Explotacions ramaderes. Per espècies

Explotació ramadera

Conjunt d'animals de producció, instal·lacions o construccions i altres béns i drets organitzats empresarialment pel seu titular per a la producció ramadera, primordialment amb finalitats de mercat, que està ubicada en una finca o conjunt de finques contigües explotades per un mateix titular. També té la consideració d'explotació ramadera aquella que té les seves instal·lacions dividides per camins o altres vies obertes al trànsit.

Ramaderia

Conjunt de bèsties, que inclou els animals que hi ha a l'explotació més el ramat transhumant i el ramat en règim d'integració o contracte, és a dir, que impliqui una dependència en els subministraments i en la venda.

Unitat ramadera (UR)

Variable de mesura del sector ramader que s'obté aplicant un coeficient a cadascuna de les espècies i tipus, per poder presentar en una mateixa unitat d'equivalència les diferents espècies.

Les estadístiques agràries s'elaboren en el marc del programa comunitari d'enquestes sobre l'estructura de les explotacions agràries que realitzen tots els estats de la Unió Europea. L'objectiu és tenir informació actualitzada i comparable de tots els estats membres, i utilitzar les estadístiques com a element bàsic a l'hora de dissenyar la política agrària comuna. Aquest programa estableix que es porti a terme un Cens agrari cada deu anys i unes enquestes per mostreig en els períodes intercensals. Per al cicle que s'inicia amb el Cens agrari 2009 s'estableixen dues enquestes de caràcter triennal.

En els censos, amb caràcter exhaustiu, s'investiguen totes les explotacions, les quals, a partir del 2009, han de complir uns criteris de mínims semblants als de les enquestes d'estructures. En canvi, en les enquestes sobre l'estructura de les explotacions agràries la població objecte d'estudi compleix sempre aquests criteris de mínims i la selecció s'obté per mostreig.

La introducció d'aquestes novetats metodològiques respecte a les anteriors edicions dels censos agraris comporta que les dades no siguin directament comparables.

A més, fins al Cens agrari 1999, el qüestionari incorporava un full addicional mitjançant el qual es recollia informació d'interès per al sector agrari català.

Entre els anys 1989 i 2007, aquestes operacions estadístiques han estat dutes a terme per l'Idescat amb el suport del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

A partir de l'any 2009, l'INE és l'organisme responsable del Cens agrari en l'àmbit estatal, i a Catalunya compta amb la collaboració de l'Idescat i del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, segons els convenis de collaboració corresponents.

L'Enquesta sobre l'estructura de les explotacions agràries presenta per als períodes intercensals la sèrie amb dades biennals fins al 2007, que passarà a ser triennal a partir del 2013. A partir del 2013, s'amplien els apartats temàtics amb un apartat sobre Desenvolupament rural i un sobre Producció estàndard, que substitueix el tractament de les dades econòmiques de les explotacions, regides fins al 2007 pel marge brut.

A més, l'Idescat ha elaborat, conjuntament amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, diversos documents que difonen els principals resultats del Cens agrari i de l'Enquesta sobre l'estructura de les explotacions agràries, anteriors al 2009. El document dedicat al Cens agrari conté un recull de les principals variables, les compara amb les corresponents del Cens anterior i en comenta els aspectes bàsics de la seva evolució en el període intercensal.

Pel que fa als documents dedicats a l'Enquesta de l'estructura de les explotacions agràries, ofereixen dades de les principals variables d'aquesta Enquesta i les comparen amb les de l'univers de referència del Cens agrari corresponent.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".