L'Estadística de naixements ofereix informació dels nascuts vius, els parts i les morts fetals tardanes de les persones residents a Catalunya segons les característiques demogràfiques, socials i territorials. L'Estadística de naixements i l'Estadística de defuncions conformen el moviment natural de la població, que permet estimar el creixement natural de la població, com la diferència entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions.
La font original de les dades és la Butlleta estadística de part (BEP) que emplenen els progenitors o persones obligades per llei a declarar el part o, si no és possible, per l'encarregat del registre civil. El registre civil en què s'inscriu el naixement emplena les dades relatives a la inscripció de cada nascut. A partir de l'any 2015, també es rep la informació dels naixements inscrits pels seus progenitors a l'hospital. Tota aquesta informació es rep a l'Idescat mitjançant un conveni de col·laboració amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Les dades inclouen tots els parts de les dones residents a Catalunya, tant els inscrits en els registres civils de Catalunya com els inscrits en els registres civils d'altres comunitats autònomes. Els anys 2011 i anteriors, les dades corresponen únicament als parts de dones residents a Catalunya inscrits en registres civils de Catalunya.
1. Naixements
S'identifica amb el concepte biològic d'expulsió o extracció completa del cos de la mare de tot producte de la concepció, viu o mort, amb més de 180 dies de gestació. En el camp demogràfic s'identifica en ocasions amb el concepte de nascut viu.
Fins al 1974 només es consideraven naixements els casos dels nascuts amb vida que depassessin les 24 hores d'existència. A partir del 1975, i seguint els criteris recomanats pels organismes internacionals, es considera com a naixement el de qualsevol ésser nascut amb vida, independentment del període que visqui.
2. Nascuts vius
Segons la Classificació internacional de malalties (10a. revisió) s'entén per nascut viu l'expulsió o extracció completa del cos de la mare d'un producte de la concepció, amb independència de la durada del període de gestació, el qual, després d'aquesta separació, respira o manifesta qualsevol altre signe de vida, com poden ser batecs del cor, pulsació del cordó umbilical o contracció efectiva d'un múscul sotmès a l'acció de la voluntat, hagi estat tallat o no el cordó umbilical. Tot producte d'un part així es considera nascut viu.
La major part de les taules sobre natalitat es refereixen al municipi de residència de la mare, que és la variable més significativa, enfront del lloc d'inscripció del nascut, ja que la majoria dels naixements tenen lloc en centres sanitaris localitzats en municipis que poden ser diferents del de residència. No obstant això, des de l'any 1991 s'autoritza a inscriure els nadons en el municipi de residència de la mare.
La classificació segons l'estat civil de la mare permet diferenciar entre els fills nascuts dins del matrimoni (dones casades) o fora del matrimoni (dones no casades: solteres, vídues, separades o divorciades).
La situació de convivència distingeix entre primeres núpcies i més d'un matrimoni entre les dones casades, i entre les dones no casades segons si conviuen en unió estable o no.
Quant a l'activitat de la mare, es diferencia entre persones econòmicament actives (que inclou les ocupades i les que estan a l'atur) i les no actives (jubilats, pensionistes, rendistes, estudiants, persones amb incapacitat permanent i altres situacions d'inactivitat).
El nivell d'instrucció correspon al nivell de formació més alt assolit, és a dir quan s'han aprovat tots els cursos del nivell i la persona es troba en condicions d'obtenir el títol o diploma corresponent. La classificació utilitzada correspon a una adaptació de la Classificació catalana d'educació 2020 (classificació del nivell de formació assolit). Els anys anteriors al 2018, les categories corresponen a una adaptació de la Classificació catalana d'educació 2000 (classificació del nivell de formació assolit).
Pel que fa a la professió dels progenitors, les categories de l'estadística corresponen a una adaptació de la Classificació catalana d'ocupacions 2011. Els anys 2011 i anteriors, les categories corresponen a una adaptació de la Classificació nacional d'ocupacions 1994.
La taula dels nascuts vius de mare estrangera segons el país de nacionalitat de la mare es presenta, a partir de l'any 2021, amb la informació dels països amb més freqüència de naixements, agrupats per continents o grans regions geogràfiques. Per als anys anteriors, s'han seleccionat els 4 països amb més freqüència de naixements el 2007 i, pel que fa a la resta de països, es presenten agregats per continents o grans regions geogràfiques.
3. Parts
La definició de part coincideix amb el concepte mèdic biològic, és a dir, l'expulsió o extracció completa del cos de la mare d'un o més productes de la concepció viable. Per tant, en queda exclòs l'avortament o l'expulsió del fetus no viable.
Multiplicitat: els parts es classifiquen en simples, dobles, triples i quàdruples o més.
Normalitat: els parts es classifiquen en parts normals i distòcics (amb complicacions).
Maturitat: aquest concepte es relaciona amb el de la durada de l'embaràs, segons la qual la classificació es fa en parts a terme i parts prematurs. Es consideren prematurs els parts corresponents a un embaràs amb menys de 37 setmanes de gestació.
4. Morts fetals tardanes
La mort fetal tardana fa referència al producte de la concepció viable mort abans de la seva completa expulsió o extracció del cos de la mare. La viabilitat (28 setmanes complertes d'embaràs segons l'OMS) és el que diferencia una mort fetal tardana d'un avortament. La legislació només obliga a comunicar al Registre Civil les morts fetals tardanes de més de 180 dies de gestació i/o els fetus morts amb un pes igual o superior als 500 grams.
5.Difusió
L'Estadística de naixements difon la informació dels naixements inscrits i residents, per municipi, comarca, àmbit del Pla territorial, província i Catalunya.
Les dades es difonen anualment en dues fases: les dades provisionals i les dades definitives, que incorporen una major exhaustivitat del fitxer i la depuració de les principals variables.
Per minimitzar el risc de revelació estadística i evitar revelar dades confidencials, s'estableix per a cada taula un detall territorial màxim de difusió que varia segons el nombre i la sensibilitat de les variables de la taula.
6.Setmana del part
Per calcular la taula de parts per setmanes els criteris utilitzats són els següents:
- El primer dijous de l'any és el que determina quina és la primera setmana de l'any.
- L'últim dijous de l'any és el que determina quina és l'última setmana de l'any (setmana 52).
- Les setmanes es comptabilitzen de dilluns a diumenge.
Per calcular els parts setmanals acumulats es té en compte els criteris següents:
- L'acumulat de la primera setmana ha d'incorporar els parts dels primers dies de l'any no inclosos en la setmana 1 perquè corresponen a divendres, dissabte i/o diumenge. És a dir, és el recompte dels parts des de l'1 de gener fins al diumenge de la setmana 1.
- L'acumulat de l'última setmana (setmana 52) ha d'incloure els parts dels últims dies de l'any que no s'han inclòs en l'última setmana perquè corresponien a dilluns, dimarts i/o dimecres. És a dir, és el recompte dels parts des del dilluns de la setmana 52 fins al 31 de desembre.
- Els sumatoris dels acumulats de cada setmana són la suma dels acumulats de la setmana anterior més els parts de la setmana corresponent. Aquest criteri s'aplica des de la setmana 2 fins a la 51.
- L'acumulat total ha de coincidir amb el nombre total de parts.