Les Projeccions de llars constitueixen una operació estadística de l'Idescat que proporciona informació sobre l'evolució futura del nombre i de la grandària de les llars. Es tracta de projeccions derivades a partir de les Projeccions de població per sexe i edat, i territori de residència, a les quals s'apliquen determinats supòsits per determinar la distribució de la població en llars.
Les Projeccions de llars de l'Idescat ofereixen informació sobre el nombre futur de llars i alguna de les seves característiques, segons diferents escenaris d'evolució. Es presenten dades per al conjunt de Catalunya i desagregades territorialment. La data de referència de les Projeccions de llars és l'1 de gener de cada any.
L'Idescat publica com a projeccions vigents les següents:
- Projeccions de llars de Catalunya 2018–2048. Base 2018.
I com a projeccions anteriors les següents:
- Projeccions de llars de Catalunya 2016–2036. Base 2016.
- Projeccions de llars de Catalunya 2010–2021. Base 2008.
- Projeccions de llars de Catalunya 2002–2015. Base 1996.
1. Projeccions de llars de Catalunya 2018–2048. Base 2018. Projeccions vigents
En relació amb la base demogràfica, la piràmide de partida correspon a les xifres derivades dels escenaris mitjà i baix de les Projeccions de població de Catalunya (base 2018), actualment vigents, publicades per l'Idescat l'any 2019.
L'àmbit territorial de les Projeccions de llars de Catalunya són els àmbits del Pla territorial, les províncies, les comarques i Aran, i el municipi de Barcelona.
Pel que fa a l'horitzó temporal de les Projeccions de llars de Catalunya, s'ofereixen dades per a tots els anys del període 2018–2048, mentre que l'horitzó de la projecció territorial és el període 2018–2033.
Respecte a les hipòtesis d'evolució futura de les propensions a viure en llars dels diferents tipus de grandària, s'ha formulat una hipòtesi mitjana (que correspon a la hipòtesi principal) i s'han construït dues alternatives (alta i baixa) a l'entorn d'aquesta hipòtesi de referència.
Els resultats de les Projeccions de llars s'ofereixen segons quatre escenaris d'evolució. Els tres primers escenaris (baix, mitjà i alt) combinen les tres hipòtesis de propensions amb la població derivada de l'escenari mitjà de la projecció vigent de població de Catalunya. El quart escenari (variant població baixa) combina la hipòtesi mitjana de propensions amb l'escenari baix de població.
- Escenari baix: Propensions baixes i població mitjana.
- Escenari mitjà: Propensions mitjanes i població mitjana.
- Escenari alt: Propensions altes i població mitjana.
- Escenari variant població baixa: Propensions mitjanes i població baixa.
L'escenari mitjà es considera l'escenari principal o de referència. L'escenari variant població baixa és especialment rellevant en un context de menor creixement demogràfic.
Les variables que s'ofereixen per a cada any i cadascun dels quatre escenaris són les següents:
- total de llars
- llars segons el nombre de persones (fins a cinc o més)
- grandària mitjana de la llar
- població per sexe i grans grups d'edat segons la grandària de la llar
1.1. Mètode aplicat en les projeccions vigents
El mètode utilitzat per projectar el nombre de llars segons la grandària ha estat l'anomenat mètode de propensions. Aquest mètode distribueix la població, que viu en habitatges familiars, per sexe i grup d'edat en funció de la grandària de la llar on resideixen (llars unipersonals, de dos, tres, quatre o cinc i més membres). A partir de l'evolució d'aquestes propensions en els censos del 2001 i 2011 i l'Enquesta contínua de llars 2018–2019, es formulen diferents hipòtesis sobre quina pot ser la seva evolució en el futur, en cada sexe i grup d'edat:
- La hipòtesi mitjana recull les tendències observades en els darrers dos censos i l'Enquesta contínua de llars 2018–2019, que es caracteritzen, a grans trets, per un augment en les propensions a residir en llars constituïdes per una o dues persones, una estabilitat relativa a les llars de tres membres i una reducció significativa de les propensions de les llars de major grandària (les de quatre membres o més).
- La hipòtesi baixa considera que la propensió de la població a viure en llars d'una o dues persones serà menor que en la hipòtesi mitjana. Per tant, la grandària mitjana de la llar serà major i el nombre total de llars inferior que en la hipòtesi mitjana.
- La hipòtesi alta, en contraposició, preveu una predisposició més gran de la població a viure en llars unipersonals i de dues persones, en detriment de les llars de major grandària. Per tant, i en relació amb la hipòtesi de referència, la grandària mitjana de la llar serà inferior i, consegüentment, la xifra de llars projectada serà major que en la hipòtesi mitjana.
Un cop estimades, les propensions futures s'apliquen a la població prèviament projectada del mateix sexe i grup d'edat per tal de distribuir la població en les diferents grandàries de la llar cada any de la projecció. Finalment, es deriva el nombre de llars segons el nombre de persones que les componen.
2. Projeccions anteriors
2.1. Projeccions de llars de Catalunya 2016–2036. Base 2016. Projeccions anteriors
En relació amb la base demogràfica, la piràmide de partida correspon a les xifres derivades dels escenaris mitjà i alt de les Projeccions de població de Catalunya (base 2013), publicades per l'Idescat l'any 2014. Aquestes projeccions han estat actualitzades en el punt de partida amb la informació de les Estimacions de població a 1 de gener del 2016, que recullen el moviment demogràfic registrat del període 2013–2015.
L'àmbit territorial de les Projeccions de llars de Catalunya són els àmbits del Pla territorial, les províncies, les comarques i Aran, i el municipi de Barcelona.
Pel que fa a l'horitzó temporal de les Projeccions de llars de Catalunya, s'ofereixen dades per a tots els anys del període 2016–2036, mentre que l'horitzó de la projecció territorial és el període 2016–2026.
El mètode utilitzat per projectar el nombre de llars segons la grandària ha estat l'anomenat mètode de propensions. A partir de l'evolució d'aquestes propensions en els censos del 1991, 2001 i 2011, es formulen diferents hipòtesis sobre quina pot ser la seva evolució en el futur, en cada sexe i grup d'edat.
Respecte a les hipòtesis d'evolució futura de les propensions a viure en llars dels diferents tipus de grandària, s'ha formulat una hipòtesi mitjana (que correspon a la hipòtesi principal) i s'han construït dues alternatives (alta i baixa) a l'entorn d'aquesta hipòtesi de referència.
Els resultats de les Projeccions de llars s'ofereixen segons quatre escenaris d'evolució. Els tres primers escenaris (baix, mitjà i alt) combinen les tres hipòtesis de propensions amb la població derivada de l'escenari mitjà de la projecció de població de Catalunya. El quart escenari (variant població alta) combina la hipòtesi mitjana de propensions amb l'escenari alt de població.
- Escenari baix: Propensions baixes i població mitjana.
- Escenari mitjà: Propensions mitjanes i població mitjana.
- Escenari alt: Propensions altes i població mitjana.
- Escenari variant població alta: Propensions mitjanes i població alta.
L'escenari mitjà es considera l'escenari principal o de referència. L'escenari variant població alta és especialment rellevant en cas d'una evolució de creixement ràpid de la població.
Les variables que s'ofereixen per a cada any i cadascun dels quatre escenaris són les següents:
- total de llars
- llars segons el nombre de persones (fins a cinc o més)
- grandària mitjana de la llar
- població per sexe i grans grups d'edat segons la grandària de la llar
2.2. Projeccions de llars de Catalunya 2010–2021. Base 2008. Projeccions anteriors
Aquestes projeccions de llars s'han realitzat segons el mètode de les taxes de persones de referència, que és el més representatiu dels mètodes estàtics. La taxa de persona de referència es defineix com la proporció de persones d'un sexe i d'una edat determinada que en el conjunt de població del mateix sexe i edat són les persones de referència. Les Projeccions de llars, com a projeccions derivades, es basen en una projecció de població.
En aquest cas s'ha utilitzat la població projectada per l'Idescat a l'horitzó 2021, segons l'escenari mitjà, que inclou uns supòsits de fecunditat, esperança de vida i migracions mitjanes. Aquest escenari pretén reflectir l'evolució que es considera més probable de creixement i l'estructura demogràfica a Catalunya, d'acord amb la informació més recent. S'ha introduït una correcció a les dades d'aquest escenari per tal que en el punt inicial de la projecció, l'1 de gener del 2010, la població projectada coincideixi amb les dades més recents de població, que correspon a l'estimació postcensal a 1 de gener del 2010.
Les taxes de persona de referència s'han calculat per grups quinquennals d'edat per a cada sexe, entre els 18 i 85 anys i més. Per al càlcul de les taxes de les primeres edats no s'ha utilitzat un grup obert ni quinquennal perquè resultarien extremadament baixes. Per aquest motiu, el primer grup correspon al comprès per persones de 18 i 19 anys.
Les taxes de persona normalitzada de referència s'han calculat per a l'any 2001 i l'any 2007. Per tal d'estimar-ne els nivells futurs, s'han aplicat dos mètodes:
- Mètode de la taxa constant: és un cas especial del mètode d'extrapolació i que consisteix a mantenir constant la futura taxa de persona de referència. S'ha fet el supòsit que les taxes observades l'any 2007 s'han mantingut constants i es mantenen fins al final de la projecció.
- Mètode normatiu: es proposa una estructura de taxes de persones de referència que s'estima que es podrà assolir a l'horitzó de la projecció. Les taxes aplicades el 2010, inici de la projecció, s'han calculat extrapolant les taxes observades l'any 2007 i, els valors intermedis són el resultat d'interpolar entre l'any base i les definides per a l'any 2021. S'ha fet la hipòtesi que les taxes decreixeran i es tornarà a un nivell semblant al del registrat el 2001.
No s'ha considerat aplicar un mètode d'extrapolació, que tingui en compte l'evolució de les taxes durant el període 2001 i 2007, quan el nombre de llars es va incrementar per damunt del 20%, perquè el context socioeconòmic no sembla propici per a l'augment de la propensió a formar noves llars, especialment en edats joves.
D'acord amb aquestes hipòtesis de les taxes de persona de referència es proposen dos escenaris de projeccions de llars:
- Escenari alt, que pren com a referència les taxes observades l'any 2007 i es mantenen constants al llarg de tot el període de projecció.
- Escenari baix, que fa disminuir moderadament les taxes en totes les edats i, especialment, en edats joves, perquè es considera que la situació actual farà endarrerir l'edat d'emancipació.
L'àmbit geogràfic de les projeccions de llars és el conjunt de Catalunya.
2.3 Projeccions de llars de Catalunya 2002–2015. Base 1996. Projeccions anteriors
Les Projeccions de llars 2002–2015 s'han realitzat segons el mètode de les taxes de persones de referència. La taxa de persona de referència es defineix com la proporció de persones d'un sexe i d'una edat determinada que en el conjunt de població del mateix sexe i edat són les persones de referència. Les Projeccions de llars, com a projeccions derivades, es basen en una projecció de població.
Aquestes projeccions es basen en la població projectada per l'Idescat a l'horitzó 2015, segons l'escenari mitjà alt (població a 31 de desembre de cada any).
D'acord amb diferents hipòtesis de les taxes de persones principals masculines i femenines, es proposen dos escenaris de projeccions de llars:
- Escenari tendencial, que recull les tendències observades en el període 1996–2001, i combina taxes masculines majoritàriament decreixents i taxes femenines creixents
- Escenari alt, que combina taxes masculines i femenines creixents
Per projectar el nombre de llars per àmbits del pla territorial s'han tingut en compte les taxes de persones principals de cada àrea, l'evolució que presenten en el quinquenni 1996–2001, la situació relativa respecte al total de Catalunya i l'evolució futura de l'estructura per edat. Finalment, s'han fet els ajustos per tal de respectar el total de llars ja projectat per al conjunt de Catalunya.
L'àmbit geogràfic de les projeccions de llars és el conjunt de Catalunya i s'ofereixen igualment dades desagregades pels àmbits del Pla territorial de Catalunya.