Índex de preus de consum (IPC). Per grups de consum
| Índex | Variació mensual % | Variació interanual % | Variació des d'inici d'any % | |
|---|---|---|---|---|
| Índex general | 115,125 | 0,4 | 2,0 | 2,2 |
| Aliments i begudes no alcohòliques | 126,995 | 1,1 | 2,0 | 1,8 |
| Begudes alcohòliques i tabac | 117,075 | 0,4 | 4,2 | 4,8 |
| Vestit i calçat | 111,596 | 7,2 | 1,5 | -4,5 |
| Habitatge | 107,492 | 0,6 | 4,4 | 5,3 |
| Parament de casa | 112,992 | 0,3 | 0,2 | 0,0 |
| Medicina | 106,904 | -0,1 | 1,7 | 1,4 |
| Transports | 111,560 | 0,3 | -2,7 | -0,2 |
| Comunicacions | 100,578 | -1,0 | -0,1 | 0,1 |
| Esbarjo i cultura | 110,325 | -0,4 | 1,4 | 1,0 |
| Ensenyament | 107,738 | 1,4 | 2,7 | 2,6 |
| Hotels, cafès i restaurants | 118,944 | -0,9 | 4,5 | 5,2 |
| Altres béns i serveis | 112,841 | 0,3 | 4,1 | 3,9 |
| Unitats: Índex (Base 2021 = 100). | ||||
| Font: INE. | ||||
| Índex | Variació mensual % | Variació interanual % | Variació des d'inici d'any % | |
|---|---|---|---|---|
| Índex general | 115,726 | 0,6 | 1,8 | 2,1 |
| Aliments i begudes no alcohòliques | 130,058 | 1,4 | 1,9 | 1,8 |
| Begudes alcohòliques i tabac | 116,555 | 0,1 | 3,6 | 4,4 |
| Vestit i calçat | 109,916 | 8,5 | 0,3 | -2,9 |
| Habitatge | 106,616 | 0,5 | 4,2 | 5,2 |
| Parament de casa | 112,725 | 0,3 | 0,5 | 0,4 |
| Medicina | 105,497 | 0,0 | 1,9 | 1,7 |
| Transports | 110,802 | 0,2 | -3,0 | -0,3 |
| Comunicacions | 100,792 | -0,9 | 0,0 | 0,2 |
| Esbarjo i cultura | 109,633 | -0,4 | 2,0 | 1,2 |
| Ensenyament | 107,708 | 1,0 | 2,6 | 2,4 |
| Hotels, cafès i restaurants | 120,764 | -0,2 | 4,3 | 4,6 |
| Altres béns i serveis | 112,792 | 0,3 | 3,3 | 3,1 |
| Unitats: Índex (Base 2021 = 100). | ||||
| Font: INE. | ||||
Darrera actualització: 14 de novembre de 2024. Propera actualització: 13 de desembre de 2024
Nota metodològica
L'índex de preus de consum (IPC) mesura l'evolució en el temps del nivell de preus dels béns i serveis de consum adquirits per la població que resideix en habitatges familiars a Espanya. Es considera despesa de consum el flux monetari realment pagat per l'adquisició de béns i serveis tipificats així en una nomenclatura elaborada expressament per l'INE. En queden excloses les despeses que es poden considerar d'inversió, com ara l'adquisició d'habitatge en propietat.
L'IPC es construeix d'acord amb la fórmula de Laspeyres, que és una mitjana aritmètica ponderada dels índexs de preus dels diversos articles de consum considerats. Des del gener del 2022 s'ha implantat un nou sistema d'índexs de preus de consum, IPC base 2021, que pretén millorar la representativitat d'aquest indicador mitjançant canvis en la composició de la cistella de la compra i l'actualització de l'estructura de ponderacions.
El nombre de municipis i establiments de la base 2021 és el mateix que a la base anterior. Els preus es recullen en 177 municipis i al voltant de 29.000 establiments serveixen de mostra per recollir els 210.000 preus amb què es calcula cada mes l'IPC.
Els canvis més destacables en la configuració del cistell de consum de la base 2021 són la incorporació de les mascaretes higièniques i la suscripció a diaris en línia. A partir del 2023, l'IPC amplia la cobertura del sector energètic amb la incorporació de la part relativa al mercat lliure dels sectors del gas i de l'electricitat.
El nombre d'articles que componen el cistell de consum és de 462.
L'estructura de ponderacions de la base 2021 s'ha elaborat a partir de l'Enquesta de pressupostos familiars (EPF). A més, per determinar l'estructura definitiva, s'ha utilitzat informació d'altres fonts:
- evolució del consum privat de la Comptabilitat Nacional
- evolució de preus de l'IPC
- altres fonts de l'oferta dels diferents sectors
A partir del 2023, la font principal utilitzada per calcular les ponderacions passa a ser la Comptabilitat nacional (CN), en lloc de l'Enquesta de pressupostos familiars.
Les despeses de consum s'han classificat d'acord amb una nomenclatura elaborada per l'INE a partir de la ECOICOP (European Classification Of Individual Consumption by Purpose), una nomenclatura harmonitzada de la Unió Europea. Els articles de consum es trien de manera que ofereixin garanties de permanència en el mercat i que siguin consumits habitualment per la població.