Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per categories. Marques turístiques

Establiments hotelers. Establiments i places. Per categories. Marques turístiques 2012
Hotels
Gran luxe 5 estrelles 4 estrelles superior 4 estrelles 3 estrelles 2 estrelles 1 estrella Total Hostals i pensions Total
Establiments 16 30 33 416 641 339 286 1.761 1.075 2.836
Barcelona 14 10 13 125 115 40 32 349 231 580
Catalunya Central 0 0 1 30 49 23 18 121 82 203
Costa Brava 1 7 6 105 171 91 83 464 248 712
Costa Daurada 0 4 5 62 79 36 30 216 74 290
Costa Barcelona 0 2 8 46 99 42 31 228 110 338
Pirineus 1 1 0 17 76 61 54 210 206 416
Terres de l'Ebre 0 1 0 10 19 16 9 55 42 97
Terres de Lleida 0 1 0 7 13 12 18 51 40 91
Val d'Aran 0 4 0 14 20 18 11 67 42 109
Places 5.865 6.381 14.746 94.107 105.803 23.977 14.831 265.710 29.130 294.840
Barcelona 5.699 3.616 5.616 27.910 14.668 3.845 1.941 63.295 5.712 69.007
Catalunya Central 0 0 44 4.653 4.795 1.404 832 11.728 1.857 13.585
Costa Brava 144 717 1.839 20.415 30.982 7.275 6.095 67.467 8.401 75.868
Costa Daurada 0 660 3.222 24.354 22.082 2.003 950 53.271 1.881 55.152
Costa Barcelona 0 622 4.025 10.963 24.984 4.088 1.487 46.169 3.274 49.443
Pirineus 22 76 0 1.089 4.507 2.782 1.874 10.350 4.894 15.244
Terres de l'Ebre 0 18 0 1.939 1.380 696 387 4.420 957 5.377
Terres de Lleida 0 80 0 1.003 949 743 879 3.654 1.092 4.746
Val d'Aran 0 592 0 1.781 1.456 1.141 386 5.356 1.062 6.418
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Darrera actualització: 7 de juny de 2017.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".