Saltar al contingut principal

Càmpings. Per categories. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Càmpings. Establiments i places. Per categories. Comarques, àmbits i províncies 2006
Establiments Places
Luxe Total Luxe Total
Alt Camp 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Alt Empordà 0 9 19 5 33 0 20.151 11.332 773 32.256
Alt Penedès 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Alt Urgell 0 0 4 5 9 0 0 1.048 1.040 2.088
Alta Ribagorça 0 0 2 3 5 0 0 448 478 926
Anoia 0 0 0 1 1 0 0 0 63 63
Bages 0 0 0 3 3 0 0 0 420 420
Baix Camp 1 4 9 5 19 2.120 9.501 7.811 5.073 24.505
Baix Ebre 0 2 4 3 9 0 1.870 2.011 491 4.372
Baix Empordà 2 17 21 4 44 4.928 30.815 12.663 3.098 51.504
Baix Llobregat 0 2 1 0 3 0 5.636 1.313 0 6.949
Baix Penedès 0 1 2 2 5 0 1.458 1.140 1.448 4.046
Barcelonès 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Berguedà 0 3 5 5 13 0 1.350 1.544 1.168 4.062
Cerdanya 0 4 3 0 7 0 2.448 1.323 0 3.771
Conca de Barberà 0 2 0 1 3 0 1.071 0 100 1.171
Garraf 0 2 3 1 6 0 3.660 3.140 343 7.143
Garrigues 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Garrotxa 0 0 6 10 16 0 0 1.784 1.117 2.901
Gironès 0 0 1 1 2 0 0 900 113 1.013
Maresme 0 1 17 12 30 0 368 11.467 3.764 15.599
Montsià 0 0 3 3 6 0 0 1.310 443 1.753
Noguera 0 0 3 0 3 0 0 923 0 923
Osona 0 1 3 3 7 0 640 824 488 1.952
Pallars Jussà 0 0 4 1 5 0 0 1.246 250 1.496
Pallars Sobirà 0 0 13 7 20 0 0 4.655 1.463 6.118
Pla d'Urgell 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Pla de l'Estany 0 0 2 2 4 0 0 1.406 275 1.681
Priorat 0 0 2 1 3 0 0 768 85 853
Ribera d'Ebre 0 0 0 1 1 0 0 0 163 163
Ripollès 0 1 6 5 12 0 503 2.394 521 3.418
Segarra 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Segrià 0 0 2 0 2 0 0 628 0 628
Selva 0 6 15 4 25 0 8.113 11.168 376 19.657
Solsonès 0 1 3 1 5 0 750 1.088 85 1.923
Tarragonès 0 8 16 2 26 0 14.434 12.524 310 27.268
Terra Alta 0 0 1 0 1 0 0 335 0 335
Urgell 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Val d'Aran 0 0 7 2 9 0 0 2.373 185 2.558
Vallès Occidental 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Vallès Oriental 0 1 3 4 8 0 425 863 1.050 2.338
Catalunya 3 65 180 97 345 7.048 103.193 100.429 25.183 235.853
Metropolità 0 6 24 17 47 0 10.089 16.783 5.157 32.029
Comarques Gironines 2 33 70 31 136 4.928 59.582 41.647 6.273 112.430
Camp de Tarragona 1 15 29 11 56 2.120 26.464 22.243 7.016 57.843
Terres de l'Ebre 0 2 8 7 17 0 1.870 3.656 1.097 6.623
Ponent 0 0 5 0 5 0 0 1.551 0 1.551
Comarques Centrals 0 5 11 13 29 0 2.740 3.456 2.224 8.420
Alt Pirineu i Aran 0 4 33 18 55 0 2.448 11.093 3.416 16.957
Barcelona 0 10 30 28 68 0 12.079 18.585 7.171 37.835
Girona 2 36 72 32 142 4.928 61.280 42.240 6.398 114.846
Lleida 0 2 41 19 62 0 1.500 13.705 3.501 18.706
Tarragona 1 17 37 18 73 2.120 28.334 25.899 8.113 64.466
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Darrera actualització: 20 d'abril de 2015.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: 5 estrelles, 4 estrelles, 3 estrelles i 2 estrelles.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".