Jurisdicció social. Jutjats socials. Províncies
Assumptes | Registrats | Pendents | Sentències | Executòries | Registrades | |
---|---|---|---|---|---|---|
2023 | 62.785 | 57.543 | 20.078 | 8.090 | ||
2022 | 58.407 | 50.598 | 22.033 | 9.555 | ||
2021 | 55.338 | 49.702 | 22.654 | 9.608 | ||
2020 | 52.482 | 54.134 | 14.791 | 6.200 | ||
2019 | 55.480 | 43.792 | 20.323 | 8.456 | ||
2018 | 49.977 | 40.252 | 20.627 | 8.551 | ||
2017 | 50.653 | 40.656 | 21.644 | 4.770 | ||
2016 | 49.744 | 41.687 | 23.150 | 5.709 | ||
2015 | 53.918 | 46.611 | 23.607 | 6.159 | ||
2014 | 58.529 | 49.053 | 23.744 | 12.464 | ||
2013 | 63.764 | 48.678 | 24.599 | 14.217 | ||
2012 | 62.090 | 42.684 | 25.962 | 7.953 | ||
2011 | 58.691 | 39.299 | 26.634 | 7.907 | ||
2010 | 58.921 | 35.145 | 27.928 | 8.092 | ||
2009 | 63.328 | 31.188 | 28.137 | 7.260 | ||
2008 | 54.927 | 23.012 | 24.489 | 10.204 | ||
2007 | 42.284 | 14.609 | 23.734 | 8.803 | ||
2006 | 42.402 | 15.862 | 22.814 | 8.843 | ||
2005 | 41.949 | 15.245 | 24.055 | 9.327 | ||
2004 | 42.721 | 15.875 | 24.743 | 10.046 | ||
2003 | 46.688 | 17.347 | 25.868 | 10.125 | ||
2002 | 46.232 | 17.892 | 25.868 | 10.125 | ||
2001 | 41.256 | 16.012 | 24.162 | 11.126 | ||
2000 | 37.308 | 16.641 | 23.538 | 8.649 | ||
1999 | 40.718 | 19.348 | 23.041 | 8.726 | ||
1998 | 42.613 | 17.369 | 24.574 | 10.728 | ||
1997 | 41.722 | 15.425 | 26.561 | 11.983 | ||
Font: | ||||||
1997-2022: Departament de Justícia, a partir de dades del Consell General del Poder Judicial. | ||||||
2023: Departament de Justícia, Drets i Memòria. |
Darrera actualització: 16 de juliol de 2024.
Nota metodològica
Definició de conceptes
- Jutjats socials
- Òrgans judicials que tenen competència en matèria laboral i de Seguretat Social en un àmbit jurisdiccional provincial o infraprovincial. Els assumptes que resolen poden classificar-se en conflictes col·lectius, conflictes individuals i de Seguretat Social.
- Sentència
- Declaració del judici i resolució del jutge.
Aspectes metodològics
Els jutjats i tribunals de la jurisdicció ordinària s'organitzen en diferents ordres jurisdiccionals per raó de la matèria dels assumptes de què coneixen. Els ordres són: penal, civil, social i contenciós administratiu.
Un altre criteri d'organització és el territorial, d'acord amb l'abast territorial de les seves competències, i pot ser estatal, autonòmic, supraprovincial, provincial, infraprovincial, de partit judicial o municipal.
Finalment, els òrgans judicials es classifiquen en òrgans unipersonals (jutjats) i en òrgans col·legiats (tribunals) segons el nombre de persones que en siguin titulars.
L'òrgan judicial superior en tots els ordres és el Tribunal Suprem que té competència a tot el territori espanyol. Un altre tribunal amb competència a tot l'Estat és l'Audiència Nacional que coneix d'assumptes penals, contenciosos i socials d'àmbit superior al d'una comunitat autònoma.
Amb competència a tot el territori i sense formar part de la jurisdicció ordinària, el Tribunal Constitucional coneix dels recursos d'inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives, dels recursos d'empara per violació de drets fonamentals i dels conflictes de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes o dels que tinguin aquestes entre si.
Tipus d'òrgans judicials
A Catalunya hi tenen seu els òrgans judicials següents:
- Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
- Audiències provincials
- Jutjats degans
- Jutjats de primera instància i instrucció
- Jutjats de família i Jutjats de capacitat i estat civil de les persones
- Jutjats mercantils
- Jutjats del registre civil exclusiu
- Jutjats de violència sobre la dona
- Jutjats de menors
- Jutjats de vigilància penitenciària
- Jutjats penals
- Jutjats socials
- Jutjats contenciosos administratius
- Jutjats de pau