Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2021
Establiments Places
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total
Alt Camp 6 0 58 64 408 0 484 892
Alt Empordà 229 33 155 417 14.781 35.187 1.342 51.310
Alt Penedès 24 0 93 117 748 0 757 1.505
Alt Urgell 42 8 97 147 1.485 2.625 657 4.767
Alta Ribagorça 46 5 74 125 1.804 1.080 422 3.306
Anoia 16 1 80 97 717 90 486 1.293
Aran 112 9 18 139 6.491 3.069 183 9.743
Bages 29 5 75 109 1.105 1.149 581 2.835
Baix Camp 71 17 42 130 11.859 22.629 366 34.854
Baix Ebre 35 4 53 92 2.847 4.119 348 7.314
Baix Empordà 204 43 111 358 15.531 60.312 970 76.813
Baix Llobregat 87 2 3 92 10.834 3.042 29 13.905
Baix Penedès 34 4 16 54 4.390 4.200 145 8.735
Barcelonès 779 0 0 779 86.617 0 0 86.617
Berguedà 47 19 161 227 1.060 8.046 1.553 10.659
Cerdanya 61 7 63 131 3.234 4.524 478 8.236
Conca de Barberà 20 2 44 66 791 1.284 341 2.416
Garraf 68 6 4 78 5.494 8.526 47 14.067
Garrigues 7 0 9 16 92 0 79 171
Garrotxa 46 18 138 202 1.185 3.990 1.162 6.337
Gironès 59 3 66 128 3.171 738 544 4.453
Maresme 157 30 24 211 32.369 18.876 197 51.442
Moianès 8 1 29 38 147 390 237 774
Montsià 33 5 32 70 1.554 2.400 304 4.258
Noguera 24 3 60 87 651 1.455 520 2.626
Osona 50 9 141 200 1.960 3.141 1.268 6.369
Pallars Jussà 18 5 60 83 707 1.794 503 3.004
Pallars Sobirà 59 22 103 184 2.834 7.842 702 11.378
Pla d'Urgell 7 0 12 19 217 0 115 332
Pla de l'Estany 15 3 105 123 403 1.623 861 2.887
Priorat 22 3 46 71 361 951 403 1.715
Ribera d'Ebre 16 2 26 44 434 333 180 947
Ripollès 67 14 149 230 2.471 4.947 1.059 8.477
Segarra 9 0 49 58 251 0 384 635
Segrià 33 1 11 45 2.856 111 85 3.052
Selva 248 27 72 347 43.635 22.905 705 67.245
Solsonès 26 6 122 154 715 2.319 840 3.874
Tarragonès 131 25 13 169 41.815 32.988 87 74.890
Terra Alta 16 3 30 49 578 561 254 1.393
Urgell 9 0 34 43 383 0 292 675
Vallès Occidental 54 0 3 57 6.435 0 30 6.465
Vallès Oriental 68 8 59 135 3.975 2.739 498 7.212
Catalunya 3.092 353 2.540 5.985 319.395 269.985 20.498 609.878
Metropolità 1.147 41 95 1.283 140.252 25.047 810 166.109
Comarques Gironines 868 141 796 1.805 81.177 129.702 6.643 217.522
Camp de Tarragona 250 47 203 500 55.234 57.852 1.681 114.767
Terres de l'Ebre 100 14 141 255 5.413 7.413 1.086 13.912
Ponent 89 4 175 268 4.450 1.566 1.475 7.491
Comarques Centrals 161 39 563 763 5.007 14.655 4.673 24.335
Alt Pirineu i Aran 338 56 415 809 16.555 20.934 2.945 40.434
Penedès 139 11 152 302 11.307 12.816 1.185 25.308
Barcelona 1.379 78 663 2.120 151.166 45.051 5.597 201.814
Girona 911 147 842 1.900 83.737 132.720 7.022 223.479
Lleida 418 63 675 1.156 19.455 22.749 4.967 47.171
Tarragona 384 65 360 809 65.037 69.465 2.912 137.414
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Treball.

Darrera actualització: 5 de setembre de 2022.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".