Saltar al contingut principal

Allotjaments turístics. Per tipus. Marques turístiques

Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Marques turístiques 2023
Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Apartaments Habitatges d'ús turístic Total
Establiments 3.146 355 2.646 293 104.810 111.250
Barcelona 792 0 0 28 10.821 11.641
Paisatges Barcelona 106 16 338 14 773 1.247
Costa Brava 771 109 519 84 43.724 45.207
Costa Daurada 290 51 233 32 25.562 26.168
Costa Barcelona 470 47 196 52 11.184 11.949
Pirineus 416 104 1.010 59 4.713 6.302
Terres de l'Ebre 102 14 164 15 5.745 6.040
Terres de Lleida 88 5 167 6 598 864
Val d'Aran 111 9 19 3 1.690 1.832
Places 321.648 270.147 21.576 14.833 576.683 1.204.887
Barcelona 88.628 0 0 1.193 59.519 149.340
Paisatges Barcelona 4.079 4.770 2.674 401 4.277 16.201
Costa Brava 78.326 120.612 4.651 5.697 240.530 449.816
Costa Daurada 60.775 62.421 1.905 3.387 140.617 269.105
Costa Barcelona 61.938 33.228 1.624 2.359 61.546 160.695
Pirineus 15.584 36.948 7.895 1.311 25.960 87.698
Terres de l'Ebre 5.422 7.413 1.225 374 31.613 46.047
Terres de Lleida 4.517 1.686 1.414 59 3.324 11.000
Val d'Aran 2.379 3.069 188 52 9.297 14.985
Font:
Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Coneixement.
Idescat, a partir de les dades del Departament d'Empresa i Treball.
Idescat, a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Nota: Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, el 30 de setembre del 2016 es van revisar les dades de les marques turístiques Costa Barcelona i Paisatges de Barcelona.

Darrera actualització: 23 de desembre de 2024.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Càmping
Terreny degudament delimitat, dotat i condicionat, destinat a facilitar a les persones, de manera habitual i mitjançant el pagament d'un preu estipulat, un lloc per fer vida a l'aire lliure durant temps limitat, amb finalitats vacacionals o turístiques i utilitzant com a residència albergs mòbils, caravanes, tendes de campanya o altres elements similars fàcilment transportables. Es classifiquen en quatre categories: luxe, primera, segona i tercera.
Establiment hoteler
Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
Pensió
Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
Turisme rural
Modalitat de turisme en allotjaments ubicats en el medi rural. Solen estar en contacte amb explotacions agràries i en edificis construïts amb anterioritat a 1950 d'acord amb l'arquitectura de la zona. Disposen d'aigua potable corrent, electricitat, calefacció, serveis higiènics i mobiliari adient. Es classifiquen en quatre grups: casa de poble compartida, casa de poble independent, masia i masoveria.

Aspectes metodològics

Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.

La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.

La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.

Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.

L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.

Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.

D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:

  • Barcelona: Barcelonès.
  • Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
  • Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
  • Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
  • Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
  • Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
  • Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
  • Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
  • Val d'Aran: Aran.

Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.

Podeu obtenir més informació d'aquesta estadística a la metodologia.