Saltar al contingut principal

Establiments hotelers. Per categories. Marques turístiques

Establiments hotelers. Per categories. Marques turístiques 2007
Hotels
5 estrelles 4 estrelles 3 estrelles 2 estrelles 1 estrella Total Hostals i Pensions Total
Establiments 31 304 551 324 286 1.496 1.175 2.671
Barcelona 15 92 80 37 32 256 220 476
Catalunya Central 1 21 38 17 15 92 88 180
Costa Brava 7 73 169 84 85 418 288 706
Costa Daurada 2 44 84 34 33 197 97 294
Costa de Garraf 2 25 32 29 17 105 56 161
Costa del Maresme 0 15 62 18 14 109 64 173
Pirineus 1 16 49 58 55 179 222 401
Terres de l'Ebre 1 5 11 15 9 41 47 88
Terres de Lleida 0 6 11 12 15 44 54 98
Val d'Aran 2 7 15 20 11 55 39 94
Places 10.036 70.875 108.431 23.496 15.122 227.960 33.588 261.548
Barcelona 7.839 20.444 10.333 3.065 1.658 43.339 5.745 49.084
Catalunya Central 274 3.332 3.401 1.074 423 8.504 2.144 10.648
Costa Brava 715 14.850 33.603 7.121 6.647 62.936 10.045 72.981
Costa Daurada 342 18.365 27.505 1.857 1.154 49.223 2.408 51.631
Costa de Garraf 622 5.573 3.371 1.895 674 12.135 1.351 13.486
Costa del Maresme 0 4.747 23.147 2.790 1.052 31.736 2.738 34.474
Pirineus 22 907 3.473 2.888 1.838 9.128 5.670 14.798
Terres de l'Ebre 18 823 1.236 766 425 3.268 1.079 4.347
Terres de Lleida 0 855 900 758 793 3.306 1.369 4.675
Val d'Aran 204 979 1.462 1.282 458 4.385 1.039 5.424
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Darrera actualització: 10 de juny de 2013.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".