Alumnes matriculats a estudis de doctorat. Per branques d'estudi i universitats
Arts i humanitats | Ciències | Ciències de la salut | Ciències socials i jurídiques | Enginyeria i arquitectura | Total | |
---|---|---|---|---|---|---|
Alumnes matriculats | 2.682 | 3.021 | 5.601 | 3.750 | 3.112 | 18.166 |
Sistema universitari públic | 2.612 | 2.863 | 5.255 | 3.018 | 2.703 | 16.451 |
Universitat de Barcelona | 1.140 | 947 | 2.360 | 841 | 68 | 5.356 |
Universitat Autònoma de Barcelona | 631 | 1.184 | 1.608 | 999 | 165 | 4.587 |
Universitat Politècnica de Catalunya | 0 | 440 | 0 | 35 | 1.647 | 2.122 |
Universitat Pompeu Fabra | 288 | 0 | 459 | 425 | 171 | 1.343 |
Universitat de Girona | 119 | 106 | 219 | 225 | 195 | 864 |
Universitat de Lleida | 72 | 7 | 289 | 218 | 215 | 801 |
Universitat Rovira i Virgili | 362 | 179 | 320 | 275 | 242 | 1.378 |
Sistema universitari privat | 70 | 158 | 346 | 557 | 185 | 1.316 |
Universitat Ramon Llull | 14 | 35 | 25 | 288 | 139 | 501 |
Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya | 56 | 123 | 74 | 100 | 0 | 353 |
Universitat Internacional de Catalunya | 0 | 0 | 243 | 104 | 46 | 393 |
Universitat Abat Oliba CEU | 0 | 0 | 4 | 65 | 0 | 69 |
Universitat Oberta de Catalunya | 0 | 0 | 0 | 175 | 224 | 399 |
Font: Departament de Recerca i Universitats. | ||||||
Nota: Doctorats adaptats a l'Espai Europeu d'Educació Superior. |
Darrera actualització: 9 d'agost de 2024.
Nota metodològica
Definició de conceptes
- Ensenyament universitari
- Estudi que té per finalitat preparar i perfeccionar els professionals, fomentar el progrés cultural i desenvolupar la investigació. Per accedir a la universitat s'exigeix la superació de les PAAU (proves d'aptitud per a l'accés a la universitat). En el cas de les escoles universitàries hi ha una reserva de les places per als alumnes provinents de CFGS o FP2. També podran accedir a la universitat els majors de vint-i-cinc anys que superin les proves reglamentàries d'accés a la universitat proposades per les universitats, encara que no tinguin el títol de batxiller. L'educació universitària cursada en facultats i escoles tècniques superiors consta de tres cicles: estudis de primer cicle, estudis de primer i segon cicle, estudis de segon cicle i estudis de tercer cicle. Amb l'entrada en vigor del Pla de Bolonya, els títols universitaris oficials s'estructuren en tres cicles: grau, màster i doctorat. Els estudis de grau substitueixen les diplomatures i llicenciatures. Els estudis de màster permeten adquirir una formació especialitzada orientada a l'àmbit de la recerca o al món professional. Els estudis de doctorat tenen per objectiu la formació avançada dels estudiants en les tècniques d'investigació.
Aspectes metodològics
S'ha utilitzat la informació proporcionada pel Departament d'Empresa i Coneixement, obtinguda dels serveis d'estadística de les universitats catalanes. S'ofereixen dades del nombre de professors, alumnes matriculats i titulats per les universitats públiques i privades que conformen el sistema universitari de Catalunya. A més, s'hi incorporen dades relatives al nombre d'alumnes que cursen estudis de tercer cicle (doctorats i formació continuada). Amb l'entrada en vigor del Pla de Bolonya (2010), s'hi incorpora informació sobre alumnes matriculats a graus i màsters oficials. Els màsters oficials poden ser professionalitzadors, de recerca, acadèmics, o una combinació d'aquests. En aquests moments conviuen els dos sistemes fins a l'extinció del pla antic. També es proporcionen dades sobre les tesis doctorals llegides, així com dels estudiants acollits als diferents programes de mobilitat estudiantil.
Estructura dels estudis universitaris
En el marc de l'espai europeu d'educació superior, l'estructura actual dels estudis universitaris fixa tres cicles conduents a l'obtenció dels corresponents títols universitaris oficials de grau, màster universitari i doctorat.
Estudis de grau
Són els primers estudis que es realitzen en accedir a la universitat. La finalitat d'aquests estudis és l'obtenció d'una formació de caràcter general, orientada a la preparació per a l'exercici d'activitats de caràcter professional. Els plans d'estudis tenen una durada de 240 crèdits i contenen una formació teòrica i pràctica, distribuïda en les matèries següents: formació bàsica, matèries obligatòries, matèries optatives, pràctiques externes i treball final de grau.
Els estudis universitaris de grau estan adscrits a una de les branques següents: arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques i enginyeria i arquitectura.
Estudis de màster universitari
S'inicien després d'haver finalitzat els estudis de grau. Els estudis de màster universitari tenen com a finalitat que l'estudiantat adquireixi una formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a l'especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació de tasques de recerca.
Els plans d'estudis tenen una durada d'entre 60 i 120 crèdits i contenen tota la formació teòrica i pràctica que l'estudiantat ha d'adquirir, distribuïda de la manera següent: matèries obligatòries, matèries optatives, seminaris, pràctiques externes, treballs dirigits i treball de fi de màster universitari.
Els estudis de màster universitari estan adscrits a una de les branques següents: arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques i enginyeria i arquitectura.
Estudis de doctorat
Els estudis universitaris oficials de doctorat condueixen a l'adquisició de les competències i les habilitats relacionades amb la recerca científica de qualitat. El programa de doctorat té com a objectiu el desenvolupament dels diferents aspectes formatius del doctorand i de la doctoranda i l'establiment dels procediments i les línies de recerca per al desenvolupament de les tesis doctorals.
La durada dels doctorats serà d'un màxim de tres anys, a temps complet, des de l'admissió del doctorand o de la doctoranda fins a la presentació de la tesi, i de cinc anys si es realitza a temps parcial.
Per accedir a un programa oficial de doctorat és necessari estar en possessió de títols oficials espanyols de grau, o un títol equivalent, i de màster universitari, tot i que cada universitat podrà incloure com a criteris d'admissió complements de formació específics.
Les dades són provisionals.
Les universitats catalanes són:
Nom | Any de creació |
---|---|
Universitat de Barcelona (UB) | 1837 |
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) | 1968 |
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) | 1971 |
Universitat Pompeu Fabra (UPF) | 1990 |
Universitat de Lleida (UdL) | 1991 |
Universitat de Girona (UdG) | 1991 |
Universitat Rovira i Virgili (URV) | 1991 |
Universitat Oberta de Catalunya (UOC) | 1995 |
Universitat Ramon Llull (URL) | 1991 |
Universitat de Vic (UVic) que el 2014 passa a anomenar-se Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) | 1997 |
Universitat Internacional de Catalunya (UIC) | 1997 |
Universitat Abat Oliba CEU (UAO) | 2003 |
Taules disponibles [+]
-
Demografia · Societat
- Població
- Cultura · Llengua
-
Educació
- Evolució de l'ensenyament
- Educació infantil i primària
- Educació secundària
-
Ensenyament universitari
- Professors. Per categories i universitats
- Alumnes matriculats. Per sexe i universitats
- Alumnes matriculats. Per branques d'estudi i universitats
- Alumnes matriculats a màsters oficials. Per sexe i universitats
- Alumnes matriculats a màsters oficials. Per branques d'estudi i universitats
- Alumnes matriculats a estudis de doctorat. Per sexe i universitats
- Alumnes matriculats a estudis de doctorat. Per branques d'estudi i universitats
- Alumnes matriculats a cursos de doctorat d'estudis anteriors a l'espai europeu d'educació superior. Per branques d'estudi i universitats
- Alumnes titulats. Per sexe i universitats
- Alumnes titulats. Per branques d'estudi i universitats
- Alumnes titulats. Diplomatures, enginyeries tècniques i arquitectura tècnica. Per àmbits d'estudi i sexe
- Alumnes titulats. Llicenciatures, enginyeries i arquitectura. Per àmbits d'estudi i sexe
- Tesis doctorals llegides. Per àmbits d'estudi
- Tesis doctorals llegides. Per universitats
- Mobilitat d'estudiants. Per universitats
- Formació d'adults
- Formació assolit per la població
- Macromagnituds del sector educació
- Eleccions
- Justícia · Seguretat
- Salut
- Treball
- Qualitat de vida
- Economia
- Sectors econòmics
- Medi ambient · Territori