Metodologia

1.1. Objectius

L'Enquesta trimestral de cost laboral (ETCL) és una operació contínua de caràcter trimestral que porta a terme l'INE amb l'objectiu de proporcionar indicadors i conèixer l'evolució del cost laboral mitjà per treballador i mes, per hora efectiva, així com el temps treballat i no treballat.

El cost laboral es presenta desagregat en costos salarials i costos no salarials. També permet obtenir un millor coneixement del temps treballat i no treballat, de la seva estructura, i de la seva evolució a curt termini.

1.2. Àmbits de la investigació

Fins a l'any 2007 l'àmbit poblacional objecte d'estudi de l'ETCL està format per tots els comptes de cotització inclosos en el règim general de la Seguretat Social i el règim especial de la mineria del carbó, independentment de la seva grandària. L'Enquesta recull informació dels treballadors que han cotitzat almenys un dia durant el mes de referència. Pel que fa a l'àmbit de cobertura sectorial, s'investiguen els comptes de cotització l'activitat econòmica dels quals es troba dins dels tres grans sectors econòmics: indústria, construcció i serveis, en concret els compresos entre les seccions de la C a la K i de la M a la O de la Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 Revisió 1 (CCAE-93 Rev.1). S'analitzen un total de 54 divisions de la CCAE-93 Rev.1 i se n'exclouen l'agricultura (A), la pesca (B), l'Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria (L), les llars que ocupen servei domèstic (P) i els organismes extraterritorials (Q).

A partir del 2008 l'àmbit poblacional objecte d'estudi s'adapta a la Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009) i està constituït per tots els comptes de cotització inclosos en el règim general de la Seguretat Social, el règim especial de la mineria del carbó i el règim especial de treballadors del mar, l'activitat econòmica del qual és el transport marítim (codi 50 de la CCAE-2009), independentment de la seva grandària. Pel que fa a l'àmbit de cobertura sectorial, s'investiguen els comptes de cotització l'activitat dels quals es troba dins dels tres grans sectors econòmics: indústria, construcció i serveis, en concret els compresos entre les seccions B a la S de la CCAE-2009. S'analitzen un total de 82 divisions i se n'exclouen l'agricultura (A), les llars que ocupen servei domèstic (T) i els organismes extraterritorials (U).

Dins de cada compte de cotització s'investiguen, de forma agregada, tots els assalariats associats al compte pels quals hi ha hagut l'obligació de cotitzar almenys un dia durant el mes de referència, amb independència del tipus de contracte i del tipus de jornada.

L'àmbit geogràfic de la investigació feta per l'INE el constitueix tot el territori d'Espanya. L'Idescat porta a terme una explotació detallada de l'Enquesta i n'obté una ampliació de resultats. Les dades que es difonen aquí fan referència només a Catalunya.

A l'ETCL el període de referència dels resultats és el trimestre natural. No obstant això, el període de referència de la informació sol·licitada en el qüestionari és el mes natural.

1.3. Disseny de la mostra

El tipus de mostreig utilitzat és un mostreig aleatori estratificat amb afixació òptima. La unitat mostral són els comptes de cotització a la Seguretat Social. Aquests comptes estan formats per un conjunt de treballadors per compte d'altri que desenvolupen l'activitat laboral en un o diversos centres de treball d'una mateixa empresa, dins d'una mateixa província i, en general, amb una activitat principal similar, i amb característiques homogènies pel que fa a la cotització a la Seguretat Social.

La selecció de les unitats mostrals es fa a partir d'un criteri d'estratificació segons dues variables: l'activitat econòmica (a nivell de divisió) i la grandària de les unitats mostrals o comptes de cotització. La grandària de les unitats es determina pel nombre de treballadors que agrupen, i es consideren els següents grups per a l'estratificació:

• D'1 a 4 treballadors
• De 5 a 9 treballadors
• De 10 a 19 treballadors
• De 20 a 49 treballadors
• De 50 a 99 treballadors
• De 100 a 199 treballadors
• De 200 a 499 treballadors
• 500 treballadors i més

Aquest últim estrat s'investiga de manera exhaustiva.

Dins de cada estrat, les unitats se seleccionen mitjançant un mostreig sistemàtic amb arrencada aleatòria. El marc poblacional és el directori de comptes de cotització a 30 de setembre de l'any immediatament anterior.

A Catalunya, la grandària mostral és d'unes 3.500 unitats, que són entrevistades cada trimestre. Aquesta mostra es reparteix en tres submostres mensuals, les quals seran entrevistades cadascuna el mateix mes de cada trimestre. D'aquesta manera, cada submostra s'entrevista quatre vegades l'any i cada mes s'enquesta una tercera part de la mostra.

La mostra total es divideix en cinc grups de rotació. El primer trimestre de cada any se substitueix el grup més antic, la qual cosa suposa una renovació del 20% de la mostra. No és així per a les unitats exhaustives (les de més de 500 treballadors i les que pertanyen a estrats tan petits que la seva grandària mostral necessàriament coincideix amb la poblacional), les quals no es renoven i, llevat que cessin, han de romandre contínuament a la mostra. Aquestes unitats suposen un 28% de la mostra.

1.4. Definicions

Treballador

Persona lligada a la unitat productiva mitjançant qualsevol tipus de contracte.

Els treballadors objecte de l'Enquesta són tots els treballadors associats als comptes per als quals hi ha hagut obligació de cotitzar durant almenys un dia en el transcurs del mes de referència.

Cost laboral

Cost que assumeix l'ocupador per a la utilització del factor treball. El cost laboral total es mesura en termes nets per l'ocupador, és a dir, es dedueixen les diverses subvencions rebudes.

Per calcular el cost laboral per treballador d'aquells que han estat donats d'alta al compte de cotització durant un període inferior al mes, es comptabilitza la part proporcional al temps que han estat donats d'alta.

Cost salarial

Remuneracions, tant en metàl·lic com en espècie, fetes als treballadors per la prestació professional dels seus serveis laborals per compte d'altri, tant si retribueixen el treball efectiu com els períodes de descans computables com a treball.

El cost salarial inclou el cost salarial ordinari (el salari base, els complements salarials, els pagaments per hores extraordinàries o complementàries i els pagaments en espècie), els pagaments extraordinaris i els pagaments endarrerits.

Tots aquests components es recullen en termes bruts, és a dir, abans d'aplicar retencions o pagaments a la Seguretat Social corresponents al treballador.

Altres costos

Percepcions no salarials i cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social:

Les percepcions no salarials són les retribucions percebudes pel treballador, no pel desenvolupament de la seva activitat laboral sinó com a compensació de despeses ocasionades per l'execució del treball o per cobrir necessitats o situacions d'inactivitat no imputables al treballador. Comprenen:

• Les prestacions socials directes:
  • Pagaments per incapacitat temporal (IT): pagaments que l'empresa fa directament als treballadors en situació d'IT. Inclou els pagaments delegats per IT, les prestacions per IT a càrrec exclusiu de l'empresa (els quinze primer dies) i els complements o millores voluntàries de la prestació per IT.
  • Pagaments per atur: pagaments efectuats per l'empresa als treballadors afectats per una suspensió temporal o reducció de jornada en cas de regulació d'ocupació durant el mes de referència. Inclou els pagaments delegats per desocupació parcial i les millores voluntàries per desocupació parcial a càrrec de l'empresa, amb l'objectiu de complementar la prestació del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SPEE).
  • Pagaments per altres prestacions directes: pagaments que l'empresa fa als treballadors en actiu o a antics treballadors o familiars d'aquests amb l'objectiu de complementar els subsidis o pensions de la Seguretat Social o d'assegurances privades. Inclou els pagaments per jubilació, per mort i supervivència, per invalidesa o minusvalidesa, per assistència mèdica i per assistència familiar.
  • Indemnitzacions per acomiadament: inclou el total de pagaments efectuats en concepte d'indemnització per acomiadament i extinció de contracte i els salaris de tramitació. Es consideren tant les indemnitzacions per acomiadaments individuals com les indemnitzacions per acomiadaments col·lectius.
• Altres percepcions no salarials: resta de pagaments efectuats als treballadors com a compensació de les despeses derivades de l'execució del seu treball i indemnitzacions per finalització del contracte. Inclouen el desgast d'estris o eines, adquisició de roba de feina, despeses de desplaçament i dietes de viatge, plus de distància i transport urbà, indemnitzacions per trasllats i per finalització del contracte, etc.

Les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social són les aportacions legalment establertes que l'ocupador fa al Sistema de la Seguretat Social a favor dels seus treballadors per cobrir les prestacions que estableix el sistema i que són les derivades de situacions de malaltia, maternitat, accident laboral, invalidesa, jubilació, desocupació, formació professional, garantia salarial o qualsevol altra contingència coberta pel Sistema de la Seguretat Social.

A la tabulació es diferencien les partides següents:

• Cotitzacions per contingències comunes: cobreixen les prestacions per malaltia comuna i accident no laboral, maternitat/paternitat, invalidesa, mort, supervivència i jubilació.
• Cotitzacions per atur, FOGASA i formació professional.
• Altres cotitzacions obligatòries: inclouen les cotitzacions per hores extraordinàries, les aportacions de les empreses col·laboradores en la gestió de la contingència d'IT per accident de treball i malaltia professional, i altres conceptes de cotització diferents dels indicats inclosos en el butlletí de cotitzacions a la Seguretat Social TC-1.

Subvencions

Reduccions, bonificacions i subvencions que els ocupadors apliquen a l'hora de fer les liquidacions de les cotitzacions a la Seguretat Social, motivades per la contractació de determinats col·lectius de treballadors o per ajudes reconegudes pel Servei Públic d'Ocupació Estatal (SPEE) a càrrec dels seus pressupostos.

Hores pactades

Hores legalment establertes mitjançant acord verbal, contracte individual o conveni col·lectiu entre el treballador i l'empresa.

Hores efectives

Hores realment treballades tant en períodes normals de treball com en jornada extraordinària; també les hores perdudes en el lloc de treball, que tenen la consideració de temps efectiu en virtut de la normativa vigent.

Hores efectives = hores pactades + hores extraordinàries i/o complementàries − hores no treballades + hores perdudes en el lloc de treball

Hores no treballades

És la suma de les hores no treballades i remunerades i de les hores no treballades i no remunerades.

Hores no treballades i remunerades

Inclouen les hores no treballades per alguna de les causes següents:

• Vacances i festes
• Dies de baixa per incapacitat temporal
• Dies de permís per maternitat, paternitat, adopció i motius personals
• Dies de permís remunerat per casament, mort o malaltia greu d'un familiar, trasllat de domicili, etc.
• Descansos com a compensació per hores extraordinàries
• Hores o dies naturals no treballats per raons tècniques, econòmiques, organitzatives o de producció.
• Hores de representació sindical, compliment d'un deure inexcusable, assistència a exàmens i visites mèdiques.
• Dies o hores no treballats per raons tècniques, organitzatives o de producció
• Hores perdudes en el lloc de treball per falta ocasional de feina, talls de llum, falta de matèria primera o altres causes de força major.

Hores no treballades i no remunerades

Inclouen les hores no treballades per alguna de les causes següents:

• Conflictivitat laboral
• Absentisme, guarda legal o tancament patronal

A partir del tercer trimestre del 2013 es difon informació sobre els llocs de treball vacants per donar compliment al Reglament 453/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'abril de 2008, relatiu a les estadístiques trimestrals sobre vacants de feina a la Comunitat. Els resultats es desagreguen per sector d'activitat i per grandària de les unitats.

1.5. Característiques de classificació

La informació es presenta tabulada segons les variables de classificació referides a l'activitat econòmica, la grandària de les unitats i el tipus de jornada.

1.5.1. Activitat econòmica

L'activitat econòmica del compte de cotització en què desenvolupen les tasques els treballadors és una variable essencial en la concepció i els resultats de ETCL.

Fins al 4t trimestre del 2008 els resultats es presenten per seccions d'activitat tenint en compte la Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 Revisió 1 (CCAE-93 Rev. 1). Les seccions, que prenen el nom de "branques d'activitat", són les següents:

L'activitat econòmica també es difon a un nivell d'agregació superior a l'anterior, que es concreta en sectors d'activitat:

Com ja s'ha avançat, l'anàlisi de l'activitat econòmica es correspon amb les activitats econòmiques compreses en les seccions de la C a la K i de la M a la O de la CCAE-93 Rev.1.

Queden excloses de l'Enquesta les activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres, l'Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria, personal domèstic i organismes extraterritorials.

A partir del 1r trimestre del 2008 els resultats es presenten per seccions d'activitat tenint en compte la Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009). Les seccions, que continuen prenent el nom de "branques d'activitat", són les següents:

L'activitat econòmica també es difon a un nivell d'agregació superior, que es concreta en sectors d'activitat:

L'anàlisi de l'activitat econòmica es correspon amb les activitats econòmiques compreses en les seccions de la B a la S de la CCAE-2009. Queden excloses de l'Enquesta les activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres, les llars que ocupen servei domèstic i els organismes extraterritorials.

Com a conseqüència del canvi de classificació d'activitats econòmiques a partir de l'any 2008, també es publiquen les estimacions del cost laboral per treballador i mes i el cost laboral per hora efectiva per sectors d'activitat per al període 2000–2007, calculades amb la CCAE-2009.

1.5.2. Grandària de les unitats

Aquesta variable es deriva del procés d'estratificació de la mostra i indica quina és la grandària de les unitats o comptes de cotització segons el nombre de treballadors que tenen:

• D'1 a 49 treballadors
• De 50 a 199 treballadors
• De 200 treballadors i més

1.5.3. Tipus de jornada

Aquesta variable té dues categories:

• Completa
• Parcial

A l'ETCL els treballadors es poden classificar segons si exerceixen l'activitat a temps complet o a temps parcial. Els treballadors a temps complet són aquells que fan la jornada habitual de l'empresa en l'activitat corresponent.

S'entén per treballadors a temps parcial els qui fan una jornada de treball habitual inferior a la jornada de treball d'un treballador a temps complet comparable.

1.6. Informació sectorial

A partir de l'explotació de l'ETCL s'obtenen resultats específics per a alguns dels sectors econòmics més importants de l'economia catalana.

1.6.1. Sector del turisme

Per definir el sector del turisme s'ha utilitzat la definició de l'Institut d'Estudis Turístics (IET), que inclou els grups i classes de la CCAE-2009 següents:

Els resultats del sector del turisme es presenten mitjançant els subsectors següents:

1.6.2. Sector de la cultura

La delimitació de les activitats que formen part del sector de la cultura utilitzada per l'Idescat s'ha basat fonamentalment en els treballs metodològics duts a terme per l'European Statistical System Network on Culture (ESSnet-Culture), creat a instàncies de la Comissió Europea i Eurostat. També s'ha tingut en compte el Marc d'estadístiques culturals actualitzat per la UNESCO l'any 2009. La delimitació actual inclou els grups i classes de la CCAE-2009 següents:

Els resultats del sector de la cultura es presenten pels subsectors següents:

1.6.3. Sector TIC

El sector TIC inclou els grups i classes següents:

1.7. Aspectes tècnics de la tabulació

Cal destacar que en determinats casos la grandària mostral associada a cada cel·la és insuficient. Com a orientació, s'ha de tenir present que les cel·les amb resultats inferiors a 30 individus poden ser estadísticament poc significatives, i per tant s'ha optat per fer una difusió restringida dels resultats estimats. Malgrat això, s'ha considerat oportú no eliminar la taula i fer constar que la dada és confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible amb el símbol "..". D'altra banda, quan el valor és molt pròxim a zero també s'indica amb el símbol "..".

La disposició a les taules dels diferents components del cost laboral permeten fer-ne una lectura vertical. Cal destacar, però, que a la suma del cost salarial i dels altres costos s'han de restar les subvencions i bonificacions de la Seguretat Social, ja que aquestes s'apliquen sobre les cotitzacions a la Seguretat Social. D'aquesta manera s'obté el cost laboral total.

2. Enquesta anual de cost laboral (EACL)

2.1. Objectius

L'Enquesta anual de cost laboral (EACL) és una operació estadística de periodicitat anual que completa els resultats obtinguts a l'Enquesta trimestral de cost laboral (ETCL), de manera que s'obté una visió anual dels costos. S'elabora a partir d'un qüestionari annex a la mostra de l'ETCL dels mesos de febrer, març i abril de l'any posterior a l'any de referència.

El període de referència dels resultats de l'ETCL és el trimestre natural i el període de referència de la informació sol·licitada és el mes natural. És per aquest motiu que cal un mòdul que reculli aquells costos laborals que tenen un període de venciment superior al mes. Entre aquestes partides destaquen les cotitzacions voluntàries, les prestacions socials directes o les despeses de formació, que s'incorporen al mòdul que dona lloc a l'EACL. La unitat estadística de l'EACL és, igual com a l'ETCL, el compte de cotització a la Seguretat Social.

L'objectiu de l'EACL és conèixer anualment el cost del factor treball i dels seus components: percepcions salarials, cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social, cotitzacions voluntàries, prestacions socials directes, indemnitzacions, despeses en formació professional, despeses en transport, despeses de caràcter social i altres despeses derivades de la generació d'ocupació.

2.2. Àmbits de la investigació

L'àmbit poblacional objecte d'estudi de l'EACL coincideix amb el de l'ETCL, així com la cobertura sectorial i l'àmbit geogràfic.

2.3. Disseny de la mostra

La informació de l'EACL se sol·licita a tots els comptes de cotització de la mostra de l'ETCL els mesos de febrer, març i abril de l'any posterior a l'any de referència, per la qual cosa el disseny mostral de l'EACL i els estimadors utilitzats per obtenir els resultats del qüestionari són anàlegs als de l'ETCL.

El tipus de mostreig utilitzat, el mètode de selecció de les unitats mostrals i les variables d'estratificació coincideixen amb l'ETCL.

2.4. Definicions

Cost laboral

Cost que assumeix l'ocupador per la utilització del factor treball.

Cost laboral net

Cost laboral brut menys les subvencions. Formen part del cost laboral brut: el cost salarial, les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social, les cotitzacions voluntàries, les prestacions socials directes i la resta de components del cost.

Cost salarial

Remuneracions, tant en metàl·lic com en espècie, fetes als treballadors per la prestació professional dels seus serveis laborals per compte d'altri, tant si retribueixen el treball efectiu com els períodes de descans computables com a treball. Inclou, per tant, el salari base, els complements salarials, els pagaments per hores extraordinàries, els pagaments extraordinaris i els pagaments a plans d'estalvi dels empleats. Es recull en termes bruts, és a dir, abans d'aplicar cap retenció o pagament a la Seguretat Social corresponent al treballador.

Cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social

Contribucions que, amb caràcter obligatori, ha de fer l'ocupador a la Seguretat Social. S'hi integren les cotitzacions per accidents de treball i malaltia professional, maternitat, invalidesa, jubilació, família, hores extraordinàries, contractes de formació i pràctiques, serveis comuns, desocupació, Fons de Garantia Salarial (FOGASA), formació professional, o qualsevol altra contingència coberta pel Sistema de la Seguretat Social.

Cotitzacions voluntàries

Contribucions establertes per negociació en els convenis col·lectius que tenen per finalitat millorar les prestacions cobertes pel Sistema de la Seguretat Social o cobrir aquelles prestacions no previstes pel Sistema. Només es consideren les contribucions de l'ocupador. En destaquen les següents:

• Plans i fons de pensions. Quantitat total de contribucions que l'empresa promotora del pla o fons efectua en favor dels seus treballadors. Les contribucions poden ser definides; en aquest cas, es predeterminaran les prestacions que han de rebre els beneficiaris, que podran donar-se en termes absoluts o en funció del salari, l'antiguitat, els complements o altres referents, o bé a partir d'un criteri mixt. Les prestacions dels plans i fons de pensions cobreixen totes o algunes d'aquestes contingències: jubilació, invalidesa total o permanent per desenvolupar l'ocupació habitual, o absoluta i permanent per desenvolupar qualsevol ocupació, mort i supervivència del partícip o beneficiari.
• Assegurances de malaltia, maternitat o accident. Quantitats abonades per l'ocupador a societats mèdiques privades com a pagaments per la cobertura d'una assistència sanitària dels treballadors i de les seves famílies que millori i ampliï la proporcionada per l'INSALUD. No s'hi inclouen els pagaments directes als treballadors per alguna d'aquestes causes.
• Altres plans o assegurances. Quantitat total dels pagaments fets per l'empresa destinats a altres beneficis socials no obligatoris que no s'abonen directament als treballadors, com les primes d'assegurances de vida col·lectives i les assegurances per atur, entre d'altres.
• Altres aportacions. Aportacions fetes per l'empresa a institucions com les fundacions laborals, amb l'objectiu de proporcionar serveis assistencials als treballadors.

Prestacions socials directes

Pagaments que l'ocupador fa directament al treballador, o a la seva família, per assistir-lo en determinades circumstàncies. Aquests pagaments deriven d'incapacitat temporal (IT), atur, jubilació, mort i supervivència, invalidesa o minusvalidesa, assistència familiar i assistència mèdica:

• Incapacitat temporal (IT). Suma dels dos pagaments següents: d'una banda, els pagaments fets com a part de la prestació per IT que l'ocupador abona durant els 15 primers dies de baixa laboral i, d'altra banda, el complement per IT, resultat de les quantitats que l'ocupador afegeix, voluntàriament o per acord en conveni col·lectiu, a les prestacions per IT a càrrec seu o de la Seguretat Social. Aquestes quantitats serveixen per completar fins al 100% el salari normal del treballador afectat per IT o un percentatge inferior.
• Atur. Pagament fet voluntàriament per l'ocupador com a complement a la prestació del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SPEE) als treballadors afectats per una suspensió temporal o una reducció de jornada en el supòsit d'expedient de regulació d'ocupació, per tal de mantenir-ne les retribucions o una part d'aquestes.
• Jubilació. Quantitats abonades als antics treballadors amb la finalitat de complementar les pensions de jubilació de la Seguretat Social o d'assegurances privades, que o bé s'abonen un sol cop, o bé s'abonen periòdicament, per mitigar en part o totalment la diferència existent entre el salari anterior a la jubilació i la pensió rebuda per aquest concepte. També s'inclouen en aquest apartat els pagaments per "baixes incentivades".
• Mort i supervivència. Quantitats abonades directament per l'empresa al cònjuge supervivent i als orfes del treballador difunt de l'empresa com a complement als subsidis i pensions de viduïtat o orfandat.
• Invalidesa o minusvalidesa. Pagaments que l'empresa abona per completar els subsidis o les pensions per invalidesa o minusvalidesa dels empleats o antics empleats. Es poden pagar una sola vegada o de manera periòdica.
• Assistència familiar. Pagaments directes als treballadors afectats per algunes contingències familiars com ara la nupcialitat, la natalitat o altres fets similars.
• Assistència mèdica. Percepcions dineràries rebudes pels treballadors directament de l'empresa i que responen a la despesa per l'assistència sanitària rebuda fora de l'àmbit de la Seguretat Social.

Indemnitzacions per acomiadament

Pagaments efectuats a causa de l'acomiadament i per l'extinció de contracte, així com els salaris deixats de percebre en el transcurs de la tramitació de l'acomiadament que l'ocupador ha d'abonar en aquesta situació (salaris de tramitació). S'hi consideren tant les indemnitzacions per acomiadaments individuals com les indemnitzacions per acomiadaments col·lectius. S'exclou el que s'ha abonat per obligacions pendents com salaris deguts, vacances no gaudides, liquidacions, etc., ja que aquestes quantitats es consideren pagaments endarrerits, i també s'exclouen les indemnitzacions per finalització de contracte, que s'inclouen en les altres despeses.

Despeses en formació professional

Despeses derivades de proporcionar als treballadors coneixements i preparació en tècniques professionals d'interès per a l'empresa. No es consideren les despeses derivades d'ajuts als treballadors que segueixin ensenyaments reglats. Es consideren despeses en formació professional les despeses de manteniment, adequació i equipament d'edificis i d'instal·lacions destinats a la formació, la participació en cursos, els honoraris i dietes de formadors externs (mai del personal de l'empresa), el material didàctic i d'utillatge, i les quantitats pagades a organismes de formació, però sempre en termes bruts, sense descomptar les subvencions i els ajuts rebuts del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SPEE) o d'altres organismes públics formatius.

Despeses en transport

Costos ocasionats a l'empresa pel transport gratuït o a preus reduïts dels treballadors fins al lloc de treball. No s'hi inclouen els costos del personal de manteniment ni dels conductors quan pertanyen a la plantilla de l'empresa, ni tampoc les quantitats pagades directament als treballadors com a compensació quan utilitzen mitjans de transport aliens a l'empresa.

Despeses de caràcter social

Conjunt de despeses de naturalesa molt diversa que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida dels treballadors a través de l'acció social impulsada pels col·lectius laborals. Destaquen les despeses derivades del manteniment o adequació de menjadors per a l'ús dels treballadors, així com els pagaments indirectes a aquests treballadors en forma de xecs de menjar, despeses de manteniment i reparació d'edificis i d'instal·lacions destinades a escoles bressol, activitats esportives, culturals i d'esbarjo. No s'hi inclouen els costos del personal encarregat d'aquests serveis quan pertany a l'empresa.

Altres costos

Pagaments compensatoris (menyscapte de diners, petit utillatge, etc.), indemnitzacions per finalització de contracte, selecció de personal, etc. Així mateix, inclouen les despeses no recollides en altres apartats, com ara les produïdes per la renovació de peces de vestuari i d'eines de treball.

Les dietes i les despeses de viatge no formen part del cost laboral, ja que es produeixen per necessitat del procés productiu i, per tant, constitueixen un consum intermedi.

Subvencions i deduccions

Conjunt de reemborsaments percebuts per l'ocupador que procedeixen d'organismes públics. Són de signe negatiu i, per tant, minoren el cost laboral brut. Es poden classificar en:

• Subvencions a la contractació. Quantitats rebudes directament per l'empresa en forma de subvenció per la creació d'ocupació, i només per aquest concepte.
• Subvencions a les cotitzacions a la Seguretat Social. Reduccions i bonificacions en les aportacions fetes a la Seguretat Social.
• Subvencions a la formació professional. Suma total de quantitats rebudes per l'empresa des del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SPEE) o de qualsevol altre organisme públic (a excepció de la Seguretat Social) en concepte de formació professional del personal que integra la plantilla.
• Deduccions fiscals. Quantitats que els subjectes passius de l'impost sobre societats i de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) que desenvolupen una activitat empresarial, professional o artística es dedueixen dels impostos esmentats per la creació d'ocupació.

2.5. Obtenció de resultats

Les estimacions anuals del cost laboral per treballador per a l'any t s'obtenen de la manera següent:

• Es calculen estimacions anuals dels components del cost laboral recollits trimestralment a l'ETCL com a mitjana anual dels quatre trimestres de l'any de referència multiplicats per 12 mesos.

  D'aquesta manera, i tenint en compte que en el qüestionari anual no es recull cap d'aquests components, s'obtenen les cotitzacions obligatòries a la Seguretat Social i les indemnitzacions per acomiadament.

• S'obtenen les estimacions de les variables recollides en el qüestionari anual de l'any de referència.

  D'aquesta manera, s'obtenen les cotitzacions voluntàries, les despeses anuals en formació professional, les despeses anuals en transport i les despeses anuals de caràcter social.

• La resta de partides del cost laboral s'obtenen a partir de la suma de les estimacions anuals de les variables recollides en part per l'ETCL i dels resultats anuals de les mateixes variables recollides en part en el mòdul anual. És el cas del cost salarial, de les prestacions socials directes, de les dietes i despeses de viatge, de les subvencions i dels altres costos:

  • El cost salarial s'obté de la suma del cost salarial total de l'ETCL i dels pagaments a plans d'estalvi del qüestionari anual.
  • Les prestacions socials directes corresponen a la suma del mateix concepte en totes dues enquestes.
  • Els altres costos es calculen a partir de la suma de les altres percepcions no salarials de l'ETCL i de les altres despeses del qüestionari anual.
  • Les dietes i les despeses de viatge no formen part del cost laboral, ja que es produeixen per necessitat del procés productiu i, en conseqüència, constitueixen un consum intermedi. Tot i això, és habitual que les nòmines mensuals incloguin aquesta partida, per la qual cosa no es pot eliminar de l'ETCL. A partir de les dades de l'EACL s'estima la dada anual i es corregeix en aquelles unitats que la incloguin trimestralment.
  • Les subvencions resulten de la suma de les bonificacions i subvencions de les cotitzacions a la Seguretat Social de l'ETCL i de les subvencions a la contractació, a la formació professional i de les deduccions fiscals del qüestionari anual.

2.6. Característiques de classificació

La informació es presenta tabulada segons les variables de classificació referides a l'activitat econòmica i a la grandària de les unitats.

2.6.1. Activitat econòmica

L'activitat econòmica del compte de cotització en què els treballadors desenvolupen les tasques és una variable essencial en la concepció i els resultats de l'EACL.

Fins a l'any 2007 els resultats es presenten per agrupació de seccions d'activitat tenint en compte la Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993 Revisió 1 (CCAE-93 Rev.1). Aquestes agrupacions prenen el nom de "branques d'activitat" i són les següents:

L'activitat econòmica també es difon a un nivell d'agregació més gran que l'anterior i es concreta en sectors d'activitat:

Com ja s'ha avançat en explicar la cobertura sectorial, l'anàlisi de l'activitat econòmica es correspon amb les activitats compreses en les seccions de la C a la K i de la M a la O de la CCAE-93 Rev.1.

Queden excloses de l'Enquesta les activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres, l'Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria, les llars que ocupen servei domèstic i els organismes extraterritorials.

A partir del 2008 els resultats es presenten per agrupació de seccions d'activitat tenint en compte la Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009 (CCAE-2009). Aquestes agrupacions, que continuen prenent el nom de "branques d'activitat", són les següents:

L'activitat econòmica també es difon a un nivell d'agregació més gran que l'anterior i es concreta en sectors d'activitat:

L'anàlisi de l'activitat econòmica es correspon amb les activitats compreses en les seccions de la B a la S de la CCAE-2009. Queden excloses de l'Enquesta les activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres, les llars que ocupen servei domèstic i els organismes extraterritorials.

Com a conseqüència del canvi de classificació d'activitats econòmiques a partir de l'any 2008, també es publiquen les estimacions del cost laboral per treballador i mes i el cost laboral per hora efectiva per sectors d'activitat per al període 2000–2007, calculades amb la CCAE-2009.

2.6.2. Grandària de les unitats

Aquesta variable es deriva del procés d'estratificació de la mostra i indica quina és la grandària de les unitats o comptes de cotització segons el nombre de treballadors que tenen:

• D'1 a 49 treballadors
• De 50 a 199 treballadors
• De 200 treballadors i més

2.7. Regulació de les relacions laborals

A partir de l'any 2010 l'Idescat amplia la informació de l'EACL d'acord amb les dades de l'INE amb un nou apartat anomenat "Regulació de les relacions laborals", on es difonen resultats del cost laboral i els seus components segons la forma de regulació de les relacions laborals i les modificacions dutes a terme als convenis col·lectius.

La forma de regulació de les relacions laborals recull el tipus de norma en què s'ha efectuat la regulació. D'entre aquestes, el conveni col·lectiu destaca sobre qualsevol altra forma. Quan el pacte es fa mitjançant un conveni col·lectiu, se'n sol·licita l'àmbit. Així, la forma de regulació de les relacions laborals es classifica en:

• Convenis col·lectius:
• Sectorial d'àmbit estatal
• Sectorial d'àmbit inferior a l'estatal
• D'empresa, grups d'empreses o centre de treball
• Una altra forma de regulació

Les modificacions efectuades als convenis col·lectius són alteracions d'aquests convenis que s'han produït durant el seu període de vigència. Les modificacions poden afectar:

• El règim salarial
• Les condicions laborals

Les variables d'aquest nou apartat són de tipus qualitatiu i no estan disponibles en els resultats de l'ETCL. Així, per poder obtenir estimacions del cost laboral per aquestes variables, s'ha procedit de la manera següent:

• S'ha obtingut una mostra comuna a l'ETCL i a l'EACL per a cada trimestre de l'ETCL.
• S'han calibrat les microdades d'aquestes unitats comunes a partir de l'algorisme CALMAR, tenint en compte les següents restriccions: el cost laboral (desagregat pel seus components principals) i l'activitat econòmica.
• S'ha fet el càlcul final dels costos laborals tal com s'estableix al punt 2.5 anterior.

La informació es presenta segons les categories següents:

• Sense modificacions o no subjectes a conveni col·lectiu
• Amb modificacions
  • Només del règim salarial

2.8. Aspectes tècnics de la tabulació

Els criteris de tabulació aplicats a l'Enquesta anual de cost laboral coincideixen amb els aplicats a l'ETCL.