Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per tipus. Comarques i Aran, i províncies

Establiments hotelers. Establiments i places. Per tipus. Comarques, àmbits i províncies 2012
Establiments Places
Hotels Hostals i pensions Total Hotels Hostals i pensions Total
Alt Camp 8 1 9 443 5 448
Alt Empordà 126 81 207 11.648 2.860 14.508
Alt Penedès 7 15 22 506 236 742
Alt Urgell 23 21 44 1.234 404 1.638
Alta Ribagorça 23 25 48 1.241 783 2.024
Anoia 9 4 13 452 237 689
Bages 14 18 32 1.029 319 1.348
Baix Camp 51 20 71 8.334 433 8.767
Baix Ebre 24 10 34 2.623 135 2.758
Baix Empordà 132 53 185 13.322 1.574 14.896
Baix Llobregat 62 27 89 8.958 871 9.829
Baix Penedès 27 12 39 4.280 226 4.506
Barcelonès 349 231 580 63.295 5.712 69.007
Berguedà 20 30 50 717 525 1.242
Cerdanya 42 22 64 2.252 660 2.912
Conca de Barberà 17 6 23 828 95 923
Garraf 50 13 63 4.988 394 5.382
Garrigues 7 2 9 225 28 253
Garrotxa 17 25 42 535 497 1.032
Gironès 28 22 50 2.435 511 2.946
Maresme 109 55 164 31.717 1.773 33.490
Montsià 20 12 32 1.234 351 1.585
Noguera 8 14 22 340 306 646
Osona 25 25 50 1.419 600 2.019
Pallars Jussà 13 7 20 532 180 712
Pallars Sobirà 34 26 60 2.209 655 2.864
Pla d'Urgell 4 4 8 157 70 227
Pla de l'Estany 6 7 13 181 165 346
Priorat 10 10 20 164 125 289
Ribera d'Ebre 4 11 15 130 320 450
Ripollès 26 37 63 1.235 884 2.119
Segarra 3 6 9 125 120 245
Segrià 22 11 33 2.451 512 2.963
Selva 172 85 257 39.881 3.291 43.172
Solsonès 12 13 25 395 306 701
Tarragonès 103 25 128 39.222 997 40.219
Terra Alta 7 9 16 433 151 584
Urgell 7 3 10 356 56 412
Val d'Aran 67 42 109 5.356 1.062 6.418
Vallès Occidental 34 15 49 5.525 267 5.792
Vallès Oriental 39 20 59 3.303 434 3.737
Catalunya 1.761 1.075 2.836 265.710 29.130 294.840
Metropolità 593 348 941 112.798 9.057 121.855
Comarques Gironines 507 310 817 69.237 9.782 79.019
Camp de Tarragona 189 62 251 48.991 1.655 50.646
Terres de l'Ebre 55 42 97 4.420 957 5.377
Ponent 51 40 91 3.654 1.092 4.746
Comarques Centrals 71 86 157 3.560 1.750 5.310
Alt Pirineu i Aran 202 143 345 12.824 3.744 16.568
Penedès 93 44 137 10.226 1.093 11.319
Barcelona 715 449 1.164 121.830 11.213 133.043
Girona 539 324 863 70.905 10.295 81.200
Lleida 236 186 422 15.284 4.784 20.068
Tarragona 271 116 387 57.691 2.838 60.529
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Darrera actualització: 2 de gener de 2014.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".