Saltar al contingut principal

Comptes de protecció social. Ingressos i despeses corrents

Comptes de protecció social. Ingressos i despeses corrents 2005
Catalunya Espanya
Import % Import % % Cat./Esp.
Total ingressos 32.483,32 100,0 203.349,89 100,0 16,0
Cotitzacions socials 23.228,35 71,5 130.377,09 64,1 17,8
Dels ocupadors 17.305,44 53,3 98.877,62 48,6 17,5
De les persones protegides 5.922,92 18,2 31.499,47 15,5 18,8
Aportacions de les administracions públiques 8.619,37 26,5 68.620,85 33,7 12,6
Administració central (1) -512,33 -1,6 12.168,86 6,0 -4,2
Administració autonòmica i local 9.131,69 28,1 56.451,99 27,8 16,2
Altres ingressos 635,60 2,0 4.351,96 2,1 14,6
Total despeses 30.256,85 100,0 190.366,28 100,0 15,9
Prestacions de protecció social 29.752,45 98,3 185.809,87 97,6 16,0
Sense control de recursos 27.266,57 90,1 161.925,72 85,1 16,8
Prestacions en efectiu 18.766,98 62,0 107.697,28 56,6 17,4
Prestacions en espècie 8.499,58 28,1 54.228,43 28,5 15,7
Amb control de recursos 2.485,89 8,2 23.884,15 12,5 10,4
Prestacions en efectiu 1.200,08 4,0 13.792,62 7,2 8,7
Prestacions en espècie 1.285,81 4,2 10.091,53 5,3 12,7
Despeses d'administració 483,38 1,6 4.196,98 2,2 11,5
Altres despeses 21,01 0,1 359,43 0,2 5,8
Unitats: Milions d'euros.
Font: Idescat. Comptes de la protecció social.
Nota: (1) A partir dels canvis en el sistema de finançament autonòmic de l'any 2002, el superàvit a Catalunya del conjunt dels sistemes estatals de protecció social queda explicitat pel fet que l'aportació total de l'Estat esdevé negativa.

Darrera actualització: 18 de novembre de 2009.

Nota metodològica

Aspectes metodològics

Els comptes de protecció social mostren les despeses i el finançament de la protecció social a Catalunya: com se'n distribueixen els recursos i com són els fluxos financers que en permeten el funcionament.

Les dades es presenten de manera que els resultats siguin comparables amb altres països i territoris i la metodologia que s'ha utilitzat és la del Sistema europeu d'estadístiques de protecció social d'Eurostat (SEEPROS). Aquesta metodologia parteix d'una concepció molt àmplia de la protecció social, en la que s'hi contempla tant l'acció de les entitats públiques com la de les privades, sempre que es realitzi amb l'objectiu de protegir a un tercer i que no existeixi contrapartida equivalent i simultània de la persona protegida.

La metodologia SEEPROS classifica les prestacions socials en les següents funcions protectores:

  • malaltia/assistència sanitària
  • discapacitat
  • vellesa
  • supervivència
  • família/fills
  • atur
  • habitatge
  • exclusió social no classificada en una altra part

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".