Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2017
Establiments Places
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total
Alt Camp 6 0 58 64 408 0 469 877
Alt Empordà 226 33 159 418 14.942 35.208 1.344 51.494
Alt Penedès 21 0 88 109 710 0 701 1.411
Alt Urgell 40 8 88 136 1.440 2.625 600 4.665
Alta Ribagorça 46 5 70 121 1.737 1.110 411 3.258
Anoia 14 1 80 95 695 90 472 1.257
Aran 107 9 17 133 6.459 3.069 171 9.699
Bages 27 3 68 98 1.057 504 478 2.039
Baix Camp 70 18 34 122 11.735 23.664 293 35.692
Baix Ebre 35 4 50 89 2.511 4.119 310 6.940
Baix Empordà 198 45 113 356 15.734 61.875 960 78.569
Baix Llobregat 84 2 2 88 10.166 3.042 14 13.222
Baix Penedès 34 4 16 54 4.390 3.675 144 8.209
Barcelonès 743 0 0 743 81.768 0 0 81.768
Berguedà 51 19 152 222 1.235 7.992 1.425 10.652
Cerdanya 59 7 58 124 3.049 4.524 415 7.988
Conca de Barberà 20 2 39 61 791 1.284 310 2.385
Garraf 66 6 4 76 5.452 8.526 47 14.025
Garrigues 8 0 8 16 123 0 66 189
Garrotxa 45 17 136 198 1.175 3.993 1.121 6.289
Gironès 53 2 56 111 2.994 738 460 4.192
Maresme 158 30 18 206 32.861 18.876 135 51.872
Moianès 8 1 26 35 147 390 227 764
Montsià 32 5 31 68 1.544 2.400 291 4.235
Noguera 22 3 52 77 645 1.464 406 2.515
Osona 48 9 136 193 1.902 3.141 1.197 6.240
Pallars Jussà 18 5 63 86 707 1.794 492 2.993
Pallars Sobirà 59 21 101 181 2.842 7.674 695 11.211
Pla d'Urgell 7 0 16 23 217 0 153 370
Pla de l'Estany 16 3 106 125 436 1.812 844 3.092
Priorat 20 3 44 67 267 951 382 1.600
Ribera d'Ebre 15 2 17 34 408 333 119 860
Ripollès 65 14 142 221 2.396 4.824 1.011 8.231
Segarra 9 0 48 57 247 0 370 617
Segrià 31 1 6 38 2.809 111 49 2.969
Selva 249 27 66 342 43.469 23.019 625 67.113
Solsonès 26 6 121 153 709 2.319 818 3.846
Tarragonès 129 25 13 167 41.055 32.988 87 74.130
Terra Alta 16 3 22 41 578 561 176 1.315
Urgell 10 0 36 46 410 0 304 714
Vallès Occidental 49 0 3 52 6.156 0 30 6.186
Vallès Oriental 67 8 52 127 3.873 2.730 416 7.019
Catalunya 3.007 351 2.415 5.773 312.249 271.425 19.038 602.712
Metropolità 1.103 41 81 1.225 134.846 25.038 651 160.535
Comarques Gironines 852 141 778 1.771 81.146 131.469 6.365 218.980
Camp de Tarragona 245 48 188 481 54.256 58.887 1.541 114.684
Terres de l'Ebre 98 14 120 232 5.041 7.413 896 13.350
Ponent 87 4 166 257 4.451 1.575 1.348 7.374
Comarques Centrals 161 37 534 732 5.070 13.956 4.304 23.330
Alt Pirineu i Aran 329 55 397 781 16.234 20.796 2.784 39.814
Penedès 132 11 151 294 11.205 12.291 1.149 24.645
Barcelona 1.328 76 621 2.025 145.727 44.343 5.063 195.133
Girona 893 147 818 1.858 83.521 134.487 6.687 224.695
Lleida 409 62 652 1.123 19.314 22.620 4.707 46.641
Tarragona 377 66 324 767 63.687 69.975 2.581 136.243
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Darrera actualització: 5 de desembre de 2018.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".