Usos lingüístics de la població. Llengua inicial, d'identificació i habitual

L'Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP) és una estadística oficial i periòdica que compta amb tres edicions: 2003, 2008 i 2013. Els organismes responsables són el Departament de Cultura, per mitjà de la Direcció General de Política Lingüística, i l'Idescat.

L'objectiu principal de l'EULP és obtenir una estimació sobre els usos lingüístics en les relacions interpersonals a Catalunya en diversos àmbits.

Altres objectius destacables de l'Enquesta són obtenir dades sobre:

• El coneixement i dimensionament de les llengües d'identificació de la població: llengua inicial, llengua d'identificació i llengua habitual.
• L'ús i el coneixement de l'occità (aranès a la Val d'Aran).
• El coneixement del català, castellà, francès i anglès.
• Les actituds lingüístiques de la població i les opinions sobre l'ús del català.

Les millores introduïdes en l'edició del 2008 de l'EULP van comportar que les dades del 2003 no fossin directament comparables. Per aquesta raó, es van produir un conjunt de dades del 2003 utilitzant els mateixos criteris de ponderació i calibratge de l'edició del 2008; es va introduir la variable "lloc de naixement" com una de les variables rellevants i, finalment, es van prendre com a població de referència les estimacions de població a 1 de gener de 2003.

L'EULP 2013 ha incorporat millores en el canal de recollida de la informació i en els continguts de l'Enquesta. Així, a l'enquesta telefònica i presencial de les anteriors edicions, s'hi ha afegit el mètode de l'enquestació en línia. Els nous continguts del qüestionari es reflecteixen en les taules, de forma que hi ha cel·les que no tenen la dada corresponent a edicions anteriors i apareixen amb un guionet (-). D'altra banda, els àmbits territorials de Catalunya van ser modificats el 29 de juliol de 2010: van passar de set a vuit, amb la incorporació del nou àmbit anomenat Penedès, que prové de comarques del Metropolità, del Camp de Tarragona i de les Comarques Centrals. Per tant, aquests quatre àmbits no són comparables amb les dues edicions anteriors.

A continuació s'indiquen els conceptes necessaris per poder interpretar les taules:

Llengua inicial

Llengua que la persona entrevistada diu haver parlat primer a casa seva. Correspon a "primera llengua" de la primera edició de l'Enquesta.

Llengua d'identificació

Llengua que la persona entrevistada considera com la seva i amb la qual s'identifica. Correspon a "llengua pròpia" de la primera edició de l'Enquesta.

Llengua habitual

Llengua que la persona entrevistada utilitza més sovint.

Ús lingüístic

Allò que l'individu comunica activament parlant o escrivint en una llengua i allò que l'individu rep passivament entenent o llegint una llengua.

Àmbits d'ús

Conjunt d'ocasions en què la llengua és usada. Aquest conjunt es delimita a partir de qüestions fonamentals, com ara qui parla a qui, de què, en quina mena de situació, per quin mitjà, amb quina intenció, etc.

Entendre una llengua

Ser capaç de comprendre una conversa sobre un tema corrent en aquesta llengua.

Parlar una llengua

Ser capaç de mantenir una conversa sobre un tema corrent en aquesta llengua.

Llegir una llengua

Ser capaç de llegir textos corrents, com ara anuncis, notícies de diari, etc., en aquesta llengua.

Escriure una llengua

Ser capaç de redactar notes, postals, etc., amb correcció suficient, encara que no sigui total, en aquesta llengua.

Coneixement en totes les habilitats d'una llengua

Haver declarat que es té coneixement de les quatre habilitats del coneixement d'una llengua: entendre, parlar, llegir i escriure.