Saltar al contingut principal

L'Enquesta d'ocupació en càmpings (fins al 1998 anomenada Enquesta sobre el moviment de viatgers en acampaments) de l'INE és una de les fonts estadístiques per mesurar l'activitat turística. L'objectiu principal és conèixer el comportament d'una sèrie de variables que permeten descriure les característiques fonamentals d'aquest tipus d'allotjament en el sector turístic: viatgers, pernoctacions i grau d'ocupació.

L'enquesta es dirigeix als càmpings inscrits en el registre de la Direcció General de Turisme, els quals es poden consultar a les llistes d'establiments turístics que publica el Departament d'Empresa i Treball.

Els càmpings són establiments que presten servei d'allotjament temporal en espais d'ús públic degudament delimitats, destinats a la convivència agrupada de persones a l'aire lliure, en tendes de campanya, caravanes, autocaravanes i altres albergs mòbils o bungalous. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera categoria, en funció de la superfície de les unitats d'acampada, les instal·lacions existents, els serveis que ofereixen i el personal de què disposen.

Un viatger és tota persona que pernocta una nit o més d'una al mateix càmping. Els viatgers es classifiquen a l'enquesta pel seu país de residència, cosa que permet fer la distinció entre turisme domèstic (residents a l'Estat espanyol) i turisme estranger (residents de fora de l'Estat). En el cas dels residents a l'Estat espanyol, se sol·licita informació sobre la comunitat autònoma de procedència.

Una pernoctació o plaça ocupada és cada nit que un viatger s'allotjà en aquest tipus d'establiment.

El grau d'ocupació per parcel·les és la relació, en percentatge, entre la mitjana diària de parcel·les ocupades i les disponibles en el període analitzat.

A partir de les dades de l'INE, l'Idescat amplia trimestralment, els resultats per a Catalunya segons la categoria dels càmpings i per marques turístiques de destinació.

Fins a l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del primer trimestre del 2016 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

A partir del gener de 2024, s'aplica la Llei 4/2023, de canvi d'adscripció comarcal i veguerial de Biosca i Torà, i aquests municipis, que formaven part de la marca turística de Terres de Lleida, passen a formar part de la marca Pirineus.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta
  • Val d'Aran: Aran

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Atesa la limitada implantació d'aquesta modalitat de turisme en algunes marques de Catalunya, les taxes de variació interanual poden presentar una certa volatilitat.

Les dades trimestrals són provisionals.