Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per tipus. Comarques i Aran, i províncies

Establiments hotelers. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2019
Establiments Places
Hotels Hostals i pensions Total Hotels Hostals i pensions Total
Alt Camp 6 0 6 408 0 408
Alt Empordà 151 78 229 12.386 2.479 14.865
Alt Penedès 8 14 22 527 180 707
Alt Urgell 22 19 41 1.072 381 1.453
Alta Ribagorça 25 21 46 1.372 432 1.804
Anoia 11 4 15 541 168 709
Aran 72 40 112 5.482 1.009 6.491
Bages 13 15 28 847 244 1.091
Baix Camp 55 15 70 11.404 357 11.761
Baix Ebre 24 11 35 2.690 157 2.847
Baix Empordà 163 42 205 14.554 1.068 15.622
Baix Llobregat 65 20 85 9.967 787 10.754
Baix Penedès 27 7 34 4.273 117 4.390
Barcelonès 466 299 765 78.286 6.646 84.932
Berguedà 20 28 48 603 472 1.075
Cerdanya 43 18 61 2.779 445 3.224
Conca de Barberà 15 5 20 693 98 791
Garraf 56 10 66 5.266 211 5.477
Garrigues 5 2 7 62 30 92
Garrotxa 22 24 46 676 507 1.183
Gironès 34 22 56 2.527 513 3.040
Maresme 113 47 160 30.966 1.362 32.328
Moianès 5 3 8 88 59 147
Montsià 22 11 33 1.256 298 1.554
Noguera 10 13 23 370 262 632
Osona 24 26 50 1.418 522 1.940
Pallars Jussà 13 5 18 572 135 707
Pallars Sobirà 37 22 59 2.028 536 2.564
Pla d'Urgell 4 3 7 157 60 217
Pla de l'Estany 8 7 15 282 121 403
Priorat 14 8 22 265 96 361
Ribera d'Ebre 5 9 14 140 262 402
Ripollès 33 34 67 1.629 842 2.471
Segarra 5 4 9 185 66 251
Segrià 22 10 32 2.394 454 2.848
Selva 180 69 249 40.967 2.691 43.658
Solsonès 16 9 25 507 188 695
Tarragonès 107 24 131 41.173 877 42.050
Terra Alta 9 8 17 479 111 590
Urgell 7 2 9 353 30 383
Vallès Occidental 35 18 53 6.028 311 6.339
Vallès Oriental 45 22 67 3.472 401 3.873
Catalunya 2.017 1.048 3.065 291.144 25.985 317.129
Metropolità 726 406 1.132 128.741 9.507 138.248
Comarques Gironines 591 276 867 73.021 8.221 81.242
Camp de Tarragona 197 52 249 53.943 1.428 55.371
Terres de l'Ebre 60 39 99 4.565 828 5.393
Ponent 53 34 87 3.521 902 4.423
Comarques Centrals 78 82 160 3.473 1.495 4.968
Alt Pirineu i Aran 212 125 337 13.305 2.938 16.243
Penedès 100 34 134 10.575 666 11.241
Barcelona 857 502 1.359 137.866 11.211 149.077
Girona 626 283 909 75.298 8.488 83.786
Lleida 250 165 415 15.199 3.913 19.112
Tarragona 284 98 382 62.781 2.373 65.154
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Darrera actualització: 5 de juny de 2020.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".