Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per tipus. Comarques i Aran, i províncies

Establiments hotelers. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2022
Establiments Places
Hotels Hostals i pensions Total Hotels Hostals i pensions Total
Alt Camp 7 0 7 422 0 422
Alt Empordà 154 79 233 12.566 2.488 15.054
Alt Penedès 10 15 25 568 196 764
Alt Urgell 23 19 42 1.120 394 1.514
Alta Ribagorça 25 21 46 1.363 428 1.791
Anoia 12 4 16 549 168 717
Aran 72 40 112 5.482 1.009 6.491
Bages 13 17 30 924 270 1.194
Baix Camp 56 15 71 11.554 357 11.911
Baix Ebre 25 11 36 2.704 157 2.861
Baix Empordà 163 42 205 14.506 1.056 15.562
Baix Llobregat 67 20 87 10.141 787 10.928
Baix Penedès 27 7 34 4.273 117 4.390
Barcelonès 480 307 787 81.380 6.794 88.174
Berguedà 20 27 47 594 454 1.048
Cerdanya 44 18 62 2.814 416 3.230
Conca de Barberà 15 5 20 693 98 791
Garraf 58 12 70 5.492 226 5.718
Garrigues 5 2 7 62 30 92
Garrotxa 23 24 47 692 501 1.193
Gironès 36 23 59 2.621 525 3.146
Maresme 113 45 158 31.195 1.222 32.417
Moianès 5 3 8 88 59 147
Montsià 22 11 33 1.256 298 1.554
Noguera 11 14 25 401 281 682
Osona 25 25 50 1.442 533 1.975
Pallars Jussà 13 5 18 564 135 699
Pallars Sobirà 38 22 60 2.297 538 2.835
Pla d'Urgell 4 3 7 157 60 217
Pla de l'Estany 8 7 15 282 121 403
Priorat 15 9 24 279 114 393
Ribera d'Ebre 6 10 16 154 280 434
Ripollès 34 34 68 1.673 839 2.512
Segarra 5 4 9 185 66 251
Segrià 22 11 33 2.389 463 2.852
Selva 181 67 248 41.139 2.618 43.757
Solsonès 17 9 26 527 190 717
Tarragonès 106 24 130 41.536 879 42.415
Terra Alta 9 7 16 479 99 578
Urgell 7 1 8 353 18 371
Vallès Occidental 37 19 56 6.540 339 6.879
Vallès Oriental 46 23 69 3.574 411 3.985
Catalunya 2.059 1.061 3.120 297.030 26.034 323.064
Metropolità 745 414 1.159 132.852 9.553 142.405
Comarques Gironines 599 276 875 73.479 8.148 81.627
Camp de Tarragona 199 53 252 54.484 1.448 55.932
Terres de l'Ebre 62 39 101 4.593 834 5.427
Ponent 54 35 89 3.547 918 4.465
Comarques Centrals 80 82 162 3.585 1.516 5.101
Alt Pirineu i Aran 215 125 340 13.640 2.920 16.560
Penedès 105 37 142 10.850 697 11.547
Barcelona 881 513 1.394 142.320 11.307 153.627
Girona 636 284 920 75.811 8.403 84.214
Lleida 254 165 419 15.549 3.925 19.474
Tarragona 288 99 387 63.350 2.399 65.749
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Treball.

Darrera actualització: 25 de juliol de 2023.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".