Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per categories. Marques turístiques

Establiments hotelers. Per categories. Marques turístiques 2010
Hotels
5 estrelles 4 estrelles 3 estrelles 2 estrelles 1 estrella Total Hostals i Pensions Total
Establiments 48 404 617 339 287 1.695 1.130 2.825
Barcelona 24 126 105 38 32 325 223 548
Catalunya Central 0 30 41 22 17 110 88 198
Costa Brava 10 93 171 90 86 450 267 717
Costa Daurada 4 60 84 35 33 216 87 303
Costa de Garraf 2 31 34 29 20 116 55 171
Costa Barcelona-Maresme 0 19 63 17 9 108 62 170
Pirineus 2 17 71 63 53 206 215 421
Terres de l'Ebre 1 8 16 15 8 48 42 90
Terres de Lleida 1 7 13 12 17 50 49 99
Val d'Aran 4 13 19 18 12 66 42 108
Places 13.199 95.122 108.507 24.045 14.911 255.784 31.165 286.949
Barcelona 10.096 29.774 13.351 3.214 1.875 58.310 5.681 63.991
Catalunya Central 0 4.286 3.980 1.429 676 10.371 2.213 12.584
Costa Brava 1.033 18.499 31.896 7.484 6.335 65.247 8.822 74.069
Costa Daurada 660 24.860 24.712 1.902 1.084 53.218 2.191 55.409
Costa de Garraf 622 7.049 3.706 1.892 921 14.190 1.512 15.702
Costa Barcelona-Maresme 0 5.733 22.546 2.726 500 31.505 2.213 33.718
Pirineus 98 1.089 4.285 2.838 1.841 10.151 5.209 15.360
Terres de l'Ebre 18 1.288 1.498 676 372 3.852 994 4.846
Terres de Lleida 80 1.003 949 743 845 3.620 1.268 4.888
Val d'Aran 592 1.541 1.584 1.141 462 5.320 1.062 6.382
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Darrera actualització: 10 de juny de 2013.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".