Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies 2016
Establiments Places
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total
Alt Camp 6 1 57 64 408 159 449 1.016
Alt Empordà 220 33 158 411 14.792 35.370 1.337 51.499
Alt Penedès 21 0 86 107 710 0 695 1.405
Alt Urgell 41 8 84 133 1.486 2.625 593 4.704
Alta Ribagorça 46 5 71 122 1.812 1.110 416 3.338
Anoia 14 1 73 88 695 90 441 1.226
Aran 107 9 16 132 6.459 3.069 159 9.687
Bages 26 3 69 98 1.053 504 492 2.049
Baix Camp 70 18 37 125 11.653 23.664 315 35.632
Baix Ebre 34 4 50 88 2.471 4.119 298 6.888
Baix Empordà 190 44 110 344 15.477 59.838 919 76.234
Baix Llobregat 84 2 1 87 10.106 3.042 4 13.152
Baix Penedès 34 4 16 54 4.393 4.374 144 8.911
Barcelonès 728 0 0 728 79.455 0 0 79.455
Berguedà 52 19 156 227 1.244 7.992 1.438 10.674
Cerdanya 57 7 55 119 3.007 4.524 385 7.916
Conca de Barberà 21 2 39 62 841 1.284 311 2.436
Garraf 65 6 4 75 5.438 8.526 47 14.011
Garrigues 9 0 9 18 253 0 72 325
Garrotxa 44 17 139 200 1.160 3.993 1.125 6.278
Gironès 53 2 56 111 2.998 738 465 4.201
Maresme 160 30 18 208 32.828 18.876 134 51.838
Moianès 7 1 26 34 137 390 227 754
Montsià 31 5 32 68 1.532 2.400 300 4.232
Noguera 22 3 53 78 645 1.464 409 2.518
Osona 48 9 133 190 1.940 3.141 1.176 6.257
Pallars Jussà 19 5 59 83 726 1.794 447 2.967
Pallars Sobirà 60 21 104 185 2.847 7.674 718 11.239
Pla d'Urgell 7 0 16 23 217 0 153 370
Pla de l'Estany 15 3 104 122 403 1.812 832 3.047
Priorat 21 3 44 68 295 951 382 1.628
Ribera d'Ebre 16 2 15 33 414 333 113 860
Ripollès 63 14 138 215 2.361 4.809 1.005 8.175
Segarra 10 0 51 61 270 0 393 663
Segrià 32 1 7 40 2.984 111 56 3.151
Selva 247 27 67 341 43.135 23.553 632 67.320
Solsonès 25 6 123 154 669 2.319 822 3.810
Tarragonès 130 25 14 169 41.200 32.961 93 74.254
Terra Alta 16 3 20 39 578 561 167 1.306
Urgell 10 0 37 47 406 0 307 713
Vallès Occidental 49 0 4 53 6.102 0 40 6.142
Vallès Oriental 68 7 52 127 3.886 2.415 427 6.728
Catalunya 2.978 350 2.403 5.731 309.486 270.585 18.938 599.009
Metropolità 1.091 40 81 1.212 132.399 24.723 661 157.783
Comarques Gironines 832 140 772 1.744 80.326 130.113 6.315 216.754
Camp de Tarragona 248 49 191 488 54.397 59.019 1.550 114.966
Terres de l'Ebre 97 14 117 228 4.995 7.413 878 13.286
Ponent 90 4 173 267 4.775 1.575 1.390 7.740
Comarques Centrals 159 37 538 734 5.063 13.956 4.320 23.339
Alt Pirineu i Aran 330 55 389 774 16.337 20.796 2.718 39.851
Penedès 131 11 142 284 11.194 12.990 1.106 25.290
Barcelona 1.314 75 614 2.003 143.299 44.028 5.042 192.369
Girona 871 146 810 1.827 82.659 133.131 6.607 222.397
Lleida 414 62 655 1.131 19.743 22.620 4.717 47.080
Tarragona 379 67 324 770 63.785 70.806 2.572 137.163
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Darrera actualització: 7 de juny de 2017.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".