Saltar al contingut principal

Caça. Captures. Per espècies. Províncies

Caça. Captures. Per espècies. Províncies 2011
Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya
Caça menor
Ànec 1.493 3.616 1.399 10.083 16.591
Becada 3.048 2.788 1.104 1.362 8.302
Becadells 87 813 336 3.095 4.331
Colom 1.126 2.114 10.219 5.229 18.688
Conill 22.121 14.338 90.711 83.049 210.219
Estornells 5.496 13.077 15.234 32.119 65.926
Faisà 10.208 10.502 2.079 194 22.983
Fotja 34 83 72 3.176 3.365
Fredeluga 208 678 184 182 1.252
Garsa 4.105 1.237 12.317 6.682 24.341
Gavià argentat 0 0 0 295 295
Gavina vulgar 0 0 0 195 195
Guatlla 972 4.573 23.751 1.070 30.366
Guineu 1.214 970 2.192 1.618 5.994
Llebre 1.160 1.415 4.694 2.267 9.536
Perdiu roja 26.570 14.052 43.568 26.226 110.416
Perdiu xerra 5 63 258 0 326
Tord i griva 23.776 38.161 137.287 608.199 807.423
Tórtora 1.207 7.894 11.873 6.109 27.083
Tudó 19.245 15.790 23.310 31.292 89.637
Xarrasclet 0 0 0 0 0
Xarxet comú 40 190 73 2.504 2.807
Xibec 0 2 6 460 468
Xixella 147 391 951 450 1.939
Caça major
Cabirol 264 325 552 70 1.211
Cabra salvatge 72 0 0 286 358
Cérvol 242 216 809 4 1.271
Daina 3 305 214 20 542
Isard 6 250 155 0 411
Mufló 0 301 91 0 392
Porc senglar 6.738 11.253 6.964 4.741 29.696
Font: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat.
Nota: A àrees privades i locals de caça. La temporada de caça s'inicia a principis d'octubre i es tanca a principis de febrer.

Darrera actualització: 20 d'abril de 2012.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Caça major
Animals de gran volum, amb reduïda mortalitat natural i elevada esperança de vida. A fi de reduir la competència inevitable d'aquest creixement, aquestes espècies tenen una taxa de reproducció reduïda. El marge per poder-les caçar és menor, ja que aquestes espècies no disposen d'una capacitat natural de recuperació per tornar cada any als valors originals d'abans de la caça.
Caça menor
Espècies de petites dimensions. Les seves poblacions es caracteritzen per disposar de taxes de reproducció elevades que els permeten també unes elevades taxes de cria. Són part de les espècies considerades presa, sotmeses a una depredació. Per tant, poden respondre activament a fortes davallades dels seus efectius.

Aspectes metodològics

La caça és un esport o una activitat recreativa i, per això, per fer-la cal tenir en compte diversos aspectes, com són l'obtenció de llicències i permisos, els llocs on es pot caçar, l'època en què es pot practicar, les espècies cinegètiques... A més, existeix un Pla estratègic amb l'objectiu de definir un model de caça sostenible dins de la natura i compatible amb les altres activitats territorials.

La caça menor inclou totes les espècies cinegètiques d'ocells i quatre espècies de mamífers: el conill, la llebre europea, la llebre ibèrica i la guineu. A causa de la seva abundància i distribució general arreu del territori, és la caça més comuna i popular. El nombre de captures en finalitzar la temporada també és superior, encara que la capacitat de regeneració dins d'uns paràmetres permet que cada any les poblacions es recuperin.

En el nostre país, les espècies de caça major pertanyen totes al grup dels ungulats, que inclou el cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama), el cabirol (Capreolus capreolus), l'isard (Rupicapra rupicapra), la cabra salvatge (Capra hispanica), el porc senglar (Sus scrofa) i el mufló (Ovis ammon). Si bé la mala gestió i la conservació insuficient van portar moltes d'aquestes espècies a extingir-se en les seves zones de distribució natural, avui són el paradigma de la recuperació dels hàbitats i de la bona gestió d'anys de feina.

Les captures que es presenten en aquesta taula són les realitzades en les àrees privades i locals de caça, les zones de caça controlada i les reserves nacionals, durant la temporada hàbil de caça. La temporada s'aprova mitjançant una Resolució anual per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials de cada temporada.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".