Saltar al contingut principal

Caça. Captures. Per espècies. Províncies

Caça. Captures. Per espècies. Províncies Catalunya
Caça menor Ànec Becada Becadells Colom Conill Estornells Faisà Fotja Fredeluga Garsa Gavià argentat Gavina vulgar Guatlla Guineu Llebre Perdiu roja Perdiu xerra Tord i griva Tórtora Tudó Xarrasclet Xarxet comú Xibec Xixella Caça major Cabirol Cabra salvatge Cérvol Daina Isard Mufló Porc senglar
2013 22.164 10.725 5.995 22.431 169.159 86.344 17.584 6.190 1.173 26.505 489 883 38.668 6.473 5.567 89.479 1.451 747.927 25.053 107.601 47 5.098 451 2.219 1.952 284 1.359 363 642 409 35.393
2012 23.179 10.917 4.923 23.657 194.221 78.370 17.262 4.990 1.370 25.651 387 706 43.114 6.407 7.260 114.609 198 866.005 29.358 117.793 83 3.548 328 2.252 1.653 352 1.063 384 553 446 32.665
2011 16.591 8.302 4.331 18.688 210.219 65.926 22.983 3.365 1.252 24.341 295 195 30.366 5.994 9.536 110.416 326 807.423 27.083 89.637 0 2.807 468 1.939 1.211 358 1.271 542 411 392 29.696
Font: Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat.
Nota: A àrees privades i locals de caça. La temporada de caça s'inicia a principis d'octubre i es tanca a principis de febrer.

Darrera actualització: 7 de juliol de 2016.

Nota metodològica

Definició de conceptes

Caça major
Animals de gran volum, amb reduïda mortalitat natural i elevada esperança de vida. A fi de reduir la competència inevitable d'aquest creixement, aquestes espècies tenen una taxa de reproducció reduïda. El marge per poder-les caçar és menor, ja que aquestes espècies no disposen d'una capacitat natural de recuperació per tornar cada any als valors originals d'abans de la caça.
Caça menor
Espècies de petites dimensions. Les seves poblacions es caracteritzen per disposar de taxes de reproducció elevades que els permeten també unes elevades taxes de cria. Són part de les espècies considerades presa, sotmeses a una depredació. Per tant, poden respondre activament a fortes davallades dels seus efectius.

Aspectes metodològics

La caça és un esport o una activitat recreativa i, per això, per fer-la cal tenir en compte diversos aspectes, com són l'obtenció de llicències i permisos, els llocs on es pot caçar, l'època en què es pot practicar, les espècies cinegètiques... A més, existeix un Pla estratègic amb l'objectiu de definir un model de caça sostenible dins de la natura i compatible amb les altres activitats territorials.

La caça menor inclou totes les espècies cinegètiques d'ocells i quatre espècies de mamífers: el conill, la llebre europea, la llebre ibèrica i la guineu. A causa de la seva abundància i distribució general arreu del territori, és la caça més comuna i popular. El nombre de captures en finalitzar la temporada també és superior, encara que la capacitat de regeneració dins d'uns paràmetres permet que cada any les poblacions es recuperin.

En el nostre país, les espècies de caça major pertanyen totes al grup dels ungulats, que inclou el cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama), el cabirol (Capreolus capreolus), l'isard (Rupicapra rupicapra), la cabra salvatge (Capra hispanica), el porc senglar (Sus scrofa) i el mufló (Ovis ammon). Si bé la mala gestió i la conservació insuficient van portar moltes d'aquestes espècies a extingir-se en les seves zones de distribució natural, avui són el paradigma de la recuperació dels hàbitats i de la bona gestió d'anys de feina.

Les captures que es presenten en aquesta taula són les realitzades en les àrees privades i locals de caça, les zones de caça controlada i les reserves nacionals, durant la temporada hàbil de caça. La temporada s'aprova mitjançant una Resolució anual per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials de cada temporada.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".