El producte interior brut mesura el resultat final de l'activitat econòmica de les unitats productores en el territori. Es calcula a preus de mercat perquè el valor de la producció recull la incidència dels impostos i les subvencions.
Des del punt de vista de l'oferta, el PIB permet avaluar quina és l'aportació de les diferents branques productives al conjunt de l'economia, és a dir, comprèn els valors afegits bruts, valorats a preus bàsics, de les principals branques d'activitat.
L'àmbit geogràfic de les estimacions del PIB són les comarques de Catalunya i l'Aran. S'ofereixen igualment dades desagregades per als municipis més grans de 5.000 habitants i capitals comarcals.
Pel que fa al valor afegit brut (VAB) representa la riquesa generada en l'economia durant el període considerat i s'obté com a diferència entre el valor de la producció i el valor dels consums intermedis utilitzats (primeres matèries, serveis i subministraments exteriors, etc.). Es calcula a preus bàsics, és a dir, no s'inclouen els impostos i subvencions sobre els productes (IVA, impostos especials, etc.) i només s'inclouen els impostos sobre la producció. Aquests impostos són aquells suportats per les empreses com a resultat de participar en l'activitat de la producció, amb independència de la quantitat o del valor d'allò produït i venut.
Es presenten els resultats del VAB pels grans sectors d'activitat econòmica (agricultura, indústria, construcció i serveis) dels municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals.
A més es difonen els valors afegits bruts d'11 branques d'activitat econòmica dels municipis de més de 45.000 habitants, totes les comarques de Catalunya i l'Aran.
Les branques d'activitat econòmica considerades en la desagregació del VAB comarcal i municipis de més de 45.000 habitants són les següents:
| Branques d'activitat | Divisions i seccions CCAE-2009 |
|---|---|
| Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca | 01–03 (secció A) |
| Indústries extractives, energia, aigua i residus | 05–09, 35–39 (seccions B, D, E) |
| Alimentació, tèxtil, fusta, arts gràfiques, química i cautxú | 10–22 (secció C) |
| Metal·lúrgia, maquinària, material elèctric i de transport | 23–33 (secció C) |
| Construcció | 41–43 (secció F) |
| Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes | 45–47 (secció G) |
| Transport, informació i comunicacions | 49–53, 58–63 (seccions H, J) |
| Hostaleria | 55–56 (secció I) |
| Activitats financeres i assegurances | 64–66 (secció K) |
| Activitats immobiliàries, tècniques i administratives | 68–82 (seccions L-N) |
| Administració pública i altres serveis | 84–99 (seccions O-U) |
| CCAE-93 Rev.1 | |
|---|---|
| Agricultura, ramaderia i pesca | A, B |
| Energia, química, cautxú i metal·lúrgia | C, DF–DJ, E |
| Alimentació, tèxtil, fusta, paper i edició | DA–DE |
| Maquinària, material elèctric, de transport i altres indústries manufactureres | DK–DN |
| Construcció | F |
| Comerç i reparacions | G |
| Hoteleria | H |
| Transport i comunicacions | I |
| Mediació financera | J |
| Serveis immobiliaris, de lloguer i empresarials | K |
| Altres serveis | L–Q |
1. PIB. Revisió estadística 2019
L'Idescat presenta les estimacions del PIB comarcal i municipal de Catalunya, amb la Revisió estadística 2019 i les bases anteriors 2010, 2008, 2000 i 1995, d'acord amb la metodologia del Sistema europeu de comptes. Aquesta Revisió estadística, que substitueix l'anterior base 2010, ha estat impulsada per Eurostat i el Banc Central Europeu i obeeix a la necessitat d'actualitzar periòdicament les fonts i els mètodes d'estimació utilitzats en la compilació dels comptes nacionals per garantir-ne l‘oportunitat, la precisió i la puntualitat.
Les estimacions del PIB comarcal i municipal de Catalunya tenen com a referent metodològic els comptes econòmics anuals de Catalunya i són coherents amb les seves estimacions.
L'estimació de les branques agràries es basa en la informació proporcionada pel departament competent en matèria d'agricultura, ramaderia i pesca, relativa a les superfícies de conreu municipals, rendiments i capacitat de les explotacions per municipis i espècie ramadera. La conversió de les estimacions en volum a preus corrents es duu a terme mitjançant la informació detallada de preus de productes agraris i ramaders procedents del Departament. Pel que fa a la branca pesquera, s'empren els valors de captures pesqueres i les estimacions comptables anuals catalanes per aquest sector.
Les branques industrials s'estimen mitjançant un doble procediment. Per a les empreses de més de 100 assalariats la font estadística de referència és l'Enquesta industrial d'empreses. Per a la resta d'estrats, el valor afegit brut s'elabora a partir de les productivitats mitjanes i el nombre d'assalariats per estrats dels establiments provinents dels directoris de l'Idescat.
L'estimació de les branques energètiques té un tractament propi. La generació d'energia elèctrica es basa en la informació municipal proporcionada per l'Institut Català d'Energia. S'utilitza la base de dades d'instal·lacions elèctriques on es detalla la producció elèctrica en volum, segons la seva tipologia (hidroelèctrica, eòlica, tèrmica, etc.), la informació disponible sobre distribució d'energia elèctrica i gas natural. L'obtenció de les estimacions en valors s'elabora a partir dels preus mitjans obtinguts de l'Enquesta de productes industrials, segons tipologies equivalents. Per a l'estimació de la distribució d'energia elèctrica i gas s'utilitza informació municipal de consum d'energia elèctrica i de gas.
La branca de la construcció es calcula a partir del nombre d'assalariats per estrats dels establiments provinents dels directoris de l'Idescat.
Les branques dels serveis de mercat s'estimen mitjançant un procediment similar a les branques industrials, però en aquest cas l'enquesta de referència, l'Enquesta anual de serveis, atès que no proporciona directament informació municipal per a la part censal de la mostra, requereix un tractament específic a partir de la informació dels establiments provinents dels directoris de l'Idescat que permeti generar estimacions de caràcter municipal.
Les activitats immobiliàries tenen un tractament diferenciat per als lloguers reals i per als imputats. Aquests darrers són els lloguers dels habitatges en què resideixen les llars, quan en són propietàries o els tenen cedits. Per al càlcul del lloguer imputat s'utilitzen com a fonts principals les dades de lloguer en l'àmbit municipal del registre de l'Incasòl, facilitades per la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, els habitatges principals segons el règim de tinença del Cens de població 2011 i les pernoctacions en segona residència que proporcionen les estimacions de població estacional de l'Idescat.
L'estimació de les administracions públiques, educació, sanitat i serveis socials s'elabora en funció de la naturalesa de la seva activitat. La font principal per calcular les branques amb activitat de no mercat és la informació municipal relativa a costos salarials de tots els centres de treball de la Generalitat, proporcionada per la Secretaria d'Administració i Funció Pública. S'utilitza també informació pressupostària de l'enquesta de l'Administració local de la Intervenció General de l'Administració del Estat (IGAE). Pel que fa a l'activitat de mercat d'aquestes branques es calcula a partir de diverses fonts específiques: Estadística de finançament i despeses de l'ensenyament privat, Estadística d'establiments sanitaris amb règim d'internament (EESRI) i dades de capacitat del centres de serveis socials.
La població de referència de les comarques de Catalunya són les Estimacions de població. En els municipis, el càlcul es duu a terme a partir del Padró municipal ajustat a les Estimacions de població.
La data de referència amb caràcter general és l'1 de juliol, excepte en les dades avançades dels municipis de més de 50.000 habitants, en què la data de referència és l'1 de gener.
2. PIB. Base 2010
Les estimacions del PIB comarcal i municipal de Catalunya base comptable 2010 tenen com a referent metodològic el Marc Input-Output de Catalunya 2011 i els comptes econòmics anuals de Catalunya. La introducció d'aquesta nova base ha implicat incorporar canvis metodològics i estadístics, entre els quals cal destacar nous mètodes d'estimació i sobretot l'ampliació de les fonts estadístiques disponibles.
El càlcul del PIB territorial es construeix amb una àmplia desagregació sectorial (equivalent amb la disponible per als Comptes econòmics anuals de Catalunya) i és el resultat d'una estimació diferenciada de valor de la producció i del consum intermedi. El valor afegit brut global de cada municipi s'obté de l'agregació del valor afegit de cada branca d'activitat, el qual es calcula com a saldo del valor de la producció i el consum intermedi.
L'estimació de les branques agràries es basa en la informació proporcionada pel departament competent en matèria d'agricultura, ramaderia i pesca, relativa a les superfícies de conreu municipals, rendiments i capacitat de les explotacions per municipis i espècie ramadera. La conversió de les estimacions en volum a preus corrents es duu a terme mitjançant la informació detallada de preus de productes agraris i ramaders procedents del Departament. Pel que fa a la branca pesquera, s'empren els valors de captures pesqueres i les estimacions comptables anuals catalanes per a aquest sector.
Les branques industrials s'estimen mitjançant un doble procediment. Per a les empreses de més de 100 assalariats la font estadística de referència és l'Enquesta industrial d'empreses. Per a la resta d'estrats, el valor afegit brut s'elabora a partir de les productivitats mitjanes i el nombre d'assalariats per estrats dels establiments provinents dels directoris de l'Idescat.
L'estimació de les branques energètiques té un tractament propi. La generació d'energia elèctrica es basa en la informació municipal proporcionada per l'Institut Català d'Energia. S'utilitza la base de dades d'instal·lacions elèctriques on es detalla la producció elèctrica en volum, segons la seva tipologia (hidroelèctrica, eòlica, tèrmica, etc.), la informació disponible sobre distribució d'energia elèctrica i gas natural. L'obtenció de les estimacions en valors s'elabora a partir dels preus mitjans obtinguts de l'Enquesta de productes industrials, segons tipologies equivalents. Per a l'estimació de la distribució d'energia elèctrica i gas s'utilitza informació municipal de consum d'energia elèctrica i de gas.
La branca de la construcció es calcula a partir del nombre d'assalariats per estrats dels establiments provinents dels directoris de l'Idescat.
Les branques dels serveis de mercat s'estimen mitjançant un procediment similar a les branques industrials, però en aquest cas l'enquesta de referència, l'Enquesta anual de serveis, atès que no proporciona directament informació municipal per a la part censal de la mostra, requereix un tractament específic a partir de la informació dels establiments provinents dels directoris de l'Idescat que permeti generar estimacions de caràcter municipal.
Les activitats immobiliàries tenen un tractament diferenciat per als lloguers reals i per als imputats. Aquests darrers són els lloguers dels habitatges en què resideixen les llars, quan en són propietàries o els tenen cedits. Per al càlcul del lloguer imputat s'utilitzen com a fonts principals les dades de lloguer en l'àmbit municipal del registre de l'Incasòl, facilitades per la Secretaria d'Habitatge i Millora Urbana, els habitatges principals segons el règim de tinença del Cens de població 2011 i les pernoctacions en segona residència que proporcionen les estimacions de població estacional de l'Idescat.
L'estimació de les administracions públiques, educació, sanitat i serveis socials s'elabora en funció de la naturalesa de la seva activitat. La font principal per calcular les branques amb activitat de no mercat és la informació municipal relativa a costos salarials de tots els centres de treball de la Generalitat, proporcionada per la Secretaria d'Administració i Funció Pública. S'utilitza també informació pressupostària de l'enquesta de l'Administració local de la Intervenció General de l'Administració del Estat (IGAE). Pel que fa a l'activitat de mercat d'aquestes branques es calcula a partir de diverses fonts específiques: Estadística de finançament i despeses de l'ensenyament privat, Estadística d'establiments sanitaris amb règim d'internament (EESRI) i dades de capacitat del centres de serveis socials.
La població de referència de les comarques de Catalunya són les Estimacions de població. En els municipis, el càlcul es duu a terme a partir del Padró municipal ajustat a les Estimacions de població.
La data de referència amb caràcter general és l'1 de juliol, excepte en les dades avançades dels municipis de més de 50.000 habitants, en què la data de referència és l'1 de gener.
3. PIB. Base 2008
Les estimacions del PIB comarcal i municipal de Catalunya base comptable 2008 tenen com a referent metodològic els resultats dels comptes econòmics anuals de Catalunya. Els canvis de base comptable permeten actualitzar i homogeneïtzar els criteris metodològics acordats internacionalment. En aquest cas la implicació més rellevant és l'adaptació de les estimacions a la Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009, congruent amb la Classificació internacional NACE revisió 2. El segon objectiu dels canvis de base és la incorporació de canvis estadístics en les fonts, com per exemple la reforma de l'Enquesta industrial d'empreses i de l'Enquesta anual de serveis que es va aplicar a partir de l'any 2008, i els mètodes d'estimació per obtenir amb la màxima fidelitat la mesura de l'activitat econòmica generada al territori.
L'estimació de les branques agràries es basa en la informació proporcionada pel departament competent en matèria d'agricultura, ramaderia i pesca relativa a les superfícies de conreu municipals i rendiments. La conversió de les estimacions en volum a preus corrents es duu a terme mitjançant la informació detallada de preus de productes agraris i ramaders del Departament.
L'estimació de l'energia elèctrica es basa en la informació municipal proporcionada per l'Institut Català d'Energia. Concretament, s'utilitza la base de dades d'instal·lacions elèctriques on es detalla la producció elèctrica, segons la seva tipologia (hidroelèctrica, eòlica, tèrmica, etc.). La conversió de les estimacions en volum s'elabora a partir dels preus mitjans obtinguts de l'Enquesta de productes industrials, segons tipologies equivalents.
La desagregació per branques d'activitat del PIB de la base 2008 presenta algunes diferències respecte de la base 2000. Les denominacions de les branques, malgrat ser similars o fins i tot idèntiques, contenen activitats diferents, atès que corresponen a classificacions diferents. La branca d'agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca, per exemple, no inclou activitats de jardineria, que han passat a integrar-se a les branques de serveis. La indústria inclou activitats de sanejament i, en canvi, deixa d'incorporar l'edició. La construcció inclou la promoció immobiliària, que a la classificació anterior estava inclosa en les activitats immobiliàries. Finalment, les activitats de serveis recullen els canvis anteriors.
La població de referència dels municipis i comarques de Catalunya són les estimacions de població a 1 de juliol.
4. PIB. Base 2000
Les estimacions del PIB comarcal i municipal de Catalunya base comptable 2000 tenen com a referent metodològic els resultats de les Taules Input-Output de Catalunya 2001, la seva actualització 2005 i els Comptes econòmics anuals de Catalunya. A més d'aquesta informació s'aprofiten altres fonts estadístiques com l'Enquesta industrial d'empreses i de productes, l'Enquesta anual de serveis i dades procedents del departament competent en matèria d'agricultura, ramaderia i pesca. La població de referència dels municipis i comarques de Catalunya és la del Padró municipal d'habitants.
5. PIB. Base 1995
Les oficines estadístiques dels països de la Unió Europea van revisar l'any 1999 les seves estimacions de PIB per garantir una homogeneïtat metodològica que en millorés la comparabilitat. Les noves estimacions del PIB de Catalunya i els seus components van ser el resultat conjunt de dos factors: els canvis de conceptes, definicions i classificacions per la implantació del nou Sistema europeu de comptes (SEC-95) i també el canvi de base comptable, de 1986 a 1995, que implica una millora de les fonts estadístiques i els mètodes d'estimació. Les estimacions de PIB comarcals i municipals de Catalunya també van ser objecte de revisió metodològica. Així doncs, les dades de PIB pm es presenten amb la base comptable 1995, tant per a l'any 1991 com per a l'any 1996, per tal de garantir-ne la comparabilitat.
La població de referència dels municipis i comarques de Catalunya és la del Padró municipal d'habitants.