Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per tipus. Comarques i Aran, i províncies

Establiments hotelers. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2016
Establiments Places
Hotels Hostals i pensions Total Hotels Hostals i pensions Total
Alt Camp 6 0 6 408 0 408
Alt Empordà 142 78 220 12.300 2.492 14.792
Alt Penedès 8 13 21 527 183 710
Alt Urgell 23 18 41 1.118 368 1.486
Alta Ribagorça 24 22 46 1.355 457 1.812
Anoia 10 4 14 527 168 695
Aran 67 40 107 5.426 1.033 6.459
Bages 11 15 26 805 248 1.053
Baix Camp 55 15 70 11.296 357 11.653
Baix Ebre 23 11 34 2.314 157 2.471
Baix Empordà 147 43 190 14.339 1.138 15.477
Baix Llobregat 64 20 84 9.319 787 10.106
Baix Penedès 27 7 34 4.276 117 4.393
Barcelonès 433 295 728 72.892 6.563 79.455
Berguedà 21 31 52 723 521 1.244
Cerdanya 40 17 57 2.568 439 3.007
Conca de Barberà 16 5 21 743 98 841
Garraf 54 11 65 5.178 260 5.438
Garrigues 7 2 9 225 28 253
Garrotxa 21 23 44 657 503 1.160
Gironès 33 20 53 2.497 501 2.998
Maresme 113 47 160 31.463 1.365 32.828
Moianès 4 3 7 78 59 137
Montsià 20 11 31 1.234 298 1.532
Noguera 8 14 22 354 291 645
Osona 23 25 48 1.404 536 1.940
Pallars Jussà 13 6 19 564 162 726
Pallars Sobirà 37 23 60 2.306 541 2.847
Pla d'Urgell 4 3 7 157 60 217
Pla de l'Estany 8 7 15 282 121 403
Priorat 13 8 21 199 96 295
Ribera d'Ebre 5 11 16 140 274 414
Ripollès 30 33 63 1.553 808 2.361
Segarra 5 5 10 185 85 270
Segrià 23 9 32 2.534 450 2.984
Selva 178 69 247 40.450 2.685 43.135
Solsonès 15 10 25 471 198 669
Tarragonès 106 24 130 40.254 946 41.200
Terra Alta 8 8 16 467 111 578
Urgell 8 2 10 376 30 406
Vallès Occidental 34 15 49 5.817 285 6.102
Vallès Oriental 44 24 68 3.457 429 3.886
Catalunya 1.931 1.047 2.978 283.238 26.248 309.486
Metropolità 690 401 1.091 122.970 9.429 132.399
Comarques Gironines 559 273 832 72.078 8.248 80.326
Camp de Tarragona 196 52 248 52.900 1.497 54.397
Terres de l'Ebre 56 41 97 4.155 840 4.995
Ponent 55 35 90 3.831 944 4.775
Comarques Centrals 74 85 159 3.491 1.572 5.063
Alt Pirineu i Aran 204 126 330 13.337 3.000 16.337
Penedès 97 34 131 10.476 718 11.194
Barcelona 815 499 1.314 132.047 11.252 143.299
Girona 591 280 871 74.144 8.515 82.659
Lleida 246 168 414 15.716 4.027 19.743
Tarragona 279 100 379 61.331 2.454 63.785
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Darrera actualització: 7 de juny de 2017.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".