Saltar al contingut principal

Caça. Captures. Per espècies. Províncies

Caça. Captures. Per espècies. Províncies 2006
Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya
Caça menor
Ànec 2.128 3.812 678 14.917 21.535
Becada 4.959 4.934 471 1.004 11.368
Becadells 333 1.444 158 2.096 4.031
Colins 33.909 0 0 0 33.909
Colom 1.334 5.492 6.271 3.253 16.350
Conill 33.909 15.643 44.644 44.510 138.706
Estornells 11.285 48.746 3.526 26.528 90.085
Faisà 15.148 13.262 1.898 3.451 33.759
Fotja 147 15 85 883 1.130
Gaig 730 190 0 0 920
Garsa 6.961 2.043 7.782 4.538 21.324
Guatlla 8.718 5.663 18.861 691 33.933
Guineu 1.248 966 855 1.105 4.174
Llebre 1.141 1.481 3.273 677 6.572
Perdiu roja 28.849 27.011 28.036 29.582 113.478
Perdiu xerra 1 169 106 0 276
Tord i griva 38.738 90.823 34.252 291.214 455.027
Tórtora 6.052 12.198 8.778 6.967 33.995
Tudó 38.909 15.586 9.853 22.879 87.227
Altres 0 25.500 0 77 25.577
Caça major
Cabirol 182 73 96 0 351
Cabra salvatge 15 0 0 298 313
Cérvol 64 122 218 2 406
Daina 0 150 98 4 252
Isard 90 197 279 0 566
Mufló 0 395 6 0 401
Porc senglar 7.939 9.745 4.312 2.422 24.418
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General del Medi Natural.
Nota: La temporada de caça s'inicia a principis d'octubre i es tanca a principis de febrer.

Darrera actualització: 18 de juny de 2009.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Caça major
Animals de gran volum, amb reduïda mortalitat natural i elevada esperança de vida. A fi de reduir la competència inevitable d'aquest creixement, aquestes espècies tenen una taxa de reproducció reduïda. El marge per poder-les caçar és menor, ja que aquestes espècies no disposen d'una capacitat natural de recuperació per tornar cada any als valors originals d'abans de la caça.
Caça menor
Espècies de petites dimensions. Les seves poblacions es caracteritzen per disposar de taxes de reproducció elevades que els permeten també unes elevades taxes de cria. Són part de les espècies considerades presa, sotmeses a una depredació. Per tant, poden respondre activament a fortes davallades dels seus efectius.

Aspectes metodològics

La caça és un esport o una activitat recreativa i, per això, per fer-la cal tenir en compte diversos aspectes, com són l'obtenció de llicències i permisos, els llocs on es pot caçar, l'època en què es pot practicar, les espècies cinegètiques... A més, existeix un Pla estratègic amb l'objectiu de definir un model de caça sostenible dins de la natura i compatible amb les altres activitats territorials.

La caça menor inclou totes les espècies cinegètiques d'ocells i quatre espècies de mamífers: el conill, la llebre europea, la llebre ibèrica i la guineu. A causa de la seva abundància i distribució general arreu del territori, és la caça més comuna i popular. El nombre de captures en finalitzar la temporada també és superior, encara que la capacitat de regeneració dins d'uns paràmetres permet que cada any les poblacions es recuperin.

En el nostre país, les espècies de caça major pertanyen totes al grup dels ungulats, que inclou el cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama), el cabirol (Capreolus capreolus), l'isard (Rupicapra rupicapra), la cabra salvatge (Capra hispanica), el porc senglar (Sus scrofa) i el mufló (Ovis ammon). Si bé la mala gestió i la conservació insuficient van portar moltes d'aquestes espècies a extingir-se en les seves zones de distribució natural, avui són el paradigma de la recuperació dels hàbitats i de la bona gestió d'anys de feina.

Les captures que es presenten en aquesta taula són les realitzades en les àrees privades i locals de caça, les zones de caça controlada i les reserves nacionals, durant la temporada hàbil de caça. La temporada s'aprova mitjançant una Resolució anual per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials de cada temporada.

La informació no disponible es representa mitjançant el símbol ":". Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".