Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per categories. Marques turístiques

Establiments hotelers. Establiments i places. Per categories. Marques turístiques 2016
Hotels
Gran luxe 5 estrelles 4 estrelles superior 4 estrelles 3 estrelles 2 estrelles 1 estrella Total Hostals i pensions Total
Establiments 20 41 80 495 647 342 306 1.931 1.047 2.978
Barcelona 17 17 29 155 122 47 46 433 295 728
Paisatges Barcelona 0 0 0 12 22 6 8 48 47 95
Costa Brava 1 11 20 132 165 95 84 508 217 725
Costa Daurada 0 4 10 67 79 31 32 223 59 282
Costa Barcelona 0 4 17 76 125 54 41 317 130 447
Pirineus 1 0 4 21 82 60 56 224 183 407
Terres de l'Ebre 0 1 0 11 18 17 9 56 41 97
Terres de Lleida 0 1 0 7 14 14 19 55 35 90
Val d'Aran 1 3 0 14 20 18 11 67 40 107
Places 5.535 9.226 25.641 109.559 95.884 22.880 14.513 283.238 26.248 309.486
Barcelona 5.103 5.774 8.471 31.712 14.666 4.458 2.708 72.892 6.563 79.455
Paisatges Barcelona 0 0 0 1.198 1.118 241 257 2.814 1.011 3.825
Costa Brava 144 1.599 4.832 25.171 25.878 6.972 5.272 69.868 6.937 76.805
Costa Daurada 0 696 5.307 27.943 20.994 1.260 976 57.176 1.614 58.790
Costa Barcelona 0 663 6.710 17.340 24.866 4.384 1.798 55.761 3.309 59.070
Pirineus 22 0 321 1.578 4.846 2.704 1.844 11.315 3.997 15.312
Terres de l'Ebre 0 18 0 1.833 1.199 732 373 4.155 840 4.995
Terres de Lleida 0 80 0 1.003 861 988 899 3.831 944 4.775
Val d'Aran 266 396 0 1.781 1.456 1.141 386 5.426 1.033 6.459
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Darrera actualització: 7 de juny de 2017.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".