L'Enquesta d'ocupació hotelera (fins al 1998 anomenada Enquesta de moviment de viatgers en establiments hotelers) de l'INE és una de les principals fonts estadístiques per mesurar l'activitat turística. L'objectiu principal és conèixer el comportament d'una sèrie de variables que permeten descriure les característiques fonamentals d'aquest tipus d'allotjament en el sector turístic: viatgers, pernoctacions i grau d'ocupació.
L'enquesta es dirigeix als establiments hotelers inscrits en el registre de la Direcció General de Turisme, els quals es poden consultar a les llistes d'establiments turístics que publica el Departament d'Empresa i Treball.
Els establiments hotelers són aquells que presten serveis d'allotjament col·lectiu i que poden incloure serveis complementaris (hotel, hotel apartament, hostal, pensió, fonda...). Es classifiquen en set categories, que són identificades per estrelles: una estrella o bàsic, dues estrelles, tres estrelles, quatre estrelles, quatre estrelles superior, cinc estrelles i GL o gran luxe.
Un viatger és tota persona que pernocta una nit o més d'una al mateix establiment hoteler. Els viatgers es classifiquen a l'enquesta pel seu país de residència, cosa que permet fer la distinció entre turisme domèstic (residents a l'Estat espanyol) i turisme estranger (residents de fora de l'Estat). En el cas dels residents a l'Estat espanyol, se sol·licita informació sobre la comunitat autònoma de procedència.
Una pernoctació o plaça ocupada és cada nit que un viatger s'allotja a l'establiment.
El grau d'ocupació per habitacions és la relació, en percentatge, entre la mitjana diària d'habitacions ocupades i el total d'habitacions disponibles aquell mes.
A partir de les dades de l'INE, l'Idescat amplia mensualment els resultats per a Catalunya segons la categoria dels establiments i per marques turístiques de destinació. També, per primera vegada, al gener del 2011 difon la informació desagregada en els principals països i comunitats autònomes de procedència, amb dades des de gener del 2007.
Fins a l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada, i Val d'Aran formava part de Pirineus.
A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.
L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.
Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del gener del 2016 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.
A partir del gener de 2024, s'aplica la Llei 4/2023, de canvi d'adscripció comarcal i veguerial de Biosca i Torà, i aquests municipis, que formaven part de la marca turística de Terres de Lleida, passen a formar part de la marca Pirineus.
D'aquesta manera, Catalunya es divideix en nou marques turístiques:
- Barcelona: Barcelonès
- Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva
- Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès
- Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental
- Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona
- Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès
- Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell
- Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta
- Val d'Aran: Aran
Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.
A partir del 2011, quan es publica la darrera dada mensual disponible, que és provisional, es publica també la dada definitiva del mateix mes de l'any anterior. Això succeeix els primers mesos de l'any, fins al moment en què es publiquen les dades anuals definitives de l'any anterior.
Les dades mensuals des del gener de 1999 fins al desembre de 2010 són provisionals.