Metodologia

L'Índex d'igualtat de gènere (IIG) és un indicador compost que mesura la distància a què es troba una societat per assolir la plena igualtat entre dones i homes.

Aquest indicador té per objectiu reflectir la realitat de la igualtat de gènere en aspectes importants del benestar i el desenvolupament de les persones.

L'Idescat elabora l'IIG per a Catalunya, d'acord amb la metodologia establerta per l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere (EIGE). L'any 2025 l'EIGE va actualitzar tant la metodologia com el llistat d'indicadors, amb la intenció de copsar, avaluar i reflectir millor la realitat. Va calcular els valors de l'Índex de la UE i els països europeus per als anys 2025 i 2020. La comparabilitat amb la sèrie calculada amb la metodologia del 2017 no és possible i, per tant, hi ha un trencament de sèrie.

L'Índex es basa en 27 indicadors, estructurats de forma jeràrquica en 6 dimensions, que alhora es divideixen en 13 subdimensions. Els resultats que s'ofereixen són de 4 tipus:

1. L'Índex d'igualtat de gènere (nivell d'agregació màxim).
2. L'índex per a cada una de les 6 dimensions d'anàlisi: treball, diners, coneixement, temps, poder i salut.
3. L'índex per a cada una de les 13 subdimensions en què es descomponen les 6 dimensions anteriors.
4. Un total de 27 indicadors bàsics, que són la base del càlcul dels nivells anteriors.

Els resultats de l'Índex d'igualtat de gènere i dels seus components (dimensions i subdimensions) es presenten en una escala adimensional, en un interval que va de 0 a 100, on 0 significa desigualtat total i 100, igualtat total.

Els resultats dels 27 indicadors bàsics es mostren per al total de la població, desagregats per gènere, i per la diferència absoluta entre dones i homes. Cada indicador té la seva pròpia mètrica.

Es difonen dades de l'any 2025, primer any amb la nova metodologia. Per permetre la comparabilitat retrospectiva amb els països de la UE, l'Idescat ha calculat els valors de l'any 2020, que és el mateix any que ha calculat l'EIGE retrospectivament. I per avaluar l'evolució de Catalunya a curt termini, l'Idescat ha calculat els valors de l'any 2024, tot i que aquest any no està disponible ni per a Espanya ni la UE.

1. Definicions

Treball

Dimensió que mesura les condicions en què les dones i els homes es poden beneficiar de la igualtat en l'accés a l'ocupació i les condicions laborals. Integra 2 subdimensions:

• Participació. Subdimensió que mesura el grau de participació de dones i homes en el mercat laboral. Combina 2 indicadors:

  1. Taxa d'ocupació equivalent a temps complet. Percentatge de la població ocupada equivalent a temps complet. Es considera la població ocupada de 16 a 89 anys. Els llocs de treball equivalents a temps complet es defineixen com el total d'hores treballades dividit per la mitjana anual d'hores treballades en llocs de treball a temps complet.
  2. Durada de la vida laboral. Nombre d'anys que una generació espera ser activa en les condicions d'activitat i mortalitat de l'any de referència.

• Segregació i qualitat del treball. Subdimensió que mesura el nivell de segregació per gènere de l'ocupació, els càrrecs directius i els salaris baixos. Combina 3 indicadors:

  3. Població ocupada en TIC. Percentatge d'ocupació en aquest sector econòmic. Es considera la població ocupada de 16 a 74 anys.
  4. Càrrecs directius. Percentatge de dones i homes en càrrecs directius. Població ocupada de 16 a 74 anys en el gran grup 1 de la CNO-2011.
  5. Treballadors amb salaris baixos. Percentatge de la població ocupada que rep dos terços de la mediana nacional d'ingressos dels empleats o menys. Inclou els ingressos bruts en efectiu o quasi en efectiu dels empleats, els ingressos bruts no monetaris dels empleats i les cotitzacions de l'empresari a la Seguretat Social.

Diners

Dimensió que mesura les desigualtats de gènere en l'accés als recursos financers i en la situació econòmica. Integra 2 subdimensions:

• Recursos financers. Subdimensió que mesura els ingressos i la bretxa de pensions. Combina 2 indicadors:

  6. Mediana d'ingressos. Mediana dels ingressos anuals de la població ocupada de 18 a 64 anys, calculats com la mediana dels ingressos bruts en efectiu o quasi en efectiu dels empleats, els ingressos bruts no monetaris dels empleats i els beneficis en efectiu del treball per compte propi. Els resultats estan expressats en poder de paritat de compra per fer la informació comparable entre països.
  7. Bretxa de pensions de gènere. La bretxa de pensions de gènere és la diferència entre la pensió bruta mitjana que reben els homes i la pensió bruta mitjana que reben les dones, expressada com a percentatge de la pensió mitjana dels homes. Exclou les pensions zero, és a dir, que es calcula amb aquelles persones que tenen almenys un valor d'ingressos positiu en termes bruts en les variables d'ingressos per pensions (prestacions per vellesa, prestacions per supervivència i pensions regulars de plans privats individuals). Mostra el percentatge en què els ingressos mitjans per pensions de les dones són superiors o inferiors als dels homes.

• Situació econòmica. Subdimensió que mesura la ràtio mediana d'ingressos respecte a la parella i la pobresa laboral. Combina 2 indicadors:

  8. Ràtio mediana d'ingressos en la parella. La ràtio mediana de guanys anuals s'expressa com un percentatge dels guanys d'una parella per a dones i homes en parella que treballen i estan en edat laboral. Els guanys es calculen com la mediana dels ingressos bruts en efectiu o quasi en efectiu dels empleats, els ingressos bruts no en efectiu dels empleats i les prestacions en efectiu del treball per compte propi. Es considera la població de 18 a 64 anys.
  9. Pobresa laboral d'adults en llars monoparentals o unipersonals. La taxa de risc de pobresa laboral és el percentatge de persones ocupades que estan en risc de pobresa, és a dir, que la seva renda familiar disponible (després de les transferències socials) és inferior al 60% de la renda disponible equivalent a la mitjana nacional.

Coneixement

Dimensió que mesura les desigualtats de gènere en l'assoliment d'estudis i la segregació segons el camp d'estudi. Integra 2 subdimensions:

• Assoliment i participació. Subdimensió que mesura l'assoliment d'estudis de les dones i els homes. Combina 2 indicadors:

  10. Població amb titulació d'estudis superiors. Percentatge de la població d'entre 30 i 34 anys que ha completat amb èxit l'educació terciària, corresponent als nivells 5–8 de la CNED-2014.
  11. Població amb titulació de formació professional inicial. Percentatge de la població d'entre 25 i 34 anys que ha completat amb èxit els estudis de formació professional inicial com a nivell més alt d'educació assolit, corresponent als nivells 3 o 4 de la CNED-2014.

• Segregació. Subdimensió que mesura el biaix temàtic dels estudis superiors realitzats segons el gènere. Inclou 2 indicadors:

  12. Població amb titulació en educació, arts i humanitats i salut i benestar. Percentatge de graduats i graduades en els camps F01 (educació), F02 (arts i humanitats) i F09 (salut i benestar) en els nivells 5–8 sobre el total de graduats i graduades, d'acord amb l'ISCED 2013.
  13. Població amb titulació en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Percentatge de graduats i graduades en els camps F05 (ciències naturals, matemàtiques i estadística), F06 (TIC) i F07 (enginyeria, fabricació i construcció) en els nivells d'educació 5–8 sobre el total de graduats i graduades, d'acord amb l'ISCED 2013.

Temps

Dimensió que mesura les desigualtats de gènere en el treball no remunerat de cura a les persones i les tasques domèstiques, així com en la dedicació a activitats socials. Integra 2 subdimensions:

• Activitats de cura. Subdimensió que mesura la cura de persones i la implicació en les feines de la llar. Inclou 3 indicadors:

  14. Població que té cura de menors. Percentatge de població que cuida els seus propis fills. La cura dels fills inclou l'atenció personal, l'assistència amb les tasques escolars, la gestió de les activitats dels infants i l'oci, la supervisió i el suport emocional. Per a Catalunya es consideren els cuidadors i cuidadores de 30 a 50 anys (l'EIGE considera els de 16 a 74 anys) i els menors d'edat (l'EIGE considera els menors de 0 a 11 anys).
  15. Població que té cura de persones adultes. Percentatge de cuidadors i cuidadores de 45 a 64 anys a llarg termini. L'atenció informal a llarg termini fa referència a l'atenció o assistència a una o més persones que tenen limitacions relacionades amb l'edat, una malaltia crònica o una malaltia, almenys un cop per setmana. Per a Catalunya no tenim la periodicitat de les cures i es consideren "persones cuidades" els majors de 75 anys i les persones amb discapacitat.
  16. Població que fa feines de la llar. Percentatge de població que fa tasques domèstiques (cuinar, netejar, rentar la roba) cada dia. Es considera la població de 16 a 74 anys.

• Activitats socials. Subdimensió que mesura la participació en activitats d'oci i la dedicació a activitats de voluntariat. Inclou 2 indicadors:

  17. Població que fa activitats d'oci. Percentatge de població que dedica més de 8 hores setmanals a activitats d'oci (diversió, cultura, art i aficions, entre altres), excloent-hi els esports. Es considera la població de 10 anys o més (l'EIGE considera la de 16 a 74 anys).
  18. Població que fa algun voluntariat, obra benèfica o política. Percentatge de població que ha participat en activitats voluntàries, benèfiques o polítiques en les darreres quatre setmanes des de l'enquesta (l'EIGE considera "almenys 1 cop per setmana"). Es considera la població de 10 anys o més (l'EIGE considera la de 16 a 74 anys).

Poder

Dimensió que mesura les desigualtats de gènere en l'exercici de la representació política i en la presència en juntes rectores dels principals organismes econòmics i socials. Integra 3 subdimensions:

• Poder polític. Subdimensió que mesura la representació política, des del govern fins a la vessant territorial. Inclou 3 indicadors:

  19. Participació en el Govern. Percentatge de conselleres i consellers del Govern de Catalunya.
  20. Participació en el Parlament. Percentatge de diputades i diputats del Parlament de Catalunya.
  21. Participació en les assemblees territorials. Percentatge de regidores i regidors del Ple de les corporacions locals.

• Poder econòmic. Subdimensió que mesura la participació en la direcció de les principals empreses que cotitzen a la borsa. Inclou 1 indicador:

  22. Participació en els consells de les principals empreses que cotitzen a la borsa. Percentatge de conselleres i consellers dels consells d'administració de les principals empreses que cotitzen a la borsa.

• Poder social. Subdimensió que mesura la participació en les direccions de les federacions esportives. Inclou 1 indicador:

  23. Participació en els òrgans de govern de les federacions esportives. Percentatge de dones i homes en les juntes directives de les federacions esportives.

Salut

Dimensió que mesura les desigualtats de gènere en l'estat de salut real i percebut i en el comportament. Integra 2 subdimensions:

• Estat. Subdimensió que mesura la salut, tant la real com la percebuda. Inclou 2 indicadors:

  24. Població que valora la seva salut com a bona o molt bona. Percentatge de població de 16 anys o més que percep el seu estat de salut com a bo o molt bo.
  25. Anys de vida amb bona salut als 65 anys. Els anys de vida saludable mesuren el nombre d'anys restants que s'espera que una persona d'una edat específica visqui sense problemes de salut greus o moderats. L'esperança de vida a una determinada edat és el nombre mitjà d'anys addicionals que una persona d'aquesta edat pot esperar viure. Es calcula com a percentatge de l'esperança de vida total del grup d'edat de 65 anys o més.

• Comportament. Subdimensió que mesura els hàbits saludables de la població. Inclou 2 indicadors:

  26. Població no fumadora i que no beu de forma nociva. Percentatge de població de 16 anys o més que no fuma ni beu de forma nociva.
  27. Població que fa exercici físic i/o consumeix fruita i verdura. Percentatge de població de 16 anys o més que fa exercici físic intens i/o consumeix prou quantitat de fruita i verdura.

2. Mètode de càlcul

El càlcul de l'Índex d'igualtat de gènere segueix un procés estructurat que consta de les etapes o passos principals següents: selecció d'indicadors, processament dels indicadors, càlcul de la mètrica de la bretxa de gènere i agregació als nivells de subdimensió, dimensió i índex.

Pas 1: selecció d'indicadors

Se seleccionen els indicadors per configurar els 6 àmbits principals definits conceptualment, a partir de fonaments teòrics i d'una revisió de les fonts estadístiques comparables disponibles a escala de la UE. L'Índex actual es compon de 27 indicadors de resultats a escala individual. Aquests s'organitzen en 13 subdimensions, que al seu torn s'agrupen en les 6 dimensions principals de l'índex.

Pas 2: processament dels indicadors

Un cop seleccionats, els indicadors s'estandarditzen per garantir que mesurin la igualtat de gènere de manera coherent. Tots els indicadors s'han d'expressar en sentit positiu; és a dir, valors més elevats indiquen una major igualtat de gènere i un avenç cap als objectius de la UE o cap a una situació desitjable. Per exemple, les variables que mesuren la "participació en l'educació superior" o els «anys de vida saludable" tenen una orientació positiva, ja que és desitjable augmentar el nivell educatiu o viure una vida llarga i saludable. En canvi, la variable que mesura el "risc de pobresa laboral" comporta un signe o una interpretació negatius; això significa que, per a l'Índex, l'indicador s'ha invertit per passar a mesurar l'"absència de risc de pobresa laboral".

A més, tots els indicadors s'expressen en termes relatius, i utilitzen la població de referència més adequada per permetre la comparabilitat entre poblacions de diferents mides i estructures. Per exemple, l'indicador que mesura la proporció de membres dels parlaments es va calcular com el percentatge de dones als parlaments respecte a la població de 18 anys o més (població de referència més propera).

Pas 3: càlcul de la mètrica de la bretxa de gènere

L'Índex mesura les bretxes de gènere comparant les posicions relatives de dones i homes de manera simètrica. Un desavantatge per a les dones (per exemple, uns ingressos més baixos) es tracta de la mateixa manera que un desavantatge per als homes (per exemple, un nivell d'estudis terciaris més baix). La bretxa de gènere es calcula de la manera següent:

Una formulació equivalent és la següent:

Els valors resultants estan compresos entre 0 i 1, on 0 representa la igualtat total i 1 representa la desigualtat màxima. Per facilitar-ne la interpretació, els valors s'inverteixen calculant-ne el complement, de manera que 1 representa la igualtat total i 0 representa la desigualtat total.

Pas 4: agregació als nivells de subdimensió, dimensió i índex

En l'última etapa, les bretxes de gènere s'agreguen segons l'estructura de l'Índex. Dins de cada subdimensió, es calcula la mitjana aritmètica de les bretxes amb pesos iguals, i d'aquesta manera s'obté una puntuació per a la subdimensió. A continuació, les subdimensions s'agreguen a escala de dimensió i mitjançant la mitjana geomètrica, també amb pesos iguals. Finalment, les puntuacions de les 6 dimensions s'agreguen per formar l'Índex d'igualtat de gènere global utilitzant una mitjana geomètrica ponderada.

Els pesos dels àmbits es van obtenir mitjançant una enquesta en línia realitzada durant l'últim trimestre del 2024, que va recollir respostes de 125 parts interessades de l'EIGE. Els pesos es van derivar utilitzant el procés de jerarquia analítica, un mètode estructurat basat en el criteri d'experts. Els experts van comparar la importància de cada àmbit amb la de la resta, prenent-los per parelles (per exemple: "És la feina més important que la salut i en quina mesura?"). Aquestes comparacions es van organitzar en una matriu i es van processar per obtenir un conjunt coherent de pesos. D'aquesta manera, es garanteix que els pesos finals reflecteixin el coneixement dels experts i les prioritats polítiques:

Treball	0,16
Diners	0,18
Coneixement	0,13
Temps	0,19
Poder	0,18
Salut	0,16

L'Índex d'igualtat de gènere pren valors entre 0 i 100, on el valor 100 representa la igualtat de gènere plena i el 0, la desigualtat de gènere total. La seva formulació és la següent:

on:

I índex d'igualtat de gènere;

G_ijk bretxa de gènere per a l'indicador k en la subdimensió j de la dimensió i;

n_ij nombre d'indicadors en la subdimensió j de la dimensió i;

m_i nombre de subdimensions en la dimensió i;

w_i pes expert per a la dimensió i;

k = 1, ..., 27;

j = 1, ..., 13;

i = 1, ..., 6.

3. Qualitat dels indicadors

Per a cadascun dels 27 indicadors bàsics s'han avaluat diferents aspectes de la qualitat. En primer lloc, el nivell d'harmonització amb l'indicador original de l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere pel que fa al concepte mesurat (2=equivalent, 1=aproximació); en segon lloc, la font utilitzada (2=mateixa font, 1=font diferent) i, en tercer lloc, la comparabilitat i disponibilitat de dades temporals (2=completa, 1=ruptura de sèrie i/o dades parcials).

Qualitat dels indicadors

Núm.	Indicador	Concepte mesurat	Font	Sèrie disponible	Puntuació
1	Taxa d'ocupació equivalent a temps complet	2	2	2	6
2	Durada de la vida laboral	2	2	2	6
3	Població ocupada en TIC	2	2	2	6
4	Directius	2	2	2	6
5	Treballadors amb salaris baixos	2	2	2	6
6	Mediana d'ingressos	2	2	2	6
7	Bretxa de pensions	2	2	2	6
8	Ràtio mediana d'ingressos en la parella	2	2	2	6
9	Pobresa laboral d'adults en llars monoparentals o unipersonals	2	2	2	6
10	Població amb titulació d'estudis superiors	2	2	2	6
11	Població amb titulació d'FP inicial	2	2	2	6
12	Població amb titulació en educació, arts i humanitats i salut i benestar	2	2	2	6
13	Població amb titulació en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques	2	2	2	6
14	Població que té cura de menors	1	2	1	4
15	Població que té cura de persones adultes	1	2	2	5
16	Població que fa feines de la llar	2	2	2	6
17	Població que fa activitats d'oci	1	2	1	4
18	Població que fa algun voluntariat o obra benèfica	1	2	1	4
19	Participació en el Govern	2	2	2	6
20	Participació en el Parlament	2	2	2	6
21	Participació en les assemblees territorials	2	2	2	6
22	Participació en els consells de les principals empreses que cotitzen a la borsa	2	2	2	6
23	Participació en els òrgans de govern de les federacions esportives	1	1	2	4
24	Població que valora la seva salut com a bona o molt bona	2	2	2	6
25	Anys de vida en bona salut als 65 anys	2	2	2	6
26	Població no fumadora i que no beu de forma nociva	1	2	1	4
27	Població que fa exercici físic i/o consumeix fruita i verdura	1	2	2	5

4. Dades no vigents

Les dades corresponents als anys 2005, 2010, 2012, 2015, 2017-2022 per a Catalunya segueixen la metodologia de l'EIGE de 2017, que es va actualitzar l'any 2025. Aquestes dades no són comparables amb les dades vigents.

D'acord amb la metodologia EIGE 2017, l'Índex es basa en 31 indicadors, estructurats de forma jeràrquica en 6 dimensions, que alhora es divideixen en 14 subdimensions. Els resultats que s'ofereixen són de 4 tipus:

1. L'Índex d'igualtat de gènere (nivell d'agregació màxim).
2. L'índex per a cada una de les 6 dimensions d'anàlisi: treball, diners, coneixement, temps, poder i salut.
3. L'índex per a cada una de les 14 subdimensions en què es descomponen les 6 dimensions anteriors.
4. 31 indicadors bàsics, que són la base del càlcul dels nivells anteriors.

Els resultats de l'Índex d'igualtat de gènere i dels seus components (dimensions i subdimensions) es presenten en una escala adimensional, en un interval que va d'1 a 100, on 1 significa desigualtat total i 100, igualtat total.

Els resultats dels 31 indicadors bàsics es mostren per al total de la població, desagregats per gènere, i per la diferència absoluta entre dones i homes. Cada indicador té la seva pròpia mètrica.

Els resultats dels índexs per a Catalunya es difonen per als anys 2005, 2010, 2012, 2015 i anualment a partir del 2017, d'acord amb la periodicitat que utilitza l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere per difondre els resultats de la Unió Europea i els països que la integren.

El març del 2022 es publiquen els resultats de l'IIG per a l'any 2019 i es revisa la sèrie estadística disponible des del 2005, amb la incorporació de noves fonts o millores en la definició dels següents indicadors: Participació en les assemblees territorials, Participació en els consells de les principals empreses que cotitzen en borsa, Participació en els consells de les principals organitzacions que financen la recerca i Participació en els òrgans de govern de les federacions esportives. Pel que fa a les dades de la UE, se substitueix la informació estadística disponible des del 2010 per la nova composició de la UE després del Brèxit (UE-27), tal com reflecteix l'EIGE amb les dades publicades per a aquest període.

4.1. Definicions

Treball

Dimensió que mesura les condicions en què les dones i els homes es poden beneficiar de la igualtat en l'accés a l'ocupació i les bones condicions laborals. Integra 2 subdimensions:

• Participació. Subdimensió que combina 2 indicadors per mesurar el grau de participació de dones i homes en el mercat laboral.

  1. Taxa d'ocupació equivalent a temps complet. Percentatge de la població ocupada equivalent a temps complet. A partir del 2021, es considera la població ocupada de 16 a 89 anys (abans del 2021 es considerava la de 16 anys o més). Els llocs de treball equivalents a temps complet es defineixen com el total d'hores treballades dividit per la mitjana anual d'hores treballades en llocs de treball a temps complet.
  2. Durada de la vida laboral. Nombre d'anys que una generació espera ser activa en les condicions d'activitat i mortalitat de l'any de referència.

• Segregació i qualitat del treball. Subdimensió que combina 3 indicadors: el nivell de segregació per gènere de l'ocupació, la flexibilitat horària per conciliar i les perspectives professionals.

  3. Població ocupada en educació, sanitat i activitats de treball social. Percentatge d'ocupació en aquests sectors (divisions 85-88 de la CCAE-2009) respecte la població ocupada de 16 a 89 anys (abans del 2021 es considerava la població ocupada de 16 anys o més).
  4. Flexibilitat en l'horari laboral per raons familiars o personals: Percentatge de població ocupada que declara que pot deixar el seu lloc de treball almenys una hora per raons familiars o personals, sense haver de demanar un permís especial.
  5. Perspectives professionals. Possibilitat de promoció dins de l'empresa o organització, mesurada en una escala de 0 a 100.

Diners

Dimensió que mesura les desigualtats de gènere en l'accés als recursos financers i en la situació econòmica. Integra 2 subdimensions:

• Recursos financers. Subdimensió que combina 2 indicadors: els salaris i els ingressos. Els resultats estan expressats en poder de paritat de compra per fer la informació comparable entre els diferents països.

  6. Salari mitjà mensual. Ingressos mitjans mensuals nets en poder de paritat de compra de la població assalariada i assimilada ocupada en els sectors de la indústria, la construcció i els serveis, en empreses de 10 o més treballadors. (seccions B-S, tret de la O, de la CCAE-2009)
  7. Renda mitjana anual. Ingressos mitjans anuals nets equivalents (o per unitat de consum) en poder de paritat de compra de la població de 16 anys o més. Inclou pensions, inversions, beneficis i qualsevol altra font d'ingressos, a més dels guanys del treball remunerat, i s'hi dedueixen els impostos, cotitzacions i transferències trameses entre llars. Per comparar millor els ingressos dels diferents tipus de llars es fa servir internacionalment el concepte unitat de consum. El nombre d'unitats de consum de cada llar es calcula utilitzant l'escala d'equivalència de l'OCDE modificada, que converteix el nombre de membres residents a la llar en nombre d'unitats de consum, i assigna un pes d'1 al primer adult, de 0,5 a la resta d'adults i de 0,3 als menors de 14 anys. La renda per unitat de consum s'obté dividint la renda neta total de la llar entre el nombre d'unitats de consum.

• Situació econòmica. Subdimensió que combina 2 indicadors: el risc de pobresa i la distribució de la renda de les dones i els homes.

  8. Població sense risc de pobresa. Població amb renda igual o superior al 60% de la mediana dels ingressos nets per unitat de consum, de la població de 16 anys o més.
  9. Distribució de la renda (S20/S80). Ràtio entre el total d'ingressos rebuts pel 20% de la població amb els ingressos més baixos (quintil 20) i el 20% de la població amb els ingressos més alts (quintil 80). Es tracta de la versió inversa de l'indicador S80/S20.

Coneixement

Dimensió que mesura les desigualtats de gènere en l'accés als estudis superiors i a la formació contínua, i la segregació segons el camp d'estudi. Integra 2 subdimensions:

• Obtenció i participació. Subdimensió que combina 2 indicadors d'estudis assolits i d'estudis en curs de les dones i els homes.

  10. Població amb titulació d'estudis superiors. Percentatge de la població amb un títol o grau en educació superior (categories 5, 6, 7 i 8 de la CCE-2019). A partir del 2021, es considera la població de 15 a 89 anys (abans del 2021 es considerava la de 15 anys o més).
  11. Població que fa formació contínua. Percentatge de població que participa en activitats d'educació formal o no formal. A partir del 2021, es considera la població de 15 a 74 anys (abans del 2021 es considerava la de 15 anys o més).

• Segregació. Subdimensió que inclou un indicador del biaix temàtic segons el gènere dels estudis superiors triats.

  12. Estudiants d'ensenyaments superiors en educació, arts i humanitats, i salut i benestar. Percentatge d'estudiants en aquests sectors d'estudi (sectors 01, 02 i 09 de la CCE-2019), en relació amb el total d'estudiants d'educació superior.

Temps

Dimensió que mesura les desigualtats de gènere en el treball no remunerat de cura a les persones i les tasques domèstiques, així com en la dedicació a activitats socials. Integra 2 subdimensions:

• Activitats de cura. Subdimensió que inclou un indicador sobre la cura de persones i un altre sobre les feines de la llar.

  13. Població que té cura de persones. Percentatge de població que habitualment té cura dels infants, nets, gent gran o persones amb alguna discapacitat sense rebre remuneració. A partir del 2021, es considera la població de 18 a 74 anys (abans del 2021 es considerava la de 18 anys o més).
  14. Població que fa feines de la llar. Percentatge de població que habitualment fa les feines de cuinar i de la casa, sense rebre remuneració. A partir del 2021, es considera la població de 18 a 74 anys (abans del 2021 es considerava la de 18 anys o més).

• Activitats socials. Subdimensió que inclou un indicador de participació en activitats d'oci i un altre de dedicació a activitats de voluntariat.

  15. Població ocupada que fa esport, activitats culturals o de lleure, fora de casa. Percentatge de treballadors que fan esport, activitats culturals o de lleure, fora de la llar, cada dia o diversos cops al mes.
  16. Població ocupada que fa algun voluntariat o obra benèfica. Percentatge de treballadors implicats en activitats de voluntariat o benèfiques, com a mínim un cop al mes.

Poder

Dimensió que mesura les desigualtats de gènere en l'exercici de la representació política i en la presència en juntes rectores dels principals organismes econòmics i socials. Integra 3 subdimensions:

• Poder polític. Subdimensió que inclou 3 indicadors de representació política, des del govern fins a la vessant territorial.

  17. Participació en el Govern. Percentatge de conselleres i consellers del Govern de Catalunya.
  18. Participació en el Parlament. Percentatge de diputades i diputats del Parlament de Catalunya.
  19. Participació en les assemblees territorials. Percentatge de regidors i regidores del ple de les corporacions locals.

• Poder econòmic. Subdimensió que inclou indicadors de participació en la direcció de les principals empreses que cotitzen en borsa i d'òrgans financers públics.

  20. Participació en els consells de les principals empreses que cotitzen en borsa. Percentatge de conselleres i consellers dels consells d'administració de les principals empreses que cotitzen en borsa.
  21. Participació en el consell de l'entitat financera pública. Percentatge de dones i homes en la Junta de Govern de l'Institut Català de Finances.

• Poder social. Subdimensió que inclou indicadors de participació en les direccions dels organismes de finançament de recerca, dels mitjans públics de comunicació i de les principals federacions esportives.

  22. Participació en els consells de les principals organitzacions que financen la recerca. Percentatge de dones i homes en els òrgans de govern de les principals entitats que financen la recerca.
  23. Participació en els consells d'organismes públics de comunicació. Percentatge de dones i homes en el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
  24. Participació en els òrgans de govern de les federacions esportives. Percentatge de dones i homes en les juntes directives de les federacions esportives.

Salut

Dimensió que mesura les desigualtats de gènere en l'estat de salut real i percebut, el comportament i l'accés assistencial. Integra 3 subdimensions:

• Estat. Subdimensió que inclou 3 indicadors de salut, tant la real com la percebuda.

  25. Població que valora la seva salut com a (molt) bona. Percentatge de població de 16 anys o més que percep el seu estat de salut com a bo o molt bo.
  26. Esperança de vida en néixer. Nombre d'anys d'esperança de vida en néixer.
  27. Anys de vida amb bona salut en néixer. Nombre d'anys d'esperança de vida saludable en néixer.

• Comportament. Subdimensió que inclou indicadors dels hàbits saludables de la població.

  28. Població no fumadora i que no beu de forma nociva. Percentatge de població de 16 anys o més que no fuma ni beu de forma nociva.
  29. Població que fa exercici físic i/o consumeix fruita i verdura. Percentatge de població de 16 anys o més que fa exercici físic intens i/o consumeix prou quantitat de fruita i verdura.

• Accés. Subdimensió que inclou indicadors de la cobertura assistencial.

  30. Població sense necessitats insatisfetes d'assistència sanitària. Percentatge de població de 16 anys o més que declara haver rebut assistència mèdica quan l'ha necessitada.
  31. Població sense necessitats insatisfetes d'atenció odontològica. Percentatge de població de 16 anys o més que declara haver rebut assistència odontològica quan l'ha necessitada.

4.2. Mètode de càlcul

L'Índex d'igualtat de gènere es construeix de forma ascendent per agregació de 31 indicadors bàsics. Cadascun d'aquests indicadors es transforma en una mesura d'igualtat, que es construeix a partir de la bretxa de gènere de l'indicador, ponderada per un factor de nivell. Els procediments d'agregació obtenen consecutivament les 14 subdimensions, les 6 dimensions i, finalment, l'Índex d'igualtat de gènere.

4.2.1. Mètrica per definir la igualtat de gènere per indicador

Per a cadascun dels 31 indicadors, la bretxa de gènere (BG) es calcula a partir de la ràtio entre el valor de les dones i el valor total de l'indicador bàsic "i" que s'estigui considerant l'any "t" (X_it), transformat a una escala de 0 a 1.

La mesura d'igualtat de gènere (M) per a cada indicador bàsic (X_it) s'obté a partir de la bretxa de gènere (BG), que es corregeix mitjançant un factor de nivell i es transforma en una escala que va del valor 1 al valor 100.

El factor de nivell s'aplica per tenir en compte el grau d'assoliment en un indicador,

on X_ref. és un valor de referència que l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere ha establert com el màxim valor aconseguit per la variable X en qualsevol dels 28 països de la Unió Europea i en qualsevol dels anys 2005, 2010, 2012 i 2015. Aquest factor de nivell no s'aplica als indicadors de la dimensió Poder ni als indicadors de les activitats de cura i domèstiques de la dimensió Temps.

4.2.2. Mètode d'agregació

El procés d'agregació que condueix al càlcul de l'Índex d'igualtat de gènere es produeix de forma escalonada ascendint dels indicadors bàsics a l'Índex d'igualtat de gènere.

Els índexs sintètics per a les 14 subdimensions (S) s'obtenen calculant la mitjana aritmètica simple de la mesura d'igualtat de gènere (M) de cada indicador bàsic (X_it):

on:

n_j és el nombre d'indicadors inclosos en cada subdimensió

S_jt és l'índex sintètic per a cada subdimensió i any

Els índexs sintètics per a les 6 dimensions (D) s'obtenen calculant la mitjana geomètrica de les subdimensions (S) corresponents:

on:

n_k és el nombre de subdimensions incloses en cada dimensió

D_kt és l'índex sintètic per a cada dimensió i moment del temps

L'Índex d'igualtat de gènere (IIG) s'obté calculant el producte ponderat dels índexs sintètics de les 6 dimensions (D):

4.2.3. Ponderacions

Les ponderacions aplicades han estat calculades per l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere mitjançant l'aplicació de la metodologia d'anàlisi jeràrquica. Els pesos per a cadascuna de les dimensions són els següents:

Ponderacions segons dimensions

Treball	0,19
Diners	0,15
Coneixement	0,22
Temps	0,15
Poder	0,19
Salut	0,10

4.2.4. Imputació de valors no disponibles

El càlcul de l'Índex d'igualtat de gènere requereix tenir complet el conjunt dels 31 indicadors per a cadascun dels anys de referència. En cas de no disponibilitat de l'indicador, s'ha imputat amb el valor temporal més proper de la sèrie disponible i s'indica amb el símbol de dada estimada (e) a la tabulació.

4.3. Qualitat dels indicadors

Per a cadascun dels 31 indicadors bàsics s'han avaluat diferents aspectes de la qualitat. En primer lloc, el nivell d'harmonització amb l'indicador original de l'Institut Europeu de la Igualtat de Gènere pel que fa al concepte mesurat (2 equivalent, 1 aproximació), la font utilitzada (2 mateixa font, 1 font diferent), la comparabilitat i disponibilitat de dades temporals (2 completa, 1 ruptura de sèrie i/o dades parcials).

Qualitat dels indicadors

Núm.	Indicador	Concepte mesurat	Font	Sèrie disponible	Puntuació
1	Taxa d'ocupació equivalent a temps complet	2	2	2	6
2	Durada de la vida laboral	2	2	2	6
3	Població ocupada en educació, sanitat i activitats de treball social	2	2	2	6
4	Flexibilitat en l'horari laboral per raons familiars o personals	2	2	1	5
5	Perspectives professionals	2	2	1	5
6	Salari mitjà mensual	2	2	1	5
7	Renda mitjana anual	2	2	2	6
8	Població sense risc de pobresa	2	2	2	6
9	Distribució de la renda (S20/S80)	2	2	2	6
10	Població amb titulació d'estudis superiors	2	2	2	6
11	Població que fa formació contínua	2	2	2	6
12	Estudiants d'ensenyaments superiors en educació, arts i humanitats, i salut i benestar	2	1	1	4
13	Població que té cura de persones	1	1	1	3
14	Població que fa feines de la llar	1	1	1	3
15	Població ocupada que fa esport, activitats culturals o de lleure, fora de casa	1	1	1	3
16	Població ocupada que fa algun voluntariat o obra benèfica	2	1	1	4
17	Participació en el Govern	2	2	2	6
18	Participació en el Parlament	2	2	2	6
19	Participació en les assemblees territorials	2	2	2	6
20	Participació en els consells de les principals empreses que cotitzen en borsa	2	2	2	6
21	Participació en el consell de l'entitat financera pública	1	2	2	5
22	Participació en els consells de les principals organitzacions que financen la recerca	2	2	2	6
23	Participació en els consells d'organismes públics de comunicació	2	2	2	6
24	Participació en els òrgans de govern de les federacions esportives	1	2	2	5
25	Població que valora la seva salut com a (molt) bona	2	2	2	6
26	Esperança de vida en néixer	2	2	2	6
27	Anys de vida amb bona salut en néixer	2	1	2	5
28	Població no fumadora i que no beu de forma nociva	2	1	2	5
29	Població que fa exercici físic i/o consumeix fruita i verdura	1	1	1	3
30	Població sense necessitats insatisfetes d'assistència sanitària	2	2	2	6
31	Població sense necessitats insatisfetes d'atenció odontològica	2	2	2	6