Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per categories. Marques turístiques

Establiments hotelers. Per categories. Marques turístiques 2008
Hotels
5 estrelles 4 estrelles 3 estrelles 2 estrelles 1 estrella Total Hostals i Pensions Total
Establiments 36 350 576 335 283 1.580 1.155 2.735
Barcelona 19 108 90 39 30 286 219 505
Catalunya Central 0 25 40 17 16 98 88 186
Costa Brava 8 80 174 88 85 435 280 715
Costa Daurada 2 54 83 35 33 207 95 302
Costa de Garraf 2 29 33 29 18 111 57 168
Costa del Maresme 0 16 62 18 12 108 61 169
Pirineus 2 17 55 61 54 189 221 410
Terres de l'Ebre 1 7 12 16 9 45 43 88
Terres de Lleida 0 6 12 12 15 45 51 96
Val d'Aran 2 8 15 20 11 56 40 96
Places 10.572 80.026 109.186 24.028 14.535 238.347 32.485 270.832
Barcelona 8.503 24.053 11.480 3.283 1.541 48.860 5.595 54.455
Catalunya Central 0 3.831 3.794 877 436 8.938 2.277 11.215
Costa Brava 861 15.620 33.368 7.477 6.268 63.594 9.534 73.128
Costa Daurada 342 21.190 26.438 1.920 1.098 50.988 2.363 53.351
Costa de Garraf 622 6.543 3.611 1.906 834 13.516 1.592 15.108
Costa del Maresme 0 4.764 23.078 2.790 857 31.489 2.262 33.751
Pirineus 22 1.077 3.704 2.969 1.826 9.598 5.493 15.091
Terres de l'Ebre 18 1.014 1.318 766 425 3.541 1.025 4.566
Terres de Lleida 0 855 933 758 792 3.338 1.288 4.626
Val d'Aran 204 1.079 1.462 1.282 458 4.485 1.056 5.541
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Darrera actualització: 10 de juny de 2013.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".