Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per tipus. Comarques i Aran, i províncies

Establiments hotelers. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2024
Establiments Places
Hotels Hostals i pensions Total Hotels Hostals i pensions Total
Alt Camp 7 0 7 422 0 422
Alt Empordà 162 78 240 12.809 2.380 15.189
Alt Penedès 12 15 27 598 196 794
Alt Urgell 28 19 47 1.348 374 1.722
Alta Ribagorça 25 21 46 1.364 428 1.792
Anoia 13 5 18 581 186 767
Aran 72 30 102 6.735 779 7.514
Bages 13 18 31 924 280 1.204
Baix Camp 58 16 74 11.598 365 11.963
Baix Ebre 27 11 38 2.750 157 2.907
Baix Empordà 166 43 209 14.775 1.070 15.845
Baix Llobregat 70 20 90 11.003 790 11.793
Baix Penedès 26 7 33 4.269 113 4.382
Barcelonès 486 309 795 82.876 6.879 89.755
Berguedà 20 28 48 594 469 1.063
Cerdanya 43 18 61 2.808 416 3.224
Conca de Barberà 15 5 20 693 98 791
Garraf 60 12 72 5.538 226 5.764
Garrigues 6 2 8 95 30 125
Garrotxa 24 24 48 732 505 1.237
Gironès 37 24 61 2.671 537 3.208
Lluçanès 1 3 4 18 43 61
Maresme 117 45 162 32.368 1.200 33.568
Moianès 5 3 8 88 59 147
Montsià 22 10 32 1.256 259 1.515
Noguera 12 14 26 418 281 699
Osona 24 22 46 1.424 490 1.914
Pallars Jussà 13 5 18 571 135 706
Pallars Sobirà 38 21 59 2.293 526 2.819
Pla d'Urgell 4 3 7 173 60 233
Pla de l'Estany 9 7 16 294 121 415
Priorat 17 9 26 351 114 465
Ribera d'Ebre 6 10 16 154 280 434
Ripollès 35 32 67 1.713 820 2.533
Segarra 5 3 8 153 56 209
Segrià 23 11 34 2.561 463 3.024
Selva 179 69 248 40.729 2.624 43.353
Solsonès 18 9 27 562 192 754
Tarragonès 109 24 133 42.016 879 42.895
Terra Alta 10 7 17 491 99 590
Urgell 8 1 9 380 18 398
Vallès Occidental 38 20 58 6.558 350 6.908
Vallès Oriental 48 23 71 3.590 411 4.001
Catalunya 2.111 1.056 3.167 303.344 25.758 329.102
Metropolità 761 417 1.178 136.417 9.630 146.047
Comarques Gironines 612 277 889 73.723 8.057 81.780
Camp de Tarragona 206 54 260 55.080 1.456 56.536
Terres de l'Ebre 65 38 103 4.651 795 5.446
Ponent 58 34 92 3.780 908 4.688
Comarques Centrals 81 84 165 3.620 1.543 5.163
Alt Pirineu i Aran 219 114 333 15.119 2.658 17.777
Penedès 109 38 147 10.954 711 11.665
Barcelona 902 519 1.421 145.993 11.427 157.420
Girona 649 285 934 76.055 8.312 84.367
Lleida 263 153 416 17.296 3.655 20.951
Tarragona 0 0 0 0 0 0
Font: Idescat, a partir del Departament d'Empresa i Treball.

Darrera actualització: 12 de juny de 2025.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Podeu obtenir més informació d'aquesta estadística consultant la metodologia.