D'acord amb aquesta, només es presenten els fluxos que creuen els límits del sistema econòmic estudiat, tant per la banda dels recursos com per la dels usos. Així doncs, no inclou els fluxos interns del sistema econòmic ni els fluxos naturals, i no distingeix si són interns o amb la resta del món.

Pel que fa als inputs, Eurostat només calcula els fluxos de materials emprats; és a dir, els que tenen un valor econòmic, d'acord amb la metodologia d'Eurostat (2001). No calcula els materials no emprats, que no tenen valor econòmic perquè no són part d'un intercanvi als mercats, però que resulten de les activitats d'extracció i fabricació d'altres productes (per exemple, residus de la mineria). El motiu és l'elevat grau d'incertesa d'aquest càlcul. A més, l'anàlisi de fluxos de materials tampoc considera aspectes qualitatius, com la toxicitat.

Normalment, el creixement econòmic s'associa a un augment de la necessitat de materials, però un ús més racional dels recursos naturals dona més valor econòmic a cada unitat material utilitzada. Per tant, la taxa de creixement de l'ús de recursos materials pot ser inferior a la taxa de creixement econòmic. Quan això passa, hi ha un desacoblament entre l'ús de materials i el creixement econòmic, que pot ser absolut o relatiu:

• Desacoblament absolut. Quan el creixement econòmic s'acompanya d'una estabilització o decrement en el consum de recursos.
• Desacoblament relatiu. Quan la taxa de creixement del consum de recursos és positiva però inferior a la del creixement econòmic.

Només té sentit parlar de desacoblament en situacions de creixement econòmic, perquè en fases de recessió s'acostuma a reduir el consum de materials.

1.2. Àmbit geogràfic

Pel que fa als límits físics del sistema econòmic, per garantir la consistència amb els paràmetres de la comptabilitat econòmica, la definició del sistema de referència s'ha de fer en base al criteri de residència (per a les unitats de producció i consum residents, amb centre d'interès econòmic a Catalunya) i no en base al criteri de territori, que comptabilitza les operacions que tenen lloc dins d'uns límits administratius particulars. Aquesta qüestió és rellevant pel que fa a l'ús de carburants en el transport internacional i associat al turisme, però com que el CFM és una estadística de síntesi que reuneix diverses fonts, l'Eurostat recomana utilitzar la informació tal com estigui recollida a les fonts, que habitualment empren el criteri territorial. De fet, en les plantilles oficials que els estats membres lliuren a Eurostat, els càlculs per aplicar el principi de residència no són obligatoris.

En aquest sentit, els límits físics del sistema econòmic de Catalunya coincideixen amb els límits de Catalunya com a regió NUTS2 dins de la UE, que són els límits administratius de la Comunitat Autònoma de Catalunya dins de l'Estat espanyol.

1.3. Definicions

1.3.1. Fluxos d'entrada i sortida

Fluxos d'entrada

Extracció domèstica (ED)

Total de matèries primeres extretes dels ecosistemes propis, expressades en termes físics, per ser utilitzades com a input material en el sistema econòmic. Els components de l'extracció domèstica es classifiquen en:

• Biomassa
• Minerals metàl·lics
• Minerals no metàl·lics
• Combustibles fòssils

Un increment en l'extracció domèstica es tradueix en un creixement de la pressió sobre el territori, ja que els recursos naturals estan limitats per la capacitat de regeneració dels ecosistemes locals o per l'estoc de recursos no renovables.

Importacions (IMP)

Adquisicions a Catalunya d'un material (mercaderia o producte) originari o elaborat fora del territori català.

• Importacions de l'estranger: adquisicions de fora de l'Estat espanyol.
• Importacions de la resta de l'Estat: adquisicions a d'altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol.

L'increment de les importacions de materials pot significar desplaçar l'extracció de materials i de produccions amb un alt impacte ambiental a altres economies. Per això no es pot afirmar que la reducció de l'extracció domèstica constitueixi una millora ambiental a escala global. A més, com que la quantitat de material útil es redueix a mesura que avança el procés productiu, la importació de productes semimanufacturats i manufacturats suposa infravalorar els inputs en magnituds físiques en relació amb les matèries primeres necessàries per elaborar-los.

Fluxos de sortida

Output domèstic processat (ODP)

Suma dels materials alliberats al medi ambient després de ser utilitzats en l'economia domèstica. Aquests fluxos es produeixen durant el processament, fabricació, ús i etapes d'eliminació final de la cadena de producció i consum. En destaquen les emissions a l'atmosfera, els abocaments de residus sòlids i les emissions de les aigües.

Exportacions (EXP)

Vendes a fora de Catalunya d'un material (mercaderia o producte) originari o elaborat a Catalunya.

• Exportacions a l'estranger: vendes a fora de l'Estat espanyol.
• Exportacions a la resta de l'Estat: vendes a altres comunitats autònomes de l'Estat espanyol.

1.3.2. Principals agregats comptables

Input directe de materials (IDM)

Magnitud que mesura tots els materials que entren a l'economia per ser utilitzats en el procés productiu o en el consum final i que tenen un valor econòmic. Derivat comptable resultant de la suma de l'ED i les importacions.

Un IDM baix pot significar que es tracta d'una economia terciaritzada i/o amb una indústria que fa servir els materials de forma més eficient.

Un IDM alt pot reflectir una manca de recursos naturals o limitacions per extreure els propis recursos de manera eficient.

IDM = ED + IMP

Consum domèstic de materials (CDM)

Derivat comptable resultat de la diferència entre l'IDM i les exportacions. Quantifica els materials utilitzats directament en l'economia. Aquest indicador és clau en termes físics (com ho és el PIB en termes monetaris) a l'hora d'estudiar l'evolució en l'assoliment dels Objectius del desenvolupament sostenible.

CDM = ED + IMP − EXP = IDM − ODP

Balanç comercial físic (BCF)

BCF = IMP − EXP

Diferència entre les importacions i exportacions de materials (matèries primeres, mercaderies o productes). És oposat al balanç de comerç en termes monetaris, ja que en les economies els fluxos monetaris i de béns es mouen en sentit contrari. N'hi ha de dos tipus:

• Amb la resta de l'Estat: el material, la mercaderia o el producte adquirit prové o es destina a l'Estat espanyol.
• Amb l'estranger: el material, la mercaderia o el producte adquirit prové o es destina a l'estranger.

Acumulació material (AM)

Diferència entre els fluxos de sortida i els d'entrada, és a dir, el que queda en l'economia catalana. Mesura el creixement físic real de l'economia.

Per calcular-la s'ha d'incloure dues partides residuals relacionades amb els processos de combustió o respiració:

• Partida equilibradora de l'input (PE input)
• Partida equilibradora l'output (PE output)

AM = (ED + IMP + PE input) − (ODP + ODP + PE output)

1.3.3. Principals indicadors derivats

El CFM forma part del Sistema de comptabilitat ambiental i econòmica adoptat per les Nacions Unides i és consistent amb els comptes econòmics nacionals, ja que utilitza conceptes i normes comptables similars que permeten obtenir un conjunt d'indicadors agregats de l'ús dels recursos naturals.

El fet de relacionar els indicadors físics amb els monetaris (com el PIB, per exemple) permet calcular indicadors d'eficiència en l'ús dels recursos naturals. Els indicadors d'eficiència habituals són els següents:

Productivitat material

Indicador resultat de dividir el PIB entre el CDM. És una eina per avaluar els avenços de l'economia cap a una menor dependència del recursos materials.

Una productivitat alta reflecteix una economia amb baixa utilització de recursos, basada en el coneixement, els serveis o l'eficiència dels usos dels recursos. Els resultats s'expressen en €/kg.

Intensitat material

Indicador resultat de dividir el CDM entre el PIB. És l'invers de la productivitat material.

Una baixa intensitat material evidencia l'avenç en la desmaterialització o desacoblament de l'economia. Els seus resultats s'expressen en kg/€.

2. El compte de fluxos de materials de Catalunya: adaptacions metodològiques

La metodologia emprada és una adaptació a l'àmbit subestatal de la metodologia d'Eurostat (2018) per als estats, ja que no existeix una metodologia estandarditzada, harmonitzada i generalitzada equiparable d'àmbit regional. A continuació es descriuen els aspectes metodològics específics de l'aplicació d'aquesta metodologia al cas de Catalunya.

La principal diferència amb la metodologia d'Eurostat és la incorporació del comerç interregional. Això és un repte metodològic per la dificultat que suposa quantificar exhaustivament les entrades i sortides de materials quan no es disposa d'un registre sistemàtic dels intercanvis físics.

Per quantificar el comerç interregional, s'ha optat per recollir diverses fonts estadístiques, segons el mitjà de transport:

• Carretera
• Ferrocarril
• Vaixell (navegació de cabotatge)
• Avió
• Canonada

L'ús de noves fonts de dades per donar cobertura al comerç amb la resta de l'Estat ha generat la necessitat de normalitzar les classificacions de productes i mercaderies de cada font, amb l'objectiu d'integrar-les i fer-les compatibles amb les del comerç amb l'estranger i l'extracció domèstica. (Evidentment, aquestes qüestions no estan recollides en la metodologia d'Eurostat).

El principi que ha guiat el procés de recopilació de dades i la presa de decisions metodològiques ha estat fer la compilació i estimació de dades per omplir els qüestionaris oficials que Eurostat posa a disposició dels estats membres, com si es fossin a lliurar a Eurostat, seguint els passos i procediments que ha de fer qualsevol estat membre.

El CFM és una operació estadística de síntesi, que combina dades procedents de diverses fonts estadístiques.

En un primer apartat es detallen les fonts d'informació i els mètodes d'estimació utilitzats i, en un segon, la normalització de les classificacions de productes o materials que s'ha dut a terme per poder integrar les dades del comerç amb la resta de l'Estat.

2.1. Fonts d'informació i mètodes d'estimació

2.1.1. Extracció domèstica

L'extracció domèstica (ED) fa referència als inputs materials de l'economia que provenen del territori de referència. En aquest cas, es tracta de les matèries primeres extretes per introduir-les al procés econòmic. N'hi ha de dos tipus:

• ED utilitzada. Materials que "creuen" el límit entre el sistema ambiental i econòmic i es converteixen en productes. El CFM compta només l'ED utilitzada.
• ED no utilitzada. Materials que, malgrat que són extrets, no són introduïts en el procés econòmic (per exemple, materials excavats en la construcció d'infraestructures o les sobrecàrregues mineres).

L'ED compta els inputs següents:

• Biomassa
• Minerals metàl·lics
• Minerals no metàl·lics
• Combustibles fòssils

Cada categoria té unes partides que generalment es corresponen amb operacions estadístiques habituals (per exemple, producció dels principals conreus), però que a vegades requereixen càlculs i estimacions addicionals segons les convencions comptables del CFM. Per exemple, els animals vius que produeixen carn, llet, etc. són considerats estoc del sistema; per tant, s'han d'estimar els farratges que ha ingerit la cabanya ramadera, com a input a l'economia.

Biomassa

L'ED de biomassa inclou les categories següents (entre altres): conreus; residus de conreus utilitzats (per exemple, com a farratge); farratges; pastures; fusta, llenya i recol·lecció forestal; i captura d'animals aquàtics (excepte l'aqüicultura).

A continuació es descriuen els aspectes específics de l'aplicació de la metodologia d'Eurostat al cas de Catalunya.

• Palla dels conreus: quan no es reporta amb la producció de gra, l'estimació s'ha dut a terme fent servir la mitjana de la proporció gra o palla per a cada gra, obtinguda de les dades de producció de l'Idescat i del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

• Flors: la producció de flors s'ha hagut d'estimar, ja que l'estadística recull les unitats i no el pes. El càlcul s'ha fet en base a coeficients de pes per unitat (Carpintero, 2004) per als clavells i roses. Com que no es disposava de coeficients d'altres flors (i plantes) aquestes s'han exclòs dels comptes.

• Conreus farratgers: seguint les convencions comptables d'Eurostat, s'han aplicat els coeficients pertinents per transformar-los en matèria seca, ja que la producció de conreus farratges es publica en pes humit.

• Fenc (farratge assecat per a alimentació animal): la sèrie de producció de fenc arriba fins al 2004 als anuaris estadístics del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), quan es produeix un canvi en la forma de reportar les estadístiques agràries. La resta de la sèrie s'ha hagut d'estimar a partir d'indicadors indirectes.

• Fusta: les dades en volum s'han transformat a tones, d'acord amb els coeficients d'Eurostat.

• Llenya: les dades de producció de llenya es reportaven en volum fins al 2006 i a partir de llavors es va començar a reportar en unitats de massa. Per transformar-les a tones s'han aplicat els coeficients d'Eurostat.

• Caça i recol·lecció: els ítems corresponents amb la caça i recol·lecció forestal es publicaven dins de l'estadística forestal del MAPA, fins al 2004. A partir del 2004, les dades són aportades per fonts diverses i en alguns anys les sèries estan interrompudes, però com que aquestes partides tenen poc pes en el context del CFM, no s'ha fet cap estimació addicional i consta com a no disponible, si escau.

• Pesca marítima: per tal de ser consistent amb les dades d'extracció dels ecosistemes terrestres, les dades de pesca marítima a incloure dins de l'ED s'haurien de referir a les captures de pesca fresca a les aigües territorials catalanes. La font principal consultada és el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que cobreix tots els ports catalans.

  A partir de la revisió i actualització de la sèrie 2010–2019, s'han obtingut les dades de pesca de vaixells amb port base a Catalunya per tal d'alinear les dades amb el criteri de residència. Aquest criteri és consistent amb el criteri de residència proposat per l'Eurostat.

• Biomassa pasturada: menjar del bestiar consumit directament dels ecosistemes (en contrast amb els pinsos, per exemple). S'ha estimat a partir de les xifres de caps de bestiar publicades pel MAPA. Les dades dels caps s'han processat d'acord amb la metodologia d'Eurostat, que consisteix a estimar la biomassa pasturada calculant la demanda total de biomassa per part dels caps de bestiar mitjançant coeficients d'ingesta i règim d'explotació, i descomptant-hi després els conreus farratgers.

  S'ha consultat la proporció de caps de bestiar porcí en regim extensiu i s'ha confirmat que es pot considerar que el conjunt dels efectius s'exploten en règim intensiu i, per tant, no cal afegir les explotacions en regim extensiu per a l'estimació de l'alimentació animal.

Minerals metàl·lics

D'acord amb la font principal d'extracció minera a l'Estat Espanyol, a Catalunya no hi va haver cap extracció de minerals metàl·lics en el període.

Minerals no metàl·lics

L'ED de minerals no metàl·lics s'ha calculat a partir de les dades de l'Estadística minera del Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital. S'han fet servir els coeficients, estimacions i correspondències proposades per la metodologia d'Eurostat.

A partir de la revisió i actualització de la sèrie 2010–2019, s'han modificat les dades d'extracció de sals potàssiques. D'acord amb la definició d'Eurostat de materials utilitzats, s'ha de fer servir la dada d'extracció del mineral (excepte materials excavats) i no el seu contingut en productes concrets. Per tant, s'han demanat les dades de producció de mineral a l'Institut Geològic i Miner d'Espanya.

Combustibles fòssils

L'ED de combustibles fòssils s'ha calculat a partir de les dades de l'Estadística minera del Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital. L'ED de gas natural es reporta en volum, que s'ha convertit a tones a partir de les dades de densitat d'Eurostat.

2.1.2. Comerç amb l'estranger

Les dades de comerç amb l'estranger s'han extret de la base de dades de l'Idescat. La font d'informació d'aquesta base de dades és el fitxer territorial d'operacions del Departament de Duanes i Impostos Especials de l'Agència Estatal d'Administració Tributària. Aquest fitxer territorial conté totes les operacions que tenen origen o destinació en una de les quatre províncies catalanes, més totes les operacions promogudes per empreses amb domicili fiscal situat a Catalunya. Es tracta d'un arxiu amb la informació més rellevant que es deriva de les dades del document únic administratiu (DUA) i les declaracions Intrastat.

Les categories de la nomenclatura combinada (NC) de les dades de comerç amb l'estranger s'han relacionat amb les categories del CFM seguint les correspondències d'Eurostat. Les dades es presenten per tipus de material i grau d'elaboració i amb una classificació mixta, per grau d'elaboració i tipus de material. Això permet l'agregació i comparació del comerç internacional amb el comerç interregional.

2.1.3. Comerç amb la resta de l'Estat

El càlcul del comerç amb la resta de l'Estat és la principal diferència metodològica entre la metodologia d'Eurostat i la de l'Idescat, ja que el CFM està originalment concebut per ser calculat a escala estatal.

Les dades de comerç entre estats i les dades de comerç interregional són força diferents, ja que no existeixen duanes entre regions i, per tant, no hi ha un registre sistemàtic dels intercanvis comercials en termes físics i monetaris. Tot i això, sí que hi ha estadístiques del comerç interregional per a cada mitjà de transport (enquestes de transport per carreteres, registres de transport per vaixell, etc.) i és a partir d'aquestes que es construeixen les sèries de comerç amb la resta de l'Estat. Les dues qüestions fonamentals relacionades amb el comerç interregional són:

• Si el format i desagregació de les dades per a cada mitjà de transport arriben a un estàndard de qualitat mínim per poder-les considerar al CFM: desagregació d'importacions i exportacions, filtrat del trànsit, fiabilitat, consistència, etc.
• La normalització de les classificacions de productes o materials de cada font de dades per fer-les coincidir amb les del CFM, tal com planteja Eurostat: és a dir, la capacitat de convertir una classificació en categories de materials i grau d'elaboració similars a les del comerç internacional.

A continuació es detallen les qüestions específiques per a cada mitjà de transport pel que fa a la qualitat de les dades i la normalització de les categories de productes o materials.

Per carretera

Per calcular els fluxos de comerç per carretera entre Catalunya i la resta de l'Estat, s'ha fet servir l' Enquesta de transport de mercaderies per carretera elaborada pel Ministeri de Foment.

Un cop obtingudes les dades, s'han fet servir les taules de correspondències entre l'NC, la Nomenclatura uniforme de mercaderies per a les estadístiques de transport, revisada (NSTR), el CFM i els codis territorials (aplicats a les comunitats autònomes) a la base de dades. A continuació, s'han organitzat els resultats d'acord amb la classificació del CFM per tipus de material, a un dígit i grau d'elaboració; d'aquesta manera s'ha obtingut una classificació que sintetitza totes dues.

Per vaixell (cabotatge interregional)

Per calcular els fluxos de materials per vaixell en cabotatge entre Catalunya i la resta de l'Estat, s'han obtingut les sèries de Ports de l'Estat. Les dades inclouen l'embarcament i desembarcament de mercaderies en ports de titularitat estatal amb el detall d'origen i destí, l'especificació de mercaderies segons les categories pròpies i l'NC, que per qüestions de confidencialitat no és possible lliurar amb més de dos dígits. Tot i que no es pot reproduir el grau de detall del comerç internacional, es pot fer-la compatible amb la resta de dades de comerç amb l'estranger i interregional.

Comerç d'hidrocarburs per canonada

La no disponibilitat de dades ha fet necessari estimar aquests fluxos. L'aproximació ha consistit a estimar els intercanvis interregionals per canonada, com el saldo dels intercanvis dels productes que es transporten per aquest mitjà de transport pel que fa a combustibles fòssils líquids i gasosos a partir de la següent operació:

Balanç del comerç interregional per canonada = Producció + importacions internacionals + importacions interregionals per altres mitjans de transport − consum − exportacions internacionals − exportacions interregionals per altres mitjans de transport.

A partir de la revisió i actualització de la sèrie 2000–2021, la sèrie del consum s'obté de les dades provinents de l'ICAEN. La sèrie de la producció s'obté a partir de la informació provinent de REPSOL. Aquesta informació inclou les produccions de gasolines, gasoils, fuels i querosens per a tota la sèrie. S'hi han inclòs les dades de producció de biocarburants a partir de les dades del Balanç energètic de Catalunya de l'ICAEN.

La sèrie proporcionada per l'ICAEN referida al consum de gasolina, gasoil, fuel, querosè, biocombustible i gas natural ha estat modificada per al període 2000–2020, sobretot pel que fa al consum de fuel i querosè. Per tant, aquesta actualització suposa un canvi en el saldo de les canonades, la qual cosa ha modificat el resultat del saldo del comerç amb la resta de l'Estat per a la sèrie 2000–2021.

Per ferrocarril

Les dades de comerç interregional per ferrocarril procedeixen de Renfe, principal operador de transport de mercaderies per ferrocarril a l'Estat espanyol (a partir de l'any 2005). Aquestes dades presenten limitacions en la classificació de mercaderies, ja que no té el nivell de detall d'altres classificacions com ara l'NC o l'NSTR. Això impedeix l'assignació directa amb les categories de CFM proposades per Eurostat.

Per completar la sèrie 2000–2005, s'han utilitzar les dades de C-intereg, reclassificant els productes per grau d'elaboració i tipus de material.

Per avió

Atesa la no disponibilitat de dades i l'escassa magnitud d'aquest tipus de transport de mercaderies, s'ha optat per no fer cap estimació i excloure el transport de mercaderies per avió del CFM de Catalunya.

2.1.4. Output domèstic processat

Les dades de l'output domèstic processat (ODP) s'han compilat parcialment, d'acord amb la disponibilitat de dades. La partida més rellevant és el CO2. Tot i això, les llacunes estadístiques i la manca de solidesa d'algunes sèries fan recomanable en aquests moments deixar els comptes de l'ODP com a simple compilació i no fer-los servir per calcular l'indicador agregat. Això ha motivat que no es calculin els ítems de balanç ni l'acumulació material.

A continuació s'esmenten els aspectes més importants de les subpartides que componen l'ODP.

Emissions a l'atmosfera

A partir de la revisió i actualització de la sèrie 2000–2020, la sèrie referida a les emissions dels contaminants orgànics persistents (COP) s'ha modificat, perquè el contingut d'aquesta partida s'ha actualitzat. Cal tenir en compte que per al conjunt de la taula de l'Output domèstic processat (ODP) aquest canvi és molt poc significatiu, ja que els pes dels COP sobre el conjunt d'emissions és molt petit (0,00003%).

Abocament de residus sòlids

L'Agència de Residus de Catalunya ha facilitat les dades de les sèries d'abocament de residus industrials i municipals. Per als residus municipals, s'ha completat la sèrie per a l'abocament directe (sense tractament), però per als residus assimilables als municipals només es disposa de dades per als anys 2001–2011; en canvi, per al rebuig de tractament es disposa de dades pels anys a partir del 2010. Per tant, la sèrie de residus municipals és incompleta.

Per als residus industrials, s'ha completat tota la sèrie i per a residus de la construcció es compta amb dades des del 2001.

Alguns ítems obtinguts al CFM són merament informatius i la seva difusió és voluntària. Així doncs, aquests ítems queden exclosos del càlcul de qualsevol agregació o indicadors derivats, i per tant no s'afegeixen als totals de les taules.

El component Abocament de residus sòlids de la taula Output domèstic processat inclou només l'abocament de residus no controlats (no disponibles a Catalunya), d'acord amb la indicació d'Eurostat en el manual Economy-wide material flow accounts (ed. 2018, ap. 4.7.2, p. 80). Se n'exclouen, doncs, els residus als abocadors controlats, que sí que s'incloïen en les versions anteriors de l'estadística, atès que es tracta d'ítems merament informatius. A partir de l'entrega del 2021, s'han deixat de sumar aquests components a tota la sèrie.

Emissions a les aigües

Les dades procedeixen de l'Agència Catalana de l'Aigua, però la sèrie no és continua (falta l'any 2013, per exemple).

Metalls pesants

No es disposa de dades.

Ús dissipatiu de productes

Alliberament deliberat de productes al medi ambient, generalment aplicats sobre el sòl, carreteres etc. Inclou l'adob orgànic (fems), adob mineral, fangs de depuració, compost, pesticides, llavors, salt i altres materials descongelats escampats per carreteres (incloent-hi la graveta), i els dissolvents, gasos hilarants d'ús mèdic i altres. Per als productes d'aquesta categoria, s'han pogut construir les sèries següents:

• Sèrie 2000–2003 d'adobs orgànics, extreta dels anuaris estadístics del MAPA.
• Sèrie a partir del 2005 d'adobs minerals, extreta dels anuaris estadístics del MAPA.
• Sèrie 2000–2010 de pesticides, extreta dels anuaris estadístics del MAPA.
• Per a fangs de depuració, s'han trobat dades compatibles amb els càlculs del CFM per al període 2007–2010 i l'any 2012 també extreta dels anuaris estadístics del MAPA.

Per a la resta de partides no s'ha trobat cap dada ni font potencial.

Pèrdues dissipatives

Quantitats de materials que passen al medi ambient de forma no deliberada, com a resultat de l'abrasió, corrosió, erosió, etc. No s'ha trobat cap font potencial ni dada al respecte, per tant, no s'han inclòs al CFM.

2.2. Normalització de les classificacions de productes o materials

La presentació de les dades d'extracció domèstica i del comerç internacional es du a terme seguint la classificació que facilita l'Eurostat, on s'ofereixen 71 categories de productes. Aquestes categories, però, també es poden reestructurar en grups, que fan referència al tipus de producte o material:

• Biòtics
• Metàl·lics
• No metàl·lics
• Combustibles fòssils
• Residus (per ser tractats o eliminats)
• Altres productes o materials

Per a l'extracció domèstica (matèries primeres), s'usen els 4 primers ítems i per al comerç, tots 6.

També és possible una altra classificació d'acord amb el grau d'elaboració dels productes o materials amb què es treballa. Aquesta classificació conté 3 categories als quals se n'hi afegeix una quarta (altres) per als casos de productes semimanufacturats o manufacturats heterogenis, en què es desconeix el contingut dels contenidors de transport:

• Matèries primeres
• Productes semimanufacturats
• Productes manufacturats
• Altres

Els materials de l'extracció domèstica es consideren matèries primeres. Pel que fa al comerç, el comerç amb l'estranger es desagrega en les tres primeres categories, mentre que el comerç amb la resta de l'Estat es desagrega en totes quatre.

L'extracció domèstica no necessita una correspondència amb cap altra classificació perquè les dades de producció agrícola, minera i de combustibles fòssils, ja tenen categories similars i es tracta només d'encaixar les dades de producció dins de les categories apropiades.

En el cas del comerç amb l'estranger, Eurostat proporciona una taula de correspondència entre les categories de productes de l'NC i les classificacions abans citades, que es pot trobar als annexos de les guies de compilació de dades del CFM per als estats membres.

Pel que fa a la normalització de les classificacions, el més rellevant és que en el context d'un CFM d'àmbit regional s'han d'incloure els fluxos comercials entre la unitat objecte d'estudi i la resta de l'Estat. Però en comparació amb el comerç internacional, aquests fluxos no es registren estadísticament de forma sistemàtica sota la mateixa metodologia i classificació de productes. Per estimar les magnituds físiques del comerç amb la resta de l'Estat, s'ha de recórrer a les fonts estadístiques de cada mitjà de transport pel qual s'efectuen els intercanvis comercials. Cada estadística fa servir una classificació de productes que s'ha de normalitzar i fer compatible amb la classificació del comerç amb l'estranger, per tenir una visió desagregada per tipus de material i grau d'elaboració dels indicadors principals.

Com s'ha exposat anteriorment, les dades considerades per al comerç de Catalunya amb la resta de l'Estat cobreixen el transport per carretera, vaixell en cabotatge, ferrocarril i canonada (i se n'ha exclòs l'avió per manca de dades). Les classificacions de les respectives fonts no tenen el mateix nivell de detall que l'estadística del comerç internacional.

En la classificació per grau d'elaboració, no ha estat difícil establir una correspondència amb les classificacions de cada tipus de transport perquè són poques categories; en canvi, en la classificació per tipus de producte o material ha calgut treballar en les correspondències amb les categories de cada tipus de transport.

S'ha creat una classificació que anomenarem per grau d'elaboració i tipus de material, que serveix per obtenir una clau comuna que permet una desagregació raonable del comerç interregional, compatible amb el comerç internacional i l'extracció domèstica. Aquesta classificació té dos components: el grau d'elaboració i un altre relacionat amb el tipus de producte o material:

Aquesta classificació no només serveix per trobar un marc de comparació comú entre les dades de l'extracció domèstica i el comerç internacional amb el comerç interregional, sinó que també s'aplica a la classificació de l'input directe de materials i al consum domèstic de materials.

A banda d'això, s'ha afegit els ítems que es publiquen a la nomenclatura que facilita l'Eurostat però que no són d'obligada comunicació perquè no representen un flux, sinó un estoc. Aquestes dades es poden reflectir a les taules però mai sumar al resultat final del compte. Els ítems en aquesta situació són tres:

• Increment net de l'estoc de fusta, a la taula d'extracció domèstica de biomassa.
• Eliminació de residus municipals als abocadors controlats, a la taula de l'output domèstic processat.
• Eliminació de residus industrials als abocadors controlats, a la taula de l'output domèstic processat.

3. Estructura de la tabulació

Les taules ofereixen informació de 7 blocs o ítems:

• Extracció domèstica
• Comerç físic de materials
• Output domèstic processat
• Input directe de materials
• Consum domèstic de materials
• Productivitat material
• Intensitat material

Pel que fa als components de l'extracció domèstica són sempre matèries primeres i es classifiquen per grup de productes:

• Extracció domèstica de biomassa
• Extracció domèstica de minerals no metàl·lics
• Extracció domèstica de combustibles fòssils

(No s'inclou l'extracció domèstica de minerals metàl·lics ja que a Catalunya no es produeix aquesta activitat durant la sèrie temporal analitzada)

Les dades d'extracció domèstica s'acompanyen del càlcul de 3 indicadors:

• Per habitant
• Per hectàrea
• Per unitat de PIB a preus corrents (kg/€)

En relació amb el comerç físic de materials, s'ofereixen 3 blocs: total del comerç amb l'exterior, comerç amb l'estranger i comerç amb la resta de l'Estat. Cadascun d'aquests blocs ofereix, alhora, una triple informació: importacions, exportacions i balanç comercial físic, calculat com la diferència entre importacions i exportacions.

Contràriament als productes inclosos en l'extracció domèstica, que són sempre matèries primeres, al comerç exterior s'inclouen tots els productes, tret dels que manquen de pes, com l'electricitat, amb independència del grau de transformació (matèries primeres, productes semimanufacturats i productes manufacturats).

En el cas del total del comerç amb l'exterior i del comerç amb la resta de l'Estat, les dades es tabulen segons el grau d'elaboració i tipus de material. En canvi, els components del comerç internacional segueixen una doble classificació: la de grau d'elaboració i tipus de material, i la de productes.

Les dades de l'output domèstic processat es tabulen per components:

• Emissions a l'atmosfera
• Abocament de residus sòlids
• Emissions a les aigües
• Ús dissipatiu de productes
• Pèrdues dissipatives

En el bloc de l'output domèstic processat es pot consultar una taula amb indicadors que ofereix informació sobre: l'ODP per habitant, l'ODP per unitat de PIB (base 2015) i el CO2 per habitant.

A continuació, es poden consultar dos blocs que faciliten informació dels principals agregats comptables:

• Input directe de materials
• Consum domèstic de materials

En ambdós casos, les dades es tabulen segons el grau d'elaboració i tipus de material. Les dades, també en tots dos casos, s'acompanyen de dos indicadors, fent el càlcul per habitant i per unitat de PIB (base 2015).

Els dos darrers blocs es refereixen als principals indicadors:

• Productivitat material (definida com el PIB/CDM)
• Intensitat material (definida com el CDM/PIB)

En tots dos casos, es faciliten 3 indicadors, segons si el PIB està expressat a preus corrents, a euros de 2015 o en paritat de poder de compra (PPC).