Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques, àmbits i províncies 2006
Establiments Places
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total
Alt Camp 10 0 28 38 488 0 222 710
Alt Empordà 207 33 106 346 14.931 32.184 831 47.946
Alt Penedès 18 0 42 61 766 0 337 1.416
Alt Urgell 41 9 65 115 1.580 2.088 457 4.125
Alta Ribagorça 44 5 69 118 2.022 926 420 3.368
Anoia 13 1 48 62 713 63 288 1.064
Bages 32 3 61 96 1.214 420 441 2.075
Baix Camp 70 19 28 117 8.679 24.506 240 33.425
Baix Ebre 28 9 32 69 1.461 4.373 192 6.026
Baix Empordà 177 44 56 277 14.200 51.673 439 66.312
Baix Llobregat 73 3 1 77 5.951 6.949 4 12.904
Baix Penedès 44 5 7 56 4.087 4.046 56 8.189
Barcelonès 464 0 0 464 47.813 0 0 47.813
Berguedà 44 13 102 160 1.239 4.062 903 6.509
Cerdanya 59 7 34 100 2.544 3.883 256 6.683
Conca de Barberà 18 3 38 59 734 1.171 291 2.196
Garraf 63 6 5 74 5.549 7.143 62 12.754
Garrigues 4 0 9 13 45 0 73 118
Garrotxa 38 16 96 150 933 2.901 795 4.629
Gironès 37 2 24 63 1.528 1.013 220 2.761
Maresme 179 30 16 228 34.774 15.604 93 52.751
Montsià 31 6 30 68 1.641 1.754 301 4.341
Noguera 21 3 38 63 608 923 267 1.923
Osona 49 7 112 168 1.819 1.952 908 4.679
Pallars Jussà 20 5 61 86 734 1.496 472 2.702
Pallars Sobirà 60 20 86 166 2.934 6.118 621 9.673
Pla d'Urgell 7 0 10 17 198 0 107 305
Pla de l'Estany 13 4 67 84 376 1.681 561 2.618
Priorat 16 3 40 59 245 853 338 1.436
Ribera d'Ebre 12 1 9 22 354 163 74 591
Ripollès 58 12 81 151 1.924 3.439 613 5.976
Segarra 11 0 41 52 270 0 279 549
Segrià 41 2 5 48 3.007 628 39 3.674
Selva 275 25 35 335 43.615 19.661 318 63.594
Solsonès 22 5 85 112 647 1.923 503 3.073
Tarragonès 126 26 6 158 37.242 27.269 42 64.553
Terra Alta 15 1 20 36 398 335 179 912
Urgell 10 0 23 33 284 0 173 457
Val d'Aran 92 9 20 121 5.389 2.559 186 8.134
Vallès Occidental 36 0 2 38 3.672 0 14 3.686
Vallès Oriental 46 8 31 87 2.512 2.338 250 6.318
Catalunya 2.624 354 1.669 4.647 259.120 240.983 12.865 512.968
Metropolità 879 47 97 1.029 101.037 32.034 760 137.642
Comarques Gironines 805 136 465 1.406 77.507 111.247 4.897 193.836
Camp de Tarragona 284 56 147 487 51.475 57.845 1.189 110.509
Terres de l'Ebre 86 17 91 195 3.854 6.625 746 11.870
Ponent 94 5 126 226 4.412 1.749 831 7.026
Comarques Centrals 160 29 408 598 5.632 8.420 3.043 17.400
Alt Pirineu i Aran 316 55 335 706 15.203 17.070 2.412 34.685
Barcelona 1.008 68 409 1.492 105.750 37.840 3.223 150.929
Girona 850 142 497 1.489 79.355 115.080 4.013 198.448
Lleida 396 62 525 984 18.686 18.707 3.694 41.212
Tarragona 370 73 238 682 55.329 64.470 1.935 122.379
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Ocupació.

Darrera actualització: 10 de juny de 2013.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Plaça de càmping
Espai que ocupa una persona en una tenda de campanya, alberg mòbil o caravana.
Plaça hotelera
Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".