Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques, àmbits i províncies 2007
Establiments Places
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total
Alt Camp 12 1 30 43 551 125 243 919
Alt Empordà 206 33 119 358 14.331 32.256 941 47.528
Alt Penedès 18 0 50 68 766 0 409 1.175
Alt Urgell 41 9 70 120 1.568 2.088 477 4.133
Alta Ribagorça 46 5 74 125 2.030 926 440 3.396
Anoia 14 1 52 67 725 63 326 1.114
Bages 32 3 63 98 1.214 420 457 2.091
Baix Camp 72 19 30 121 8.709 24.505 250 33.464
Baix Ebre 31 8 32 71 2.074 4.304 192 6.570
Baix Empordà 180 44 57 281 13.764 51.796 444 66.004
Baix Llobregat 79 3 1 83 7.189 6.949 4 14.142
Baix Penedès 44 4 8 56 4.087 3.646 60 7.793
Barcelonès 476 0 0 476 49.084 0 .. Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible 49.084
Berguedà 47 13 105 165 1.327 4.082 928 6.337
Cerdanya 61 7 41 109 2.563 3.771 292 6.626
Conca de Barberà 21 3 39 63 766 1.171 304 2.241
Garraf 64 6 4 74 5.531 7.143 48 12.722
Garrigues 5 0 9 14 175 0 73 248
Garrotxa 41 16 99 156 978 2.963 833 4.774
Gironès 37 2 33 72 1.508 1.013 278 2.799
Maresme 173 31 17 221 34.474 15.929 103 50.506
Montsià 30 6 30 66 1.521 1.753 301 3.575
Noguera 23 3 38 64 674 923 254 1.851
Osona 50 7 117 174 2.102 2.052 942 5.096
Pallars Jussà 21 5 64 90 752 1.496 495 2.743
Pallars Sobirà 62 21 88 171 2.977 6.290 618 9.885
Pla d'Urgell 9 0 12 21 232 0 120 352
Pla de l'Estany 13 4 71 88 376 1.681 597 2.654
Priorat 17 3 42 62 257 853 337 1.447
Ribera d'Ebre 12 1 11 24 354 163 87 604
Ripollès 58 12 92 162 1.924 3.418 688 6.030
Segarra 11 0 41 52 270 0 281 551
Segrià 40 2 5 47 3.051 628 39 3.718
Selva 270 25 38 333 43.002 19.657 356 63.015
Solsonès 24 5 88 117 679 1.923 521 3.123
Tarragonès 128 24 8 160 37.261 26.596 56 63.913
Terra Alta 15 1 20 36 398 335 183 916
Urgell 10 0 26 36 273 0 202 475
Val d'Aran 94 9 17 120 5.424 2.558 159 8.141
Vallès Occidental 35 0 2 37 3.676 0 14 3.690
Vallès Oriental 49 8 34 91 2.931 2.338 277 5.546
Catalunya 2.671 344 1.777 4.792 261.548 235.814 13.629 510.991
Metropolità 894 48 108 1.050 103.651 32.359 855 136.865
Comarques Gironines 805 136 509 1.450 75.883 112.784 5.221 193.888
Camp de Tarragona 294 54 157 505 51.631 56.896 1.250 109.777
Terres de l'Ebre 88 16 93 197 4.347 6.555 763 11.665
Ponent 98 5 131 234 4.675 1.551 849 7.075
Comarques Centrals 167 29 425 621 6.047 8.540 3.174 17.761
Alt Pirineu i Aran 325 56 354 735 15.314 17.129 2.481 34.924
Barcelona 1.029 69 434 1.532 108.761 38.185 3.431 150.377
Girona 850 142 545 1.537 77.734 115.300 4.397 197.431
Lleida 410 63 548 1.021 19.075 18.878 3.788 41.741
Tarragona 382 70 250 702 55.978 63.451 2.013 121.442
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.
Nota: La sèrie 2007-2008 es va revisar l'11 de maig de 2010.
(..) Dada confidencial, amb baixa fiabilitat o no disponible.

Darrera actualització: 10 de juny de 2013.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".