Establiments hotelers. Per categories. Marques turístiques
Hotels | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Gran luxe | 5 estrelles | 4 estrelles superior | 4 estrelles | 3 estrelles | 2 estrelles | 1 estrella | Total | Hostals i pensions | Total | |
2019 | 26 | 45 | 102 | 539 | 643 | 348 | 314 | 2.017 | 1.048 | 3.065 |
2018 | 26 | 44 | 95 | 532 | 644 | 343 | 306 | 1.990 | 1.050 | 3.040 |
2017 | 23 | 43 | 88 | 514 | 649 | 339 | 308 | 1.964 | 1.043 | 3.007 |
2016 | 20 | 41 | 80 | 495 | 647 | 342 | 306 | 1.931 | 1.047 | 2.978 |
2015 | 18 | 38 | 75 | 481 | 644 | 341 | 304 | 1.901 | 1.040 | 2.941 |
Font: Idescat, a partir de les dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. |
Darrera actualització: 5 de juny de 2020.
Nota metodològica
Definició de conceptes
- Establiment hoteler
- Establiment comercial d'utilització pública destinat a acollir persones que estan de pas en un lloc; ofereix, per un preu, allotjament col·lectiu amb o sense altres serveis complementaris. S'hi inclouen les modalitats d'hotel i pensió.
- Pensió
- Establiment que ofereix allotjament en habitacions amb serveis complementaris o sense, mitjançant un lloguer, però que, tant per la dimensió com per l'estructura, característiques i tipologia dels serveis, no arriba al nivell d'hotel. N'hi ha de tres categories, que s'identifiquen per estrelles d'argent. S'hi inclouen les fondes i els hostals.
- Plaça hotelera
- Lloc que ocupa una persona en un establiment hoteler. El nombre de places equival al nombre de llits fixos de l'establiment. Els llits de matrimoni es compten com a dues places; els llits supletoris no es tenen en compte.
Aspectes metodològics
Els establiments turístics es desagreguen en establiments hotelers, càmpings i turisme rural segons categories per establiments i nombre de places.
La informació que es presenta és bàsicament de tipus estructural, amb un pes principal de l'oferta turística. Ateses les característiques d'aquest sector, la informació es presenta concentrada en determinats municipis.
La font de les dades va ser, fins al 1994, la Direcció General d'Empreses i Activitats Turístiques del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions. A partir del 1995 és la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya qui publica les dades del registre dels establiments turístics: establiment hoteler, càmpings, turisme rural, apartaments turístics i habitatges d'ús turístic.
Fins l'any 2003, la marca turística Terres de l'Ebre estava inclosa a la Costa Daurada i Val d'Aran formava part de Pirineus. A finals de l'any 2011, l'Agència Catalana de Turisme va aprovar la creació d'una nova zona turística anomenada Costa Barcelona. Aquesta marca engloba el territori de les desaparegudes marques Costa del Garraf i Costa de Barcelona-Maresme.
L'any 2015 s'apliquen dues modificacions en les marques turístiques, aprovades per l'Agència Catalana de Turisme. La primera és un canvi de territori: les comarques del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, que fins llavors formaven part de la marca Catalunya Central, a partir del 2015 passen a formar part de la marca Costa Barcelona. La segona modificació és un canvi del nom de la marca: Catalunya Central passa a denominar-se Paisatges Barcelona.
Amb motiu de la creació de la comarca del Moianès, els municipis de Castellcir, Castellterçol, Granera i Sant Quirze Safaja (que formaven part de la marca Costa Barcelona), a partir del 2015 passen a integrar-se a la marca Paisatges de Barcelona.
D'aquesta manera, Catalunya es divideix en 9 marques turístiques:
- Barcelona: Barcelonès.
- Costa Brava: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Pla de l'Estany i Selva.
- Costa Daurada: Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès.
- Costa Barcelona: Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
- Paisatges Barcelona: Anoia, Bages, Moianès i Osona.
- Pirineus: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès i Solsonès.
- Terres de Lleida: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.
- Terres de l'Ebre: Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta.
- Val d'Aran: Aran.
Fins a l'any 2011, la desagregació territorial per marques turístiques es calcula amb uns estimadors especials per a petites àrees. Aquesta metodologia no garanteix que la suma total sigui exactament el resultat del conjunt de Catalunya segons l'estimador clàssic. Les discrepàncies són, en tot cas, de poca significació.
Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".
Taules disponibles [+]
- Demografia · Societat
- Qualitat de vida
- Economia
-
Sectors econòmics
- Agricultura · Ramaderia · Pesca
- Comerç · Serveis
- Construcció
- Indústria · Energia
- Transport
-
Turisme
-
Allotjaments turístics
- Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus
- Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Marques turístiques
- Allotjaments turístics. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, àmbits i províncies
- Establiments hotelers. Establiments i places. Per categories
- Establiments hotelers. Establiments i places. Per categories. Marques turístiques
- Establiments hotelers. Establiments i places. Per tipus. Comarques i Aran, i províncies
- Càmpings. Establiments i places. Per categories
- Càmpings. Establiments i places. Per categories. Marques turístiques
- Càmpings. Establiments i places. Per categories. Comarques i Aran, àmbits i províncies
- Turisme rural. Establiments i places. Per categories
- Turisme rural. Establiments i places. Per categories. Marques turístiques
- Turisme rural. Establiments i places. Per categories. Comarques i Aran, àmbits i províncies
- Ocupació turística
- Moviment turístic
- Equipaments turístics
- Macromagnituds del sector turístic
-
Allotjaments turístics
- Medi ambient · Territori