Aquesta taula conté la llista de les comarques de Catalunya i de l'entitat territorial singular d'Aran, consultable des del 8 d'abril de 1987, data de publicació al DOGC 826 de la llei de creació de les comarques.

La comarca és una entitat local territorial institucionalitzada per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, formada per una agrupació de municipis contigus i dotada d'autonomia i de personalitat jurídica pròpia. L'organització comarcal s'estén a tot el territori de Catalunya, cap municipi no pot restar-ne exclòs ni pot pertànyer a més d'una comarca. El territori de la comarca és l'àmbit on el consell comarcal exerceix les seves competències i és definit per l'agrupació dels termes municipals dels municipis que l'integren. En el cas de l'entitat territorial singular d'Aran, és el Conselh Generau d'Aran l'organisme que n'exerceix les competències.

La codificació parteix inicialment de l'ordenació alfabètica dels noms oficials, tot i que posteriorment ha sofert variacions. Els codis estan formats per dos dígits seqüencials des del 01 en endavant, actualment establerts per l'Ordre VEH/169/2016, de 17 de juny, per la qual s'estableix el sistema de codificació del sector públic local de Catalunya amb finalitats estadístiques.

Les denominacions són les oficials d'acord amb les lleis de creació de les comarques de Catalunya i de la Llei del règim especial d'Aran.

L'actualització de la llista de les comarques i Aran és permanent, atès que les variacions que s'hi produeixen s'obtenen mitjançant la consulta diària del DOGC, on es publiquen les lleis d'organització comarcal.

Aquestes són les lleis i altres disposicions jurídiques que han configurat la divisió territorial comarcal des del 1987:

• Llei 6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització comarcal de Catalunya. Aquesta és la llei inicial que estableix la divisió territorial de Catalunya en 38 comarques.
• Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça. El Pla de l'Estany es crea amb alguns municipis que anteriorment formaven part del Gironès; el Pla d'Urgell es crea amb alguns municipis que anteriorment formaven part de les Garrigues, de la Noguera, del Segrià i de l'Urgell; i l'Alta Ribagorça es crea amb alguns municipis que anteriorment formaven part del Pallars Jussà.
• Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya. Aquesta llei estableix l'alteració dels límits territorials entre algunes comarques limítrofes, per la segregació d'alguns municipis que s'agreguen a la comarca veïna.
• Llei 1/2015, de 5 de febrer, del règim especial d'Aran. D'acord amb aquesta llei, Aran és una entitat territorial singular, de naturalesa territorial, l'òrgan de govern i administració de la qual és el Conselh Generau d'Aran, i pel seu caràcter singular no pot ser inclosa dins de cap divisió territorial ni administrativa de Catalunya que no sigui ella mateixa. Així doncs, amb data 14 de febrer de 2015 (entrada en vigor), la comarca de la Val d'Aran va canviar el seu règim jurídic i va deixar de ser una comarca per passar a ser una entitat territorial singular. Als efectes estadístics, però, Aran resta inclosa a la llista de comarques, atès que junt amb aquestes configuren el total del territori de Catalunya al mateix nivell territorial.
• Llei 4/2015, del 23 d'abril, de creació de la comarca del Moianès. El Moianès es crea amb alguns municipis que anteriorment formaven part del Bages, d'Osona i del Vallès Oriental.
• Llei 7/2023, del 10 de maig, de creació de la comarca del Lluçanès. El Lluçanès es crea amb alguns municipis que anteriorment formaven part del Bages i d'Osona.
• Llei 4/2023, del 16 de març, de canvi d'adscripció comarcal i veguerial dels municipis de Biosca i Torà, Anunci relatiu a l'Acord del Ple de l'Ajuntament de Biosca sobre la ratificació del canvi d'adscripció comarcal i veguerial del municipi de Biosca, i Edicte relatiu a l'Acord de Ple per a la ratificació del canvi d'adscripció comarcal i veguerial del municipi de Torà. Aquestes disposicions jurídiques estableixen el canvi de comarca d'aquests dos municipis, que se segreguen de la comarca de la Segarra i s'agreguen a la comarca del Solsonès.
• Resolució PRE/2630/2023, de 17 de juliol, per la qual es dona publicitat a l'acord de l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra relatiu al canvi d'adscripció de la comarca del Lluçanès a la del Bages. Aquesta resolució estableix la finalització del procediment de retorn de Sant Feliu Sasserra a la comarca del Bages, inicialment previst en la Llei 7/2023, del 10 de maig, de creació de la comarca del Lluçanès. En conseqüència, amb aquest esdeveniment s'alteren el límits territorials entre les comarques limítrofes del Bages i d'Osona.
• Diversos decrets i reials decrets que estableixen l'alteració dels límits municipals entre dos o tres municipis pertanyents a comarques diferents, de manera que s'alteren també els límits comarcals.