Saltar al contingut principal

Caça. Captures. Per espècies. Províncies

Caça. Captures. Per espècies. Províncies 2007
Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya
Caça menor
Ànec 1.743 2.780 1.319 14.294 20.136
Becada 4.355 4.242 1.334 1.151 11.082
Becadells 268 665 181 1.804 2.918
Colins 174 45 265 0 484
Colom 1.714 3.114 15.549 3.491 23.868
Conill 30.355 12.727 71.595 60.188 174.865
Estornells 6.852 41.063 13.107 32.472 93.494
Faisà 14.566 9.588 2.619 5.401 32.174
Fotja 77 35 68 786 966
Gaig 0 332 0 0 332
Garsa 6.301 1.785 15.044 4.807 27.937
Guatlla 4.729 3.014 27.287 7.289 42.319
Guineu 1.291 915 1.765 1.385 5.356
Llebre 1.244 1.394 3.029 1.254 6.921
Perdiu roja 31.050 19.374 48.174 28.765 127.363
Perdiu xerra 9 71 148 0 228
Tord i griva 29.366 57.212 96.589 737.818 920.985
Tórtora 6.247 10.282 12.182 7.138 35.849
Tudó 33.465 13.155 21.118 22.442 90.180
Altres 0 0 0 0 0
Caça major
Cabirol 205 100 117 8 430
Cabra salvatge 2 0 0 127 129
Cérvol 57 120 146 0 323
Daina 0 91 10 2 103
Isard 0 11 0 0 11
Mufló 0 224 13 0 237
Porc senglar 7.160 8.575 5.517 2.537 23.789
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.
Nota: La temporada de caça s'inicia a principis d'octubre i es tanca a principis de febrer.

Darrera actualització: 18 de juny de 2009.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Caça major
Animals de gran volum, amb reduïda mortalitat natural i elevada esperança de vida. A fi de reduir la competència inevitable d'aquest creixement, aquestes espècies tenen una taxa de reproducció reduïda. El marge per poder-les caçar és menor, ja que aquestes espècies no disposen d'una capacitat natural de recuperació per tornar cada any als valors originals d'abans de la caça.
Caça menor
Espècies de petites dimensions. Les seves poblacions es caracteritzen per disposar de taxes de reproducció elevades que els permeten també unes elevades taxes de cria. Són part de les espècies considerades presa, sotmeses a una depredació. Per tant, poden respondre activament a fortes davallades dels seus efectius.

Aspectes metodològics

La caça és un esport o una activitat recreativa i, per això, per fer-la cal tenir en compte diversos aspectes, com són l'obtenció de llicències i permisos, els llocs on es pot caçar, l'època en què es pot practicar, les espècies cinegètiques... A més, existeix un Pla estratègic amb l'objectiu de definir un model de caça sostenible dins de la natura i compatible amb les altres activitats territorials.

La caça menor inclou totes les espècies cinegètiques d'ocells i quatre espècies de mamífers: el conill, la llebre europea, la llebre ibèrica i la guineu. A causa de la seva abundància i distribució general arreu del territori, és la caça més comuna i popular. El nombre de captures en finalitzar la temporada també és superior, encara que la capacitat de regeneració dins d'uns paràmetres permet que cada any les poblacions es recuperin.

En el nostre país, les espècies de caça major pertanyen totes al grup dels ungulats, que inclou el cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama), el cabirol (Capreolus capreolus), l'isard (Rupicapra rupicapra), la cabra salvatge (Capra hispanica), el porc senglar (Sus scrofa) i el mufló (Ovis ammon). Si bé la mala gestió i la conservació insuficient van portar moltes d'aquestes espècies a extingir-se en les seves zones de distribució natural, avui són el paradigma de la recuperació dels hàbitats i de la bona gestió d'anys de feina.

Les captures que es presenten en aquesta taula són les realitzades en les àrees privades i locals de caça, les zones de caça controlada i les reserves nacionals, durant la temporada hàbil de caça. La temporada s'aprova mitjançant una Resolució anual per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials de cada temporada.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".