Saltar al contingut principal

Caça. Captures. Per espècies. Províncies

Caça. Captures. Per espècies. Províncies 2016
Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya
Caça menor
Ànec 943 2.650 1.381 19.373 24.347
Becada 3.901 4.431 1.875 1.254 11.461
Becadells 112 680 317 4.987 6.096
Colom roquer 5.056 3.033 18.911 4.913 31.913
Conill 19.733 8.964 100.873 55.877 185.447
Estornells 8.099 9.007 16.228 24.255 57.589
Faisà 10.292 5.940 1.338 549 18.119
Fotja 3 57 174 1.767 2.001
Fredeluga 151 376 205 265 997
Garsa 6.337 2.833 18.531 6.292 33.993
Gavià argentat 11 34 28 466 539
Gavina vulgar 122 25 31 835 1.013
Griva 1.031 892 2.404 5.572 9.899
Griva cerdana 183 178 245 140 746
Guatlla 3.902 3.303 20.380 2.526 30.111
Guineu 2.005 1.359 3.105 1.643 8.112
Llebre 857 1.937 2.647 1.055 6.496
Perdiu roja 28.897 15.857 36.929 27.561 109.244
Perdiu xerra 0 157 103 0 260
Tord ala roig 3.560 4.989 17.714 15.297 41.560
Tord comú 19.943 25.597 134.419 204.655 384.614
Tórtora 4.729 4.729 10.035 12.047 31.540
Tudó 50.687 25.133 40.991 43.354 160.165
Xarrasclet 0 102 25 76 203
Xarxet comú 67 265 103 3.643 4.078
Xixella 666 314 1.065 410 2.455
Caça major
Cabirol 865 1.178 1.266 222 3.531
Cabra salvatge 0 0 0 300 300
Cérvol 299 358 526 0 1.183
Daina 16 197 156 0 369
Isard 65 66 124 0 255
Mufló 0 261 40 0 301
Porc senglar 13.609 17.106 12.673 5.159 48.547
Font: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Direcció General de Forests.
Nota: Captures temporada hàbil.

Darrera actualització: 22 de març de 2017.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Caça major
Animals de gran volum, amb reduïda mortalitat natural i elevada esperança de vida. A fi de reduir la competència inevitable d'aquest creixement, aquestes espècies tenen una taxa de reproducció reduïda. El marge per poder-les caçar és menor, ja que aquestes espècies no disposen d'una capacitat natural de recuperació per tornar cada any als valors originals d'abans de la caça.
Caça menor
Espècies de petites dimensions. Les seves poblacions es caracteritzen per disposar de taxes de reproducció elevades que els permeten també unes elevades taxes de cria. Són part de les espècies considerades presa, sotmeses a una depredació. Per tant, poden respondre activament a fortes davallades dels seus efectius.

Aspectes metodològics

La caça és un esport o una activitat recreativa i, per això, per fer-la cal tenir en compte diversos aspectes, com són l'obtenció de llicències i permisos, els llocs on es pot caçar, l'època en què es pot practicar, les espècies cinegètiques... A més, existeix un Pla estratègic amb l'objectiu de definir un model de caça sostenible dins de la natura i compatible amb les altres activitats territorials.

La caça menor inclou totes les espècies cinegètiques d'ocells i quatre espècies de mamífers: el conill, la llebre europea, la llebre ibèrica i la guineu. A causa de la seva abundància i distribució general arreu del territori, és la caça més comuna i popular. El nombre de captures en finalitzar la temporada també és superior, encara que la capacitat de regeneració dins d'uns paràmetres permet que cada any les poblacions es recuperin.

En el nostre país, les espècies de caça major pertanyen totes al grup dels ungulats, que inclou el cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama), el cabirol (Capreolus capreolus), l'isard (Rupicapra rupicapra), la cabra salvatge (Capra hispanica), el porc senglar (Sus scrofa) i el mufló (Ovis ammon). Si bé la mala gestió i la conservació insuficient van portar moltes d'aquestes espècies a extingir-se en les seves zones de distribució natural, avui són el paradigma de la recuperació dels hàbitats i de la bona gestió d'anys de feina.

Les captures que es presenten en aquesta taula són les realitzades en les àrees privades i locals de caça, les zones de caça controlada i les reserves nacionals, durant la temporada hàbil de caça. La temporada s'aprova mitjançant una Resolució anual per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials de cada temporada.