Tractament de residus. Instal·lacions. Per tipus

Compostatge

Degradació de la matèria orgànica mitjançant microorganismes aerobis. El resultat d'aquest procés és la producció de compost o material bioestabilitzat i diòxid de carboni. Els invertebrats (insectes i cucs) i els microorganismes (bacteris i fongs) ajuden a transformar el material en adob vegetal. El compostatge és una forma natural de reciclatge, tal com passa contínuament a la natura.

Fracció Orgànica dels Residus Municipals (FORM)

Residus orgànics biodegradables d'origen vegetal i/o animal, susceptibles de degradar-se biològicament, constituïts bàsicament per restes de menjar i restes vegetals de mida petita i tipus no llenyós.

Incineració

Procés tècnic controlat que utilitza la descomposició tèrmica, normalment per mitjà de l'oxidació, per convertir els residus en materials menys voluminosos, no tòxics ni perjudicials. La destrucció tèrmica de residus suposa exposar-los a elevades temperatures, quasi sempre en un medi oxidant. Perquè un residu sigui destruït per incineració ha d'estar constituït totalment o parcialment per components que siguin combustibles o que puguin adequar-se a aquesta condició.

Metanització

Digestió anaeròbica. Es tracta de fer fermentar de forma controlada la matèria orgànica. Els organismes biològics que degraden la matèria necessiten un ambient sense oxigen (anaerobi). En aquest procés s'allibera biogàs.

Residu industrial

Material inservible derivat d'activitats o processos fabrils o industrials. Pot ser: especial i no especial.

Residu municipal

Material inservible domèstic i residu de comerços, oficines, serveis i altres residus que, per la seva naturalesa o composició, poden assimilar-se als residus domèstics.

La Unió Europea assenyala que una de les àrees d'actuació política és la gestió dels residus, d'acord amb els principis bàsics de generar-ne el mínim i gestionar-los d'una manera eficient.

La disponibilitat de dades estadístiques regulars, representatives i fiables sobre la generació, recollida i tractament de residus permetrà disposar d'una informació que descrigui la situació i l'estat dels residus, així com la comparació entre diferents territoris.

L'Agència de Residus de Catalunya publica anualment les dades de generació de residus municipals, a partir de les dades facilitades pels diferents ens locals responsables de la recollida i el tractament dels residus municipals.

A partir de l'any 2003, inclusivament per al càlcul de la generació per càpita, s'ha utilitzat la població padronal. L'any 2002 es va utilitzar la del Cens de població i habitatge 2001, i els anys 2001 i 2000 la de l'Estadística de població 1996. Convé considerar que la població estacional turística que suporten alguns municipis fa que tinguin una generació de residus per càpita més elevada.

A la recollida selectiva, la diferència entre el total de sumar els parcials geogràfics (comarques i àmbits del pla territorial) amb el total publicat de Catalunya és deguda a l'existència de residus comercials no territorialitzables. La tipologia "Altres" inclou els residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE), piles, medicaments, tèxtils, runes i altres residus especials i de deixalleria. L'autocompostatge, que s'ha considerat per primera vegada al 2012, s'ha inclòs en la tipologia "Matèria orgànica".

Les dades són provisionals.

Quan el valor és inferior al de la unitat mínima que permet estimar l'operació estadística, o afecta el secret estadístic, el símbol utilitzat és "..".