Moviments migratoris. 2023
El saldo migratori de Catalunya va ser de 121.633 persones el 2023, una disminució de 31.048 respecte del 2022. El saldo amb l’estranger va ser de 126.804 persones i el saldo amb la resta d’Espanya de −5.171 persones. A més, es van registrar 274.142 canvis de residència entre municipis de Catalunya.
El saldo migratori total (entrades menys sortides) va ser positiu a totes les comarques i a Aran, principalment pels intercanvis migratoris amb l’estranger.
Dels 274.142 canvis de residència entre municipis de Catalunya, el 32,0% dels moviments interns registrats a Catalunya corresponen a població de nacionalitat estrangera, tot i que el 2023 els estrangers representaven el 17,2% de la població.
Per lloc de naixement, els canvis de nascuts a Catalunya representaven el 52,3% dels moviments interns, els dels nascuts a l'estranger el 40,0% i els dels nascuts a la resta d'Espanya el 7,7%.
El 42,6% dels moviments interns a Catalunya es van produir dins de la comarca i el 57,4% amb una altra comarca. En relació amb els moviments intercomarcals, 32 comarques tenien un saldo de signe positiu, encapçalades pel Maresme (2.354 persones) i el Vallès Oriental (1.807). D'altra banda, Aran i 10 comarques tenien un saldo migratori amb la resta de Catalunya de signe negatiu, encapçalades pel Barcelonès (−15.068).
Per municipis, el que tenia el saldo migratori dins de Catalunya més elevat era Sabadell (974 persones), seguit de Vilanova i la Geltrú (713). Els menors saldos migratoris interns van ser a Barcelona (−11.505) i l'Hospitalet de Llobregat (−2.385).
Pel que fa a les migracions amb l'estranger, el balanç resultant va ser de signe positiu, amb un saldo net de 126.804 persones.
Per països d'origen, el major saldo migratori es va registrar amb Colòmbia amb 21.478 migracions, seguit del Marroc (20.261), mentre que França (−3.403) i Regne Unit (−1.440) són els països amb el saldo més negatiu. Per nacionalitat, el saldo amb l’estranger de població de nacionalitat estrangera va ser de 129.591 habitants i el de nacionalitat espanyola va ser de -2.787. Respecte del lloc de naixement, el saldo extern va ser negatiu en els nascuts a Catalunya (−7.684) i els nascuts a la resta d'Espanya (−389), i positiu en els nascuts a l'estranger (134.877).
Per comarques, el saldo migratori amb l’estranger va ser positiu a tot el territori, i en van destacar el Barcelonès (59.791) i el Vallès Occidental (10.574).
En relació amb les migracions amb la resta d'Espanya, el saldo va ser de signe negatiu (−5.171 persones).
Per nacionalitat, el saldo migratori va ser negatiu en la població de nacionalitat espanyola (−6.490) i positiu en l'estrangera (1.319). Respecte del lloc de naixement, el saldo va ser negatiu en els nascuts a Catalunya (−7.861), però positiu en els nascuts a la resta d'Espanya (1.555) i a l'estranger (1.135).
Per comarques, els intercanvis migratoris amb la resta d'Espanya van resultar de signe positiu a 9 comarques catalanes, encapçalades per Pla d'Urgell (49). D'altra banda, 33 comarques i Aran van tenir un saldo negatiu, entre les quals destaquen el Baix Llobregat (−888) i el Vallès Occidental (−871).
L'Idescat incorpora noves tabulacions de migracions externes per país de naixement, país de nacionalitat i país de procedència o destinació. També afegeix taules resum del total de migracions per nacionalitat i lloc de naixement. Tota aquesta informació està disponible per als anys 2023, 2022 i 2021.