Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques, àmbits i províncies 2008
Establiments Places
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total
Alt Camp 11 1 37 49 501 125 295 921
Alt Empordà 209 33 125 367 14.477 32.109 987 47.573
Alt Penedès 19 0 53 72 784 0 443 1.227
Alt Urgell 43 9 76 128 1.626 2.088 503 4.217
Alta Ribagorça 46 5 74 125 2.009 926 532 3.467
Anoia 14 1 54 69 696 75 337 1.108
Bages 33 3 67 103 1.227 420 481 2.128
Baix Camp 77 19 29 125 8.944 24.270 234 33.448
Baix Ebre 29 8 33 70 2.055 4.304 204 6.563
Baix Empordà 181 44 61 286 13.688 51.795 453 65.936
Baix Llobregat 83 1 1 85 8.719 1.018 4 9.741
Baix Penedès 45 4 9 58 4.559 3.646 68 8.273
Barcelonès 505 0 0 505 54.455 0 0 54.455
Berguedà 49 16 116 181 1.308 4.814 1.036 7.158
Cerdanya 64 7 43 114 2.814 3.771 284 6.869
Conca de Barberà 22 3 41 66 839 1.171 315 2.325
Garraf 66 6 4 76 5.605 7.105 48 12.758
Garrigues 6 0 9 15 208 0 64 272
Garrotxa 42 17 104 163 1.021 3.118 855 4.994
Gironès 40 2 35 77 1.731 1.013 295 3.039
Maresme 169 31 18 218 33.751 15.916 118 49.785
Montsià 32 6 30 68 1.601 1.753 301 3.655
Noguera 23 3 37 63 674 923 257 1.854
Osona 50 9 120 179 2.103 2.565 982 5.650
Pallars Jussà 21 5 65 91 752 1.496 437 2.685
Pallars Sobirà 61 21 91 173 2.958 6.291 606 9.855
Pla d'Urgell 9 0 12 21 232 0 106 338
Pla de l'Estany 14 4 80 98 392 1.681 644 2.717
Priorat 18 3 41 62 271 853 354 1.478
Ribera d'Ebre 12 1 11 24 354 163 87 604
Ripollès 60 12 95 167 1.937 4.093 690 6.720
Segarra 10 0 41 51 264 0 304 568
Segrià 38 1 5 44 2.976 93 40 3.109
Selva 271 25 40 336 42.840 19.657 370 62.867
Solsonès 24 5 89 118 666 1.923 588 3.177
Tarragonès 129 24 8 161 38.237 26.596 56 64.889
Terra Alta 15 1 21 37 556 335 188 1.079
Urgell 10 0 26 36 272 0 176 448
Val d'Aran 96 9 14 119 5.541 2.558 108 8.207
Vallès Occidental 37 0 2 39 3.874 0 14 3.888
Vallès Oriental 52 8 42 102 3.315 2.338 335 5.988
Catalunya 2.735 347 1.859 4.941 270.832 231.002 14.199 516.033
Metropolità 931 46 120 1.097 110.503 26.377 962 137.842
Comarques Gironines 817 137 540 1.494 76.086 113.466 4.294 193.846
Camp de Tarragona 302 54 165 521 53.351 56.661 1.322 111.334
Terres de l'Ebre 88 16 95 199 4.566 6.555 780 11.901
Ponent 96 4 130 230 4.626 1.016 947 6.589
Comarques Centrals 170 34 446 650 6.000 9.797 3.424 19.221
Alt Pirineu i Aran 331 56 363 750 15.700 17.130 2.470 35.300
Barcelona 1.069 72 467 1.608 115.579 33.460 3.721 152.760
Girona 865 143 576 1.584 78.188 115.982 4.550 198.720
Lleida 409 62 556 1.027 19.031 18.344 3.826 41.201
Tarragona 392 70 260 722 58.034 63.216 2.102 123.352
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.
Nota: La sèrie 2007-2008 es va revisar l'11 de maig de 2010.

Darrera actualització: 10 de juny de 2013.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".