Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques, àmbits i províncies 2013
Establiments Places
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total
Alt Camp 8 0 51 59 437 0 428 865
Alt Empordà 207 34 153 394 14.538 38.544 1.294 54.376
Alt Penedès 22 0 74 96 721 0 597 1.318
Alt Urgell 41 9 80 130 1.506 2.505 566 4.577
Alta Ribagorça 47 5 72 124 1.936 1.110 430 3.476
Anoia 12 1 63 76 701 90 403 1.194
Bages 30 3 84 117 1.310 481 629 2.420
Baix Camp 71 18 39 128 10.843 24.183 326 35.352
Baix Ebre 34 6 40 80 2.614 4.575 257 7.446
Baix Empordà 181 44 87 312 14.671 60.006 734 75.411
Baix Llobregat 84 2 1 87 9.781 3.042 4 12.827
Baix Penedès 35 4 16 55 4.352 4.374 132 8.858
Barcelonès 629 0 0 629 73.690 0 0 73.690
Berguedà 49 19 139 207 1.303 7.917 1.278 10.498
Cerdanya 66 7 53 126 3.231 4.524 372 8.127
Conca de Barberà 22 2 38 62 851 1.284 298 2.433
Garraf 63 6 4 73 5.408 8.526 48 13.982
Garrigues 9 0 10 19 253 0 74 327
Garrotxa 41 17 137 195 1.067 3.915 1.122 6.104
Gironès 49 2 47 98 2.966 738 392 4.096
Maresme 158 30 18 206 32.901 18.921 128 51.950
Montsià 31 5 28 64 1.536 2.400 291 4.227
Noguera 22 3 44 69 660 1.437 336 2.433
Osona 48 9 138 195 1.948 3.141 1.212 6.301
Pallars Jussà 19 5 58 82 717 1.794 474 2.985
Pallars Sobirà 61 21 97 179 2.896 7.674 679 11.249
Pla d'Urgell 7 0 15 22 217 0 143 360
Pla de l'Estany 13 3 94 110 313 1.812 794 2.919
Priorat 19 3 48 70 266 951 410 1.627
Ribera d'Ebre 14 2 14 30 409 333 108 850
Ripollès 63 13 130 206 2.250 4.299 966 7.515
Segarra 9 1 47 57 245 111 317 673
Segrià 34 0 9 43 3.272 0 63 3.335
Selva 251 25 62 338 42.766 23.346 548 66.660
Solsonès 24 5 110 139 662 2.307 710 3.679
Tarragonès 126 25 13 164 40.374 32.190 89 72.653
Terra Alta 16 3 21 40 571 561 180 1.312
Urgell 10 0 36 46 412 0 291 703
Val d'Aran 110 9 16 135 6.443 3.069 148 9.660
Vallès Occidental 51 0 3 54 6.042 0 28 6.070
Vallès Oriental 64 8 47 119 3.735 2.805 386 6.926
Catalunya 2.850 349 2.236 5.435 300.814 272.965 17.685 591.464
Metropolità 986 40 69 1.095 126.149 24.768 546 151.463
Comarques Gironines 805 138 710 1.653 78.571 132.660 5.850 217.081
Camp de Tarragona 246 48 189 483 52.771 58.608 1.551 112.930
Terres de l'Ebre 95 16 103 214 5.130 7.869 836 13.835
Ponent 91 4 161 256 5.059 1.548 1.224 7.831
Comarques Centrals 151 36 471 658 5.223 13.846 3.829 22.898
Alt Pirineu i Aran 344 56 376 776 16.729 20.676 2.669 40.074
Penedès 132 11 157 300 11.182 12.990 1.180 25.352
Barcelona 1.203 75 563 1.841 137.309 43.975 4.633 185.917
Girona 852 144 747 1.743 81.076 135.678 6.140 222.894
Lleida 419 62 618 1.099 20.176 22.461 4.393 47.030
Tarragona 376 68 308 752 62.253 70.851 2.519 135.623
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Darrera actualització: 13 de maig de 2014.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".