Jurisdicció penal. Jutjats penals. Províncies
Causes | Registrades durant l'any | Resoltes per sentència | Executòries | Registrades durant l'any | Pendents a fi d'any | |
---|---|---|---|---|---|---|
2023 | 32.895 | 31.543 | 22.820 | 41.741 | ||
2022 | 33.107 | 33.983 | 24.782 | 40.195 | ||
2021 | 32.918 | 33.205 | 22.202 | 38.221 | ||
2020 | 26.842 | 25.264 | 16.361 | 36.821 | ||
2019 | 29.917 | 31.450 | 21.535 | 37.841 | ||
2018 | 29.465 | 33.183 | 21.900 | 37.273 | ||
2017 | 30.295 | 28.729 | 20.972 | 38.120 | ||
2016 | 28.571 | 29.800 | 20.197 | 38.529 | ||
2015 | 28.961 | 31.268 | 20.402 | 37.818 | ||
2014 | 32.294 | 29.414 | 33.959 | 49.920 | ||
2013 | 32.685 | 29.263 | 33.746 | 53.340 | ||
2012 | 33.101 | 28.837 | 19.937 | 42.725 | ||
2011 | 32.143 | 28.544 | 22.472 | 48.862 | ||
2010 | 32.288 | 26.939 | 23.402 | 49.400 | ||
2009 | 33.523 | 25.413 | 27.803 | 53.991 | ||
2008 | 31.489 | 25.449 | 39.280 | 72.799 | ||
2007 | 28.121 | 23.884 | 28.634 | 52.205 | ||
2006 | 24.788 | 22.335 | 28.675 | 65.450 | ||
2005 | 24.606 | 22.831 | 32.691 | 65.547 | ||
2004 | 22.572 | 22.389 | 34.736 | 63.979 | ||
2003 | 21.849 | 21.698 | 36.674 | 38.499 | ||
2001 | 22.687 | 23.341 | 19.004 | 31.143 | ||
2000 | 21.995 | 18.383 | 22.047 | 29.610 | ||
Font: | ||||||
2000-2022: Departament de Justícia, a partir de dades del Consell General del Poder Judicial. | ||||||
2023: Departament de Justícia, Drets i Memòria. |
Darrera actualització: 16 de juliol de 2024.
Nota metodològica
Definició de conceptes
- Jutjats penals
- Òrgans judicials amb competències respecte de l'enjudiciament i de la resolució dels delictes als quals la llei assenyali pena privativa de llibertat de durada no superior a cinc anys i faltes que hi estiguin relacionades. L'àmbit territorial d'aquests òrgans és el de la província o bé, quan la llei ho estableix, el d'un o més partits judicials de la mateixa província. Tenen la seu a la capital de la província o, en el cas de les demarcacions d'àmbit inferior a la província, a la capital del partit judicial que la llei determina.
Aspectes metodològics
Els jutjats i tribunals de la jurisdicció ordinària s'organitzen en diferents ordres jurisdiccionals per raó de la matèria dels assumptes de què coneixen. Els ordres són: penal, civil, social i contenciós administratiu.
Un altre criteri d'organització és el territorial, d'acord amb l'abast territorial de les seves competències, i pot ser estatal, autonòmic, supraprovincial, provincial, infraprovincial, de partit judicial o municipal.
Finalment, els òrgans judicials es classifiquen en òrgans unipersonals (jutjats) i en òrgans col·legiats (tribunals) segons el nombre de persones que en siguin titulars.
L'òrgan judicial superior en tots els ordres és el Tribunal Suprem que té competència a tot el territori espanyol. Un altre tribunal amb competència a tot l'Estat és l'Audiència Nacional que coneix d'assumptes penals, contenciosos i socials d'àmbit superior al d'una comunitat autònoma.
Amb competència a tot el territori i sense formar part de la jurisdicció ordinària, el Tribunal Constitucional coneix dels recursos d'inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives, dels recursos d'empara per violació de drets fonamentals i dels conflictes de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes o dels que tinguin aquestes entre si.
Tipus d'òrgans judicials
A Catalunya hi tenen seu els òrgans judicials següents:
- Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
- Audiències provincials
- Jutjats degans
- Jutjats de primera instància i instrucció
- Jutjats de família i Jutjats de capacitat i estat civil de les persones
- Jutjats mercantils
- Jutjats del registre civil exclusiu
- Jutjats de violència sobre la dona
- Jutjats de menors
- Jutjats de vigilància penitenciària
- Jutjats penals
- Jutjats socials
- Jutjats contenciosos administratius
- Jutjats de pau