Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2019
Establiments Places
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total
Alt Camp 6 0 61 67 408 0 514 922
Alt Empordà 229 33 148 410 14.865 35.184 1.284 51.333
Alt Penedès 22 0 93 115 707 0 758 1.465
Alt Urgell 41 8 94 143 1.453 2.625 621 4.699
Alta Ribagorça 46 5 72 123 1.804 1.080 413 3.297
Anoia 15 1 82 98 709 90 482 1.281
Aran 112 9 18 139 6.491 3.069 183 9.743
Bages 28 3 69 100 1.091 504 512 2.107
Baix Camp 70 18 40 128 11.761 23.664 351 35.776
Baix Ebre 35 4 51 90 2.847 4.119 321 7.287
Baix Empordà 205 45 110 360 15.622 61.146 940 77.708
Baix Llobregat 85 2 3 90 10.754 3.042 29 13.825
Baix Penedès 34 4 16 54 4.390 4.200 145 8.735
Barcelonès 765 0 0 765 84.932 0 0 84.932
Berguedà 48 19 157 224 1.075 8.046 1.493 10.614
Cerdanya 61 6 61 128 3.224 4.278 458 7.960
Conca de Barberà 20 2 44 66 791 1.284 349 2.424
Garraf 66 6 4 76 5.477 8.526 47 14.050
Garrigues 7 0 8 15 92 0 65 157
Garrotxa 46 18 133 197 1.183 3.990 1.107 6.280
Gironès 56 3 65 124 3.040 738 521 4.299
Maresme 160 30 24 214 32.328 18.876 188 51.392
Moianès 8 1 28 37 147 390 235 772
Montsià 33 5 31 69 1.554 2.400 291 4.245
Noguera 23 3 54 80 632 1.455 451 2.538
Osona 50 9 142 201 1.940 3.141 1.266 6.347
Pallars Jussà 18 5 60 83 707 1.794 503 3.004
Pallars Sobirà 59 23 101 183 2.564 8.088 695 11.347
Pla d'Urgell 7 0 12 19 217 0 115 332
Pla de l'Estany 15 3 106 124 403 1.623 864 2.890
Priorat 22 3 46 71 361 951 403 1.715
Ribera d'Ebre 14 2 24 40 402 333 153 888
Ripollès 67 14 145 226 2.471 4.947 1.033 8.451
Segarra 9 0 47 56 251 0 367 618
Segrià 32 1 7 40 2.848 111 61 3.020
Selva 249 27 66 342 43.658 22.539 637 66.834
Solsonès 25 6 126 157 695 2.319 857 3.871
Tarragonès 131 25 13 169 42.050 32.988 87 75.125
Terra Alta 17 3 26 46 590 561 214 1.365
Urgell 9 0 33 42 383 0 282 665
Vallès Occidental 53 0 3 56 6.339 0 30 6.369
Vallès Oriental 67 8 59 134 3.873 2.739 484 7.096
Catalunya 3.065 354 2.482 5.901 317.129 270.840 19.809 607.778
Metropolità 1.132 41 95 1.268 138.248 25.047 787 164.082
Comarques Gironines 867 143 773 1.783 81.242 130.167 6.386 217.795
Camp de Tarragona 249 48 204 501 55.371 58.887 1.704 115.962
Terres de l'Ebre 99 14 132 245 5.393 7.413 979 13.785
Ponent 87 4 161 252 4.423 1.566 1.341 7.330
Comarques Centrals 160 37 553 750 4.968 14.010 4.522 23.500
Alt Pirineu i Aran 337 56 406 799 16.243 20.934 2.873 40.050
Penedès 134 11 158 303 11.241 12.816 1.217 25.274
Barcelona 1.359 76 655 2.090 149.077 44.406 5.438 198.921
Girona 909 149 817 1.875 83.786 133.185 6.745 223.716
Lleida 415 63 658 1.136 19.112 22.749 4.798 46.659
Tarragona 382 66 352 800 65.154 70.500 2.828 138.482
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Darrera actualització: 5 de juny de 2020.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".