Saltar al contingut principal

Ensenyament universitari. Alumnes matriculats. Per sexe i universitats

Ensenyament universitari. Alumnes matriculats. Per sexe i universitats Catalunya. Curs 2002/2003
Homes Dones Total
Alumnes matriculats 104.612 120.947 225.559
Sistema universitari públic 81.027 97.224 178.251
Universitat de Barcelona 21.698 37.955 59.653
Universitat Autònoma de Barcelona 15.006 24.014 39.020
Universitat Politècnica de Catalunya 24.746 9.090 33.836
Universitat Pompeu Fabra 4.170 6.005 10.175
Universitat de Girona 5.594 7.477 13.071
Universitat de Lleida 4.537 5.307 9.844
Universitat Rovira i Virgili 5.276 7.376 12.652
Sistema universitari privat 8.874 11.818 20.692
Universitat Ramon Llull 6.144 7.491 13.635
Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya 1.609 2.894 4.503
Universitat Internacional de Catalunya 1.121 1.433 2.554
Universitat Oberta de Catalunya 14.711 11.905 26.616
Font: Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

Darrera actualització: 18 de juny de 2009.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Ensenyament universitari
Estudi que té per finalitat preparar i perfeccionar els professionals, fomentar el progrés cultural i desenvolupar la investigació. Per accedir a la universitat s'exigeix la superació de les PAAU (proves d'aptitud per a l'accés a la universitat). En el cas de les escoles universitàries hi ha una reserva de les places per als alumnes provinents de CFGS o FP2. També podran accedir a la universitat els majors de vint-i-cinc anys que superin les proves reglamentàries d'accés a la universitat proposades per les universitats, encara que no tinguin el títol de batxiller. L'educació universitària cursada en facultats i escoles tècniques superiors consta de tres cicles: estudis de primer cicle, estudis de primer i segon cicle, estudis de segon cicle i estudis de tercer cicle. Amb l'entrada en vigor del Pla de Bolonya, els títols universitaris oficials s'estructuren en tres cicles: grau, màster i doctorat. Els estudis de grau substitueixen les diplomatures i llicenciatures. Els estudis de màster permeten adquirir una formació especialitzada orientada a l'àmbit de la recerca o al món professional. Els estudis de doctorat tenen per objectiu la formació avançada dels estudiants en les tècniques d'investigació.

Aspectes metodològics

S'utilitza la informació obtinguda dels serveis d'estadística de les universitats catalanes. S'ofereixen dades del nombre de professors, alumnes matriculats i titulats per les universitats públiques i privades que conformen el sistema universitari de Catalunya. A més, s'hi incorporen dades relatives al nombre d'alumnes que cursen estudis de tercer cicle (doctorats i formació continuada). Amb l'entrada en vigor del Pla de Bolonya (2010), s'hi incorpora informació sobre alumnes matriculats a graus i màsters oficials. Els màsters oficials poden ser professionalitzadors, de recerca, acadèmics, o una combinació d'aquests. En aquests moments conviuen els dos sistemes fins a l'extinció del pla antic. També es proporcionen dades sobre les tesis doctorals llegides, així com dels estudiants acollits als diferents programes de mobilitat estudiantil.

Les dades de mobilitat del sistema universitari de Catalunya les conformen tots els estudiants que participen en accions de mobilitat, ja sigui per mitjà de programes internacionals o convenis bilaterals de les diferents universitats, i tant els estudiants que venen com els que marxen.

Les universitats catalanes són:

Nom Any de creació
Universitat de Barcelona (UB) 1837
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 1968
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 1971
Universitat Pompeu Fabra (UPF) 1990
Universitat de Lleida (UdL) 1991
Universitat de Girona (UdG) 1991
Universitat Rovira i Virgili (URV) 1991
Universitat Oberta de Catalunya (UOC) 1995
Universitat Ramon Llull (URL) 1991
Universitat de Vic (UVic) que el 2014 passa a anomenar-se Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) 1997
Universitat Internacional de Catalunya (UIC) 1997
Universitat Abat Oliba CEU (UAO) 2003